“Estimats fills meus,

Avui desitjo dir-vos que LA VIDA DE DÉU ESTÀ DINS VOSTRE. HEU ESTAT CREATS A IMATGE I SEMBLANÇA DE DÉU I ESTEU FETS D’ESPERIT, ÀNIMA I COS. No tots coneixen la realitat de la que esteu formats i aquest és el motiu de molts desordres i malalties a nivell físic i psíquic. Desitjo ajudar-vos a comprendre això.

 En el vostre ESPERIT hi viu i actua l’Esperit Sant. Aquest actua incessantment en vosaltres per mantenir-vos en vida, tant físicament com espiritualment. La seva acció conté en si la potència de la Santíssima Trinitat. L’esperit de l’home custodia la presència divina. Des de l’inici de la seva existència, l’home ha de triar si permet a l’Esperit Sant actuar lliurement o no, obrint-se o tancant-se a la seva presència. Aquesta decisió la pren l’esperit.

Si l’esperit acull Déu i s’obre a la seva acció, s’omple del seu poder. Floreixen l’AMOR, LA INTELIGÈNCIA i la FORÇA que fan que l’home participi de la vida i de l’acció de Déu. Les lleis de la vida despleguen tota la seva eficàcia i el desenvolupament existencial és harmoniós. L’esperit de l’home vibra a l’uníson amb les vibracions de Déu i es tanca a l’acció del Mal. El camí de l’home ve dirigit pas a pas cap a la plena identitat de fill de Déu. Així l’esperit esdevé temple de Déu, en el qual l’ésser humà troba el Creador cara a cara i rep d’Ell els impulsos vitals.

En canvi, si l’esperit es tanca a Déu i a les seves lleis, l’Esperit Sant es limita a mantenir físicament en vida l’home, però les prerrogatives divines que fan d’ell un fill de Déu, romanen enterrades, inactives. La vida es desenvolupa lluny de Déu, de la veritable pau i de la plena identitat. Déu respecta la llibertat de l’home i no força mai res; pertoca a l’home decidir el seu propi destí. Tanmateix, Déu no abandona mai ni tan sols els que el rebutgen. Sempre està disposat a estendre la mà a cada fill que vulgui tornar a Ell.

L’esperit de l’home es comunica amb l’ÀNIMA que és com un embolcall que conté l’esperit. Quan l’Esperit Sant comunica un impuls vital a l’esperit, aquest el transmet a l’ànima. L’ànima està dotada de tres potències: MEMÒRIA, INTEL·LIGÈNCIA i VOLUNTAT. A través d’aquestes potències, elabora l’impuls provinent de l’esperit i el transmet al cervell, que transforma tot impuls en pensaments, paraules i accions.  

Si doneu la vida a Déu i decidiu viure segons les seves lleis, l’impuls diví passa sense dificultat del vostre esperit a l’ànima i després al cos. Així l’amor, la intel·ligència i la força que Déu us comunica, mitjançant el pas esperit-ànima-cos, poden actuar integralment i la vostra vida esdevé harmoniosa en tot. Si en canvi us oposeu a Déu, el vostre esperit és àrid i no comunica res a l’ànima, excepte els impulsos necessaris per la vida física. L’ànima, llavors, ha d’arreglar-se sola i comença a fer servir les seves tres potències per elaborar un pensament propi, separat del pensament de Déu. Els impulsos vitals no arriben o arriben de manera confusa i neixen les malalties. Acabeu vivint una vida egoista i problemàtica. Les lleis del món i l’acció del maligne us envaeixen i deformen la vostra identitat.

Quin paper té el vostre COS en tot això? És importantíssim que ho entengueu, perquè el cos ha estat considerat pels cristians de manera injusta i negativa. Gairebé mai considerat en la seva justa dimensió, el cos no ha estat estimat com mereix. No obstant això, Jesús us ha salvat oferint també el seu Cos i cada dia us nodreix en l’Eucaristia amb el seu Cos i la seva Sang!

El cos us assegura l’existència a la Terra i és l’instrument a través del qual comuniqueu als qui us envolten la vida divina que hi ha en vosaltres. Paraules, gestos, mirades, somriures, etc., són l’única manera que teniu de transmetre i testimoniar el que sou i penseu. Un sembla poc? És just doncs que el vostre cos s’expressi de manera digna de la vida que porteu en vosaltres, digna de la vostra imatge i semblança amb Déu.

Fillets, no feu del vostre cos un maniquí, que només serveix per lluir vestits de moda. No el tracteu com un pobre ruc, sobre el qual carregueu els pesos enormes que el món us endossa: modes, comportaments, models de vida sovint insensats i nocius. Sigueu conscients que el vostre cos conté l’esperit i l’ànima en els quals resideix un tresor immens: la vida que Déu ens ha donat. Deixaríeu la vostra casa sense vigilància si hi tinguéssiu un immens tresor? Certament no. I tanmateix el vostre cos és sovint una habitació sense vigilància on qualsevol persona pot entrar i saquejar al seu aire. Així permeteu que us sigui robada la vostra dignitat, us ofeneu a vosaltres mateixos i al vostre Creador.

Cuideu el vostre cos amb intel·ligència i tracteu-lo amb respecte, ja que no és menys important que l’esperit i l’ànima. No el poseu mai al centre com un ídol fins al punt d’esdevenir-ne esclaus tal com passa a molts de vosaltres, obsessionats per l’aparença. Si viviu en Déu sabreu orientar-vos cada vegada millor segons les seves lleis; veureu que també el vostre cos estarà més sa i serà més harmoniós.

Us demano que comenceu a pensar en vosaltres mateixos com a criatures dignes de la imatge i semblança amb Déu que porteu impreses en vosaltres. Prengueu consciència del vostre esperit, de l’ànima i del cos com un tot perfecte, on tot és vital i està interconnectat perquè tot està guiat per Déu, si permeteu al Senyor que visqui i actuï en vosaltres. Si Déu és capaç de governar tot l’univers, no podrà tanmateix dirigir la vostra vida?

Fillets, emmalaltiu perquè no deixeu lliure en vosaltres la mà de Déu. Voleu fer-ho tot sols i no podeu. La vostra ànima sovint va per davant del vostre esperit i decideix per ella mateixa el que és bo o dolent i no arriba a res. Si us doneu a Déu, l’esperit reprèn el seu lloc just i així l’ànima i el cos reben correctament els impulsos, tant físics com espirituals. Així us guariu i contribuïu a guarir el món i l’univers.

Demaneu la llum de Deu Tri i U per comprendre tot el que us he dit. No tot es pot explicar amb paraules, però en el vostre esperit hi ha un canal de comunicació amb Déu que és perfecte i és allà on podeu rebre tota explicació. Endinseu-vos en el vostre esperit, Déu us guiarà en aquest vostre “pelegrinatge interior”. També jo us ajudaré a comprendre. Déu desitja que comprengueu, no és gelós de la seva saviesa, ans al contrari, voldria distribuir-la generosament als seus fills però aquests, en canvi, la rebutgen. Estan més atrets per la saviesa del món, per llums artificials i espurnejants, que enganyen la vista interior i amaguen la veritable llum. No feu el mateix vosaltres!

Estic a prop vostre, especialment en aquest temps pasqual de resurrecció, perquè desitjo veure-us ressorgir, lliures finalment de les vostres malalties i de les vostres pors. Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.