A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic
14 d’abril de 2018
(Transcripció d’àudio)
Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, el tema de la nostra reflexió és L’home salvat i l’home íntegre. Estem dintre el temps de Pasqua, Jesús va ressuscitar. Com a Déu no tenia necessitat de venir entre nosaltres i ressuscitar, però va ressuscitar per fer-nos ressuscitar. Estem confusos mentre considerem que la nostra salvació és una sobre estructura. La nostra salvació és la plena realització de l’home íntegre en Déu i Jesucrist, que va ressuscitar, es va quedar entre els apòstols per instruir-los durant quaranta dies i al final els va omplir de la potència de l’Esperit Sant per viure ressuscitats i ensenyar a la humanitat com es viu sent ressuscitats. I d’això n’ha parlat la Mare de Déu a l’últim missatge[1] que alguns ja heu rebut, i tots heu sentit la seva introducció que resumeix precisament això.
Avui desitjo dir-vos que LA VIDA DE DÉU ESTÀ DINS VOSTRE. HEU ESTAT CREATS A IMATGE I SEMBLANÇA DE DÉU I ESTEU FETS D’ESPERIT, ÀNIMA I COS. No tots coneixen la realitat de la que esteu formats i aquest és el motiu de molts desordres i malalties a nivell físic i psíquic. Desitjo ajudar-vos a comprendre això”.Si seguim reflexionant sobre aquest tema indicat per la Mare de Déu podrem comprendre que entrem cada vegada més en el triomf del Cor Immaculat de Maria que és el triomf de la humanitat, dels seus fills, dels que volen adherir-se; entrem cada vegada més en el tema de l’evangelització nova, l’evangelització de la Terra amb l’ajuda dels àngels i germans fidels que cohesionen al voltant nostre, juntament amb tots els sants i amb tots els difunts, aquesta comunió universal.
El drama de la humanitat és que la humanitat parla del cos, en el cos i s’ocupa del cos malauradament sovint en el sentit centralitzat del cos. Es parla de la psique però poc de l’ànima, i no s’explica què és l’ànima. Encara menys es parla de l’esperit i es parla menys de l’Esperit, i l’home es manté sense les seves arrels, o no pot endinsar-se a les arrels perquè no coneix l’esperit. La Mare de Déu parla d’això detalladament. Escoltem les seves paraules.
“En el vostre ESPERIT hi viu i actua l’Esperit Sant. Aquest actua incessantment en vosaltres per mantenir-vos en vida, tant físicament com espiritualment. La seva acció conté en si la potència de la Santíssima Trinitat. L’esperit de l’home custodia la presència divina. Des de l’inici de la seva existència, l’home ha de triar si permet a l’Esperit Sant actuar lliurement o no, obrint-se o tancant-se a la seva presència. Aquesta decisió la pren l’esperit.
Si l’esperit acull Déu i s’obre a la seva acció, s’omple del seu poder. Floreixen l’AMOR, LA INTELIGÈNCIA i la FORÇA que fan que l’home participi de la vida i de l’acció de Déu. Les lleis de la vida despleguen tota la seva eficàcia i el desenvolupament existencial és harmoniós. L’esperit de l’home vibra a l’uníson amb les vibracions de Déu i es tanca a l’acció del Mal. El camí de l’home ve
dirigit pas a pas cap a la plena identitat de fill de Déu. Així l’esperit esdevé temple de Déu, en el qual l’ésser humà troba el Creador cara a cara i rep d’Ell els impulsos vitals.
En canvi, si l’esperit es tanca a Déu i a les seves lleis, l’Esperit Sant es limita a mantenir físicament en vida l’home, però les prerrogatives divines que fan d’ell un fill de Déu, romanen enterrades, inactives. La vida es desenvolupa lluny de Déu, de la veritable pau i de la plena identitat. Déu respecta la llibertat de l’home i no força mai res; pertoca a l’home decidir el seu propi destí. Tanmateix, Déu no abandona mai ni tan sols els que el rebutgen. Sempre està disposat a estendre la mà a cada fill que vulgui tornar a Ell”.
Atenció, cristians! Si considerem que aquestes paraules de la Mare de Déu són veritat -i sabem que són veritat- Déu està present en nosaltres. En aquest Temps Pasqual veiem a Déu en Jesucrist davallat entre nosaltres. Amb quina cura es va cuidar dels apòstols, els va tocar sent Ressuscitat, es va quedar entre ells sent Ressuscitat, els va enviar sent Ressuscitat i finalment els va donar l’Esperit Sant per guiar-los i Ell mateix amb l’Esperit Sant va guiar els apòstols. Que lluny estem de la presència de Déu en la nostra ment, Déu que ho guia tot, guia en l’harmonia, en la integritat, Ell ho fa tot.
Per confirmar amb la Sagrada Escriptura això que us dic, diu Sant Pau a la primera carta als Corintis, capítol 2, versets del 10 al 13, on parla de la saviesa de Déu:
“Déu ens l’ha fet conèixer per mitjà de l’Esperit” amb majúscula, l’Esperit Sant. “L’Esperit, de fet ho coneix tot, també els pensaments secrets de Déu. Ningú pot conèixer els pensaments secrets d’un home: només l’esperit, que està dintre seu els pot conèixer. De la mateixa manera, només l’Esperit de Déu coneix els pensaments secrets de Déu. Ara, nosaltres no hem rebut l’esperit del món sinó l’Esperit Sant que ve de Déu; per això coneixem el que Déu ha fet en nosaltres. I en parlem amb paraules no apreses de la saviesa humana, sinó suscitades per l’Esperit de Déu. Així expliquem les veritats espirituals a aquells que han rebut l’Esperit Sant”.
Aquest pas per nosaltres és fonamental perquè, encaminats cap a la Pentecosta, amb Maria puguem ser omplerts de l’Esperit Sant i dia i nit comprendre dintre nostre l’acció de l’Esperit Sant. Si ho fem així, el poble nou obre el nou camí per la ciència humana perquè els germans fidels a Déu, aquelles humanitats fidels a Déu de l’alt univers, construeixen tot el progrés partint de l’Esperit de Déu cap a l’esperit de l’home i estan a anys llum per davant nostre en la felicitat i la integritat.
“L’esperit de l’home es comunica amb l’ÀNIMA que és com un embolcall que conté l’esperit. Quan l’Esperit Sant comunica un impuls vital a l’esperit, aquest el transmet a l’ànima. L’ànima està dotada de tres potències: MEMÒRIA, INTEL·LIGÈNCIA i VOLUNTAT. A través d’aquestes potències, elabora l’impuls provinent de l’esperit i el transmet al cervell, que transforma tot impuls en pensaments, paraules i accions”.
Nosaltres sabem dir: una ànima tenebrosa, què és l’ànima tenebrosa? Una ànima que en el moment de la concepció ha dit a Déu un no clar, s’ha tancat en ella mateixa i esdevé taula rasa, és a dir, no accepta i refusa totalment tot el que li havia estat donat. Esperem que aquestes ànimes siguin poques. Sens dubte algunes d’aquestes són Llucifer i tots els dimonis. Les ànimes menys tenebroses, diguem-ne confuses, irascibles, plenes de conflictes interiors, són les ànimes que comuniquen poc amb l’Esperit de Déu dintre del seu esperit. Hi ha ànimes lluminoses, coneixem grans sants que s’han donat completament a Déu a través de la Mare Immaculada Maria, com veiem de manera particular en els germans fidels a Déu que són lluminosos, harmoniosos, no coneixen el mal, no coneixen les malalties, només en una mínima part com a conseqüència del pecat original dels homes de la Terra.
La Mare de Déu diu que en el nostre esperit conflueixen l’amor de Déu, la seva intel·ligència, la seva força. Tot això és una limfa vital que omple el nostre esperit, es transmet a l’ànima i l’ànima ho transmet al cos, però si el nostre amor ja no recorda l’amor de Déu, les ànimes taula rasa, com s’orienten? S’orienten cap a qualsevol amor, egoista, egocèntric i substitueixen l’amor, el veritable amor, amb l’amor vers les criatures però sempre de manera egoista. I naturalment això ho transmeten al cos.
Pel que fa a la nostra intel·ligència, que tenim perquè estem creats a imatge de Déu, quantes idees a nivell humà, ideologies, a nivell religiós, a nivell de la fe, interpretacions subjectives i confuses, moltíssimes, perquè la intel·ligència de Déu no pot penetrar amb la llum i orientar l’home. En aquesta situació la voluntat, tot i podent tenir la potència trinitària, la força de Déu, l’omnipotència, en nosaltres es queda desorientada, dèbil i fràgil, i tot passa en la nostra ànima. I llavors empitjorem: l’ànima desorienta el cos i neixen les patologies en el cos perquè comunica falses notícies provinents del seu egoisme i egocentrisme al cervell que és la central. Hi afegim l’esperit del món i la intel·ligència del món que ens afeixuga, i aleshores el nostre cos assumeix el mal. Hem dit que després del pecat original el cos humà va esdevenir mortal. Aquest pes terrible es va carregar sobre el cos i van quedar dintre la humanitat les arrels d’aquella actitud rebel de l’ànima, de l’home, del primer home, dels primers homes, i continua, i és necessari redreçar-la, que l’ànima s’obri a l’esperit i a l’Esperit de Déu per transmetre al cos tot l’amor, tota la intel·ligència i tota la potència de Déu perquè el cos sigui sa.
“Us demano que comenceu a pensar en vosaltres mateixos com a criatures dignes de la imatge i semblança amb Déu que porteu impreses en vosaltres. Prengueu consciència del vostre esperit, de l’ànima i del cos com un tot perfecte, on tot és vital i està interconnectat perquè tot està guiat per Déu, si permeteu al Senyor que visqui i actuï en vosaltres. Si Déu és capaç de governar tot l’univers, no podrà tanmateix dirigir la vostra vida?
Fillets, emmalaltiu perquè no deixeu lliure en vosaltres la mà de Déu. Voleu fer-ho tot sols i no podeu. La vostra ànima sovint va per davant del vostre esperit i decideix per ella mateixa el que és bo o dolent i no arriba a res. Si us doneu a Déu, l’esperit reprèn el seu lloc just i així l’ànima i el cos reben correctament els impulsos, tant físics com espirituals. Així us guariu i contribuïu a guarir el món i l’univers”.
M’aturo particularment sobre les paraules: Prengueu consciència del vostre esperit, de l’ànima i del cos com un tot perfecte, on tot és vital i està interconnectat perquè tot està guiat per Déu”. Amb aquestes paraules podem comprendre aquest temps en el que vivim, el temps en el qual Jesús ens porta a la Pentecosta, de donar-nos l’Esperit Sant en abundància perquè el nostre esperit sigui omplert i l’ànima sigui transformada, guarida, i el cos curat. Aquesta és la direcció cap a la nova creació. Aquí participen els germans fidels amb intensitat per ajudar-nos, els Arcàngels, àngels, sants. El poble nou ha d’experimentar tota aquesta potència i, tal com us hem dit, els germans fidels estan apunt per ensenyar-nos, educar-nos en aquest recorregut de transformació comunicant-nos les experiències que ells tenen des de fa mil·lennis amb Déu, perquè estem destinats a ressuscitar també en el cos, tot el nostre ser, i no quedarà rastre ni d’una frustració, d’un engany, d’una desil·lusió.
Ara estem en els temps, en què ja no es pot ser un cristià superficial perquè altrament no es percep la potència de Déu, no s’expressa l’amor de Déu, no s’expressa la intel·ligència de Déu, al contrari, estem cada vegada més bombardejats pels coneixements humans i per la voluntat dels poderosos que no van d’acord amb les lleis de Déu. També qui s’adreça a Déu en la seva pregària, en les devocions, en els pelegrinatges, pot demanar un signe, un miracle però pot desitjar un Miracle amb majúscula: la vida íntegra, realitzada, plena de vitalitat, capaç de fructificar el cèntuple. Així doncs, seguim aquests temps en els quals Déu ens dóna tantes gràcies.
I jo us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Cfr. Missatge del 13 d’abril de 2018 de la Mare de la Humanitat a Stefania Caterina, punlicat a http://www.versolanuovacreazione.it
Cap a la Nova Creació 