Reflexió: El Sacerdoci nou

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

21 d’abril de 2018

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, avui parlem del sacerdoci nou. Hem parlat del sacerdoci nou, us hem donat també missatges que en fan referència el 2011 i el 2012, quan Jesús ha explicat a través de Stefania què és el sacerdoci nou. Ara hi reflexionem tenint davant dels nostres ulls l’Església de Jesucrist de l’univers, i trobant-nos en els temps del triomf del Cor Immaculat de Maria. Tot dóna nous accents a aquest tema. Desitgem seguir amb vosaltres i veure el que va dir Jesús i posar-hi l’èmfasi just per aquest temps, de manera que cada un de vosaltres es pugui orientar millor.

Quan parlem del sacerdoci nou és el sacerdoci únic donat als apòstols i viscut a l’Església al llarg dels mil·lennis. La novetat consisteix en que ens trobem en el temps nou, en el qual hem de donar respostes noves i el poble de Déu, tot el poble de Déu, ha de fer un salt de qualitat per anar cap a la trobada gloriosa.

El sacerdoci nou neix del poble nou, dels cristians que prenen seriosament, de manera incondicional, la pertinença a Jesucrist per tal que les seves promeses es realitzin en tots nosaltres. Escoltem.

En realitat cada fidel és un sacerdot que s’ofereix a si mateix al Pare, unint-se a la meva oferta. Obrant així, recapitula en mi tot allò que viu i tot el que està al seu voltant; és el recapitulador de tota la creació. El meu poble serà sacerdotal, perquè cada membre haurà de viure el seu sacerdoci fins al fons. El viurà d’una manera nova, obert al meu Esperit, com no s’ha vist mai fins ara, perquè faré noves totes les coses.[1]

Quina és la novetat fonamental en el sacerdoci nou? Els sacerdots nous i tot el poble nou estan cridats a entrar en unió mística amb Crist. Només així es poden unir a Ell, gloriós, que es manifesta a la humanitat.

 La característica del sacerdoci nou consisteix també en una qualitat nova. A l’Església s’ha dit justament que el sacerdot actua en la persona de Crist però això ja no pot continuar sent una fórmula. Cada sacerdot amb una qualitat nova, amb una unió mística al Crist, fa un salt de qualitat. No pot salvar-se simplement a través de fórmules i ritus. Ell, com a persona, ha d’adherir -se plenament al Crist i així mateix el poble. La novetat, l’altra novetat és que els sacerdots i tot el poble caminen cap a la creació nova i han de ser nous.

Qui prefereixi romandre passiu, els qui tinguin por d’acollir la novetat d’aquests temps i s’aferrin a allò que és vell i destinat a extingir-se, els que no sàpiguen deixar els seus propis interessos egoistes, seran deixats a part. El poble “vell” serà separat del poble nou. Cap sacerdot “vell” servirà el poble nou, i aquest, a la vegada, ja no acceptarà més els sacerdots “vells”. El vi nou, finalment, es posarà en bots nous.[2]

 Com ho fa el Senyor per separar el poble vell del poble nou? Nosaltres, cristians, hem de comprendre: tot el que és corrupte ha d’acabar. El poble nou és aquell poble que vol ser transformat i vivint el seu baptisme, morint a si mateix, deixant de banda tot allò que al llarg dels mil·lennis després del pecat original ha deixat rastre i impediments dins nostre, vol estar a punt per caminar com els hebreus d’Egipte a la terra promesa. El poble nou són les persones que volen ser noves i manifestar aquesta novetat a tot l’univers. Aquesta novetat és la que es demana en aquest temps i ningú que vulgui entrar a la creació nova en pot prescindir.

El sacerdot nou naixerà del poble i serà reconegut pel poble. Serà un sacerdot ungit per mi al moment de la concepció. El Pare m’ha ordenat ungir els sacerdots perquè jo sóc el Sacerdot Suprem. Des del moment de la unció, ve l’Esperit Sant que comença a actuar en la persona que ha estat ungida: la guia, l’instrueix i, al mateix temps, guia i instrueix el poble enmig del qual el sacerdot actuarà. Així, la unció sacerdotal es manifestarà amb tota la seva potència en aquell que ha estat elegit, si aquest ha acollit el do del sacerdoci, i si s’ha decidit a donar-me la seva vida pel poble. El poble, per la seva banda, acompanyarà el futur sacerdot en el seu creixement amb la pregària i l’oferta. En el moment adequat, l’Esperit Sant donarà a conèixer la seva obra en aquesta persona; el poble reconeixerà el seu sacerdoci, el confirmarà i admetrà el nou sacerdot al seu servei. Així, el sacerdot i el poble comprendran a l’uníson la voluntat de Déu. El nou sacerdoci serà, doncs, el fruit de l’acció de Déu, i de la resposta del sacerdot i del poble. Tot estarà guiat per l’Esperit Sant”.[3]

 En aquestes paraules de Jesús hi ha alguns elements nous. Primer de tot, ningú ens ha parlat del què passa en el moment de la concepció. Nosaltres coneixem només set sagraments, participar als sagraments, però el moment de la concepció, tal com hem explicat al llibre Oltre la Grande Barriera[4], és el moment de la llum en el qual cada un de nosaltres tria si servir Déu en el seu projecte, en el seu pensament i viure aquella originalitat, o adherir a Llucifer.

Déu ha previst pel poble diversos instruments, entre ells els sacerdots per aquest temps i Jesús ens ha ungit a tots nosaltres en el moment de la concepció, no només els sacerdots sinó a tots els que hem decidit de viure segons el seu pensament, viure la nostra originalitat i la nostra missió. Aquesta és la gran novetat. Sense acollir aquesta novetat no podem anar endavant, no podem superar certes coses que ens vénen donades a nivell racional però que no han imprès en nosaltres aquella dinàmica de la unció en el moment de la concepció, i a més a més no ens fan capaços de caminar cap a la novetat que es manifestarà al moment de la manifestació gloriosa del Senyor. Així, veieu que tot el poble, tots els individus i els sacerdots han estat ungits en la seva originalitat. Aleshores tot el poble harmoniós neix en aquest recorregut, neixen els sacerdots nous i neix el poble nou i es reconeixen en l’Esperit Sant.

El sacerdot nou ja no necessitarà investidura jeràrquica perquè el reconeixement vindrà des de baix, del poble mateix. A més, el bisbe que imposa les mans a un candidat, en el moment de l’ordenació, hauria de fer-ho en nom de l’Església, és a dir, del poble. Malauradament, normalment ho fa en nom d’una estructura anomenada Església. El sacerdot nou serà l’expressió d’un poble viu, no d’una estructura”.[5]

Aquest punt també és important de comprendre’l. Qui celebra la Santa Missa, qui celebra els sagraments? El poble! El sacerdot presideix. Tot el poble ha de renéixer de l’Esperit Sant juntament amb el sacerdot. El sacerdot celebrant presideix però tot el poble celebra i anuncia la mort del Senyor i la seva victòria, la seva resurrecció. Aquesta és la dinàmica de la fe que ha d’abraçar tant el sacerdot com el poble. Aquí emergeix el sacerdot, un del poble, i són enderrocades les barreres entre clergues i laics, estem tots en Crist. Aquesta és la condició necessària perquè tots anem cap a la plenitud, quan es manifestarà l’únic Sacerdot Jesucrist.

Així el poble nou caminarà cap a la nova creació. Al final dels temps, el meu sacerdoci romandrà l’únic en tot l’univers. Jo seré l’únic pastor d’un sol i immens poble que es reunirà des de qualsevol part de l’univers. Per ara, encara és necessària la presència de sacerdots entre vosaltres. Us ho repeteixo: vénen temps nous, preparats per a un poble nou que respirarà lliure, i del qual emergiran sacerdots nous i forts en l’Esperit Sant”.[6]

 El poble que s’ofereix pel sacerdot nou aboca sobre ell l’Esperit Sant com, per altra banda, el sacerdot nou aboca l’Esperit Sant sobre el poble nou. Al final quedarà l’únic Sacerdot Jesucrist i tot el poble, el poble sencer entrarà en la seva originalitat i la seva missió primordial: cada un de nosaltres esdevé col·laborador del Creador per mitjà de Jesucrist en l’Esperit Sant a governar l’univers, tot el creat. Aquí es desprèn per mitjà de Jesucrist una perfecció del Cos Místic de Crist que s’uneix a Ell.

Si contemplem aquestes coses podem copsar la grandesa del pensament de Déu i del seu projecte. Desapareixen totes les formalitats, emergeix la vida en tot allò que vivim, que fem. La potència del sacerdoci nou ve augmentada perquè a l’Església nova estarà unida plenament al sacerdoci dels set grans Arcàngels i dels àngels, estarà unida amb els germans, sacerdots dels germans fidels de l’univers, i el sacerdot de la Terra que celebra la mort i la resurrecció de Crist unit a ells portarà aquesta potència per vèncer l’Anticrist i el seu Fals Profeta. Així manifestarà la potència del poble i tot el poble, en comunió, donarà l’esperança a tota la humanitat, obrirà el camí nou. Mentre no arriba aquesta comunió per la qual esdevindrem Cos Místic de Crist, viscut en mig nostre, sense esperar solucions màgiques, no podem donar la resposta ferma a aquesta humanitat. Només amb una comunió plena en Jesucrist en l’Esperit Sant podrem manifestar la glòria de Déu.

No us sorprenguin aquestes coses quan es tracta de l’ordenació sacerdotal. Us hem explicat que el Nucli Central completa el que faltava al Col·legi Apostòlic i prossegueix el camí de la successió apostòlica en el poble nou. El poble nou ha de ser conscient d’això. De la comunió del poble nou amb el sacerdoci nou, s’entra a la plenitud.

 Aquí, després d’aquesta reflexió, se’ns demana a tots una resposta concreta: de ser poble nou, de caminar cap a la creació nova, de tastar ja els fruits que Déu dóna i que donava als hebreus en el seu camí pel desert, donava signes, va donar el profeta Moisès, ha donat els profetes al llarg de la història, i el poble ho tindrà tot, però està cridat a caminar cap a la creació nova a través de la revelació, la manifestació del Senyor gloriós.

 Us beneeixo en aquesta ocasió quan tota l’Església celebra el Bon Pastor[7] i prega pels seus sacerdots. Beneeixo tot el poble al qual encara parlaré de la seva missió. Beneeixo tots els sacerdots nous que reconeixen dintre seu que són cridats a participar a aquesta novetat i servir aquesta novetat. Beneeixo a tots els que es deixen desvetllar per entrar a la novetat, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Missatge de Jesús del 8 de setembre 2011, El futur del meu poble, publicat als llibres Verso la nuova creazione, vol. II – anno 2011, pàg. 125, i a 2012 – la scelta definitiva dell’umanità, pàg. 60, i a www.versolanuovacreazione.it

[2] Missatge de Jesús del 5 d’abril de 2012 Sacerdots nous per un poble nou, publicat al llibre 2012 – la scelta definitiva dell’umanità, pàg. 86 i a www.versolanuovacreazione.it

[3] Veure nota 2

[4] Cfr. Capítol 13 Il Microcosmo – Il concepimento dell’uomo, pàg 239, Edizioni Luci dell’Esodo

[5] Veure nota 2

[6] Veure nota 2

[7] 4art Diumenge de Pasqua – Any B, evangeli del Bon Pastor, Jn 10, 11-18

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s