“Estimats fills meus,

Avui desitjo dir-vos que LA VIDA NEIX EN EL MOMENT DE LA CONCEPCIÓ, quan Déu us crea. A partir d’aquí comença el misteri meravellós de la vida. Als ulls de Déu, sou criatures completes ja des del primer instant en què comenceu a desenvolupar-vos al ventre matern. El vostre cos ha de seguir les etapes del creixement però l’esperit i l’ànima són eterns i funcionen des de l’inici. Si no fos així, l’embrió seria només un “grumoll de carn” com malauradament molts de vosaltres pensen i d’aquí neix el pecat greu de l’avortament. S’enganyen perquè consideren que un home només és tal quan és capaç de pensar amb el seu propi cervell. El cervell, però, és un òrgan que necessita temps per desenvolupar-se; el vostre pensament, en canvi, es forma en l’esperit i en l’ànima des del primer instant de vida i simplement espera ser manifestat a l’exterior. Això passa a partir del moment que el vostre cervell està desenvolupat i ja és capaç de rebre els impulsos que li transmet l’ànima la qual, al seu torn, els rep de l’esperit. Us he explicat que en l’esperit de l’home hi actua l’Esperit Sant que ens manté en vida físicament i espiritualment. Des del moment de la concepció i per tota la durada de l’existència terrena, l’Esperit Sant us transmet la vida, mitjançant els seus impulsos. Aquests contenen tota la informació genètica, biològica, química pel funcionament del cos; us transmeten també l’AMOR, la INTEL·LIGÈNCIA i la FORÇA de Déu, que fan de vosaltres creatures capaces de viure i actuar a imatge i semblança de Déu.Els científics de la Terra no us han explicat mai això perquè ells mateixos no ho coneixen i tampoc ho comprenen. La seva ciència es basa en l’observació dels fenòmens físics, dels quals en dedueixen hipòtesis, teories i lleis. Tot allò que no pot ser demostrat, per ells no existeix. Així la vida de l’home esdevé un fenomen a observar i no un misteri a explorar a la llum de la fe. És cert que la vida està feta també de lleis físiques i de fenòmens a observar però la vida no és només això: més enllà del fenomen físic, de fet, existeix l’immens espai de l’esperit on operen les lleis espirituals que governen la creació sencera i determinen els fenòmens. Si no es comprèn això, no s’arriba mai a descobrir les veritables causes que hi ha a l’origen de tot esdeveniment físic i espiritual. Aquesta és la raó per la qual el metges i científics de la Terra no arriben a resoldre i guarir molts problemes i patologies d’aquesta humanitat: la major part d’ells no accepta el misteri de la creació i l’existència de Déu Creador. No coneixen les lleis de l’esperit i això tanca els seus ulls a l’espai del misteri, perquè Déu concedeix la seva saviesa als humils i a tots aquells que el busquen. Sense Ell, la saviesa es manté saviesa humana, parcial i limitada. Si la ciència demanés ajuda a Déu podria resoldre molts problemes.

Us he dit que comenceu a pensar des del moment de la concepció. Per tant, podeu també triar: tan bon punt sou creats esteu cara a cara amb Déu Tri i U, el vostre Creador. Ell us demana de decidir si estimar i servir-lo a Ell o a Llucifer; si voleu viure una vida oferta a Ell o si voleu viure una vida egoista; si accepteu o no Jesucrist com a Fill de Déu i Salvador. Aquest és el moment més solemne i decisiu de la vostra existència, comparable només al moment que viureu després de la mort, quan us retrobareu una vegada més cara a cara amb Déu, aquest cop per donar comptes del do de la vida i de com l’heu fet servir.

Per què Déu us demana escollir al moment de la creació? Perquè així ho ha fet amb els vostres progenitors i així ho fa amb cada home, donant a cadascú la possibilitat d’exercir la seva llibertat quan encara no està influenciat per les experiències de la vida. Déu no crea pecadors sinó homes lliures; el pecat és sempre una tria de l’individu. Perquè se’ns demana acollir Jesucrist? Perquè només a través d’Ell coneixeu el Pare, reveu l’Esperit Sant i sou apartats del poder del dimoni.

Si al moment de la concepció l’home tria Déu, rep una missió que es desenvoluparà al llarg de l’existència terrena; si escull Llucifer, la seva vida serà orientada cap al mal. Si no escull ni a Déu ni a Llucifer, com passa sovint, la seva vida serà incerta i vacil·lant. En tots els casos, l’home serà lliure de canviar les seves tries durant la vida, perquè és sempre lliure. Déu no abandona ningú i ofereix a tots la llum per comprendre, a través de les experiències i les proves de la vida, com corregir les eleccions equivocades. El vostre Creador no deixa mai d’indicar-vos el camí recte i ho fa de moltes maneres. Perdona a qui sigui que es penedeixi i vulgui canviar de vida. En Déu hi ha sempre esperança per tots, també pel més gran pecador. No ho oblideu mai.

La vida a la Terra posa a prova les decisions, per això no n’hi ha prou amb el sí a Déu en el moment de la concepció per fer-vos sants als seus ulls: cal renovar aquell sí cada dia i en plena llibertat. Les proves, de fet, poden reforçar el vostre sí inicial però també afeblir-lo, si no sou perseverants en la fe. Per això Jesús ha dit de pregar sempre per no caure en temptació.[1]

De la decisió al moment de la concepció en deriven conseqüències importants per l’home. La primera i la més immediata de totes elles és la seva col·locació a l’univers, és a dir, pertànyer a aquesta o aquella humanitat. De la decisió inicial en depenen també el record de Déu i la recerca de la veritat; la capacitat d’afrontar les proves de la vida; la profunditat del pensament; l’assoliment de la plena identitat i de l’autonomia; el desenvolupament humà i espiritual; la felicitat. Són aspectes delicats i profunds que desitjo explicar-vos poc a poc perquè els pugueu comprendre bé, perquè són importants per la vostra vida.

Us demanareu el perquè no us recordeu de la vostra decisió en el moment de la concepció. Perquè Déu no ha volgut condicionar la vostra llibertat, ni que esdevinguéssiu fatalistes o que us culpabilitzéssiu per l’elecció que havíeu fet. Tot i que la tria inicial sigui fonamental per l’orientació de la vostra vida, això no vol dir que sou esclaus per sempre d’aquella decisió. Déu us ha creat per la llibertat i la vida en Déu no és mai estàtica sinó que està en contínua evolució, és fortament dinàmica.

Per ara m’aturo aquí i us convido a reflexionar sobre la vostra vida i sobre la vostra conducta. No és important saber quina ha estat la vostra elecció al moment de la concepció, és important el que decidiu avui per canviar a millor la vostra vida. Fills, accepteu l’ajuda de Déu, feu que sigui Ell qui us guiï. Acolliu el meu Fill Jesucrist, mort i ressuscitat per redimir-vos dels vostres pecats. Inicieu amb Ell una vida nova, a l’empara del maligne que vol degradar i fer infeliç la vostra existència.

Estic sempre amb vosaltres i us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

[1] Cfr. Mt 26, 41; Mc 14, 38