A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

11 de maig de 2019

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, la darrera vegada, l’últim dissabte, vàrem reflexionar sobre Com obtenir la Potència Trinitària. Avui el nostre tema serà Sentir la veu de Déu i ser la veu de Déu.

La veu de Déu no és un so humà, i tampoc quelcom que podem percebre fàcilment en una locució superficial, en una projecció, en una visió. La veu de Déu conté la vida, comunica la vida; les Lleis pures de l’Esperit Sant són les Lleis perfectes de la vida.

Avui voldríem reflexionar sobre les lectures del 4rt diumenge després de Pasqua[1] i, al mateix temps, reflexionar sobre les paraules de la Mare de Déu que ens va adreçar el 13 de maig de 2017[2] que podeu trobar al llibre La vida no és vida sense Déu, al final del llibre.

Què ens diuen les lectures? Al llarg de la història de la salvació coneixem un moment tràgic quan la humanitat de la Terra es va tancar a la veu de Déu, pensant que podia valdre’s per ella mateixa. Després d’això va descobrir el desengany de les promeses de Llucifer i fugia de la veu de Déu, tenia por d’aquella veu. Escoltava la veu de Llucifer i recorria als dimonis, als ídols, per ser ajudada. Quan va començar una acció potent de Déu sobre la Terra, també de manera progressiva, quan es va sentir la veu de Déu entre els justos, va començar la guerra entre els justos i els injustos, de Caín i Abel fins als nostres dies. Déu va parlar, com bé sabeu, a través dels profetes de l’Antic Testament i en Jesucrist va donar una paraula perfecta, plena de la potència de l’Esperit Sant i plena de l’amor de Déu Pare que ens involucra a participar en la potència trinitària si acollim aquella veu i vivim segons aquella veu.

La lectura de l’Evangeli d’avui és clara: “Les meves ovelles escolten la meva veu i jo les conec, i elles em coneixen”. Què vol dir? Quan sou febles, fràgils, quan esteu tristos, abatuts i sentiu una veu que us estima, que us estima especialment, aquella veu desvetlla en vosaltres la vida. Aquesta és l’experiència de cada un de nosaltres i la vida es comunica, però la veu de Déu és perfecta i pot omplir tot el nostre ésser. La veu de Déu imprimeix una vida perfecta, eterna en nosaltres, i nosaltres quan l’acollim som ressuscitats, si volem viure.

Jesús diu que ningú ens pot prendre de les seves mans, naturalment, si ens donem a Ell, a les seves mans. Si ens retenim en nosaltres mateixos i ens comportem segons la nostra veu, sense confrontar la nostra veu amb aquella veu clara, plena de la vida que es manifestarà a la fi dels temps com l’Única veu que regeix totes les criatures, aleshores, si no ens donem al Crist, Ell no ens pot protegir.

Ell diu que ningú pot prendre’ns de les mans del Pare. Si nosaltres ens donem a Jesucrist, som donats al Pare i la potència trinitària i l’Esperit Sant flueix, flueixen en nosaltres. Aquesta és la llei de la vida i nosaltres creients, si creiem en aquesta veu que cada vegada es farà més clara dintre nostre si volem progressar, serem omplerts de la vida plena que baixa del cel.

Aquesta veu pot ser refusada. La primera lectura parla del refús de la veu dels apòstols, la veu de l’Evangeli, per part del poble que havia estat preparat per acollir Jesucrist, el poble dels Jueus. I els apòstols van ser perseguits. Els pagans se’n van alegrar i els apòstols, perseguits, estaven joiosos. Cada un de nosaltres pot tancar les orelles. El nostre egoisme, egocentrisme, ens tanca i estem cridats, en aquest temps, a escoltar la veu clara de Déu.

A la segona lectura que ens porta l’Apocalipsi, veiem davant el tron de Déu, segons la visió de Sant Joan, els elegits que han arribat a la plenitud, vestits amb vestits blancs, contemplen el rostre de Déu i el serveixen igual que els àngels. Com han pogut arribar a aquell estat d’un coneixement immediat com els àngels? Són privilegiats? No. Han sentit la veu de Déu en les tribulacions, en les persecucions, en les dificultats, en la seva fragilitat, i han acollit aquella veu, i han sigut aquella veu per la humanitat. Atents! Nosaltres ens justifiquem: “Estem confusos, no sabem, no podem…”. Són justificacions! Aquella veu ha entrat en nosaltres fins al punt de pagar per nosaltres, la víctima innocent Jesucrist ho ha pagat tot per nosaltres, per tots els nostres deutes interiors i nosaltres podem sentir la veu de la vida en totes les proves, en totes les dificultats, la veu que ens dóna la vida.

Després de la mort i resurrecció de Jesucrist, els apòstols, els sants, l’Església, van continuar portant aquesta veu. En els moments foscos, difícils, quan la humanitat s’ha tapat les orelles davant Déu, ha aparegut la Mare de Déu i en tots els temps de perill. Avui volem recordar la Mare de Déu de Fàtima que ha volgut, a través de la Stefania, dir allò que no podia dir a Fàtima, allò que no ha pogut dir a Medjugorje. Llegim doncs una part d’aquell missatge del 13 de maig de 2017.

Vull subratllar per començar què ha dit la Mare de Déu, que Déu té fermament a les seves mans el destí de la humanitat. Déu té un projecte per a cada un de nosaltres, un projecte segur que serà acomplert, realitzat, i nosaltres proposem els nostres “projectets” i passem d’una desil·lusió a l’altra. Us recomano, compteu que Déu té un projecte per cada un de nosaltres, per tots nosaltres, amb totes les nostres fragilitats, amb totes les nostres febleses, i no proposeu les vostres justificacions, els vostres amagatalls. Déu us guiarà segons el Seu projecte.

Una altra afirmació de la Mare de Déu és: la humanitat pot ser salvada únicament pel Déu veritable, i el Déu veritable vol parlar als nostres cors i el Déu veritable desitja que nosaltres siguem una veu veritable davant la humanitat.

Que volia dir la Mare de Déu a Fàtima, a Medjugorje, que no podia dir? Llegim breument el resum.

Aquest és l’anunci que tinc intenció de portar per darrera vegada a la Terra:

• La humanitat existeix a tot l’univers;
• Tota la humanitat haurà de triar entre Jesucrist i Llucifer. Només a través de Jesucrist podrà arribar al Déu veritable: Pare, Fill i Esperit Sant;
• La humanitat que haurà acollit Jesucrist, serà reunida de cada planeta per formar un sol poble, unit al meu Fill, Sacerdot Suprem. Serà un poble humil però poderós en Déu, que ja no coneixerà més distàncies ni barreres.

Ella és immaculada, en el seu Cor Immaculat, si som fidels, podem sentir la veu potent de Déu Tri i U. Ens ha dit que Ella no és una estàtua, que és una persona viva entre nosaltres, que alçarà la veu davant la humanitat, davant de tots els poderosos, els prepotents, per salvar el seu poble, però ens demana a nosaltres, dins nostre, entre nosaltres, de desconfiar de l’esperit del món i de confiar en Déu.

“Fills meus, no us fieu dels poderosos d’aquest món! Fieu-vos només de Déu i també de mi. Jo només desitjo el vostre bé i us confio a Déu perquè aquest és el veritable bé per a vosaltres. Heu de fer-ho també vosaltres: confieu-vos a Déu i doneu-vos completament a Ell. Doneu-li-ho tot i tot us retornarà multiplicat per cent”.

Una altra afirmació que la Mare de Déu ens ha subratllat és: “Se us escapa que sóc la Reina del cel i de la Terra i no callaré i no demanaré a ningú per dir el que Déu m’ha confiat”, i està enmig nostre. I aquesta és la protecció potentíssima en aquest temps sense la qual no podem moure’ns endavant.

“Us prometo, per l’amor que em teniu, que estaré sempre amb vosaltres. Onsevulla que sigueu, jo estaré amb vosaltres. Jo estaré al costat vostre en totes les proves, en l’alegria i en les dificultats. Jo seré la vostra veu davant de Déu i vosaltres sigueu la meva veu davant dels homes. Déu, que és el vostre Pare, us estima i us vol tots feliços i salvats. Vol portar-vos a una creació nova, tan bonica i pura que no la podeu ni imaginar, i que està preparada per a vosaltres a la fi dels temps.

Tingueu fe, fills! Jo us espero a la nova creació, però estic aquí amb vosaltres i camino amb vosaltres pels camins del món, pel camí de cada home cap a la nova creació.

Us beneeixo amb tot el meu amor en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

La Mare de Déu diu: “Seré la vostra veu davant de Déu i vosaltres sereu la meva veu”, no només individualment. Un poble ha de tenir la seva veu, neta, immaculada, potent. Només així la potència trinitària s’expressarà amb tot el poder. Aquest poble que ha acollit aquests programes a la Terra és petit però amb l’obertura veritable, sincera, al Cor Immaculat de Maria, estarà obert a l’Església de tot l’univers i aquesta potència se sentirà entre nosaltres. Veritablement comprendrem, tastarem la Pentecosta còsmica i aquest poble podrà alçar la veu potent que el Senyor confirmarà amb els signes, amb els miracles. Tingueu coratge de sentir la veu de Déu i tanqueu la porta a la veu de l’esperit del món i a l’esperit de l’egoisme, egocentrisme, dels vostres petits projectes.

I us beneeixo perquè pugueu donar la vostra vida al Pastor de les vostres ànimes, Jesucrist, i Ell pugui oferir-vos a les mans del Pare per ser omplerts de la potència de l’Esperit Sant. I tots nosaltres us seguim amb la pregària, amb l’oferta i amb la benedicció, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] 1a lectura: Fets 13, 14.43-52; 2a lectura: Fets 7, 9.14b-17; Evangeli: Jn 10, 27-30.

[2] Cfr. Missatge de la Mare de Déu amb títol Seré la veu dels pobres de Déu, publicat al llibre La vida no és vida sense Déu, pàg. 71.