Diumenge de la Divina Misericòrdia

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

27 d’abril de 2019

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, el tema de la nostra reflexió d’avui és Busquem la Potència Trinitària. Espero que tots hàgiu viscut bé aquests dies del testimoniatge dels apòstols, de la resurrecció de nostre Senyor Jesucrist, que la veritat i la gràcia de la resurrecció de nostre Senyor Jesucrist s’hagi dipositat en vosaltres i que participant en la seva resurrecció també nosaltres visquem de ressuscitats.

Aquest diumenge celebrem tres moments molt importants: la festa de l’Amor misericordiós de Crist, de tots estimada, i tots desitgem tenir la misericòrdia de Crist i mirarem de dir i explicar els moments i el com acollir-la. L’altre moment és el camí a través de les lectures històriques[1], el que va succeir en la primera Església i finalment una dimensió còsmica que comença amb Sant Joan apòstol amb l’Apocalipsi i després l’expressem en el missatge del 20 d’abril[2], de la vigília de Pasqua, que us posem al web però que també el llegim perquè tots aquells que no llegeixen però escolten, el puguin escoltar.

La resurrecció de Jesucrist és molt, molt més que una veritat històrica. Va repercutir en tot l’univers, i va entrar en el vòrtex trinitari. Com a energia primària, salvífica, va iniciar un camí dinàmic i això durarà fins a la fi dels temps, fins a portar el poble de Déu a la creació nova. D’això en parla Jesús a l’últim missatge.

“Estimats fills,

Us beneeixo amb la potència de la meva resurrecció, que no és una faula per infants i tampoc una imatge bonica, sinó una realitat incontestable que vibra en tot l’univers. Amb la meva resurrecció no només he portat a compliment l’obra de la redempció, sinó que també he introduït al vòrtex trinitari la potència que el fa invencible. La meva resurrecció, efectivament, és una victòria neta sobre la mort que regna en el vòrtex satànic. La mort no pot res contra la potència de la meva resurrecció.

Fills, heu arribat amb mi fins a aquest temps i heu passat amb mi moltes proves. Ara comença el temps en què ha de manifestar-se, a través vostre, la potència de la resurrecció. Aquesta potència es mostrarà a través del meu poble per tal que, a través seu, tot el que he acomplert continuï revelant-se al món. La meva obra de redempció encara no s’ha exhaurit sinó que continua i s’allarga fins a la fi dels segles, a través del meu poble, en tot l’univers.

Espero de vosaltres que prengueu consciència d’aquesta potència que opera en vosaltres i entre vosaltres. Heu participat en la meva mort i ara heu de participar també en la meva resurrecció. Comenceu a agafar la potència del vòrtex trinitari, que és la potència de la meva resurrecció. Aquesta us toca constantment i toca tota la creació; a través vostre, afecta les altres criatures i la Terra sencera. Aquesta és la veritable evangelització de la Terra, que no podeu complir si no és amb aquesta potència. Això vol dir que heu de buidar-vos completament de vosaltres mateixos, dels vostres dubtes i pors, de les idees i dels projectes personals”.

Això ens introdueix en la dimensió còsmica dels esdeveniments en tota la seva dinàmica. En la festa de l’Amor misericordiós molts preguen per ells mateixos, preguen pels altres. Ara la mirada ha d’anar més enllà. Ens ve a trobar Jesucrist ressuscitat que a l’univers visita molts pobles com a Ressuscitat. Ha arribat el moment en què aquesta potència del Ressuscitat comenci a actuar també a la Terra. Estem cridats a alçar la mirada i oblidar el punt egocèntric de nosaltres mateixos, el punt egocèntric de la Terra, així allò que vam anunciar l’any passat, l’existència de l’Església de Jesucrist de tot l’univers, ara a poc a poc s’ha de manifestar en nosaltres i a través nostre.

Les lectures que hem llegit tenen molts signes, malauradament aquest diumenge sovint els predicadors se centren en Sant Tomàs, però Jesús ressuscitat es va manifestar a tots els apòstols. Va ensenyar les seves llagues glorioses, es va deixar tocar i va tocar els altres, van sentir la seva veu. Això ara passa en la dimensió còsmica a tot l’univers, no només als dotze apòstols, sinó també a tots els apòstols inclosos els instruments sublims, Maria Santíssima, Sant Josep, els germans fidels a Déu, el Nucli Central, els Arcàngels, àngels, tots els sants. Ara tota aquesta potència trinitària, a través d’aquests instruments, ens toca a nosaltres i nosaltres podem sentir que ens toca. No vull dir que tots han de ser vidents, tots han de veure, tots han de sentir una veu, sinó que l’esperit de cada un de nosaltres pot sentir la presència de l’Esperit del Senyor ressuscitat que canvia el nostre destí. Escoltem.

“Vull actuar a través vostre i ho faré. Per part vostra, desfeu-vos completament del vostre egoisme. Mentre seguiu girant entorn de vosaltres mateixos i dels vostres problemes, de les vostres crisis i pors, com podré actuar, com podré entrar en el vostre ésser si ja està ocupat?

Fins avui encara no heu agafat plenament la potència de la meva resurrecció. Això és perquè no heu entrat plenament en comunió amb el meu Cos Místic. Aquest actua de manera incessant i vessa tota la seva potència en el vòrtex trinitari. El vòrtex trinitari no és una figura abstracta, allunyada de vosaltres, més enllà de vosaltres i més enllà d’aquesta Terra; al contrari, és una realitat que us envolta i us agafa en tot moment. Si sou capaços de percebre aquesta potència en vosaltres i al voltant vostre, si us immergiu en el vòrtex trinitari per agafar la seva força, sereu salvats. Guarireu de les vostres malalties i de les vostres pors i tot el poble creixerà”.

Per comprendre aquest moment còsmic, dinàmic, tornem de nou a la imatge que trobem a l’Evangeli, a les lectures. Sant Pere, Sant Joan van ser tocats dins seu, empesos a canviar, a deixar-ho tot i immergir-se en la potència de la resurrecció, seguir Jesucrist amb aquella potència, i això va produir en ells un moviment, un moviment miraculós a favor dels altres, i molts es guarien i la gent anava cap a ells, que almenys l’ombra dels apòstols toqués els malalts. Quan les persones es deixen tocar de dins, buidar-se de dins, omplir-se amb la potència de la vida que venç el mal i la mort, aleshores comença l’acció miraculosa i ningú la pot resistir. Fins i tot Satanàs ha de fugir i les seves obres han de ser anul·lades.

Agafem un exemple molt, molt evident: Sant Joan a l’illa de Patmos. En sentir la veu, en veure algú semblant al Fill de l’home, cau com mort. I què vol dir això? Aquesta és la dimensió, l’experiència de la criatura. Quan troba Déu, mor! Ha de morir a si mateix. Si no mor a si mateix tampoc pot ressuscitar. Jesús va posar la mà dreta sobre ell i ell es va aixecar. Aquest procés ens ha de passar a cada un de nosaltres. Sense Déu nosaltres estem morts, hem experimentat el pecat original i es repeteix sempre. Morint a un mateix, disponibles per ser vivificats, esdevenim una criatura nova que porta una potència i aquesta potència comença a emergir. En Sant Joan va començar a sorgir la potència d’il·luminar el misteri d’iniquitat de tots els temps, una potència profètica d’il·luminar les set esglésies, ja que cada una vivia les seves crisis, dubtes, dificultats i certes infidelitats. La potència que el Senyor suscita en nosaltres ho guareix tot al voltant nostre. Malauradament l’home està tancat davant la resurrecció. No parlem del fet d’estar a portes tancades dels apòstols per por dels Jueus, sinó que parlem de les portes interiors que l’home tanca davant Déu perquè no vol trobar Déu i no vol trobar-se ell mateix així, tan decadent i veure que ha de morir, i l’home precisament no vol morir i així tampoc ressuscita. Si no ens prosternem davant Déu així caiguts, mortals, i no desitgem que el Senyor entri també a través de les portes tancades per la nostra fragilitat, debilitat, mortalitat, Ell no pot fer res.

Hi ha una cosa estranya en l’home, ben estranya, que és el límit de la maldat: no permetre a Déu que és Esperit pur entrar en el seu esperit, en la seva intimitat, la defensa de Déu. Penseu, si ara a la primavera la planta es tanca a l’aigua, es tanca al sol i no permet a aquella energia passar a dins. I Déu, de qui depèn la nostra vida, i la nostra vida està sempre inundada, plena i reomplerta, ha de ser deixat lliure dins nostre, amb la humilitat de Joan que cau com mort. Aquest procés interior és fonamental ara perquè aquest poble pugui agafar la potència trinitària i començar a caminar de forma espontània com les plantes a la primavera que broten quan arriba la pluja, quan ve el sol. Tot està davant dels nostres ulls, només nosaltres som éssers lliures, nosaltres els homes, hem de decidir lliurement.

“Ara espero això de vosaltres: que comenceu a prendre consciència i a posar en moviment la potència que hi ha en vosaltres, agafant a mans plenes la força del vòrtex trinitari. Això només pot passar mitjançant la vostra plena participació en la meva mort i resurrecció, i mitjançant el fet de desprendre-us de tot el que impedeix que flueixi la potència del vòrtex trinitari en vosaltres.

Fills, la humanitat de la Terra està travessant una crisi gravíssima, està a un pas de l’abisme; i malauradament no se n’adona. Continua impertèrrita ballant al límit de l’abisme i no s’adona que està a punt de precipitar-se. Però jo no permetré que els meus fills caiguin a l’abisme i prendré a l’enemic el màxim d’ànimes possible, però us necessito a vosaltres. Necessito que per arreu on passeu, em porteu en vosaltres. Necessito un poble fort, que es mogui amb rapidesa al pas de la gràcia, que no estigui sempre pensant què fer i com fer-ho per complaure’m. Vosaltres no heu de fer altra cosa que deixar-me entrar en vosaltres. Aquest és el vostre deure. Quan jo agafo plenament el poder en vosaltres, us envio com fletxes a vèncer el mal, la mort, la malaltia i les tenebres”.

El Senyor va enviar els apòstols. Nosaltres no podem agafar plenament la gràcia si no volem tirar endavant. Si una planta decidís no donar fruits, està destinada a morir perquè no pot transmetre llavors, no multiplica la vida. Un cristià que està arrelat en ell mateix, demana només per a ell, encara que demani la gràcia, està destinat a la supervivència a la Terra, i la majoria dels cristians de la Terra viuen així. I aquest és el temps del moviment, i qui no vol moure’s, fer fructificar les gràcies, portar els fruits de la resurrecció, perd les gràcies i les gràcies no arriben a aquestes ànimes. És molt important per tots nosaltres que acollim aquests passos interiors perquè la potència trinitària actuï en nosaltres, per això Jesús insisteix en dir que hem de començar a tirar endavant.

“Veureu a la Terra augmentar les guerres, les malalties i la violència perquè Satanàs està furiós i encegat. No sap què fer ni on anar. També ell té un poble per guiar, però no sap com. Percep la potència del vòrtex trinitari i del poble de Déu però no sap d’on li vindran els cops ni com tirar endavant. Vosaltres en canvi, ho sabeu i ho sabreu cada vegada més.

La Terra necessita missatgers de pau, d’amor, de força i de resurrecció. Jo desitjo enviar-vos perquè em porteu viu i operant enmig del poble desesperat, de les ovelles sense pastor. El bé i el mal han de ser consumats fins al final. Tot ha de sortir a la llum, tot ha de ser portat a la plenitud i mostrar-se amb tota la seva força. La llum i les tenebres, la mort i la vida s’enfrontaran en un duel grandiós. Per això, fills meus, posicioneu-vos bé.

Avui us demano un últim gran esforç per alliberar-vos definitivament de tot allò que encara us oprimeix. Cada un de vosaltres sap què ha de treure’s del mig. Però no us preocupeu perquè això ho faré jo en vosaltres, si em deixeu actuar. No sou vosaltres que heu de vèncer el mal dintre vostre i al voltant vostre. Seré jo qui ho faré, però vosaltres ho heu de posar tot a les meves mans, altrament no us podré utilitzar. Si continueu tenint a les vostres mans la vostra vida, jo no podré utilitzar-vos. Per això, fills, esforceu-vos a donar-vos a mi perquè jo pugui donar-me a vosaltres. Així veureu miracles en la vostra vida i tocareu les ferides d’aquesta humanitat.

Estic prop vostre. Com sempre, us confio a la meva Mare i a Sant Josep que us ajudaran i us protegiran. Sereu ajudats també pels instruments extraordinaris i per tot el meu Cos Místic. Sentireu en vosaltres i al voltant vostre la potència del vòrtex trinitari. No tingueu por i tireu endavant. Feu la part que us pertoca, amb humilitat però amb decisió.

Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

Tornem de nou a la nostra reflexió, observem les lectures que hem escoltat fa poc: Jesús ressuscitat ha tocat, ha desvetllat la vida per enviar les persones i aquest és el temps per tot l’univers. Us hem anunciat que l’univers s’ha desvetllat, els sants s’han desvetllat, potenciat, els àngels són potenciats, els instruments ordinaris també; ara el poble ha de comprendre. No pot començar res si de dins nostre no parteix l’amor per retornar els fills de Déu a Déu, a la vida eterna. Tots nosaltres cada dia tenim petites o grans preocupacions de la vida, però aquest moviment de la potència trinitària pot posar a lloc els nostres problemes si donem prioritat a aquesta potència dins nostre.

És veritat que Déu avui actua en tot l’univers. Us cito la paraula de Jesús: “Pau a vosaltres! Així com el Pare m’ha enviat a mi també jo us envio a vosaltres”. I el Senyor Déu de la mateixa manera que ha enviat el seu Fill, envia també a tots els fills. Aquesta és la llei de l’Esperit pur, val per tota l’eternitat. “Dit això, alenà sobre ells i digué: -Reveu l’Esperit Sant i a qui perdoneu els pecats, els seran perdonats i a qui no els perdoneu, quedaran sense perdonar“.

Malauradament estem concentrats en la solució dels nostres pecats. Això també és important però entreu dins vostre, què vol dir perdonar els pecats? Vol dir fer fora tot el que està podrit dintre nostre de cara a Déu, de cara a nosaltres mateixos i de cara al pròxim. I només això ens garanteix rebre l’Esperit Sant dins nostre i la nostra donació partint de la nostra intimitat, la nostra donació al Senyor Jesús ressuscitat, Senyor de l’univers, com més neta sigui, aquesta donació, més neta serà la nostra acció; primer de tot a favor de nosaltres mateixos per alliberar-nos de les malalties, de tot el que és corrupte que hi ha dins nostre, aquella font corrupta i alliberar la humanitat, i així s’expandeix l’Esperit de Déu sobre els homes, sobre les creatures. I aquesta és l’acció evangelitzadora de tots els homes.

Aquests dies hem vist i escoltat la petita Greta Thunberg[3], una senzilla noia que veiem què ha remogut al seu voltant, i nosaltres tenim totes les potencialitats per remoure al nostre voltant. Si no removem, ens asseiem dins nostre, en els nostres càlculs, en els nostres problemes, en les nostres pors, i hi fa niu en nosaltres el pecat, la corrupció, la mort. No, no fem això. Tirem endavant i veurem que la dinàmica de la gràcia avui no està concentrada només a la Terra, i l’Església de la Terra que s’ha tancat en l’egocentrisme s’equivoca, no tirarà endavant. L’Església de tot l’univers donarà la força i farà fora el mal. És l’instrument ordinari, de tots els fills de Déu i el mal ha de desaparèixer. L’infern al final serà tancat i els fills de Déu passaran a la creació nova però això ha de passar en cada un de nosaltres. Són les Lleis de la vida igual com existeixen les lleis de la medicina, de la teràpia…, són les Lleis de la vida.

Per tant, és el moment que també nosaltres de la Terra no esperem qualsevol cosa màgica dels germans fidels, o dels àngels, ells esperen de nosaltres aquest moviment, que ressorgeixi la vida de Déu dins nostre, aleshores ens abracem i es produeix la Pentecosta còsmica i no estareu preocupats per la Terra, per les baralles polítiques, mafioses, egoistes. El Senyor hi posarà la seva mà.

I us beneeixo, us protegeixo, us acompanyem amb la pregària, amb el nostre camí continu perquè tots us adreceu els uns als altres per formar un gran poble a la Terra que pertanyi a l’Església de tot l’univers, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

 

[1] Cfr. 2on diumenge de Pasqua: 1a lectura: Fets 5, 12-16; 2a lectura: Fets 1, 9-11a.12-13.17-19; Evangeli: Jn 20,19-31

[2] Cfr. Missatge de Jesús del 20 d’abril 2019 titulat La potència del vòrtex trinitari, publicat al web www.versolanuovacreazione.it.

 

[3] La noia sueca de setze anys coneguda per la seva protesta amb el lema “vaga climàtica escolar”.