Reflexió – Entrar en la comunió còsmica

Diumenge de Pasqua

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

21 d’abril de 2019

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, us saludo a tots i us felicito: Bona Pasqua a tots. M’adreço a tots, de manera especial a tots vosaltres que ens heu seguit durant aquests anys amb fe, amb esperança i amb amor en vers Jesucrist.

En aquesta celebració recordem, com ho recorda tota l’Església, el que va passar fa dos mil anys, sobre el que ens expliquen Sant Pere, Sant Pau, tots els apòstols i en dóna testimoniatge l’Església[1]. Però nosaltres vivim aquest moment per trobar Jesucrist viu dins nostre, ressuscitat, vencedor de tots els obstacles a dins nostre i al nostre voltant, decidit a portar la humanitat cap al compliment de les seves promeses. Aquest aspecte, crec que és viu en tots vosaltres que heu caminat aquests anys, especialment durant la Quaresma, per preparar-vos per la resurrecció de Jesucrist. I aquesta és una etapa però només un inici de la resurrecció, del procés de la resurrecció en nosaltres, en la humanitat.

Com ja sabeu, el temps litúrgic ens porta a l’etapa de donar testimoniatge de l’un a l’altre tal com han fet els deixebles, els apòstols. Ens porta a una etapa d’escoltar interiorment el Crist ressuscitat que ens condueix a la Pentecosta i amb la davallada de l’Esperit Sant ens porta a entrar en la nostra capacitat de renéixer amb la potència trinitària, i que el nostre esperit s’elevi en el pensament de Crist, en el pensament de la Santíssima Trinitat, que ens embolcalli, embolcalli els nostres desitjos, els nostres pensaments, les nostres reaccions, la nostra lògica, tot el nostre ésser.

Hem de subratllar això perquè ens trobem en una situació de confusió; no només en una confusió política, financera, econòmica sinó també en una confusió religiosa, en una confusió dintre la mateixa Església, on hi ha diversos corrents de pensament, d’interpretacions. Així com en política hi ha l’esquerra, hi ha la dreta, hi ha un subjectivisme, un relativisme que augmenta i augmenta la confusió. Però Jesucrist és Un i Jesucrist, amb la seva lògica, amb tot el que ens ha transmès de Déu Pare en la potència de l’Esperit Sant és l’Únic que pot guiar la humanitat fora d’aquesta confusió.

Ahir al vespre va parlar-nos a tots nosaltres, a tots vosaltres. Us comunicarem aquest missatge d’aquí a pocs dies però avui volem recordar-vos què ens ha dit el 15 de maig de 2008. Així ara, mirant enrere, podem comprendre molt millor a què ens cridava i què hem de posar ara en pràctica perquè la potència de Déu pugui actuar en cada un de nosaltres individualment però especialment en tot el poble que s’uneix al Crist ressuscitat que s’orienta cap a Déu Tri i U perquè sigui reunit, unit amb tot el poble de l’univers i formi el Cos Místic de Crist potent per evangelitzar la Terra i tot l’univers. Escoltem.

Stefania Caterina: Del missatge de Jesús del 15 maig de 2008.[2]

A la Terra, la dimensió de la meva resurrecció ha estat sovint sepultada sota els ritus. De manera particular avui, en el temps de la gran comunicació mediàtica, els ritus religiosos s’han convertit gairebé en un espectacle. En canvi, hauríeu de tornar a viure amb simplicitat la comunió amb mi, que us porta a lloar Déu i a descobrir la meva presència. Us vaig dir que on dos o tres es reuneixen en el meu nom jo hi sóc present.[3] No em referia només a alguna celebració col·lectiva sinó sobretot a una trobada fraterna, feta de compartir, d’unió i d’amor. Veig que avui molts cristians es reuneixen a les esglésies sense conèixer-se, sense estimar-se, i potser odiant-se. El ritu de la Missa es manté estrany a la comunió fraterna. Aleshores, què és? Què us queda del meu Sacrifici consumat enmig de la indiferència dels participants que són estranys els uns pels altres?

Voldria que tornéssiu a la comunió autèntica que els apòstols i els deixebles vivien amb mi”.

 Pare Tomislav: Jesús ha subratllat: “Us vaig dir que on dos o tres es reuneixen en el meu nom jo hi sóc present”, què vol dir? “No em referia només a alguna celebració col·lectiva sinó sobretot a una trobada fraterna, feta de compartir, d’unió i d’amor”. La trobada amb Crist ressuscitat que canvia cada un de nosaltres individualment, que canvia les nostres relacions, que canvia cada un de nosaltres per dins i fa desaparèixer les pors, els bloquejos, les divisions, i que fa de cada nucli, de cada grup, de cada família un poble nou i seguint així, quan ens trobem en grans celebracions, tots aquests nuclis, tots aquests individus, són capaços de formar amb tot el poble un únic nucli, una única lloança, entrar en el mateix pensament que davalla del cel per mitjà de Jesucrist.

Ja no es tracta de les experiències individuals, tancades en un mateix, sinó que tot passa a ser comú i s’obre la possibilitat de comunicar amb Crist vivent i amb els germans fidels que sovint troben Crist ressuscitat i es comuniquen amb Ell, i nosaltres estem destinats a arribar a aquest punt.

Heu de tornar a viure amb mi, altrament res us servirà, ni tampoc els vostres ritus. Heu d’unir la vostra vida al meu sacrifici, el meu i vostre sacrifici units junts. La resta no m’interessa. M’interessa que entreu finalment en comunió amb mi, perquè sense aquesta comunió jo no puc oferir-vos al meu Pare, ni l’Esperit Sant pot infondre’s damunt vostre”.

En aquest temps per nosaltres aquest pas és importantíssim. Si Jesús quan celebrem els nostres ritus no pot comunicar l’Esperit Sant, si no pot elevar-nos cap al Pare, quin sentit té el nostre ritu, quin sentit tenen les nostres celebracions, si seguim plans, si seguim als nivells baixos conservant totes les patologies espirituals o físiques dintre nostre?

Llegint aquest passatge, hem de veure què ens ofereix Jesucrist en aquest temps i on ens vol portar, on es cova un sacrilegi que no hem confessat mai, que hem de confessar davant Déu, els uns davant els altres per fer fora tota hipocresia, no només de cadascú individualment sinó també la hipocresia col·lectiva en l’Església.

No hauríeu de fer distincions entre vosaltres com no en faig jo: per mi sou tots fills meus. He vessat la meva sang per cada un de vosaltres. Sigui qui sigui que invoca el meu nom, hauria de ser acollit per vosaltres com un germà, immers en el calze de la meva sang mitjançant la comunió amb vosaltres. Quantes persones són descartades perquè no professen la perfecta doctrina que dieu que només vosaltres coneixeu! Qui us assegura que aquests no estiguin més a prop del meu cor que no pas vosaltres amb tota la vostra doctrina? No puc fer res per vosaltres si us manteniu cada un en les vostres pròpies idees, teories, fórmules, ritus i doctrines”.

Han passat molts anys des que us prediquem aquest camí. Ens hem presentat com dos membres del Nucli Central amb la nostra missió de transmetre a la Terra el designi de Déu per aquests temps, una acceleració de la recapitulació en Crist de tot l’univers. Us hem comunicat tres punts fonamentals del Regne de Déu: l’oferta de la vida a Jesús a través del Cor Immaculat de Maria; la nostra immaculadesa, honradesa davant Déu, és un do que passa a través de la Mare Immaculada i ens fa íntegres, immaculats davant de Déu; i la comunió universal.

M’aturo un moment sobre la comunió universal de la qual hem parlat, que també molts homes ateus sostenen perquè creuen en la vida de l’univers, però per nosaltres creients això sol no és suficient. Per nosaltres és necessari que oferim la vida a Jesucrist per ser transformats en criatures sanes, íntegres, immaculades. Així podem entrar en una veritable comunió en l’Esperit Sant amb tots els fills de Déu de l’univers.

L’any passat vam proclamar que hi ha l’Església de Jesucrist única, que comprèn tot l’univers, que el punt central ja no és més el Papa, el punt central s’ha traslladat a l’univers, a un projecte de Déu que abraça tot l’univers i tot l’univers ha de ser recapitulat en Crist. A final d’any us vam comunicar que la nostra instrucció s’havia acabat en aquest sentit. El Senyor diu que no té res més a afegir, tan sols afegir de donar la gràcia per empènyer-nos, seguir-nos, seguir-nos en aquest camí que Ell ha indicat.

Així hem arribat al moment, si volem creure en Jesucrist, en el seu projecte en tot l’univers, de viure aquests tres punts dels quals us estic parlant. Es parla molt de la comunió i es parla molt de l’amor, de l’amor, de l’amor i l’amor no hi és, i la comunió a la Terra és difícil. I us hem indicat el camí, el camí és la resposta individual, és la resposta que ens uneix en petits nuclis perquè, al contrari de les festes que se celebren com espectacles, que dues o tres persones dels nuclis s’immergeixin en Crist ressuscitat i comencin a comunicar entre ells la vida de Crist. Igual com veurem aquests dies entre els apòstols i les deixebles: tots els que van portar el testimoniatge de Crist ressuscitat i tots els que havien de passar pel camí del dubte, del tancament, dels bloquejos per arribar com a col·lectivitat a un punt: Crist ha ressuscitat, Crist ha salvat la humanitat. Aleshores, l’Esperit Sant ha davallat damunt d’ells.

Proclamant l’Església de Jesucrist, l’única Església d’ençà que va venir perquè abraça tot l’univers, hem estat oberts a recórrer un camí per manifestar aquesta Església en nosaltres, entre nosaltres, en una família, un nucli, entre tots els nuclis. En el missatge de Jesús del 2011, El futur del meu poble,[4] Jesús parla de l’Església dels nuclis però no de nuclis tancats en ells mateixos sinó de nuclis polsants que transmeten com a deixebles, apòstols, l’experiència de Crist ressuscitat; nuclis polsants que formen finalment, i han de formar-lo, un únic poble en tot l’univers recollint també l’última ànima, l’últim home que és digne d’entrar en el Regne de Déu per esdevenir el poble nou, la criatura nova, per entrar en la creació nova i governar amb Crist tot l’univers.

Estem lluny d’aquest punt i hem d’empènyer endavant perquè cada nucli esdevingui polsant i s’expressi l’un vers l’altre. No dic que perdi la seva identitat, la seva originalitat; no dic que entrin en una estructura sinó que entrin en comunió de l’Esperit Sant que ens porta al Crist ressuscitat i amb Crist ens porta al Pare.

Nosaltres dos, aquests anys hem explicat una vegada i una altra aquest camí i hem dipositat en la Fundació[5] tot el que hem rebut, a més del que us hem comunicat a través d’internet perquè hem seguit de prop aquells els quals s’han adherit des de l’inici i han fet un camí. Així doncs, podeu comprendre que hi ha hagut altres missatges, altres explicacions que acompanyaven aquestes persones en el seu camí. Ara també la Fundació és cridada, ja que està formada per molts nuclis, a ser un gran nucli polsant a favor de tots aquells que desitgen unir-se a aquests programes, en aquest esperit.

Us convido a tots a pensar, a reflexionar sobre la necessitat que els cristians han d’entrar en el mateix esperit també a la Terra, tenir un sol cor, una sola ànima, no en el sentit de les emocions, sinó en el sentit de les Lleis de l’Esperit pur que ens governen. Aleshores, el germà, tot i ser diferent de l’altre, el coneix en Crist i tots ens trobem en Crist, homes o dones, com diu Sant Pau, esclaus i lliures[6], no hi ha distincions.

És el temps que cadascú surti del seu propi tancament. Certes experiències espirituals també formen tancaments si no es verifiquen, si no es comuniquen entre els sants sotmesos a les Lleis de l’Esperit pur. Aquest és un gran treball i un esforç gran que esdevinguem un sol cor, una sola ànima. Els cristians només així podran afrontar l’Anticrist i el Fals Profeta que actuen amb tota la potència i provoquen aquests desastres. No podem entretenir-nos a senyalar una persona: aquest és el Fals profeta, aquest és l’Anticrist. Tal com he predicat sempre i fins ara, nosaltres hem de revelar el Crist, hem de revelar la vida de Déu Tri i U, manifestar-la i en aquesta llum es manifestarà també el Fals Profeta, l’Anticrist i així els podrem afrontar i afrontar l’esperit que avui devora les persones, també a molts cristians.

He vingut entre vosaltres per conduir-vos a una relació nova amb Déu, us he ensenyat a pregar al Pare. Us he mostrat el pas de la vida corrupte dels vostres pares a la vida veritable de fills de Déu; és un passatge còsmic, obligatori per tota la humanitat de l’univers. L’heu de realitzar cada dia, en cada situació concreta de la vostra existència. La pregària, la participació en el meu sacrifici us permeten realitzar el passatge còsmic dins vostre, en espera del pas definitiu de tota la humanitat.

Malauradament, encara no heu entès realment què significa l’autèntica participació en el meu sacrifici. Esteu acostumats a participar en un ritual que s’anomena Missa. Això no és suficient per alliberar-vos de les vostres cadenes, perquè així no participeu de la meva potència. La participació en el meu Sacrifici no és només participació en la meva mort sinó també i sobretot a la potència de la meva resurrecció, que és el triomf de la vida trinitària. És la força més gran que existeix a l’univers, i que us fa fills de Déu.

Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

Vull subratllar les paraules: “Esteu acostumats a participar en un ritual que s’anomena Missa. Això no és suficient per alliberar-vos de les vostres cadenes, perquè així no participeu de la meva potència”. Quant temps perdut, quantes forces perdudes perquè hem realitzat tan sols els ritus de les nostres pregàries i també de la santa Eucaristia, hem reduït la Missa a un ritu, un ritual estèril i ressonen les paraules del profeta Jeremies que va anunciar davant del temple: “Temple de Déu, temple de Déu, vosaltres repetiu que el temple us salvarà i el temple serà destruït”.[7]

Estem cridats a participar en el Crist ressuscitat en cada celebració, en cada pregària independentment de la forma, però la nostra participació segueix sempre la Llei fonamental: l’amor cap a Déu que torna cap a nosaltres pur, si el nostre amor cap a Déu és pur, i s’aboca al nostre pròxim i embolcalla el pròxim en l’amor pur. Aquest és el principi que l’Esperit Sant vol regenerar dins nostre perquè així puguem participar en la Santa Missa tots units, oferint la nostra vida a Déu a través del Cor Immaculat de Maria a favor de cada un de nosaltres; que cada un de nosaltres s’elevi en un amor pur a Déu i que Déu purifiqui cada vegada més el nostre amor més enllà dels nostres desitjos, més enllà dels nostres pensaments perquè no podem arribar a la perfecció si Ell no ens la dóna. I que el nostre amor uneixi a tothom començant pel qui està al nostre costat, qui trobem, a qui servim també en les coses quotidianes i que ens empenyi a la unitat de tots els fills de Déu de la Terra que estan dispersos, estan confusos perquè estan dispersos, estan confusos perquè no tenen el pensament de Crist i cada vegada s’anomena menys a Crist, cada vegada s’anomena menys a la Santíssima Trinitat. La societat ha esdevingut plana i a través de l’esperit del món torna plans també els cristians.

Així, l’únic camí per tots nosaltres és entrar en aquella comunió de la Pentecosta inicial, però avui en comunió amb tots els instruments sublims, Maria Santíssima, Sant Josep, amb tots els sants, amb els germans fidels, amb tots els cristians de l’univers, amb tots els àngels perquè aquests instruments ens porten a una elevació progressiva però molt més ràpida. Si la nostra resposta esdevé una resposta sincera, responsable, Jesús canviarà el món molt de pressa.

No us dono normes però us demano d’entrar en aquesta responsabilitat de comunicar la vida de Crist ressuscitat en els nuclis, a través dels nuclis, entre els nuclis per formar un cos; no un cos jurídic, organitzatiu, sinó un cos polsant de Crist ressuscitat com va passar en els apòstols, en els deixebles a l’inici, després de la resurrecció de Jesús.

Tal com us he dit, us comunicarem el missatge de Jesús que és per a tots nosaltres però al mateix temps mirarem de seguir-vos tal com us hem seguit durant la Quaresma perquè tots puguem progressar en aquest camí i Crist ressuscitat que treballarà en cada un de nosaltres ens empenyerà a les trobades, a les trobades constructives, on veritablement serem un sol cor i una sola ànima. Aquesta és la condició perquè puguem rebre els germans fidels, perquè puguem rebre els impulsos que passen a través dels àngels. Aquest és el pressupòsit perquè l’Església de tot l’univers es manifesti tal com és en el Cor de Crist.

I us desitjo un bon camí tots junts i us beneeixo, que Crist ressuscitat trobi a cada un de vosaltres i que cada un de vosaltres amb la gràcia de l’Esperit Sant, pugui superar pors, diferències, tancament, bloquejos que hi ha dins vostre, entre vosaltres; que tots els que segueixen Jesucrist siguin un sol esperit, una ànima i un sol cor, perquè comuniquin el mateix pensament de Crist que salva i puguin donar testimoniatge a tots els altres que desitgen la salvació, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

 

[1] Cfr. Diumenge de Pasqua: 1a lectura: Fets 10, 34a.27-43; 2a lectura: Col 3, 1-4; Evangeli: Jn 20, 1-9

[2] Cfr. Riscrivere la storia – vol.I – Nel pensiero di Dio, pàgs. 108-109. Versió original en italià.

[3] Cfr. Mt 18, 20

[4] Cfr. Al llibre Verso la nuova creazione – vol.II – anno 2011, pàg. 125, ed. Luci dell’Esodo. Versió en català a www.versolanuovacreazione.it (català)

[5] Cfr. Fondazione “Fortezza dell’Immacolata”, Fundació Fortalesa de la Immaculada.

[6] Cfr. 1Cor 12,13

[7] Cfr. Jr 7, 4

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s