A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

25 de maig de 2019

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, el nostre tema, avui porta el títol Elevar-se per Crist, amb Crist i en Crist. Últimament hem parlat d’immergir-se en el vòrtex trinitari, participar en la gràcia que hi ha en el vòrtex trinitari, i ara ens dirigim cap a l’elevació en el vòrtex trinitari perquè tenim davant nostre la solemnitat de l’Ascensió, la solemnitat de la Pentecosta i, després de la Pentecosta, la solemnitat de la Santíssima Trinitat.

Tots heu rebut un missatge[1] que vam rebre a la casa de Medjugorje on estàvem tots els que adhereixen aquests programes i volen ser elevats. Heu rebut el missatge en el qual el tema central és la fe en Déu, la fe en Crist que mou aquesta potència que hi ha dins nostre. Si no hi ha la fe, aquesta potència no es mou. Aquesta potència pot transportar les muntanyes.

Podem tenir viva aquesta fe perquè ens ha estat donat el do de l’Esperit Sant. Aquesta fe pot fer miracles grans però el miracle més gran és la nostra vida plena en Déu, i al final, aquesta fe en el Fill de Déu ens portarà a preparar el camí per la seva vinguda i Ell desitja, a través nostre, revelar-se al món: JO SÓC.

Fàcilment, reflexionant sobre el tema de la fe, també tal com és presentada en el missatge -però us deixo reflexionar a vosaltres mateixos sobre aquest missatge- fàcilment s’agafa una actitud de la fe com una fórmula, com una concentració, buscar la manera de controlar aquesta força, governar aquesta força. Aquest no és el camí. El camí és estar oberts en la fe en Jesucrist, acollir l’acció de la Santíssima Trinitat que passa a través del Fill en l’Esperit Sant.

La fe no es redueix a la participació en un ritu, a una pregària. La fe vol dir abraçar aquesta dinàmica de la vida de Crist en relació amb el Pare en l’Esperit Sant. Si no l’acollim així i no entenem aquesta fe així, no podrem arribar a l’objectiu que Jesús ha indicat. Quin és l’objectiu? L’objectiu està indicat a la litúrgia del 5è diumenge, any C. Jesús, quan ja havia estat traït per Judes, exclamà: “Ara el Fill de l’home ha estat glorificat, també Déu ha estat glorificat en Ell. Si Déu ha estat glorificat en ell, també Déu el glorificarà de part seva i el glorificarà de seguida”[2]. Era el moment de la traïció de l’apòstol. Jesús, innocent, va ser portat a la Creu.

Aquest és el passatge obligat per cada un de nosaltres per ser immaculat, íntegre en la fe: participar en la vida de Jesús. Petites traïcions, proves petites o grans, el nostre esperit n’és vencedor i implica la nostra ànima, el nostre cos en aquesta victòria de la resurrecció de Crist i ens eleva. Si cedim a cada prova, ens falta aquesta força i la participació en la vida de Crist no és plena.

El que hem llegit a l’Evangeli de Joan, capítol 13, senyala tot el recorregut fins a la Pentecosta i en tot el recorregut fins a la Pentecosta Jesús marca el camí de com nosaltres hem de participar en la seva vida, al seu camí per ser omplerts de l’Esperit Sant, per ser elevats al Pare. No es pot rebre el do de l’Esperit Sant si no estem units a Jesucrist i units al voler del Pare.

Podem seguir algunes coses que Jesús va dir als apòstols a partir de l’Evangeli d’avui[3]. “Quedeu-vos en mi. Qui m’estima, guardarà la meva paraula i el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell”. Per mitjà de l’amor pur, immaculat, íntegre, estem oberts perquè la Santíssima Trinitat habiti en nosaltres, actuï en nosaltres. “El qui no m’estima, no guarda les meves paraules. La paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m’ha enviat”.

Aquestes paraules ens porten a una actitud per entrar en l’ensenyament de Jesús, per entrar en la seva vida. Al capítol 15 de Joan, en una paràbola diu: “Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla i les sarments que donen fruit les neteja perquè encara en donin més.” La Nostra obertura ha de ser al Pare per mitjà del Fill, Aquell que ens ha generat. “Així com les sarments, si no estan unides al cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu units a mi.” Mantenir-se units en Crist en tota la dinàmica de la seva vida, això ens dóna vitalitat.

“Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres”, diu Jesús a l’Evangeli d’avui. “Però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit i us ho farà entendre”. En el missatge que hem rebut Jesús diu: “Us he donat el meu Esperit que és força, amor i intel·ligència. Per mitjà de l’Esperit podeu mantenir viva la vostra fe i amb ella obrir el camí per vosaltres i per la humanitat”. La presència visible de Jesús en les seves paraules, que podem sentir amb les nostres orelles, es retira i deixa el lloc a l’Esperit que uneix el Pare i el Fill. És donat a tots els fills i en l’Esperit Sant, per mitjà de Jesucrist, ens elevem al Pare. Què vol dir elevar-se al Pare? Tenir la vida plena.

Ens preparem per a la celebració de l’Ascensió de Jesús però estem cridats a recórrer aquest camí. “Heu sentit el que us deia: Me’n vaig, però tornaré a vosaltres. Si m’estiméssiu, us alegraríeu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu”. I Jesús diu: “Me’n vaig i tornaré a buscar-vos”, i nosaltres vivim en aquesta obertura que la potència trinitària serà vessada sobre cada un de nosaltres, sobre tot el poble, si estem oberts a recórrer aquest camí, acollir aquesta dinàmica que hi ha en la vida de Jesús.

“Us deixo la pau, us dono la meva pau. Us la dono no com la dóna el món. Que no es torbi el vostre cor i no tingueu por”. Vosaltres us recordeu d’aquell missatge de Sant Josep, publicat al llibre Oltre la Grande Barriera del silenci virginal[4]. És necessària la pau virginal dintre nostre. Si no conservem dins nostre la pau que Déu ens dóna, les pertorbacions d’aquest món ens sacsegen com una ampolla de cervesa. Salta el tap, vessa la cervesa o es trenca l’ampolla. Amb nosaltres els homes passa el mateix. Queda tot buit. En la pau de Déu, que Sant Pau diu que és el vincle de la perfecció, com també l’amor, la caritat, és vincle de perfecció, nosaltres podem acollir aquesta potència de Déu dins nostre, estar ferms en Déu i no permetre a l’esperit del món sacsejar-nos d’una banda a l’altra en aquesta confusió.

Aquest Esperit de Déu, íntegre, lliure dintre nostre, estem cridats a abocar-lo sobre la humanitat. Què fem en el dia de les eleccions europees? Ens posem de la part d’un partit o d’un altre? És just complir un deure civil però el nostre deure avui és abocar sobre tot el poble l’Esperit de pau, l’Esperit de llum, de la potència de Déu. Cada un de nosaltres ha de ser un temple en el qual abunda la gràcia de Déu i s’aboca sobre els altres, si no és així, no estem al nivell de les coses a fer d’aquest temps.

En el missatge Jesús diu: moure les muntanyes; moure les muntanyes que impedeixen la vida plena en les ànimes, en primer lloc en nosaltres i al nostre voltant. Si vivim arrelats en la pau de Crist, segurs en el nostre interior que Ell porta la situació de la Terra i de tot l’univers, nosaltres transmetem aquest esperit.

Hem vist també el moviment dels joves en la lluita per salvar la Terra, però quins ideals tenen els joves? Segur que són persones de bona voluntat, però heu de saber quin és el residu que contamina més de tots la Terra i la vida: l’odi, l’amor brut, egoista. D’aquí neixen tots els problemes. Si nosaltres no aboquem l’amor de Déu sobre els altres i al nostre voltant, quedem preocupats, sense pau.

A l’Evangeli de Sant Joan, de manera especial el capítol 15, Jesús ens crida a viure en l’amor. “Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si poseu en pràctica els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo he posat en pràctica els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor”. L’amor del qual ens parla Jesús és donar la vida al pròxim. No existeix un amor més gran que aquest. Quan una dona té un fill petit que s’equivoca, tot i l’error, la mare el corregeix amb amor, vessa l’amor sobre ell. Si aboca sobre ell la ira, l’agressivitat, queden les ferides perquè queda afectada, perd la pau, perd l’amor, perd la joia. Així també nosaltres podem perdre l’amor, perdre la joia que Jesús ens dóna, perdre la vida pensant en les tragèdies, pensant en les coses confuses que avui hi ha en la societat i a tota la Terra. I Jesús ens crida a moure les muntanyes, a obrir el camí a través de les barreres que hi ha a la vida.

Només si ens mantenim en Crist, en la seva relació amb el Pare en l’Esperit Sant que és donador de la vida, podrem vessar la vida sobre els altres. I com es manifestarà Jesús a la fi? Tal com diu en el missatge: “JO SÓC”. En la segona vinguda gloriosa es manifestarà a través dels seus fills, es manifestarà com la plena realització del projecte de Déu.

Així, veieu, la fe en Jesucrist és un recorregut. “Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida”[5]. Aquests dies, nosaltres fem aquest camí, altrament, l’Ascensió, la vinguda de l’Esperit Sant, és una festa romàntica, de les emocions, de les sensacions, que poden esfumar-se en un instant, com aquell gra que cau sobre terreny pedregós, neix tot seguit i després s’asseca[6]. Mantenir-se íntegres en Crist vol dir que l’Esperit Sant pot actuar en nosaltres en la plenitud. Aleshores som portats a aquella relació amb el Pare per mitjà del Fill i som elevats per sobre de totes les pertorbacions que puguem tenir perquè Jesús ens ha salvat, però també al nostre voltant perquè Ell es presentarà com a Salvador dels homes de bona voluntat.

Encaminem-nos, doncs, tots per seguir aquest temps, aquestes setmanes, en un camí interior, sense passar per alt ni una paraula de les que Jesús ensenya, ans al contrari, mantenint-nos en la paraula, acollint la paraula de manera que pugui donar molts fruits dintre nostre. Jesús, parlant de la fe diu clarament: “Si m’estiméssiu, us alegraríeu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us he dit tot això ara, per endavant, perquè, quan això passi, tingueu fe. Us asseguro, qui creu en mi, també farà les obres que jo faig i en farà de més grans perquè jo retorno al Pare. I tot allò que demanareu en el meu nom, jo ho faré”. I Jesús va al Pare per nosaltres, per preparar el camí en nosaltres, davant nostre. Segons la nostra obertura, Ell actuarà dins nostre amb la potència de l’Esperit Sant, donarà fruits abundants. Tot allò que units a Ell demanarem per la Glòria del Pare, per la nostra vida plena prop del Pare ens serà donat.

Us beneeixo perquè puguem fer aquest camí junts per mitjà del Fill Jesucrist a través d’aquesta setmana en la qual ens ensenya aquest recorregut i vol presentar-nos al Pare, que també nosaltres estiguem preparats per ser presentats, que el Pare compleixi la Seva obra per mitjà del Fill i nosaltres la complim en l’Esperit Sant, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

 

[1] Cfr. Missatge de Jesús del 18 de maig 2019 amb el títol La força de la fe, publicat al web www.versolanuovacreazione.it

[2] Cfr. Evangeli del 5è diumenge de Pasqua – Any C: Jn 13, 31-33a.34-35

[3] Cfr. Evangeli del 6è diumenge de Pasqua – Any C: Jn 14, 23-29

[4] Cfr. Oltre la Grande Barriera, pàg 220, Edizioni Luci dell‘Esodo. Versió original en italià de Més enllà de la Gran Barrera

[5] Cfr. Jn 14, 6

[6] Cfr. Mt 13, 3-9