Reflexió – Elevar-se en l’Esperit Sant

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

1 de juny de 2019

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, ens trobem a la novena de la Pentecosta que és la mare de totes les novenes, que ho conté tot i obre a la Santíssima Trinitat per mitjà de Jesucrist en l’Esperit Sant.

En alguns llocs de la Terra l’Ascensió del Senyor se celebra avui i també nosaltres la celebrem. Està posposada, però les tres Solemnitats, l’Ascensió del Senyor al Cel, que seu a la dreta del Pare, la davallada de l’Esperit Sant sobre els apòstols units a la Mare Santíssima i la Santíssima Trinitat, que celebrarem d’aquí a dues setmanes, fan una unitat i ens porten al cim de la vida espiritual, al compliment de totes les promeses que Déu ha fet.

En l’última reflexió vam tractar el tema de L’elevació per mitjà de Jesucrist. Avui el tema serà L’elevació en l’Esperit Sant. Partim dels textos de la Litúrgia d’avui[1]. Jesús, abans d’anar al Pare, de separar-se dels apòstols, explica que Ell se’n va i demana de no fer indagacions. “Rebreu la potència de l’Esperit Sant”. I ells, com Sant Lluc explica als Fets dels Apòstols, es van quedar aturats mirant el cel, on havia desaparegut Jesucrist i van sentir dos testimonis que van aparèixer: “Aquest Jesús que veieu marxar, tornarà”. Entre aquests dos moments, el moment que Jesús marxa de la Terra i el retorn, en nosaltres queda un buit si no som omplerts de l’Esperit Sant.

La segona lectura, treta de la Carta als Hebreus ens dóna una empenta endavant: “Acostem-nos-hi amb cor sincer i fe plena, amb el cor purificat de tota consciència de culpa”. Acostem-nos-hi, al Santuari del cel on ha anat el nostre Sacerdot Jesucrist, el Redemptor, que ha obert el camí. Vol dir que el camí és obert i nosaltres som cridats a participar amb plena fe. El cor purificat de tota consciència de culpa per participar a la plenitud de la gràcia. Aleshores la promesa del Senyor de donar-nos l’Esperit Sant es realitza a través de la nostra participació correcta, plena.

Al final, l’Evangeli de Lluc ens porta al comiat de Jesús dels apòstols, els dóna l’Esperit Sant i els envia a continuar la seva obra, i en aquestes tres Solemnitats, nosaltres, a què estem disposats? Estem disposats a acollir la potència de l’Esperit Sant que omple cada buit d’una criatura perquè sense l’Esperit Sant no podem ser fills de Déu, no podem realitzar allò que és en la nostra identitat, en la nostra missió? Estem disponibles a participar-hi amb plena fe, amb la consciència purificada de la mala formació de la consciència, per ser elevats? I després d’això, continuar l’obra del Senyor en aquest temps que vol dir preparar immediatament la vinguda gloriosa de Crist?

Així, per una banda hi ha la promesa de Déu, hi ha la gràcia per mitjà de Jesucrist que ha obert el camí per cada un de nosaltres, hi ha també el nostre deure de portar a compliment, permetre a Jesucrist que porti a compliment la salvació. En quina situació? En aquesta situació de la confusió de la Terra, on també entre cristians els uns diuen als altres: “Esteu endimoniats”. La confusió, més que això, ja no pot ser.

O sigui, el que ens salva no és una estructura, ni un recitar, ni una imaginació que ens hem creat de la Pentecosta -i hi ha tantes imaginacions, tantíssims conceptes- però sí que podem anar endavant amb una gràcia que ens porta més enllà, on està Déu Tri i U, on l’Esperit Sant ens porta a la perfecció, per mitjà de Jesucrist, i aquest és el destí dels fills de Déu en aquesta Terra.

Sense la presència de l’Esperit Sant, sense participar en l’obra de l’Esperit Sant dintre nostre, quedem aturats, tal com veiem que en moltes realitats, on es reuneixen els cristians, l’espiritualitat està aturada, no pot donar la resposta a l’exigència d’aquest temps, en aquesta confusió, en aquesta lluita on avança Llucifer, avança l’Anticrist.

Amb l’Ascensió de Jesucrist s’ha obert per nosaltres el camí per esdevenir fills de Déu, en Crist entrar a contemplar la vida de Déu en l’Esperit Sant. Som portats al coneixement immediat, concret, al ple coneixement per poder participar en l’obra de Déu i governar amb Déu, juntament amb Déu tot el creat però malauradament avui tota la creació gemega, està en una confusió perquè l’home està en confusió, quan en canvi hauria de ser la imatge de Déu.

Aleshores, partint d’aquesta situació, no podem celebrar aquestes Solemnitats d’una manera superficial. Hem de canviar d’actitud.

Jo, preparant-me per aquesta reflexió amb vosaltres, tinc dos personatges a indicar-vos, a seguir. En primer lloc l’home, com a fill de Déu, té dintre seu la imatge de Déu. La imatge de Déu es comunica a l’home en el pensament de Déu i el pensament de Déu no és una idea, no és una imaginació, és un impuls vital, tal com hem sentit, que porta en ell mateix tot l’amor de Déu, que omple l’ànima, satisfà, porta a la llum, al discerniment, el coneixement pel nostre intel·lecte, porta la potència, la força que dirigeix la nostra voluntat a portar a terme, a encarnar. Aleshores el pensament de Déu, partint de la definició, de l’explicació que Sant Rafel ens ha donat, concretament en el primer volum de Riscrivere la storia[2], Déu pensa i fa, instantani. Cada gràcia que se’ns comunica és aquesta capacitat de realitzar instantàniament.

Ara, si ens preparem, si vivim aquesta Solemnitat del Crist pujat al Cel que ens obre el camí, si celebrem que l’Esperit Sant davalla sobre nosaltres, ens omple. Si celebrem de veritat i participem veritablement a la Solemnitat de la Santíssima Trinitat, participarem en l’acció de la Santíssima Trinitat. És quelcom grandiós. Per part nostra hi ha d’haver l’atenció, atenció que es reconeix a través de la nostra transformació. Cada gràcia que assimilem, a la qual participem, ens transforma. Tal com ho veiem en la natura a la primavera quan es transforma.

Aquí, amb aquesta actitud volem prosseguir comprenent. El primer personatge és Sant Pere, el cap dels apòstols que ha rebut la inspiració, un impuls que Jesucrist és el Fill de Déu, el Salvador, i havia de recórrer el camí, també plorar durant la Passió del Fill de Déu, i tots els apòstols per participar en la vida de Crist Ressuscitat, on, tal com ja hem explicat, no hi ha res més a explicar: ”M’estimes més que aquests?”, “Senyor, tu saps que t’estimo, tu ho saps tot”. “No parlem més, no discutim més, nosaltres ens entenem. Segueix-me!”. I aquest és el pas fonamental.

Hi ha un altre pas a través d’un altre personatge molt citat a la Sagrada Escriptura, Abraham, on se’ns explica com podem elevar-nos en l’Esperit Sant. Així, doncs, escoltem ara aquest passatge que és molt important per cada un de nosaltres. Ens el va donar l’Esperit Sant en aquest camí que hem fet durant aquests anys.[3]

Abraham va riure perquè va dubtar. Quan l’home no comprèn les paraules de Déu, perquè són massa grans per a ell, té tres possibilitats: 1) reconèixer la seva petitesa i demanar la llum per comprendre; 2) rebel·lar-se girant l’esquena a allò que no comprèn; 3) dubtar i riure de les promeses de Déu, amb aquella superficialitat que caracteritza molts homes de la Terra. Abraham va riure perquè la seva fe va vacil·lar. És típic de l’home, fins i tot també del millor, desanimar-se davant d’allò que sembla una evidència indiscutible. La realitat ens supera fins al punt de creure que ni Déu pot modificar-la. Però Déu està molt per sobre de les circumstàncies reals. Ell és el Senyor i domina totes les lleis que vénen d’ell. Mitjançant la fe ferma, l’esperança i l’amor, deixeu a Déu tota iniciativa. El vostre sí, pronunciat amb fe, posa en acció la potència de Déu que us introdueix a la dimensió de l’esperit on res és impossible, perquè aquí queden superats tots els condicionaments de la matèria. L’esperit no coneix límits, és la matèria que és limitada. Però si no teniu fe, o si la vostra fe és feble i vacil·lant, aleshores us manteniu en una dimensió més baixa, on la matèria dicta les seves lleis i vosaltres no podeu dominar-les, perquè heu lligat les mans a Déu. Ell no intervé amb força sobre la vostra vida, espera que li cediu el pas en la llibertat.

 La vostra vida és talment dolorosa i plena d’obstacles insuperables, perquè no us doneu a Déu amb fe i així tanqueu el camí a la seva acció en vosaltres i al vostre voltant. Us manteniu esclaus d’una dimensió on domina la matèria i on el límit esdevé llei. Al contrari, si poseu la vostra vida a les mans de Déu, tot us esdevé possible, perquè Déu fa que sigui així. Res és impossible a Déu[4], no ho oblideu mai!

La pregunta que se’ns posa al davant és: volem ser elevats en l’Esperit o volem mantenir-nos on estem, dominats per la matèria, esclaus de la matèria? I aquest és el pas fonamental. I aquest pas fonamental es verifica en cada instant perquè totes les gràcies que rebem, també la gràcia de la primera vinguda de Jesucrist, ens posen a la prova. Com participem en aquesta gràcia? Si ens elevem, fem el pas endavant, ens transformem, o ens mantenim a baix, esclaus com els hebreus eren esclaus a Egipte. Aleshores la matèria dicta les lleis, visions, percepcions, idees, ideologies, etc., etc. Aquest és un gran pas i en aquests temps m’adreço a tots vosaltres que heu seguit aquest camí: els tres pilars del Regne de Déu ens provaran a tots els que oferim la vida sincerament amb la consciència correcta a través del Cor Immaculat de Maria, si responem integralment com a persones, o si busquem de ser astuts, concentrant-nos en nosaltres mateixos, egoistes, egocèntrics.

I el tercer pilar és la nostra capacitat d’entrar en comunió en l’Esperit Sant. La comunió en l’Esperit Sant no és una cosa imaginària. Igualment com l’Esperit Sant va davallar sobre la Verge Maria, sobre els apòstols, reunits en el Cenacle, així també avui davalla en aquesta Pentecosta sobre l’Església de Jesucrist de tot l’univers, amb els instruments que Déu ha previst per aquest temps per portar el poble endavant. Així, la nostra comunió no és una comunió que cadascú imagina, interpreta sinó una comunió que permet a l’Esperit Sant posar en moviment tota la potència, totes les gràcies donades al llarg de la història de la salvació en tots nosaltres.

Així, amb totes les potències dels Arcàngels, àngels, amb els germans fidels a Déu des de l’origen, amb la potència del Nucli Central, amb la potència extraordinària dels instruments extraordinaris com Maria Santíssima, Sant Josep, i tots els que a la Terra han respost, la pregunta és concreta. Individualment i com a nuclis, com a grups, com a cristians que ens anomenem cristians verifiquin si permeten aquesta acció de Déu en l’Església de Déu de tot l’univers i no tanquen l’acció de Déu en la pròpia imaginació, en les pròpies tradicions, en les pròpies idees, en els propis conceptes. És Déu que ens porta a la creació nova i ningú sap, no pot ni tan sols imaginar com serà, però sabem que serà la perfecció de la nostra vida, com podem condicionar a Déu i dir: “jo vull això, això no és cert, …”? Això només ho podem superar oferint la vida a Jesucrist a través de la Mare Immaculada Maria, a través de Jesucrist que era fidel al Pare en l’Esperit Sant. Deia allò que sentia dir al Pare, feia allò que veia que feia el Pare, fidel fins a la mort quan ha confiat el Seu Esperit al Pare.

En aquests temps tortuosos, per nosaltres és una gran ocasió de canviar la pàgina a la humanitat de la Terra en comunió amb tota l’Església de tot l’univers. No us hem proposat una Església que se separa de l’Església, com alguns que ens han anomenat secta. Nosaltres us proposem de seguir Jesucrist en la potència de l’Esperit Sant per assolir la vida prop del Pare. És allò que és des de l’inici però que ha de ser completat. La nostra debilitat és mantenir-nos passius esperant que Ell torni, si és que hi és, si és que tornarà, perquè nosaltres dubtem i ens ocupem a la Terra de les nostres coses quotidianes, immerses en l’esperit del món. Qui vulgui ser testimoni en aquests temps, ha d’immergir-se en l’Esperi Sant i posar-se completament a disposició de la Santíssima Trinitat, posant a disposició i tota l’atenció en Déu per copsar tots els impulsos de l’Esperit Sant en aquest temps.

Com en la primera Església, aquesta Pentecosta, la primera Pentecosta va marcar un moment decisiu per a l’Església, així també aquesta Pentecosta portarà una gràcia pel gir decisiu potent per l’Església de Jesucrist de tot l’univers, si voleu participar-hi plenament i en aquests programes sentireu aquest canvi decisiu dintre vostre i podreu incidir sobre els altres.

És un moment per entendre: després d’aquesta Pentecosta no es pot continuar entre el sí i el no, per qui vol seguir aquests programes, i no hi haurà altra vegada tantes explicacions, córrer darrere les persones. La setmana vinent no us parlaré, per la festa de la Pentecosta. Desitjo que cadascun de vosaltres i tots junts donem una resposta a Déu i Déu incidirà en nosaltres. Us garanteixo que incidirà en cada un de nosaltres segons el que decideixi. Després seguirem cap a la Santíssima Trinitat, que la Santíssima Trinitat, tot sent un misteri que ens supera, Déu immensament més gran que nosaltres, es fa present en nosaltres en la seva acció, si nosaltres ens obrim a l’Esperit Sant per mitjà de Jesucrist. I nosaltres, per part nostra, estarem disponibles per a tots aquells que vulguin seguir aquest camí més estret, més compromès a les nostres cases, us ajudarem.

I per tots vosaltres que escolteu a internet, podem intervenir fins a un cert punt perquè una guia, un acompanyament dels fills, dels alumnes, dels estudiants, passa a través d’un camí concret, molt seguit i participat. I aquesta és la comunió d’aquella part de l’Església de la Terra que es reconeix, que es troba, que es veu, que comparteix, que no fa barreres, interpretacions que desvien, que divideixen, sinó que immersa en l’Esperit Sant, amant de Déu veritable, elimina totes les fractures, totes les divisions i guareix totes les fractures que hi ha entre els fills de Déu.

Així, us desitjo aquestes festes plenes de gràcia i desitjo i prego amb tots nosaltres que pugueu triar responsablement en aquest temps, acollir aquestes gràcies i posar-se a disposició de Déu, posant Déu al primer lloc. Que Ell us faci servir com a instruments per capgirar la situació de la Terra que és dolenta i serà encara més dolenta. Serà encara més dolenta per empènyer a les persones que estan cridades a donar una resposta plena i Déu vol capgirar aquesta situació de la Terra i portar el seu poble a la llibertat, que no segueixi esclau de la matèria.

I us beneeixo amb tots els sants, amb tots els àngels, amb tots els justos, amb tots els instruments de Déu perquè la gràcia de la Pentecosta penetri fins al més profund de cada un de vosaltres, en totes les relacions entre tots vosaltres, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Solemnitat de l’Ascensió del Senyor – Any C: 1a lectura: Fets 1, 1-11; 2a lectura: Heb 9, 24-28; 10, 19-23; Evangeli: Lc 24, 46-53

[2] Cfr. Llibre Riscrivere la Storia – vol.I – Nel pensiero di Dio, Ed. Luci dell’Esodo, versió original en italià.

[3] Cfr. Llibre Riscrivere la Storia – vol.II – L’Universo e i suoi abitanti, pàg. 126; Ed. Luci dell’Esodo, versió original en italià.

[4] Cfr Lc 1, 37

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s