Reflexió – Alceu-vos i arreleu-vos en Déu Vivent

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

9 de juliol de 2019

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, el tema de la nostra reflexió d’aquest dia és Alceu-vos i arreleu-vos en Déu Vivent.

Segurament aquests dies molts de vosaltres us feu la pregunta de què és l’Església de Jesucrist de l’univers vivent a la Terra, què hem de fer, com comportar-nos, com organitzar-nos? Continuem desenvolupant aquesta reflexió entre nosaltres per comprendre bé què vol dir el Senyor de la seva Església a la Terra.

L’11 de juliol celebrem la festa del patró d’Europa, Sant Benet. Fem la nostra festa, no una festa qualsevol. En aquest temps veiem moltes notícies, enfrontaments a Europa, a Itàlia, diferents corrents de pensament, una guerra entre els esperits i estem embolicats en aquesta guerra. Hi ha perill, igualment pels cristians, que s’agafin a una o a l’altra part, d’una o de l’altra poltrona que s’enfonsa. Però veiem què passa en una festa del patró d’Europa quan tot el cel, de manera especial tots els sants, tots els justos d’Europa, tots els màrtirs, es posen en moviment i nosaltres podem ser embolcallats per aquesta dinàmica de la santedat i aquesta santedat es pot transmetre per tota l’Europa.

Què han tingut els sants? Parlem dels sants de l’Europa. Han estat arrelats en Déu i han tingut l’Esperit de Déu. Les dificultats, els moments de les tenebres, les hostilitats, s’han transformat en oportunitats de l’evangelització. Han aconseguit formar un continent europeu cristià amb una cultura cristiana i aquest esperit és el que hem de reprendre, i aquest esperit Déu el suscitarà a tota l’Europa però han de participar-hi els fills de Déu. Aleshores, comencem a viure com l’Església de Jesucrist de tot l’univers, a entrar en aquella dinàmica que doni la resposta a totes les preguntes que avui es presenten, els interrogants, i les persones no saben resoldre els problemes, s’agafen a la dreta o a l’esquerra o s’enfonsen al barranc de la depressió.

L’Evangeli, Mateu 9, explica que Jesús alliberava dels dimonis, curava tota malaltia i tot mal, i després deia: “La collita és molta, però hi ha pocs treballadors. Pregueu a l’Amo dels sembrats que enviï treballadors als seus camps”. Què vol dir? Vol dir que ha obert el camí a l’Església, als apòstols, als deixebles que s’han fet instruments de l’acció de Déu, que Jesucrist ha continuat a través d’ells. Per això nosaltres reprenem el missatge de la Mare de Déu i llegim una part sobre la qual reflexionarem aquest vespre. Escoltem.

Fills, l’Església de Jesucrist de l’univers ha de tenir les característiques del meu Cor: ha de ser Mare. La meva primera missió, de fet, és la de ser Mare de Déu, Mare dels fills de Déu i Mare de l’Església del meu Fill. Per això aquesta Església és mare perquè genera contínuament els fills de Déu, els genera a la vida. El meu Cor Immaculat vessa la seva immaculadesa sobre el poble de Déu, que per això ha de ser immaculat. L’Església de Jesucrist és per tant mare i immaculada. És una Església missionera que anuncia incessantment i potentment el Regne de Déu.

Fills, no us deixeu enganyar per les coses que sentiu a dir, malauradament, a grans representants de l’Església oficial: us parlen de ”Església en sortida, Església hospital de campanya”. No és això. La missió de l’Església és la de generar contínuament els fills de Déu a la vida de la Santíssima Trinitat. Això els fa íntegres, lliures, capaços d’escollir el bé i de rebutjar el mal, de trobar cada fill de Déu per donar-li la vida”.

Partim d’aquestes paraules que ens diu la Mare de Déu. Ella està en Déu. Precisament perquè està immaculada en Déu, genera contínuament i ens diu que l’Església ha de ser Mare que genera, que sigui immaculada. Si no genera, qui no genera mor. Algú ha dit: qui no s’esforça cada dia a renéixer, mor. Jo diria, ja és mort. L’Església que porta i anuncia la Passió de Crist i testimonia la seva resurrecció té la potència de generar. L’Església nova, l’Església que baixa del cel entre nosaltres, l’Església de Jesucrist de l’univers ja vivent a la Terra és cridada a desitjar ser immaculada i només pot ser immaculada per mitjà de Maria. Aleshores, no n’hi ha prou en tenir una relació amb la Mare de Déu: “Dóna’m això, dóna’m allò, necessito això, necessito allò”, sinó la necessitat profunda de cada un de nosaltres: ser semblants a Ella. Aleshores entrem en un camp magnètic, per entendre’ns, on estem protegits per la immaculadesa, estem protegits de manera que en nosaltres poden produir-se tots els processos que suscita l’Esperit Sant dins nostre.

I aquest pas és gran i, al mateix temps, demana una responsabilitat perquè trobant-se en la llum pura es veuen tots els nostres defectes, es veuen els nostres pecats. Hem de reprendre el nostre sí i caminar cap al compliment d’aquesta gràcia que serà la creació nova.

Ara l’Església de Jesucrist a la Terra ha d’agafar aquest camí de Maria Mare immaculada, entrar en comunió plena amb Ella i per mitjà d’ella ser elevada més enllà de tota provocació, de tota creu, de tota amenaça; té la possibilitat d’elevar-se a Déu, de ser arrelada en Aquell que ha vençut la mort, ha vençut la corrupció en Déu. I aquesta ha de ser la tria de l’Església de Jesucrist a la Terra enmig de les dificultats, transformant les dificultats, com hem escoltat en les benaurances.

L’Església de Jesucrist a la Terra participa en la Litúrgia del Cel però ha de participar-hi en aquest sentit que dic, participant en la vida immaculada de Maria, participant en l’Església que celebra la Litúrgia del Cel, vol dir estar en comunió amb els instruments extraordinaris, sublims.

Hem llegit l’episodi de la lluita de Jacob amb Déu tal com es descriu al capítol 32 del Gènesi. Us el llegeixo perquè aquesta vegada el podem mirar des d’un altre angle, de la nostra participació en aquesta lluita, encara que en el llibre L’univers i els seus habitants aquest camí està molt ben explicat[1]. Durant la lluita amb Déu -qui lluitava amb Jacob, se’ns ha explicat, era Sant Miquel- diu: «Deixa’m anar, que ja clareja». Semblava que Sant Miquel es rendia. Jacob li digué: «No et deixaré anar que no m’hagis beneït». Li preguntà: «Com et dius?» Ell respongué: «Jacob». Li diu: «D’ara endavant no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes, i has guanyat!». Després va venir la benedicció, després de la batalla de Jacob. Quina batalla? Em sembla que podem concloure la batalla per la benedicció de part de Déu. I al final Sant Miquel el beneeix.

Recordeu que Jacob va rebre la benedicció d’Isaac a través de l’engany de la mare. Recordeu bé que Jacob va viure moltes situacions, proves que Déu va permetre, però no n’hi ha prou així. No n’hi ha prou per nosaltres amb les proves que arriben cada dia. Per l’Església de Jesucrist de l’univers vivent a la Terra és necessari que sigui provada pels instruments extraordinaris. Què vol dir? Hem dit que Sant Miquel és el precursor de la vinguda de Jesucrist, vol dir que ens prepara. Què vol dir? Vol dir, un Arcàngel tan potent, tan lluminós, ens toca en les nostres profunditats i Jacob demanava la benedicció. La nostra batalla hauria de ser la batalla de sortir del nostre egoisme, egocentrisme, de les nostres preocupacions, elevar-nos a aquella benedicció que ens permet viure la nostra plena identitat en Déu i la nostra missió. Tots els elegits han estat provats així. Potser no ens adonem de què preguem.

Al Salm 16, el salmista prega: “Acull Senyor la causa del just, escolta el meu plany. Estigues atent a la meva pregària: en els meus llavis no hi ha engany”. Vol dir: jo no ho veig, no vull enganyar. I continua: “Sentencia tu mateix la meva causa, els teus ulls veuran la justícia. Prova el meu cor, escruta’l de nit, prova’l al foc: no hi trobaràs malícia”. Prova’l al foc… Aquesta Església està cridada a tenir una actitud que està per sobre de tot psicoanàlisi, tota psicoteràpia, que el foc de l’Esperit Sant davalli fins al nostre subconscient, com diu la psicologia, davalli fins a l’esperit, ho purifiqui tot dins nostre.

Aquesta Església ha de ser purificada si vol ser elevada, si vol donar la resposta als desafiaments d’aquest temps. Ha de néixer en Déu tal com Déu la desitjava. Aquesta és una implicació preciosa que Déu ens proposa a nosaltres, és una dedicació en la qual podem donar fruit madur a l’espera de tots els justos d’aquests temps, de tots els temps. Podem transmetre la resposta a les persones que no saben on moure’s, encara que s’anomenin cristians, de vegades corruptes com totes les altres. No saben si escollir la dreta o l’esquerra, i demà, si l’esquerra o la dreta, que estan agitades, s’enfronten, no coneixen el camí. Nosaltres estem cridats a elevar-nos, a estar arrelats en Déu vivent. Aquest és el sentit de la nostra comunió amb l’Església de tot l’univers perquè aquella potència davalli enmig nostre, en cada un de nosaltres i perquè sentim aquesta potència i portem aquesta potència, aquesta llum a tota l’Església, a tots els creients en Jesucrist, a tots els homes de bona voluntat.

Tal com hem dit moltes vegades, Déu actua a través dels seus col·laboradors. Us he subratllat Maria Santíssima, afegim a Sant Josep, els instruments extraordinaris que Déu ha posat en joc en aquest temps. No aconseguirem elevar-nos si no vivim contínuament un progressiu entrar en aquesta comunió amb ells. Aquest és el destí de l’Església a la Terra. Tindrà tota la potència, totes les potencialitats. Tingueu coratge de triar aquest camí.

Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. L’Universo e i suoi abitanti, pàg. 141; ed. Luci dell’Esodo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s