A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

31 d’octubre de 2019

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, avui continuem reflexionant sobre les indicacions de Sant Miquel Arcàngel de purificar-nos, i el títol de la reflexió és “Viure com a fills de Déu”.

Aquests dies tots nosaltres, creients en Crist, celebrem la festa de Tots sants, celebrem també la festa dels nostres difunts, compartim la joia i ens ajudem els uns als altres. També nosaltres de la Terra estem units als sants, estem units a les ànimes del Purgatori i aquests dies vivim aquestes dues festes molt unides en nosaltres.

Com celebra la humanitat aquests dies? Mirem aquesta nit quin espai ocupa en les ànimes el Halloween. Les persones que no creuen van als cementiris i encenen la llum i no saben què dir, fan un agraïment als difunts. Molts creients tornen a plorar i es queden en el plor. Altres preguen perquè les ànimes passin del Purgatori al Paradís, i sabem que les relacions familiars, nacionals, en el més enllà desapareixen, aleshores se superen els sentiments, els afectes.

Concloem, quina és la meta a arribar en aquesta celebració de Tots sants? Em sembla que preval en la mentalitat, també dels cristians, entrar al Paradís, però és aquesta l’última meta on arribar? No. Si aquesta fos l’última meta a arribar, vivim i estem aplanats, aplanats, aplanats. Sant Pau diu, si Crist no ha ressuscitat, som els més miserables de tots, a la Terra[1], vol dir que si no creiem en la nostra resurrecció, som desgraciats. Com més el cristianisme s’atura a nivell tan sols del Paradís i de les veritats fonamentals que entren en l’escatologia, la creació nova, la vinguda gloriosa de Crist, més aplanats són. Es queden al nivell de les altres religions que tenen una interpretació del més enllà, qui veu el nirvana, qui busca les energies, qui busca un tipus d’expressions esotèriques i fins i tot satàniques, qui creu en la reencarnació, i veieu com estem en el temps en el qual és normal la conseqüència d’un diàleg entre les religions de la Terra que és pla, que porta a un sincretisme. Els cristians, com menys s’eleven més enllà del Paradís i menys s’immergeixen en aquella realitat que ens espera, menys reflecteixen la llum sobre la humanitat. Em sembla que la humanitat sofreix pel nostre pecat.

Com celebra l’Església de Jesucrist de l’Univers aquests dies? Participa en la Litúrgia del cel presidida pels set grans Arcàngels que recorden perfectament l’inici de la creació, la traïció de Llucifer, que contemplen el rostre de Déu i ells també, tot i la seva fidelitat a Déu, esperen el compliment. Perquè esperen el compliment? Perquè ens estimen! Són germans que esperen impacients que també nosaltres hi arribem, que tot es completi. Avui allà hi participen tots els sants amb els àngels i, tal com podíeu seguir en el que us vam anunciar, del 2012 en endavant tots els sants han estat potenciats en la seva missió de pregar, de lloar Déu, d’estar per tot l’univers, i formen part dels estols de Déu de tot l’univers que es mouen cap a la Terra. Si nosaltres no ens movem en els mateixos anhels que ells, quina comunió tenim amb ells? Preguem als sants perquè a la Terra ens falta alguna cosa -estem aplanats!

L’Església de Jesucrist celebra aquesta comunió de tot l’Univers, de tots els àngels, de tots els sants, celebra els nostres germans al Purgatori perquè els seus sofriments ens alleugereixen a nosaltres, encara que ells també esperen de nosaltres que alleugerim almenys en part els seus sofriments. Amb nosaltres celebren els nostres germans fidels a Déu des de l’inici, i són semblants als àngels i estan impacients pel nostre retorn al Pare i perquè trobem la vida plena. Per això és molt important per nosaltres aquesta participació viva, unir-se amb tots els sants en aquest desig d’arribar el més aviat possible a la creació nova. Ells veuen i saben que davant seu hi ha la creació nova. També ho saben les ànimes del Purgatori perquè, com que ja no tenen el cos, tenen una visió més gran i tenen necessitat de la nostra ajuda. Els germans fidels estan per ajudar-nos en la nostra dimensió del cos, reforçar el nostre esperit, però és important que nosaltres els cristians ens unim en aquesta litúrgia del cel i hi participem. Com?

Sant Joan diu: “Mireu quin amor tan gran que ens ha donat el Pare per ser anomenats fills de Déu”[2]. El Pare ens ha anomenat fill, fills. Penseu un moment, quan heu fet un disbarat i el pare us espera, us abraça: “No et preocupis, tu ets fill meu per sobre de tot això. Jo sóc el teu pare”. Aleshores se’ns comunica tot l’amor del Pare i comencem a viure. Així, si acollim aquest amor, ens elevem en esperit amb els nostres germans, amb tot l’Univers que celebra aquests dies, i els uns i els altres ens complementem en aquest camí perquè tots aquells que siguin de bona voluntat arribin a la plenitud.

Sant Joan diu: “Ara som fills de Déu, però encara no ha estat revelat allò que serem. Sabem que, quan es manifestarà, serem semblants a Ell, perquè el veurem tal com és”[3]. Posa davant nostre l’espera i la preparació del Senyor gloriós perquè Ell es manifesti en la seva glòria, en la seva potència. I la nostra preparació amb l’ajuda de tots els àngels, tots els germans fidels, tots els sants, totes les ànimes del Purgatori és desitjar sincerament que la llum d’aquella plenitud de la vida ens penetri i ens alliberi de tot allò que ens impedeix ser elevats, altrament no podrem ser mai elevats perquè la seva llum és enlluernadora. Per això l’Església, tots els que desitgen pertànyer a l’Església de Jesucrist de l’Univers, han de posar al centre de l’atenció aquesta participació amb tot l’Univers a aquesta preparació que ens implica cada un de nosaltres i a tots junts.

I diu Sant Joan: “serem semblants a Ell”. Tal com l’han tocat els apòstols, ressuscitat; tal com l’han vist pujar al cel; tal com Maria Santíssima va pujar al cel amb cos i ànima, i és aquí que serem complets, amb la integritat del nostre ser, l’esperit, l’ànima i el cos gloriós, serem semblants a Ell i l’Univers sabrà aquesta veritat. Podeu comprendre el gran testimoniatge que porta endavant l’Església de Jesucrist de l’Univers: està cridada a viure amb la fe perquè som estimats pel Pare i podem avançar cap a la vinguda gloriosa de Crist perquè el Pare ens atrau cap a Ell.

El llibre de l’Apocalipsi parla de la Litúrgia del cel, d’un moment, una visió de Sant Joan que parla dels escollits de Déu[4]. Han estat segellats per Déu, amb el segell de la protecció. Quan a la Sagrada Escriptura es parla del segell, té diversos significats: en el moment de la nostra concepció és imprès en nosaltres el segell de la nostra identitat, de la nostra missió, de la mateixa manera que en una planta hi ha impresa la seva identitat, en un gra de blat, que ha de germinar. Després, avançant, amb la vinguda de Jesucrist, el baptisme ha imprès en nosaltres un segell que a mesura que progressem endavant, som més segellats. Recordem bé la Solemnitat del Pare que vam celebrar el 4 d’agost, vam ser segellats pel Pare per aquests temps, per aquests passos.

Aquests fills de Déu venien de la tribulació rentant els seus vestits amb la sang de l’Anyell participant en les tribulacions amb la fe que Jesús, vessant la seva sang, ha obert el camí. A diferència dels sants, dels àngels, dels germans fidels, nosaltres estem exposats a les tribulacions de la Terra pels nostres mèrits, dels habitants de la Terra, del baix univers i ningú pot dir: “jo sóc menys pecador o més sant que l’altre”. En el fons no sabem quines gràcies hem rebut, a quines gràcies no hem respost. Davant Déu ens correspon ser humils i saber que hem de portar aquesta part de la creu i conscients que hem rebut totes les gràcies per això.

Un altre aspecte és que podem participar en aquests passos, també a través de les tribulacions, només unint-nos amb Jesucrist vivent, viu, que actua dins nostre. I això pot passar si nosaltres, amb l’amor pur tal com Ell va venir entre nosaltres amb l’amor pur, amb la seva generositat, igualment nosaltres que hem estat desvetllats per Déu caminem amb aquest amor, amb aquesta generositat cap a tots aquells que seran desvetllats i seran elevats, i seran portats a la creació nova.

Així, desitjo que en aquest temps puguem potenciar la nostra comunió amb els àngels, amb els sants, amb els germans fidels, amb tot l’Univers que ajuda ara la Terra però, al mateix temps, amb les ànimes del Purgatori. Com més els donem i les sostinguem per anar cap a la creació nova, més podran donar-nos elles a nosaltres. Com més nets siguem interiorment, generosos envers els pecadors, vers els febles, vers els fràgils, més podrem encaminar-nos-hi també nosaltres. Aleshores entrem en aquesta actitud de la comunió universal, i avui serem molt potenciats per tots els sants, per tots els àngels, per la Mare i Reina amb Sant Josep i podrem afrontar les proves que la Terra ha d’afrontar, renunciar a Llucifer, a la vida corrupta i escollir la vida sana en Déu segons les Lleis de l’Esperit pur per arribar a la creació nova.

I us beneeixo amb tots els sants, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Cor 15, 17-19

[2] Cfr. 1 Jn 3, 1

[3] Cfr. 1 Jn, 3, 2

[4] Cfr. Fets 7, 2-4.9-14