A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

9 de novembre de 2019

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, en l’última reflexió vam parlar de la nostra comunió en l’Esperit Sant amb els sants, les ànimes del Purgatori i vam celebrar juntament amb els sants, vam pregar junts pels nostres difunts. En aquella ocasió també la Mare de Déu es va presentar com la Mare dels vivents i ens va parlar, i us fem arribar el missatge que ens ha confiat[1].

Avui parlem de la “Consagració a l’Esperit Sant”, de l’any consagrat a l’Esperit Sant i volem comprendre què significa aquest desig que Sant Miquel ha expressat en el programa per aquests temps[2].

Hem de tornar al principi del nostre recorregut que hem traçat a través dels nostres llibres, a través dels nostres missatges. Jesús ens ha enviat l’Esperit Sant, si recordeu el 2011, i tot el 2013 era sota la guia de l’Esperit Sant i l’Esperit Sant ens ha portat cap a Jesús en el camí de l’oferta a Jesús a través del Cor Immaculat de Maria. Així s’ha format l’Església de tot l’Univers, i també l’Església de tot l’Univers a la Terra s’ha unit a Jesucrist i Jesús ens ha consagrat al Pare. Recordem bé el 3 d’agost d’aquest any que el Pare ha segellat l’aliança irrevocable amb nosaltres, amb la resta del seu poble.

Aquest és el panorama. Ara ens trobem en un canvi en el qual la consagració a l’Esperit Sant ens porta a aquella experiència dels apòstols després d’haver travessat la Passió, reunits per Crist ressuscitat quan van rebre l’Esperit Sant amb els deixebles, amb Maria Santíssima, per ser enviats, per continuar l’obra del Redemptor.

Concretament, aquest any de la consagració a l’Esperit Sant expressa aquella funció de l’Esperit Sant que porta la vida del Pare, mitjançant el Fill, a tot el creat i aquest any Déu vol investir en el seu poble la potència de l’Esperit Sant, la potència trinitària perquè el poble participi en els esdeveniments de la redempció. D’això en parlarem a mesura que avancem en el recorregut de l’any que ens espera.

Què vol dir la consagració a l’Esperit Sant? Comprèn la nostra consagració i viure santament, és consagrar-se a l’obra de Déu Tri i U, que vol dir participar en l’obra de Déu Tri i U, a l’Església que es posa a disposició de l’obra de la Santíssima Trinitat.

Escoltem el que diu Sant Miquel cridant-nos a consagrar-nos a l’Esperit Sant[3].

• El tercer punt, que completa el que he dit fins aquí, és aquest: el Senyor desitja que aquests últims mesos de l’any i tot l’any vinent, siguin consagrats a l’Esperit Sant.

Invoqueu l’Esperit Sant, oferiu-vos completament a Ell. Honoreu-lo, beneïu-lo, proclameu la seva grandesa enmig vostre, dins vostre. Només l’Esperit Sant podrà posar-vos a l’alçada de comprendre els esdeveniments i de participar en ells. Els esdeveniments començaran i seran grans, però seran molt subtils. Gran part de la humanitat no se n’adonarà però vosaltres els heu de veure. Us passaran davant els ulls, els comprendreu i els portareu davant Déu. Per això necessiteu l’Esperit Sant.

Imagineu-vos que esteu en una sala fosca, plena de fum: no podeu respirar, no veieu res. Ara imagineu que algú entra a la sala i obre una gran finestra per la qual entren la llum i l’aire pur. Això és el que fa l’Esperit Sant dins vostre: us obre a la llum i a la puresa de l’esperit.

Què vol dir concretament la consagració a l’Esperit Sant en aquest context? Sant Joan a l’Apocalipsi diu diverses vegades: “L’Esperit Sant s’apoderà de mi”. Consagrar-se a l’Esperit Sant vol dir permetre que l’Esperit Sant s’apoderi de nosaltres, no en el sentit de fer-nos esclaus sinó en el sentit de fer-nos vius, vivents. L’Esperit Sant que porta la vida del Pare mitjançant el Fill, imprimeix en nosaltres aquella vida eterna i les Lleis de la vida eterna.

Podem utilitzar una altra imatge: l’amor pur de Déu ens penetra i ens desvetlla, purifica el nostre amor perquè aquest amor sigui un, un tot, i aquell amor de Déu governi tot el nostre ser. Nosaltres som generats d’aquell amor pur, som redimits i en som santificats. I la consagració vol dir això, entrar en la vida guiada potentment per l’Esperit Sant, la vida potentment guiada, dirigida per la Santíssima Trinitat.

Sant Joan diu: “L’Esperit es va apoderar de mi”, aquesta experiència la va viure Sant Pau, la va viure Felip el diaca, tal com diu l’Escriptura, també la van viure els profetes de l’Antic Testament. Aquestes són les gràcies especials però la gràcia ordinària està prevista per cada un de nosaltres perquè aquella vida eterna ens penetri i les Lleis de l’Esperit pur ens guiïn.

Per això, honorar l’Esperit Sant, sentir la seva presència, comunicar la seva presència, vol dir ser guiats per l’Esperit Sant i, al mateix temps, l’Esperit Sant es manifesta a través nostre, de quina manera? El Papa Benet XVI va escriure que amb la vinguda de Jesucrist la primera Església va excomunicar el món pagà amb la potència de l’Esperit Sant. Nosaltres estem en els temps de la preparació de la vinguda gloriosa del Senyor. L’Església de Jesucrist de l’Univers té la missió d’excomunicar el paganisme de l’univers, eliminar d’ella mateixa tota ombra de l’esperit de Satanàs, de l’esperit del món, abandonar-lo i llençar-lo al llac de sofre. Aquesta és la missió de l’Església que serà investida de la potència de l’Esperit Sant molt més que a l’inici, després de la primera Pentecosta, i així, consagrats a l’Esperit Sant amb senzillesa, amb una decisió de comprendre, d’entendre, de ser informats, invocant-lo perquè ens guiï. Aquest any ha d’anar en aquesta direcció per fer-nos partícips de la seva obra per mitjà de Jesucrist.

“Teniu necessitat de l’Esperit Sant. La Terra en té necessitat. Supliqueu a l’Esperit Sant perquè davalli sobre aquesta humanitat i guareixi les ferides dels petits i dels pobres; són com les llagues de Llàtzer[4] que ningú vol veure. Vosaltres, en canvi, no gireu la cara davant les llagues d’aquesta humanitat. Observeu el que passa a la Terra, encara que us pugui molestar, encara que a vegades és més fàcil mirar cap a una altra banda. Ja no hi ha més temps per desviar la mirada, perquè el poble de Déu és enviat a guarir la lepra d’aquesta humanitat i vosaltres no heu de tenir repugnància de les seves llagues. Mireu-les, oferiu-les, tingueu-ne cura”.

Així doncs, la nostra consagració és indispensable perquè l’obra de l’Esperit Sant comenci a través de l’Església de tot l’Univers, a través de cadascú de nosaltres.

Porto la vostra atenció a allò que hem escrit en el primer volum “Riscrivere la storia”[5], que la història humana està escrita en les ànimes i ve reescrita a través de les ànimes. Si el pensament de Déu ens penetra, si el seu amor ens penetra i nosaltres l’acollim, aquesta potència s’expressa a través nostre. Sigui dormint o desperts, aquesta potència actua en nosaltres. Som com una relíquia potent, som fills de Déu en els quals habita l’Esperit Sant, i s’expressa a través de la nostra mirada, a través dels nostres ulls, a través del nostre pensament, a través dels nostres desitjos que presentem davant Déu.

Després, recordem aquí el primer punt que Sant Miquel volia subratllar: el nostre sacerdoci ha de funcionar. Els sacerdots són instruments de Déu, no penso només en els sacerdots ministres, sinó en tot el poble sacerdotal que veu, observa els fills de Déu a la Terra com els pares i les mares observen els seus fills, discerneixen, presenten les seves súpliques, els seus dolors, els sofriments, les llàgrimes, aquelles situacions que és impossible resoldre a la Terra, i avui tenim moltíssimes situacions que ja no és possible resoldre a la Terra. I el nostre deure és presentar-ho tot, presentar tots els leprosos, els leprosos en l’esperit, tots els ferits, totes les llagues que ni tan sols els metges, psicòlegs, psiquiatres aconsegueixen treure, guarir.

La presència de l’Esperit Sant que dóna la vida, a través nostre guareix. Aquí no es tracta dels carismes, de les gràcies especials que són concedides a algunes persones, a certs serveis, sinó que es tracta de la nostra vida vivent que transmet aquesta acció de l’Esperit Sant que ningú pot aturar de la mateixa manera que ningú pot apagar el sol i els seus raigs quan el cel està serè.

Vull concloure aquesta reflexió amb vosaltres amb una mirada a la Solemnitat de Crist Rei. Escolteu les paraules de Sant Miquel.

“Això és tot per ara, germans i germanes. Tindreu tota l’ajuda necessària. Déu ha previst grans gràcies per vosaltres, per això, estigueu a punt per acollir-les. Tot anirà bé perquè tot va bé en Déu. Tot va sempre bé en Déu, no heu de tenir mai por. Viviu en la fe, en l’esperança, en l’amor. Déu us confia molts fills: estimeu-los, tingueu-ne cura, beneïu-los.

Estic al vostre costat i us beneeixo juntament amb tots els Arcàngels i àngels, els instruments extraordinaris i el poble de tot l’univers. Rebeu la benedicció de Déu, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

Ho teniu tot a disposició, totes les gràcies, acolliu-les. Però com s’acullen aquestes gràcies? Doncs amb aquest pensament vull presentar la Solemnitat de Crist Rei aquest any: els apòstols van rebre l’Esperit Sant després d’haver passat amb Jesús la Passió i la Resurrecció, es van desprendre d’ells mateixos i van unir-se a la vida de Crist ressuscitat, i l’Esperit Sant va baixar, amb tota la potència, damunt seu. No hi ha altre camí per recórrer en aquest temps que l’oferta lliure, amorosa a Jesús, Rei de l’Univers a través del Cor Immaculat de Maria perquè som atrets per Ell, portats a la resurrecció que ens dóna la força de vèncer els obstacles, vèncer la mort, vèncer Satanàs; entrar en la dimensió de la vida eterna ja aquí a la Terra, per obrir-nos, per que es realitzi en nosaltres la creació nova.

Us deixo, durant aquestes dues setmanes, per pregar a l’Esperit Sant que davalli damunt vostre, sobre tots aquells que són de bona voluntat a la Terra, de manera especial, i en tot l’Univers perquè l’Esperit Sant pugui desvetllar, guiar i portar cap a Jesucrist. I qui escull participar en l’obra del Crist, Rei de tot l’Univers mitjançant l’oferta a través del Cor Immaculat de Maria, aquest any rebrà les gràcies particulars per poder participar en els esdeveniments que ja es van movent i es manifestaran a la Terra per donar la resposta a Déu i manifestar l’obra de Déu, l’obra de la redempció de tota la humanitat.

Us acompanyem amb la pregària però ningú pot substituir-vos en la vostra decisió de participar en l’obra del Crist, Rei de l’Univers.

I que l’Esperit Sant davalli damunt vostre i us guiï aquests dies cap a Jesucrist tal com va guiar Maria Santíssima cap a Ell, que va esdevenir Mare de la humanitat, Mare dels vivents, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Missatge de Maria Santíssima de l’1 de novembre de 2019, amb títol La comunió dels vivents.

[2] Cfr. Missatge de Sant Miquel Arcàngel del 29 de setembre 2019 amb títol Indicacions per aquest temps, publicat al web www.versolanuovacreazione.it en italià i a l’enllaç https://capalanovacreacio.com/ en català.

[3] Veure la nota anterior

[4] Cfr. Lc 16, 19-31

[5] Cfr. “Riscrivere la storia – vol.I – Nel pensiero di Dio”, Ed. Luci dell’Esodo, versió original en italià.