Finale Ligure, 24 de novembre 2019, Solemnitat de Crist Rei

Missatge de Jesús

“Estimats fills meus,

Gràcies per ser aquí i perquè voleu celebrar solemnement la meva reialesa. Us asseguro que això no passa sovint, perquè molts cristians estan distrets, busquen altres reis que estan en el món: el rei diner, el rei egoisme, el rei sexe, poder, plaer, etc. Són reis que ofusquen la meva reialesa en la ment i en l’ànima de molts cristians. Per vosaltres, però, no ha de ser així.

Desitjo que la meva reialesa resplendeixi en el poble nou, en la meva Església de tot l’Univers i això ha de succeir amb potència. La meva reialesa ha de resplendir en tota la meva Església, en tot l’Univers sencer i en aquesta petita resta de la Terra que es proclama “Església de Jesucrist de l’Univers”. Si pertanyeu a l’Església del Rei, heu de resplendir de la meva reialesa.

 Comença el temps en què la meva acció revelarà cada vegada més la reialesa de la meva Església. D’ara endavant, la meva Església estarà amb mi allà on jo estigui, em seguirà arreu on vagi, tal com està escrit en l’Apocalipsi[1]. D’ara endavant, a tots els tabernacles, a tots els santuaris, a tots els portals, en cada lloc on la meva glòria resplendeix, resplendirà també la glòria de la meva Església[2]. Parlo de la meva Església, és a dir, aquella Església que ha passat amb mi a través de la meva mort i resurrecció, que porta damunt seu el segell de la meva reialesa, el segell del Rei.

El meu segell damunt vostre és la meva sang. L’he vessat per vosaltres però he fet més encara: us he marcat amb la meva sang. La meva sang és la prova inqüestionable que em pertanyeu i que heu estat inserits en la meva vida. Sou part de mi, sou part del meu Cos Místic que és la meva Església. El meu Cos Místic no és una imatge abstracta, sinó que és la realitat: és un cos que es mou en l’univers, que viu, pensa, estima, sofreix i actua. Aquest és el meu Cos Místic. Tots vosaltres podeu formar-ne part, sempre que us deixeu marcar pel meu segell de Rei, el segell de la meva mort i resurrecció.

Qui no accepta de ser amarat de la meva sang, passant amb mi de la mort a la vida, no pot formar part d’aquesta Església. No podran seguir-me els cristians distrets, aquells que pensen que pertànyer-me a mi sigui una passejada, un anar diumenge a l’església ben mudats. No, ser cristians no és això. El cristià és aquell que està en Crist i viu en Crist per ser una criatura nova[3]. Sense això no hi ha cristianisme, hi ha una mena de religió que s’anomena cristianisme, una entre tantes. La meva Església de tot l’Univers, al contrari, no és només una institució religiosa sinó que és el meu Cos Místic que porta en ell el segell del Rei, el segell de la meva sang.

 Fills, ara més que mai us convido a deixar-vos impregnar de la meva sang. A unir-vos a mi en cada celebració vostra, a estar amb mi davant de cada tabernacle. Us demano de participar amb coratge i generositat a la meva mort i resurrecció per participar plenament a la meva glòria de Rei. He baixat als inferns per recuperar fins a l’últim entre els últims. La meva sang ha impregnat tot l’univers. He pujat al cel i he portat amb mi el meu poble.

Sigueu els testimonis de la meva sang. Això no és res trist, que faci por i impressioni, sinó que és una cosa molt gran: és la sang que redimeix i dóna la vida. En la sang hi ha la vida. Sense sang, el vostre cos no podria viure. I tampoc podríeu viure sense la meva sang, sense aquell segell que testimonia la mort i la resurrecció realitzada en mi, i que han de realitzar-se també en vosaltres, perquè jo us he salvat amb la meva mort i resurrecció. Us he portat a la meva glòria amb l’ascensió i ara vull que regneu amb mi.

 Per això demano a la petita resta, que és la meva Església a la Terra, i en particular als membres de la Fundació, de ser cada vegada més conscients de la vostra reialesa i d’afirmar-la en cada circumstància i sense por. Vosaltres m’ajudareu a vèncer els reis de la Terra, els reis d’aquest món que són falsos i que volen el mal del poble. Jo vull el vostre bé i no deixaré que ni el més petit entre vosaltres es perdi. Doneu-me la vostra vida, permeteu-me d’amarar-vos amb la meva sang, de posar en vosaltres el segell del Rei i jo us portaré a la meva glòria. Us ho prometo.

Us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

[1] Cfr Ap 14, 4

[2] Amb aquesta acció, el Senyor reuneix la seva Església, el seu Cos Místic, i la convida a oferir-se contínuamnet a Ell, a través del Cor Immaculat de Maria, per donar una resposta íntegra i participar en la comunió universal. Atreu tothom cap a ell i tots són cridats a unir-se a l’Església de Jesucrist de l’Univers per accelerar la vinguda gloriosa del Senyor i entrar a la creació nova.

[3] Cfr. 1 Jn 2, 6; 2 Co 5, 17; Ga 6, 15