A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

24 de novembre de 2019

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, us felicito per la Solemnitat de Crist Rei i desitjo que tots estiguem en Crist, amb Crist i per Crist i que en aquest dia comencem un camí, una inserció en l’acció de Crist en tot l’univers.

Avui Ell ha parlat i us donarem el missatge així que estigui transcrit, però mentrestant Ell parlava de la seva Església de tot l’Univers que és el seu Cos Místic, i que la seva Església ha de ser el seu Cos vivent. No pot ser una religiositat, una pertinença a una institució religiosa, no s’acaba aquí sinó que ha de viure en Crist, per Crist i amb Crist.

Ara vull dir-vos algunes paraules que tenen a veure amb les lectures d’avui[1]. A la primera lectura: «Llavors totes les tribus d’Israel anaren a trobar David a Hebron per dir-li: “Nosaltres som parents teus, os dels teus ossos i carn de la teva carn”». Els cristians de veritat han de ser un sol cos amb Crist, un cos vivent, altrament no són cristians. Això é una novetat, és una novetat per qui s’ha adormit després del baptisme. En el baptisme som ungits per ser sacerdots, profetes i reis. Mentre el nostre sacerdoci, la nostra profecia a nom de Jesucrist, la nostra reialesa no esclata, no es manifesta amb tota la seva potència, no hem assolit la vida cristiana dins nostre.

Aconseguim explicar una mica, comprendre el sacerdoci comú, la profecia, però la reialesa és més difícil: sentir-se governat plenament per Déu Omnipotent, sentir-se ja portat en esperit amb Jesús pujat al cel. Radicat allà, com diu Sant Pau en la carta als Colossencs: “Agraïm amb joia al Pare que ens ha fet dignes de tenir part en l’heretat del poble sant, en el Regne de la llum”.

El cristià és aquell que sent que Jesús ha pres el seu cos de debò i l’està transformant, elevant, fins a fer-lo ressuscitar com Ell va ressuscitar i no només això sinó també portar el nostre cos transformat, gloriós amb el seu Cos gloriós a formar part del seu destí. Aquest text de Sant Pau és molt important. “Ens ha alliberat del poder de les tenebres”, ha redimit els nostres pecats. Diu que el Crist és la imatge visible de Déu invisible. En Ell ens emmirallem, Ell és la veritat, Ell és la llum, en Ell el nostre interior esdevé il·luminat, és a dir, pren tot el sentit perquè hem estat creats per mitjà d’Ell, per la seva glòria.

“Ell és també el cap del cos, que és l’Església”. Sense Ell, l’Església és un organisme sense un cap. Sabeu què vol dir. Un cristià que no està unit a Crist vivent és un cristià sense ningú al capdavant. Sabeu què vol dir? Ell és el primogènit, és el primogènit i també nosaltres som fills de Déu si ens unim plenament a la seva vida per arribar també a la plenitud amb Ell.

Torno a les paraules de Sant Miquel Arcàngel del 29 de setembre[2], en les quals ens ha cridat a viure el nostre sacerdoci, a ser purificats i consagrats a l’Esperit Sant, i reflexionant sobre la mort de Jesús, sobre aquells moments de l’agonia segons els quatre Evangelis, podem veure si vivim units en la fe, en l’esperança, en la caritat amb Crist. Amb Crist, per Crist, trobem la font de la nostra vida, la font del guariment, la font de l’alliberament de tots els pecats.

Vull subratllar alguns punts que són pedagògics, terapèutics. Sant Mateu i Sant Marc han escrit les paraules de Jesús: “Déu meu, Déu meu, perquè m’heu abandonat?”[3]. Molts cristians se senten abandonats de Déu, desesperats, ja no compten més amb Déu. Aquesta és la desesperació espiritual, però Jesús no estava desesperat, plorava, sofria; com un nen quan sofreix plora davant la seva mare, es desfoga però la seva fe, la seva esperança, el seu amor cap al Pare… Ell no estava desesperat. Però avui el cristià es desespera si no està unit a Aquell que ha restablert la relació amb Déu vivent, i això només ho podem superar oferint-nos lliurement amb amor a Crist per mitjà de la Immaculada.

Sant Lluc, a l’Evangeli que hem llegit avui, presenta el moment en el qual el poble, els caps, els sacerdots, insultaven Jesús. Molts entre el poble eren els que havien vist els miracles i havien tingut guaricions miraculoses, però ens atrau aquell passatge del perdó d’un assassí. Un assassí l’insultava, l’altre deia: «“Tu tampoc tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal”. I afegí: “Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne”, i Jesús: “T’ho asseguro, avui seràs amb mi al paradís”». Així, desitjo que avui nosaltres, amb el nostre esperit, estiguem al paradís i tots puguem ser-hi, tots, tots aquells que ens reconeixem que sofrim per les nostres culpes, per les culpes de tota la humanitat, per les nostres culpes personals. “Recorda’t de mi quan arribis al teu Regne”. De seguida! Però és molt important també reconèixer una altra cosa que aquest lladre ha reconegut: “Nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal”. El nostre rei no fa mai el mal, ens vol el bé i aquesta fe dins nostre obre la porta pel nostre perdó.

Aquests dos elements -reconèixer la culpa, reconèixer que Jesucrist ens fa sempre el bé, no pot fer mal- ens obren la porta a elevar-nos. Sense aquesta confessió ningú entre nosaltres pot elevar-se. Mireu com donem voltes dins nostre, dins la nostra existència, ens lamentem, sofrim perquè hem nascut en una família, en un lloc, perquè no hem estudiat, perquè no som com els altres, perquè arrosseguem alguna malaltia, i nosaltres estem cridats amb Crist, tots, a portar això, alliberar això, reconciliar això, a elevar això. Aquest és el servei sacerdotal, profètic i reial. Aleshores podeu comprendre Crist que és el primogènit, que va néixer, generat abans de tots els temps, per mitjà d’Ell cada un de nosaltres ha estat creat, cada un de nosaltres és model de Crist. Si ens donem de manera incondicional a Ell a través de la Mare Immaculada Maria, si actuem amb Ell, Ell emergeix en nosaltres, i en nosaltres emergeix la seva plenitud. És això el que volia dir Sant Pau a la carta i ara nosaltres participarem en els grans esdeveniments, i tots passen a través nostre.

En el missatge, Jesús diu que resplendirà en la seva Església de tot l’Univers, que es manifestarà, i sabem que es manifestarà per segona vegada i nosaltres serem semblants a Ell. Què vol dir això? Que en nosaltres emergirà tota la bellesa que Déu ha pensat en la creació de cada un de nosaltres. Per la culpa vam caure a l’esclavitud, ara, si ens unim plenament a la seva vida, en nosaltres comença la primavera de la vida que ens porta a un avançar progressiu i accelerat fins que ens trobem tots en la nova creació.

Així, desitjo que la gràcia d’aquest dia sigui viva dins nostre i que amb aquesta gràcia comencem a caminar avui. Nosaltres posem tota la nostra vida a disposició de Jesús a través de la Mare Immaculada, i reflexionem això aquestes dues setmanes fins a la Immaculada, i després, en la Solemnitat de la Immaculada en el nostre portal, el portal del Rostre de Maria, en els nostres santuaris que estan lligats al portal, en els nuclis, en tots els individus en aquella jornada serà la partença per la participació en els esdeveniments que esperen el nou any litúrgic.

A tots els que sentiu i reconeixeu aquesta veritat, us convidem a unir-vos estretament al Crist Rei en l’Esperit Sant i també entre nosaltres. Nosaltres hi som, qui s’apropi, qui desitja caminar amb nosaltres, qui desitja intercanviar amb nosaltres, aquí estem. Hi som amb Crist, per Crist i en Crist en tot moment per tots vosaltres i amb tots vosaltres sigui on sigui que us trobeu, per tots aquells que han dit sí al Senyor Jesús, a la Mare Immaculada en el moment de la concepció, a tots aquells que són de bona voluntat i vulguin unir-se a la vida de Crist.

Us beneïm, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Lectures de la Solemnitat de Crist Rei, any C: 1ª lectura: 2 Sa 5, 1-3; 2ª lectura: Col 1, 12-20; Evangeli: Lc 23, 35-43

[2] Cfr. Missatge de Sant Miquel Arcàngel del 29 de setembre 2019 amb títol Indicacions per aquest temps, publicat al web www.versolanuovacreazione.it en italià i a l’enllaç https://capalanovacreacio.com/ en català.

[3] Cfr. Mt 27, 46; Mc 15, 34