A càrrec de Stefania Caterina i Tomislav Vlašić

3 de juliol de 2020

(Transcripció d’àudio)

 Tomislav Vlašić: estimats germans, estimades germanes, avui celebrem la festa de Sant Tomàs que ens ha estat posat al nostre costat ja des del començament del nostre camí per protegir-nos seguint el camí dels Apòstols, que vol dir seguir el camí que Jesucrist va indicar als Apòstols. Que tingueu una bona festa i desitjo que Sant Tomàs pugui intercedir per tots nosaltres per tal que caminem pel camí dels Apòstols.

Avui desitjo desenvolupar amb vosaltres un tema: “Intensificar la vida espiritual”. No em refereixo a quines pregàries heu de fer i quantes n’heu de fer. El que desitjo és que després del missatge de la Mare de Déu del 24 de juny passat[1], estiguem preparats per l’acció del Pare a favor de tots els seus fills de la Terra i de l’Univers. És en aquest sentit que veig la intensificació de la nostra preparació, la intensificació de la nostra participació a l’acció trinitària.

Els textos atribuïts a la Litúrgia en honor a Sant Tomàs Apòstol tenen diferents punts per entrar-hi: “Ja no sou estrangers o forasters, sinó conciutadans del poble dels sants i membres de la família de Déu”[2]. Sou familiars de Déu tots, cada un. Cadascú ha estat previst per entrar en la seva plenitud original, original prevista pel Pare Creador, per entrar en allò que hem estat en el seu pensament des de l’origen. Familiars de Jesucrist Redemptor que va assumir en ell tots els nostres pecats, ha vençut el pecat, Satanàs, la mort. Ens ha comunicat la resurrecció. Familiars de l’Esperit sant, sotmesos a les Lleis de l’Esperit pur que guia tothom des de l’inici, tant els que comencen a caminar com aquells ja avançats en la vida espiritual, tots aquells que entraran a la nova creació, guiats progressivament per l’Esperit Sant però emmirallats sempre en les seves Lleis.

Aquesta entrada nostra en la familiaritat amb la Santíssima Trinitat passa gràcies a l’ajuda de la Mare Corredemptora i Reina de l’Univers que és l’única entre les creatures que en l’ànima i en el cos ha participat en aquesta intimitat amb la Santíssima Trinitat i està en la Santíssima Trinitat. La conseqüència de ser familiars de Déu Tri i U és que estem en disposició d’abatre totes les barreres dins nostre i al voltant nostre.

“Edificats sobre els fonaments dels apòstols i dels profetes, i tenint com a pedra angular el mateix Crist”. Vol dir, tots reconciliats en Crist perquè tots som deutors de la redempció del nostre Senyor Jesucrist i reconciliats en Ell esdevenim familiars uns dels altres i cauen totes les barreres. I tal com ens deia la Mare de Déu, també nosaltres generem nous fills, nous apòstols, nous profetes, una nova humanitat. “En ell tota construcció creix ben ordenada per ser temple sant en el Senyor; en ell, també vosaltres, juntament amb els altres, sou edificats per esdevenir casa de Déu per mitjà de l’Esperit”. Per això, l’Església de tot l’Univers ha de ser el temple de Déu, l’esposa de Crist, presentada a l’Apocalipsi[3]. És així si entrem en la familiaritat amb l’Esperit Sant, amb les seves Lleis que ens guien per una transformació plena per mitjà de Jesucrist, per viure sempre amb el Pare.

Hi ha un aspecte molt interessant en la lectura de l’Evangeli d’avui[4]. Els Apòstols van dir: “Hem vist el Senyor!”, i Tomàs: “Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas”. I normalment la figura de Sant Tomàs ha quedat una mica negativa, com el més dur, tossut per creure, però també sabem molt bé que tots dubtaven fins a l’Ascensió al cel. Alguns no creien que hagués ressuscitat. Però en allò que Tomàs va viure, hi ha un passatge misteriós que val per a tots nosaltres i val per un discerniment profund. Ell ens deia: “No puc explicar-vos allò que vaig viure perquè ningú pot viure allò que jo vaig viure i ningú pot imitar-me. Vaig cridar: «Senyor meu i Déu meu», vaig acollir el Senyor, el Déu vivent”. Què va passar en Tomàs? Ningú es pregunta perquè Tomàs havia dit aquelles paraules: “No m’ho creuré pas”. Què hi havia en Tomàs? Ell ens explicava: “Jo no vaig dubtar mai de Jesús, mai vaig dubtar que Ell pogués ressuscitar, però vaig dubtar de mi mateix, de la meva capacitat. Vaig dubtar també de la capacitat dels deixebles, de la seva experiència. El Senyor em va treure aquell dubte, aquella por. Ho vaig experimentar”. Així doncs, quin és el missatge? El missatge és que tots estem cridats a entrar en aquesta familiaritat amb Crist per mitjà de l’Esperit Sant, segons la nostra originalitat, sincers per expressar les nostres fragilitats, les nostres dificultats, submergir-nos de ple en Aquell que és el Senyor i Déu. Sant Tomàs, segons Joan, tal com ho explica, no es va posar a expressar el que va viure de forma romàntica, com alguns que són xerraires en la vida espiritual, sinó que es va submergir de ple en la intimitat del Senyor, va esdevenir familiar amb Ell.

Hi ha un altre aspecte molt perillós i és que en la vida espiritual s’agafen les experiències i s’imposen als altres, com haurien de viure els altres aquella experiència, igual com l’ha viscut un mateix. Sant Francesc d’Assis deia pels predicadors que són falsos, que és una vergonya que citin els sants i que no visquin la seva pròpia experiència personal, perquè l’experiència, el recorregut de cada un de nosaltres, són originals. L’experiència de l’un no correspon a l’experiència de l’altre, no correspon a l’edat, no correspon als passatges que fa cada un, no correspon a les dimensions. Què podem fer nosaltres? Podem testimoniar: “Senyor meu i Déu meu”, testimoniar Déu vivent en nosaltres, Crist vivent, l’Esperit vivent i que actua en nosaltres, la plenitud de l’amor de Déu Pare. Això vol dir entrar en la intimitat de Déu, ser familiars de Déu, conciutadans de Déu. En això es construeix l’Església. Certes paraules nostres, encara que humanament siguin boniques, poden ser un impediment per als altres perquè poden ser falsificades, poden no portar la vida de la Font.

Ens ha estat dit que la testimoniança més gran per nosaltres és la nostra transformació en Déu, la transformació feta i al mateix temps oberta contínuament cap a la plenitud, que no s’escandalitza de res, no crítica res, no s’imposa per res. Tot allò que s’imposa són les maneres de veure humanes. Tal com diu la Mare de Déu en l’últim missatge: “Déu no força, Déu truca“[5]. Per això tampoc nosaltres podem forçar, podem deixar que el Senyor truqui al cor, toqui.

Aquests aspectes de la litúrgia de Sant Tomàs són molt, molt importants per veure l’Església de Jesucrist de tot l’Univers que va cap a la familiaritat de la Santíssima trinitat, tota dirigida a recollir de la font, i qui recull de la font, en la Santíssima Trinitat, automàticament genera els altres, promou els altres, trenca totes les fronteres, reuneix tothom. En aquest punt podem entendre una experiència, una cita de la Mare de Déu que ens crida a reunir tothom per seguir l’Anyell arreu on Ell vagi, en tots els santuaris, també pagans, per oferir-se, per donar-se, per recuperar tothom.

Per això, desitjo que aquesta reflexió, per intercessió de Sant Tomàs, ens acompanyi en aquest temps en el qual s’intensifica l’acció del Pare, l’acció de la Santíssima Trinitat, perquè estiguem en disposició d’acollir-la sense estar preocupats. Déu traurà tot allò que avui dificulta el nostre camí. I allò que avui és útil per a nosaltres, es manté. Déu guia perfectament cada un de nosaltres perquè Déu ens ha creat per viure amb Ell, per viure en la seva glòria i manifestar la seva glòria a totes les creatures.

I us beneeixo amb Sant Tomàs, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Missatge de Maria Santíssima “Reconstruir la humanitat de la Terra”, publicat a www.versolanuovacreazione.it, en italià, i en català a l’enllaç https://capalanovacreacio.com/

[2] Cfr. 1a lectura: Ef 2, 19-22

[3] Cfr. Ap 21, 2

[4] Cfr. Jn 20, 24-29

[5] Veure nota 1