Reflexió – Participar a l’acció trinitària

A càrrec de Stefania Caterina i Tomislav Vlašić

29 de juny de 2020

(Transcripció d’àudio)

Tomislav Vlašić: estimats germans, estimades germanes, avui celebrem la festa dels sants Apòstols Pere i Pau. Tota l’Església de l’Univers celebra aquesta solemnitat i és just que en aquesta solemnitat nosaltres entrem en aquella llum en la qual es troben ara els Apòstols Pere i Pau i tots els Apòstols. Celebrant aquesta solemnitat, agafaré també alguns punts de l’últim missatge de la Mare de Déu del 24 de juny amb el títol “Reconstruir la humanitat de la Terra[1], i després reflexionarem sobre les paraules bíbliques que llegim avui a la celebració de la Santa Missa.

La Mare de Déu diu: “Heu consagrat aquest any a l’Esperit Sant i Ell vol actuar amb potència sobre la Terra per reconstruir aquesta humanitat. La pandèmia que us afligeix[2] no és només una malaltia, sinó una veritable metamorfosi per a la Terra”. Ara estem en un procés de la transformació i mirem de comprendre què vol dir transformació. A la natura podem veure la transformació de l’hivern a la primavera, l’estiu, després veiem els fruits, a la tardor, i torna l’hivern, canvia tot, la natura canvia. Vol dir que el cristianisme ha de ser una transformació. Diem que el cristià esdevé criatura nova des del moment del baptisme. És cridat a esdevenir la criatura nova, a entrar en la creació nova que Déu ha promès, juntament amb tota la creació.

Hem acabat la primera part de l’any litúrgic, com us deia, i, què ens espera a la segona part de l’any litúrgic? Hem consagrat aquest any a l’Esperit Sant i la Mare de Déu diu: “El Pare intervindrà de nou sobre la Terra, potentment”, vol dir que l’Esperit Sant actuarà potentment, tirarà endavant aquesta transformació dels fills de Déu. El Fill de Déu actuarà potentment entre nosaltres a la Terra. L’Església de Jesucrist ha d’actuar potentment a la Terra.

La Mare de Déu ha dit que Déu posarà la part que falta a l’Església, a nosaltres que som pocs, i diu: “Ell és omnipotent. Jo també faré servir l’omnipotència que Déu m’ha donat. Sapigueu però, fills, que quan un poble viu profundament unit a Déu, quan tots els seus membres viuen en pau en el mateix esperit, també aquell poble esdevé omnipotent. És l’omnipotència que neix d’una fe ferma. La fe és omnipotent perquè pot fer allò que ni la raó ni la força humana poden fer. Per això, sigueu conscients que un poble unit i constant en la fe esdevé omnipotent. Uniu-vos doncs a l’omnipotència de Déu i a la meva, amb l’omnipotència de la vostra fe, conscients de totes les gràcies que Déu us ha donat”. Aleshores, estem en plena acció Trinitària que creix contínuament, i quan parlem de l’acció Trinitària, si estimem Déu, si en nosaltres hi ha una resposta sincera, plena per oferir-se i per oferir-nos a Jesús, a través del Cor Immaculat de Maria, per viure íntegres, en la comunió universal, aleshores Déu desenvolupa en nosaltres aquesta seva acció omnipotent.

Vull subratllar alguns elements que són visibles per comprendre aquesta omnipotència que actua. Partim de la il·luminació de Pere que ha acollit el pensament del Pare, expressat per l’evangelista Mateu[3], i sobre aquell pensament del Pare, Jesús construeix l’Església. Però Jesús és l’expressió del Pare, visible, i qui acull Jesucrist, rep també la potència de l’Esperit Sant que realitza la voluntat del Pare, del Fill. Així, en aquests textos litúrgics veiem ben clar com d’aquesta inspiració de Pere, de la inspiració de Saule que ha esdevingut Pau, s’ha obert, hi ha hagut un recorregut de participació en la Passió de Crist que en la seva vida ha acabat amb el martiri.

Sant Pau testimonia que Déu l’ha alliberat en totes les situacions, que està a punt d’oferir la vida en libació esperant la corona, la glòria de Déu.[4] L’episodi de l’empresonament de Sant Pere és molt eloqüent.[5] Allò que els hebreus havien viscut a Egipte, llevar-se de nit, de pressa, van marxar perquè l’àngel els acompanyava, els protegia. En aquest episodi, Pere viu el mateix amb la guia, crec, de Sant Miquel Arcàngel, que fa l’impossible. L’un apòstol i l’altre participaven a la Passió de Crist. Aquesta és la característica dels cristians de la Terra, que han de participar al sacrifici, al sacrifici perquè malauradament va venir com una creu perquè portàvem les conseqüències del pecat original i dels pecats que es repeteixen contínuament. La nostra tasca és allò que espera l’Univers de nosaltres: vèncer ara com van vèncer Pere, Pau. I Pere ara ha participat en el sacrifici de Crist en la Passió de Crist, es troba immers en la seva resurrecció, decidit a portar a terme la missió. Aleshores, aquesta imatge ens ha de parlar a cada un de nosaltres si ha escollit participar en l’omnipotència de Déu, i serà donada la gràcia, totes les gràcies en totes les vicissituds per ser alliberat, per ser elevat.

Així, el moviment de l’acció Trinitària en nosaltres passa a través de la inspiració que recollim i acollim de seguir Jesús, tal com ens ha ensenyat l’Evangeli, participar a la seva Passió en la nostra carn, vèncer el pecat, la mort, viure la resurrecció dins nostre, experimentar allò que els dos Apòstols van experimentar, que el Senyor allibera en cada situació i condueix perfectament la nostra vida.

Aquí s’insereix una cosa molt important que és la característica per l’Església de tot l’Univers, allò que ens va dir Sant Pere el 30 d’abril d’aquest any[6]: nosaltres hem d’anunciar la vinguda gloriosa de Crist. Què vol dir anunciar? Viure aquest camí que porta al compliment en l’aparició gloriosa de Jesucrist, on tot serà acomplert. Aleshores, aquesta Església, en un moviment per assolir, per participar en l’omnipotència de les gràcies d’aquest temps amb Maria omnipotent en Déu, amb tota l’Església omnipotent juntament amb Maria en Déu, ha d’expressar aquesta potència, omnipotència en el nostre camí.

Així, podem aprendre pregàries tècnicament, com preguen certs grups, certes religions, etc., etc., però això sol no ens ajuda. Cap tècnica ha ajudat a Sant Pere a la presó. Ho necessitem tot perquè estem ambientats en la Terra, en el nostre cos, en les situacions, però hem de permetre aquesta dinàmica de l’acció Trinitària en nosaltres en aquest temps. Qui s’allunya d’aquesta gràcia, no pot continuar el camí, i aquí neixen els falsos profetes, aquells que donen voltes sobre ells mateixos, etc., etc. No participen a la voluntat del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i se’ns ha indicat el camí de com hi podem participar.

Avui, si donem una mirada als comentaris de la missa d’avui, ben sovint trobem prèdiques sobre l’autoritat de Pere. I, malauradament, és presentada com autoritarisme, com un poder màgic, no considerant el misteri de l’acció de Déu, de l’acció lliure de Déu i de la resposta de l’home. Déu protegeix tots aquells que volen alçar-se, elevar-se i entrar en la glòria però malauradament cadascú pot trair, pot no ser-hi i pot excloure’s de la gràcia d’aquest temps. És molt important que això ho tinguem clar.

D’on li ve l’autoritat a Pere? Sabem bé allò que ens va explicar Jesús en el missatge del 5 d’abril de 2012 en relació amb el sacerdoci nou.[7] L’autoritat ve de Déu, com a gràcia, la confirmació i l’autoritat per a un sacerdot, venen del poble. Si el poble no s’uneix per elevar-se, per acollir la inspiració, elevar-se en les condicions que són previstes, tal com són previstes per Jesucrist, aleshores també l’autoritat d’un sacerdot es debilita perquè no pot intervenir més enllà de la llibertat del poble. La història és clara: els profetes anunciaven al poble, als reis, a Jerusalem, però quan el poble no ho acceptava, quan els sacerdots no acceptaven la voluntat de Déu, acabaven en el desastre. Aquest és el misteri de la gràcia de l’acció Trinitària i la llibertat de tot home.

Hem sentit que Déu va custodiar aquell nucli de l’Església fundada per Jesucrist, és autèntica i no deixa que caigui l’autoritat de Pere i de Pau en res, però vull subratllar ara: el poble ha de donar l’autoritat participant a la gràcia d’aquests temps. No oblideu que mentre Pere estava a la presó, tota l’Església pregava per ell. L’Església va donar l’autoritat a Déu per alliberar-lo, el poble va voler que fos alliberat perquè veien en ell el guia cap a Déu, el representant de Jesucrist.

Això ens porta a comprendre que en aquest temps l’Església de tot l’Univers ha de ser íntegra en l’oferta a través del Cor Immaculat de Maria i en la comunió universal. En l’episodi de Pere es veu també que no es va aixecar ell sol, no va ser alliberat de les cadenes ell sol: en va venir un de més potent, l’Arcàngel en nom de Déu. En comunió universal, en la que tots donem a Déu l’autoritat de fer servir l’autoritat humana que porta a Déu, que és autèntica, donem el poder als sacerdots i, a través dels sacerdots, a tot el poble que vol elevar-se. Em sembla que vivim en un temps en el qual molts cristians s’han quedat a nivell del ritual, que vol dir estàtics, immòbils, altres viuen ara en l’angoixa per les proves, i hem rebut la indicació clara que les proves s’han d’afrontar per ser transformats, per ser elevats, per arribar a la creació nova.

Aleshores, aquests dies celebrem no només Pere i Pau, celebrem també Sant Tomàs, és a dir, que és una setmana dels Apòstols. Us demano a tots vosaltres que decidiu participar en l’acció Trinitària en l’Església de tot l’Univers, que ens porta a la transformació, independentment del que vulgui o no vulgui Llucifer. Déu utilitzarà la seva omnipotència per transformar-nos però hem de sortir dels conceptes de la passivitat, de l’autoritat màgica, automàtica, i acceptem que hem d’estar en una relació sincera amb Déu. Des de l’autoritat fins a l’últim creient, des de l’últim creient fins a un sacerdot, hem de ser un poble íntegre en Déu, perquè només així podrem elevar-nos i entrar a la nova creació. No n’hi ha prou amb l’espiritualitat individual. Ara és el moment en què també els membres de l’Església de Jesucrist de l’Univers han d’apropar-se els uns als altres com ja estava previst en l’anunci que Jesús ens va donar a “El futur del meu poble[8].

I us beneeixo perquè pugueu comprendre els missatges, perquè pugueu comprendre i discernir els temps en els quals us trobeu, perquè us esforceu per alçar-vos, elevar-vos i mirar els Apòstols amb una altra llum, perquè tots els sants que es troben en el cel són diferents d’aquells que heu vist a la Terra. I que així ja no considereu més l’autoritat de Pere, d’un sacerdot, d’una manera màgica sinó d’una manera dinàmica d’unió mística amb Crist i per Crist en la vida Trinitària, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Publicat a www.versolanuovacreazione.it en italià, i en català a l’enllaç https://capalanovacreacio.com/

[2] Es refereix a la pandèmia de coronavirus Covid19, que envesteix la Terra des de principis d’any i que ja ha causat milers de víctimes.

[3] Cfr. Mt 16, 13-19

[4] Cfr. 2Tm 4, 6-8.17-18

[5] Cfr. Ac 12, 1-11

[6] Cfr. Missatge de Sant Pere Apòstol “Anuncieu el retorn gloriós de Crist”, publicat a www.versolanuovacreazione.it , en italià, i en català a l’enllaç https://capalanovacreacio.com/

[7] Cfr. Missatge amb títol “Sacerdots nous per a un poble nou”, publicat al llibre “2012 – La scelta decisiva dell’umanità”, pàg. 86, en italià; i en català a l’enllaç web https://capalanovacreacio.com

[8] Cfr. Missatge de Jesús del 8 de setembre de 2011 publicat al llibre “Verso la nuova creazione – vol.II anno 2011”, pàg. 125, en italià, i en català a l’enllaç https://capalanovacreacio.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s