Reflexió – Ferms i íntegres en Crist

A càrrec de Pare Tomislav Vlašić

24 de març de 2021

(Transcripció d’àudio)

Estimats germans, estimades germanes, després del missatge “Com grans de blat” proclamat per la Mare, Reina i Corredemptora[1], aquests dies no espereu altres missatges, i tampoc molts discursos. Aquests dies la Litúrgia parla cada dia, parla de manera eloqüent. El Senyor desitja que recorrem aquests dies fins a la Pasqua, i naturalment continuem després, immergint-nos en el Cor del Rei a través de tot allò que hem rebut fins ara.

En la meva reflexió, l’Església de Jesucrist de tot l’Univers present a la Terra ha arribat a un punt que es diu “embut”, és a dir, que és necessari vessar la vida en qui acull i tot allò que no passa a través de l’embut, surt fora, es llença fora. Vull dir això: que aquest missatge de la Mare de Déu que heu rebut i tots els esdeveniments d’aquests dies, volen portar-nos a cada un de nosaltres i tots nosaltres a escollir entre la falsa religiositat, superficial, o portar-nos fins al fons, al fons, a la font d’on brolla la vida dins nostre. I aquest vespre miraré de subratllar alguns punts que són importants per a nosaltres.

Hem observat el punt central que la Mare de Déu ha anunciat, és aquest: “Tota l’Església de Jesucrist de l’Univers avui està cridada a un compromís realment gran, tant aquí a la Terra com a tots els altres planetes: manifestar la victòria del meu Fill sobre la mort i sobre els inferns. Especialment, això ha de passar en el vostre planeta, a través de vosaltres que heu decidit viure segons els programes que us han estat revelats durant aquests anys. Són programes que valen per a tots aquells que sincerament desitgen pertànyer a Jesús a través del meu Cor”. A partir d’aquestes paraules, ens preguntem què vol dir. I senzillament, la Mare de Déu diu que hem de ser “testimonis que la mort i la resurrecció són un fet real, que ha passat en cada un de vosaltres i en tot el poble”. Després, en aquest fragment, la Mare de Déu parla de la victòria sobre la mort i sobre els inferns, inferns que contenen tot allò que ha succeït després del pecat original, amb la iniciativa de Llucifer i els seus dimonis i amb la seva acció potent a la Terra. Jesús vol ser vencedor en nosaltres, entre nosaltres.

Què hem de fer? Hem de comprendre per entrar en aquest embut, per morir a nosaltres mateixos. Quan parlem de la mort a nosaltres mateixos, quan diu que no es tracta d’una cosa física, mort física, sinó “quan esteu cridats a escollir entre la veritat de Déu i la mentida, entre la seducció i la integritat que no coneix compromisos. El cristià mor a si mateix quan permet al meu Fill viure en ell i dirigir els seus pensaments, les paraules i les obres. Ningú pot definir-se cristià si Crist no viu en ell”.

Avui tenim una imatge espectacular d’una realitat que va passar en el passat, tres joves al forn ardent[2], oferta a la música, que dinamitza les emocions, arrossega darrere seu, amenaçats per un rei divinitzat amb una autoritat suprema, amenaçats pel foc, i finalment presos per homes forts, de l’exèrcit, lligats i tirats al forn. Però escoltem les seves paraules: “Rei, no tenim necessitat de donar-te cap resposta sobre això; sàpigues, però, que el nostre Déu, que servim, pot alliberar-nos del forn amb el foc encès i de les teves mans, oh rei. Però encara que no ho faci, sàpigues, oh rei, que nosaltres no donarem culte als teus déus ni adorarem l’estàtua d’or que has erigit”. Aquesta imatge ens diu moltes coses, especialment allò que ha de morir en nosaltres mateixos. Estem habituats, i la majoria de cristians té el costum de confessar-se aquests dies per les transgressions a petits o grans preceptes, però a sota d’això pot haver-hi podridura, el veritable pecat: el refús de Déu.

Ahir, a la lectura de l’Evangeli, capítol 8, verset 21 de Joan, Jesús diu: “Jo me’n vaig, i vosaltres em buscareu, però morireu en el vostre pecat. Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir, perquè en vosaltres no hi ha la meva paraula. No podeu venir, però em buscareu, morireu en el vostre pecat”. Quantes pregàries són la nostra recerca, però tot és inútil si no ens abandonem a Ell. Com? Com els tres joves que hem sentit. En aquests tres joves es manté la fe, l’esperança i la caritat, com diu Sant Pau[3], tota la resta ha estat tret. El seu esperit era ple de la fe en Déu, contra tota esperança. D’aquí també la seva esperança de ser alliberats si no del forn, almenys per la vida eterna. Era l’amor envers Déu que determinava la seva tria, com va fer Abraham. I quants feien com els fariseus que practicaven tots els preceptes, però no coneixien Déu, en Jesucrist que és imatge visible de Déu invisible i vivent.

Aleshores, la nostra mort interior és abandonar-nos completament a Déu i permetre que Ell ens lligui ens forci. Com? Tots nosaltres estem dins un embut del pecat original, estem en una presó del nostre cos, cos que està dominat per la matèria, dominat per l’esperit del mal. Dins la nostra història, de la nostra història dels pares, de les nostres arrels, hi ha realment un forn: quants pecats s’amaguen, quantes conseqüències dels pecats portem, què crema dins nostre, diguem també en el nostre subconscient, quants estrats estan malalts en la societat, i no sabem dir-nos “per què”? Perquè la corrupció en el món hi és, i nosaltres estem cridats a entrar dins, en aquesta font de la vida, on el Rei governa, perquè des de dins, del nostre profund, quan entrem morts en Crist i ressuscitats en Ell, tenim pensaments nous, desitjos nous, tot nou.

La Mare de Déu explica: “Sabeu bé que ni els diners, el plaer o el poder, ni les emocions superficials podran guarir la humanitat, sinó només l’acceptació dels valors cristians que deriven de les lleis divines que el Pare ha imprès en el vostre esperit”, ha imprès en el nostre esperit. “Jesús les porta a compliment i l’Esperit Sant les confirma; però això només pot passar en aquells que accepten passar amb Jesús de la mort a la vida, mitjançant la pròpia mort”. Ara, en nosaltres hi ha el mar de la vida, un fluir de la vida de Crist Ressuscitat, i hem d’immergir-nos dins, perquè ens diu la Mare de Déu: “Sabeu que ni els diners, el plaer o el poder, ni les emocions superficials…”. Nosaltres ens hem agafat a aquestes coses quan hem estat ferits, a la vida, en la infantesa, en el nostre recorregut de la vida, i això crema dins nostre. Hi estem agafats perquè som fràgils, i Déu no ens ha condemnat per això, sinó que vol alliberar-nos d’això.

Aquests tres joves adoraven Déu i no volien adorar el rei. El rei és la figura, per a nosaltres ha de ser la figura de l’Anticrist, aquell que es posa contra Jesucrist, Rei de l’Univers. En aquest punt us recordo una cosa molt, molt important, que cada un de nosaltres en aquest període entri en el silenci virginal dins seu, i custodiï aquest espai, perquè de l’interior, de Déu, com en Pere, neixin pensaments justos, perquè l’Esperit Sant ens comunicarà aquesta vida. Vindran paraules justes, actes justos, aquells de Déu, que portaran la vida de Crist Ressuscitat. Tot allò que nosaltres podem fer amb anàlisis, amb els mitjans humans, és una ajuda fins a cert punt, però no és la solució del nostre problema fonamental, de la nova vida ressuscitada en nosaltres. El que desitja la Mare de Déu és que l’Església de tot l’Univers porti la vida, comuniqui la vida. Aquí no es tracta d’abandonar els sagraments, sinó de viure els sagraments, no es tracta d’abandonar la pregària, sinó com ens ensenyava la Mare de Déu a Medjugorje, saber entrar en la pregària, entrar en la relació amb Déu vivent que ho ressuscita tot en nosaltres. Ningú ens pot substituir per entrar en la nostra tomba, hem d’anar també nosaltres a la tomba on Jesús és ressuscitat, dins nostre personalment. Ni Sant Miquel, ni la Mare Santíssima Corredemptora poden substituir-nos, però podem ser enfortits.

No sé perquè eren tres joves que estaven junts. Jo crec que seria molt difícil per a un jove mantenir-se ferm en aquella situació. Si entre ells un hagués estat indecís, segur que aquella prova l’hauria fet enrere. La nostra comunió ha d’estar basada veritablement a entrar dins i comunicar la vida que recorrem dins, que alimenta la vida en el recorregut dels altres dos, dels altres tres, altres quatre. I això no es pot fer en la massa, i tampoc un nucli amb totes les discussions, els intercanvis, a nivell superficial s’enganya, perquè toca les coses que s’han après de memòria, perquè nosaltres a la Terra sempre estem temptats a agafar les nostres eines per entrar dins, en lloc de donar tot el poder al Crist Rei, en nosaltres. Tot allò que hem rebut és molt important, però ara estem davant de l’embut: morir a una vida corrupta, a poc a poc s’han d’eliminar tots els estrats de corrupció. Nosaltres podem encaminar-nos ara amb claredat, i això serà un procés, però en aquests temps ni tan sols Déu pot permetre cap retard, els temps són madurs. Aleshores, ens podem ajuntar un a l’altre per recórrer aquest camí i compartir aquest camí, morir a un mateix i ressuscitar. La Mare de Déu espera això de nosaltres, diu: “Deixeu de banda tota pregària egoista”. Ens hem consagrat solemnement per posar-ho tot sota les intencions de la Mare Immaculada, entrem doncs en aquestes promeses i visquem-les.

Aquests són els punts que he portat i subratllat, perquè estem compromesos i desitjosos de veure, de tocar Jesús, però Jesús entre nosaltres en aquesta vinguda intermèdia. Com podem agafar-nos a Ell? No podem agafar-nos a Ell, perquè Ell va cap al Pare. Si nosaltres no anem cap al Pare, el perdem, i en aquest camí cap al Pare s’aclareix tot i la potència de l’Esperit Sant davalla en abundància damunt nostre, i podem ser veritables testimonis d’aquests programes. La Mare de Déu diu que aquesta és la nostra obligació perquè hem promès donar testimoni. Ha dit: “Això és pas obligat per a tots aquells que desitgen venir, entrar en el Regne de Déu”, i quantes persones avui estan impossibilitades per la propaganda, per la temptació, pels límits, per les malalties que no s’expliquen, que no es poden eliminar, però recordeu que Jesús ha promès als coixos, cecs, també a aquells que no estan preparats per caminar, portar-los al Regne de Déu si en el seu interior estan disponibles[4]. Serà tot nou, i aquí la medicina arriba al punt culminant.

Per això, si vivim la Resurrecció com Església de Jesucrist sobre la Terra, lligada a tota l’Església de tot l’Univers, tenim totes les potencialitats per abocar sobre la Terra la guarició, el poder de vèncer el mal, perquè veritablement, si obrim els ulls, l’Anticrist treballa potentment en els homes d’avui, hi ha una confusió cada vegada més gran. Aleshores, ni tan sols nosaltres ens mantindrem drets si no ens sotmetem a aquesta Llei de la vida. Coratge a tots, bona Setmana Santa, bona preparació per la Pasqua, felicitació per a tots.

Us beneeixo tots amb tot el poble al voltant nostre, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.


[1] Missatge del 24 de març 2021, publicat en aquest web

[2] Cfr. Dn 3,14-20.46-50.91-92.95

[3] Cfr. 1Cor 13,13

[4] Cfr. Lc 14, 15-24

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s