A càrrec de Pare Tomislav Vlašić

28 de març de 2021

(Transcripció d’àudio)

Estimats germans, estimades germanes, us desitjo bona Setmana Santa. Hem rellegit i contemplat la Passió del Senyor moltes vegades, però aquest any és especial; la nostra lectura ha de ser especial, per la gràcia que hem rebut. La paraula que em ve de dir en aquest moment és la solemne celebració, solemne entrada a Jerusalem. Amb aquesta paraula “solemne” vull traçar el camí de la solemne entrada de Jesús, i després les nostres promeses solemnes: la consagració a Maria Santíssima, a la Santíssima Trinitat. Invito a celebrar solemnement la Litúrgia tal com han expressat el Pare i la nostra Mare[1], i després el nostre passatge solemne pel nostre interior que per gràcia puguem viure’l i testimoniar-lo.

Així, ens aturem al primer punt: l’entrada solemne de Jesús. A la Passió de Jesús hi ha tot l’Evangeli. Tot allò que Ell ha dit aquí es realitza i es reflecteix en la seva passió, en la seva actitud, que des del començament de la Passió fins al final el veiem immers en Déu. Veiem que tot el passat reviu, les profecies parlen d’ell, com hem sentit del profeta Isaïes[2], com hem sentit de Sant Pau[3], i com hem sentit a l’Evangeli[4]. El que l’escriptura presenta és Jesús de natura divina immers en la nostra natura. En la natura divina Ell s’ha posat a disposició per renovar, recrear la humanitat, fer la humanitat nova. I el que es veu és que Ell, ple de l’Esperit Sant en cada passatge que hem llegit a la seva Passió, és solemne: quan dóna el menjar, l’Eucaristia, als Apòstols, quan adverteix que entre ells hi ha un traïdor, quan adverteix que del capdavant del col·legi apostòlic un el renegarà, quan està davant el gran sacerdot especialment, no malgasta ni una paraula, perquè malgastar paraules vol dir ser feble, no íntegre; el mateix davant Pilat, i després es conclou amb el seu crit: “Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat”[5]. És un crit en què el sofriment va fins al fons, quan la tempesta és plena, quan la foscor és completa. Però Jesús no va negar el Pare, no va negar Déu, va entrar obedient també a la tomba de la qual sortirà. I nosaltres hem de tenir davant nostre aquest seu passatge solemne per poder caminar solemnement en la fe, en l’esperança i en la caritat, que puguem viure en el seu Esperit, i especialment en aquest any en el qual celebrem i creiem en la seva presència viva, concretament en la vinguda intermèdia. I això, aquesta solemne professió interior, en tots els passatges de la nostra vida en la fe, ens fa lliures, ens fa àgils i capaços de donar el testimoniatge digne de la seva presència entre nosaltres.

Jesús ha passat a través de cada un de nosaltres i vol passar amb aquesta Solemnitat, amb aquesta entrada solemne en el nostre temple interior, i donar-nos aquestes gràcies per fer aquest camí. Nosaltres ens trobem en una situació molt diferent de la situació dels Apòstols, en alguns aspectes: en primer lloc, davant dels Apòstols no hi havia l’experiència dels cristians a la Terra, de tot el que Jesús ha realitzat, primer de tot en els Apòstols i de manera especial en la Mare Maria Santíssima. Aquest testimoniatge dels Apòstols, de la Mare Santíssima és la llum que il·lumina en nosaltres el camí de la nostra fe. No és pas per casualitat que per aquesta presència intermèdia de Jesús, hem estat preparats per la Mare Santíssima, pels sants, pels àngels, i no és tampoc per casualitat que hem proclamat l’existència de l’Església de tot l’Univers i que la Mare Santíssima és Corredemptora, no perquè algú ens ho ha dit. Algú ens ho ha recordat, com un pare i una mare han de recordar als fills les coses de veritat. Torno a dir de nou, Déu no podia fer aliança amb la humanitat si no hi havia almenys una persona que hi participés. Déu és fidel sempre. Si l’home no respon, si cap home respon, no es pot fer l’aliança. Déu sempre és Déu. I també l’Assumpció de Maria en la Santíssima Trinitat és així. Amb la natura de Jesucrist també la Mare havia de ser assumpta per generar i per cobrir les debilitats que hem vist en tots els Apòstols i que veiem en nosaltres.

Vull parlar d’un altre aspecte solemne que es veu en la Passió de Crist: Jesús va anunciar als Apòstols, tal com hem sentit a la Passió: “Després de la meva resurrecció us trobaré a Galilea”[6]. Aquí és molt important que puguem fer un discerniment per aquest temps. Jesús diu als Apòstols: “Us acompanyaré a Galilea, em veureu a Galilea”. Per Judes és tard, no el veurà ressuscitat. Aquí apareix un punt importantíssim per a nosaltres: la proclamació de l’Església de Jesucrist de tot l’Univers, perquè aquesta Església de tot l’Univers porta tota aquesta llum recollida en el Cor Immaculat de Maria, en els Apòstols, en tots els sants, i ha de resplendir. Tota l’Església ha d’immergir-se en la llum. L’Església serà il·luminada pel Crist ressuscitat i reflectirà la llum de la seva victòria.

Hi ha un punt diferent entre els temps dels Apòstols i els nostres temps: en el temps dels Apòstols hi havia també un traïdor, i hi ha hagut diversos traïdors al llarg de la història, però en l’Església de Jesucrist de l’Univers no hi pot haver un traïdor, perquè l’Església seria destruïda, fracassaria la comunió en l’Església, ho enteneu? Per això Déu purifica aquesta Església i la fa cada vegada més compacta, segura en la llum de la qual parlem, i amb aquesta consciència, veritablement podem viure aquest passatge solemne de fills de Déu en aquest temps. I sabem com va anar amb els Apòstols: va tornar el Bon Pastor a visitar cada un d’ells, es va deixar tocar[7] i nosaltres arribem en aquest punt, com tota la humanitat fidel que està en aquest punt de viure amb Crist Ressuscitat.

Els passatges estan dins nostre, passos que hem de fer cada un de nosaltres i tots junts. Hem de ser conscients: les nostres febleses no ens aturaran, perquè hi ha el Bon Pastor que ve a buscar-nos cada un de nosaltres. Per això, nosaltres podem plorar com Ell a l’hort de les Oliveres, però en nosaltres s’ha de repetir sempre l’aliança solemne: “Però no la meva, sinó la Teva voluntat”[8]. I tot allò que farem en la fe, confessarem solemnement en la fe, ens donarà la gràcia de recórrer com Ell el camí fins al fons i ressorgir, i aquesta serà el nostre testimoniatge complet. Hi ha un altre aspecte que correspon a cada un de nosaltres, a tots nosaltres: el testimoni de la Seva victòria en nosaltres, només si seguim aquest camí.

Hem parlat del camí solemne de Jesús en la Passió. Els acusadors són igualment perfectes, tots, des dels servidors del gran sacerdot, el gran sacerdot, els polítics, Pilat, com fan normalment el que els convé. Tot és perfecte. El contrast ha de ser perfecte perquè la humanitat es divideixi de manera definitiva: la humanitat nova que vol viure amb Crist Ressuscitat i donar honor i glòria a Déu Pare en l’Esperit Sant, i la humanitat que vol mantenir-se en la mentida, traïdora. Torno a dir altra vegada, en la Passió de Crist hi veiem el passatge de cada un de nosaltres, de tots nosaltres. Allà hi ha tota la psicologia, tota la pedagogia, hi és tot. I sempre ens hem d’emmirallar en la Passió, no per sofrir, sinó per passar, per ser vencedors i testimonis de la victòria, perquè en aquests temps estem orientats amb la gràcia cap al triomf del Cor Immaculat de Maria, cap al triomf del Cor del nostre  Senyor.

I jo us beneeixo i us acompanyo amb la meva pregària, en el nom del Pare, del Fill i de l’esperit Sant.

---

[1] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 24 de març 2021, “Com grans de blat”, publicat en aquest web

[2] Cfr. Is 50, 4-7

[3] Cfr. Fl 2, 6-11

[4] Cfr. Mc 14, 1-15,47

[5] Mc 15, 34

[6] Cfr. Mc 14, 28

[7] Cfr. Mt 28, 16-20; Mc 16, 9-20; Lc 24, 36-43; Jn 21, 1-14

[8] Cfr. Mc 14, 36