Bon Tridu Pasqual

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

31 de març de 2021

(Transcripció d’àudio)

Demà comença el Tridu Pasqual, aquell en majúscula, perquè cada setmana santa fem aquest Tridu i està bé viure’l per comprendre cada vegada més l’abast de la nostra salvació, l’abast de l’amor de Déu envers nosaltres. Però el que celebrem en aquests dies és precisament el memorial en record, el viure, reviure allò que va viure Jesús.

Com cada any, quan sents les paraules del profeta Isaïes, lligades als Salms que estem llegint aquests dies, durant aquesta setmana, et quedes sorprès veient com el profeta i també els Salms, fins a arribar a detalls concrets, havien predit tota la Passió, l’havien descrita. Passió que recull tot l’ensenyament de Jesús, i tota la dimensió de la salvació. Però que si mirem amb una perspectiva més àmplia -i han sigut precisament els tres anys en concret de vida pública els que coneixem de Jesús-  ha sigut tot un recórrer el que a la Passió ha succeït de manera concentrada, i durant aquells tres anys la va viure més vegades, a part d’arribar a la creu, que ha sigut només una vegada.

Penso que per a nosaltres aquest any és encara més especial, més profund. Una vegada més aquestes paraules del profeta: “Em vas cridar des del ventre matern[1] … cada matí sento la teva veu[2]”, per a nosaltres tenen un significat especial i ens toquen en el més profund. Això és perquè el temps s’abreuja cada vegada més i perquè Jesús està aquí entre nosaltres en la seva vinguda intermèdia. La seva presència viva ens amplia l’esperit, ens dóna aquella pau i aquella llum que augmenten l’esperança, que aquesta esperança hauria de convertir-se a hores d’ara -però crec que ja ho és- en certesa; no és només esperar, arribarà; és certesa, és seguretat que Déu està guiant el seu poble, malgrat tot el que veiem al nostre voltant, malgrat que el moment pot semblar fosc; hi ha aquesta certesa que Déu està conduint la història, la guia.

Deia que en aquest Tridu contemplem el passatge de Jesús. Contemplar el passatge de Jesús, però no per fer-ne recordatori, sinó perquè en aquesta pau, en aquesta certesa, veure altra vegada on ja hem arribat -Jesús ha vençut la mort dins nostre, on hem estat ja alliberats- i veure on, en canvi, hem de deixar-nos alliberar, però no replegats en nosaltres mateixos. En aquella pau, en aquella serenitat que ve de la seguretat que Déu guia, que no deixarà ningú que vulgui ser salvat, que l’obra de Déu és l’obra de Déu: ens ha creat, ens ha redimit, ens ha santificat, i no ho ha fet una sola vegada, ho fa contínuament i ho està fent ara per mi, pel seu poble, per qui li ho deixa fer. Això perquè precisament a través d’aquests passatges -diumenge vam escoltar la Passió[3], l’escoltarem divendres[4], l’estem escoltant a trossets aquests dies- en aquests passatges veiem la seva fidelitat, la fidelitat de Déu, la fidelitat de Jesús a Déu, però per cada un de nosaltres -la sentim- i és en aquesta fidelitat que estem segurs que no ens podem perdre; només cal desitjar-ho, només cal voler-ho.

Moltes vegades també a nosaltres se’ns demana ser fidels i senzills, però fixeu-vos que la nostra fidelitat és senzilla precisament quan es fia de la fidelitat de Jesús, de la fidelitat a Déu. Esdevé complicada i difícil quan comptem amb nosaltres mateixos, quan pensem que ens en sortirem sols. Nosaltres ja n’hem sortit perquè Jesús ha vençut el món, però només si creiem en Jesús, si ens lliguem a la seva fidelitat.

Un altre aspecte que em venia aquests tres dies -dilluns, dimarts i avui- és com Jesús, fins a l’últim dia va continuar ensenyant en el temple, fins a l’últim dia, fins quan després, dijous al vespre l’agafen i allà fa el seu ensenyament més gran, entra en el silenci dins a completar la redempció. Però en aquests tres anys de vida pública, cada dia, dia i nit, sempre, fins a l’últim. També dins aquesta setmana cada dia anava al temple, després es retirava a Getsemaní i continuava amb els apòstols. O, hem escoltat, anava a casa de Llàtzer, però contínuament, en tot moment, oportú i inoportú, deia Sant Pau[5], ensenyava.

M’adonava també, sigui en l’Evangeli d’ahir de Joan[6], avui en el de Mateu[7], com Jesús reprèn obertament a Pere quan li diu: “Et seguiré fins a la mort”. “Em seguiràs fins a la mort? No cantarà el gall que em trairàs[8]. I a Pere, pobre, ja l’havia reprès baixant del Tabor quan li va dir: “Allunya’t de mi, Satanàs[9]. Mentre, en canvi, a Judes Iscariot que el traeix, no el reprèn obertament. Joan diu en el seu Evangeli: “A aquell a qui donaré el bocí…[10], però ho diu només a Joan. En el de Mateu és l’Iscariot que diu: “Potser sóc jo?”. “Tu ho has dit[11], però deixa sempre el dubte, no fa un judici, pel qual els apòstols segurament l’haurien atacat; deixa sempre el dubte. Mentre en canvi, obertament reprèn Pere, perquè sap el recorregut de Pere, i sap també el de Judes Iscariot.

Sabem que en aquest temps ja no pot haver-hi un traïdor, ens ha estat dit ja fa alguns anys. Ho hem d’entendre bé. No pot haver-hi un traïdor que bloqueja el programa de Déu, el projecte de Déu, que el desviï, que el canviï; això no és possible perquè aquests programes -ens va dir una vegada Sant Miquel Arcàngel: “també si jo  (diu Sant Miquel) hagués de trair, van endavant igualment, ja no poden ser aturats, han d’arribar a compliment”. Però cada un de nosaltres pot trair-se ell mateix; no pot trair el programa, però es pot trair ell mateix, pot trair la pròpia identitat, la pròpia crida, pot renunciar a viure plenament, pot arruïnar el pla de Déu per ell, pot renunciar a ser lliure, pot renunciar a ser un fill de Déu ressuscitat, perquè Déu ens deixa tots lliures. Ho volia dir per no pensar que Déu hagi tret la llibertat. La llibertat de cada un de nosaltres hi és, individualment, com a poble. També si tots, com a poble o Església de Jesucrist aquí a la Terra, traíssim, el programa va endavant. En aquest sentit ja no hi ha cap traïdor com Judes Iscariot.

Així, volia en nom de tots nosaltres desitjar-vos de veritat una Pasqua de resurrecció; desitjar-vos entrar en aquests dies amb Jesús, no amb tristesa, certament,  ens toca -contemplar el nostre Déu en aquest passatge de sofriment toca- però que aquest tocar-nos alliberi els espais a l’esperit, alliberi els espais a la fidelitat, alliberi els espais a l’amor envers Ell. Alliberi els espais al desig de participar plenament, allibera aquells espais a la vida eterna, a la vida veritable, aquells espais que ens porten a dir també nosaltres: “Aquí estic! Ara vull participar plenament a la teva Església, participar a allò que vols fer per aquesta humanitat”. Que contemplar Jesús que surt al Calvari, Jesús que sofreix el que sofreix, ens desvetlli el desig de dir: “Però jo també vull estar, juntament amb Tu, juntament amb Maria Santíssima”. Aquest és el desig de bona Pasqua per a tots vosaltres i de bona resurrecció.

Us acompanyem i us beneïm, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.


[1] Cfr. Is 49, 1

[2] Cfr. Is 50, 4

[3] Cfr. Mc 14, 1 – 15, 47

[4] Cfr. Jn 18, 1 – 19, 42

[5] Cfr. 2 Tm 4, 2

[6] Cfr. Jn 13, 21-33.36-38

[7] Cfr. Mt 26, 14-25

[8] Cfr. Jn 13, 37-38

[9] Cfr. Mt 16, 23; Mc 8, 33

[10] Cfr. Jn 13, 23-26

[11] Cfr. Mt 26, 25

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s