Divendres Sant

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

2 d’abril de 2021

(Transcripció d’àudio)

Avui es contempla Jesús que surt al Calvari. Sant Francesc, en les paraules que ens va dir[1], explicava que ell rebia força quan contemplava Jesús anant al Calvari. Rebia força perquè en ell augmentava l’amor, augmentava el coneixement de Jesús, entrava cada vegada més a veure aquell Amor Pur, que a través d’aquest dia va sacsejar per sempre la història de tots els temps, aquell Amor tan gran que mai n’hi haurà cap altre. I en aquell coneixement, en aquell Amor Pur, trobava el Pare en l’Esperit Sant.

El Divendres Sant no hi ha Santa Missa, però és Jesús mateix que celebra en el Seu Cos. Podem dir que ho contemplem en les lectures que sentim tots aquests dies, contemplem la renovació de l’aliança; és una renovació que Ell ha fet en la Seva fidelitat al Pare. Ahir vam sentir com a l’últim Sopar, a través de l’Evangeli de Joan[2], Jesús és glorificat, glorificat perquè reconeix que és tot del Pare i que ha fet tot allò que el Pare li havia demanat, tot allò que havia sentit, escoltat; ho havia dit. Hem sentit que després el Pare s’omple de joia i li dóna totes les gràcies, totes les gràcies per afrontar la creu, per portar a compliment el passatge pasqual, la redempció. Jesús va viure obedient al Pare durant trenta-tres anys, però havia de fer aquest passatge per donar la plenitud.

Sentim que durant aquests tres dies, a partir d’ahir al vespre, Ell passa sol. Els apòstols l’estimen, però l’estimaven en sentit humà; Jesús diu: “l’esperit està a punt, però la carn és feble[3]; és feble en el sentit que era un amor que encara havia de ser filtrat per la creu. I Jesús, sol, s’immergeix en el Pare i penso que es pot dir que s’ha fet obedient fins a la mort, ha assumit la nostra natura humana, i la natura humana ara es rebel·la completament en contra d’Ell, ha de vèncer aquella natura humana. També la creació sembla que estigui en contra: penseu en la calor, la febre, tot allò que havia de passar; sol.

Només l’acompanya Maria Santíssima, però l’acompanya amb el seu camí, també Ella sola, també Ella és l’única que creu en la resurrecció, és l’única que entén i contempla aquest passatge. També Ella ha de vèncer tota la humanitat -penseu la humanitat d’una Mare que ha de passar aquell moment-, l’ha de vèncer. Aleshores, quan es diu: “Jesús s’immergeix en el Pare”, jo dic: “També Maria Santíssima s’immergeix en el Pare”. Per vèncer aquella humanitat es pot dir que surten per força de la dimensió humana, contemplen el Pare, estan davant el Pare, cerquen el Pare, Pare que en aquell moment, en un cert sentit, no es fa trobar, però ells dos es mantenen fidels, ells dos saben, ells dos hi creuen -la fidelitat- són el nou Adam i la nova Eva. I fixeu-vos que la nova aliança, l’eterna, és aquí, en aquest moment, en aquesta fidelitat de Jesús i de Maria, la nova aliança, en la seva Sang, sí, però Jesús aquella aliança en la seva Sang la va estipular amb una creatura humana, amb Maria Santíssima; és la fidelitat de l’un i de l’altra, la fe, que ha redimit cadascun de nosaltres.

Jesús no podia renovar l’Aliança ell sol i havia de fer-ho amb algú, amb Maria Santíssima, ens ho ha dit Sant Josep[4]. Tots dos ho fan en la seva originalitat, escoltant la Passió, però també el que sabem, en la seva originalitat d’home i de dona-, sacerdoci masculí: l’últim Sopar, els apòstols; sacerdoci de Maria Santíssima amb la seva originalitat, amb la seva identitat. I també la manera de seguir la Passió en l’originalitat de Maria: no és assotada, no és flagel·lada externament, però ho sentia tot en el seu cos. En això són també aliança nova, nou Adam, nova Eva; són una nova realitat de pare en Déu i de mare en Déu.

Així doncs, invito tots nosaltres a contemplar de manera que també el nostre coneixement, com per Sant Francesc, augmenti avui, augmenti el nostre amor, que també la nostra identitat esdevingui cada vegada més clara per a cada un de nosaltres, sigui individualment i com a poble, com Església, que especialment sigui cada vegada més clar que som fills de la Corredemptora, i per tant nosaltres també hem de fer aquest camí.


[1] Cfr. Missatge de Sant Francesc d’Assís del 17 de setembre 2012, “L’amore puro di Dio”, pubblicato al llibre “Verso la nuova creazione – Vol. III – Anno 2012”, pàg. 99, en italià.

[2] Cfr. Jn 13, 1-15

[3] Cfr. Mt 26, 41

[4] Cfr. Missatge de Sant Josep del 18 de març 2021 “Maria, la Dona nova”, publicat en aquest web.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s