Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

15 d’abril de 2021

(Transcripció d’àudio)

Aquest vespre voldria donar una mirada amb vosaltres sobre l’acció de Déu al llarg de tota la història, amb pinzellades ràpides per comprendre l’acció de Déu en aquest temps. Fixeu-vos que cada un de nosaltres, cada època, cada era, si no s’insereix en aquesta mirada global de l’acció de Déu, qualsevol cosa que faci, la més bonica, la més gran, no arribarà a la seva plenitud, a ser complet, i quedarà com alguna cosa que es perd i no deixa empremta en la història. En canvi, fins i tot el gest més senzill, més humil, més normal, de la vida, el transcórrer quotidià, si està inserit en un projecte de Déu, deixa el senyal, deixa el senyal i serà recordat eternament. A nosaltres no ens interessa que es recordi, però el fet de deixar el senyal ja és fruit d’un amor que corre, ja és fruit del fet de donar un sentit a la vida, fruit per sortir de nosaltres mateixos per amor als altres, per amor de Déu, i aquesta ja és la base del cristià. Fora d’aquest projecte de Déu, han passat molts grans per la Terra que no han deixat un senyal, no els recordem.

Sabem que estem en una gran batalla[1]. Aquesta batalla hi ha sigut des de sempre, però ara estem al punt culminant. És una batalla contra un esperit, no és una batalla contra els homes, contra les situacions, és contra un esperit que fa moure els homes, fa que es produeixin situacions, fa que passi el que està passant en el món. Per a nosaltres, com Església de Jesucrist, no serveix de res dir que “he reconegut l’Església, desitjo formar-ne part, porto el signe”, si no entro en el projecte que té Déu. Per què ha volgut que l’Església sortís ara? Ho ha volgut perquè estem moltíssim a prop del seu retorn gloriós. Si nosaltres eliminem aquest centre de la nostra vida, la nostra vida perd sentit. Si en la nostra vida no hi ha aquesta certesa, esperança, digueu-li com vulgueu, joia, quin sentit té viure? Només la joia de trobar Crist, perquè torna, dóna sentit a tot, i això és el que ha donat vida a tots els membres de l’Església que hi ha hagut des de sempre, aquella Església que ha hagut de romandre soterrada, amagada, i que ara és la llum: el retorn gloriós, la trobada amb Crist. Des dels Apòstols endavant, i també abans, també els profetes anunciaven això, la nova creació.

Deia de donar una mirada ràpida. Si mirem la història pel que sabem, coneixem, a la Terra hi ha hagut sempre grans guerres, grans catàstrofes. Aquesta Terra no ha viscut mai un segon de pau. Sempre ha estat turmentada per pandèmies, guerres més o menys mundials, i accions terribles de tota mena, accions que són per avergonyir-se si pensem que som homes fets a imatge i semblança de Déu. La Terra com a creació, en vistes al naixement del Fill de Déu, és un planeta preciós, en el pensament de Déu, amb vista al naixement del Fill, va ser prevista, en tots els detalls, magnífica, també a partir concretament de l’acció en esperit. La mateixa naturalesa, tota la creació, va ser prevista per ajudar i col·laborar amb l’home a absorbir la negativitat, absorbir l’energia disgregadora i protegir l’home. Malauradament el comportament de l’home ha saturat fins i tot la capacitat de la natura per absorbir, i aquesta ha de buidar-se cíclicament, ha de descarregar.

De seguida, Déu va mirar d’aixecar de nou l’home de la seva condició. Sabeu que en aquest planeta hi han arribat els “No” del moment de la concepció, i els “Sí” que hi ha, s’han ofert, han vingut oferts a imatge i semblança de Jesucrist, han vingut com a sacerdots per recapitular en Crist, han vingut a portar una llum, a portar la possibilitat a tothom d’aixecar-se i anar cap a Déu. Però Déu, de seguida ha cercat elevar l’esperit de l’home, després l’ànima i el cos, i transformar-lo cada vegada més a la imatge primera que havia de tenir. Aquest ha estat també un procés gradual, i en aquest procés Déu ha fet servir instruments extraordinaris, igual com els està fent servir ara[2]. Començo des de lluny, però el que vull és portar la nostra atenció en què Déu hi és, Déu actua, Déu té la història a les seves mans, també ara, avui, 2021.

Els instruments que sempre ha fet servir són els àngels, això ho sap tothom, però una tasca de l’Església de Jesucrist de l’Univers és concretament ara la d’anunciar els germans fidels, altres homes i dones que no han dit “No” en el moment de la concepció, sinó que han dit un “Sí”, que viuen i han viscut des de sempre en condicions diferents de les nostres, però que com a germans, sota l’ordre de Déu, ens han ajudat sempre! I ens han fet créixer, amb intervencions extraordinàries.

Aquest procés va arribar al punt culminant amb la vinguda de Jesús, la primera vinguda a la Terra, però no va arribar a la seva plenitud. La seva plenitud arribarà amb el Seu retorn gloriós, perquè tots serem a la seva imatge i semblança. També Sant Pau diu: “El que serem encara no ho sabem. Sabem que serem semblants a Ell”. Tal com Jesús ha dit aquests dies a Nicodem, per qui llegeix l’Evangeli cada dia. És bonic el passatge entre Nicodem i Jesús. “Les coses de l’esperit, com puc explicar-te-les si no entens les de la Terra?”, “Renéixer de dalt”, i Nicodem, pobre, que diu: “Com ho faig per entrar de nou en el ventre de la meva mare sent vell?”[3]. Nosaltres ara estem precisament en aquest punt, comprendre, intuir, entrar en les coses de l’esperit, cada vegada més, però és clar que tot i que hi anem entrant i anem ampliant, Déu és immens. No arribarem mai a conèixer-lo, a tenir-lo, a comprendre’l, podem només contemplar-lo, estimar-lo i deixar-nos estimar, no podem pretendre entendre-ho tot. Siguem honestos, això ja seria un acte d’orgull. Fins i tot quan volem explicar Déu a través de la teologia, jo ho considero un acte de gran orgull. Podem contemplar el que Déu fa, el que ha fet, però explicar-lo… Si ell no es revela, si Ell no s’explica, com volem comprendre?

Per fer una pinzellada ràpida de tots aquests esdeveniments, us convido a llegir el llibre “L’Universo e i suoi abitanti”[4], fixeu-vos que és un do de Déu, aprendre la història des del punt de vista de Déu, però no com a l’escola, perquè a través d’aquesta lectura hi ha moltes respostes, fins i tot moltes respostes al pensament d’un mateix, de qui llegeix, de la pròpia actitud: “Ara veig perquè pensava així, ara veig perquè pensant d’aquesta manera no em sentia bé, ara entenc perquè…”, allà les trobareu; llegir-lo a poc a poc.

He dit, i estan davant els ulls de tothom, que a la Terra hi han succeït i continuen passant actualment crims terribles. Són crims envers l’home, envers la natura, envers els animals, i tots aquests crims són suggerits sempre del mateix esperit, d’aquell esperit que estem combatent: l’esperit de Llucifer, esperit del món, esperit del dimoni, digueu-li com vulgueu, la font és Llucifer. I Llucifer empeny l’home a fer això, perquè és l’home qui fa aquests crims, precisament per odi envers Déu, ataca contra aquells que pot, pensant que fa mal a Déu.

Des de sempre, en aquests esdeveniments, en aquesta batalla entre el bé i el mal, Déu sempre ha intervingut a la batalla fent servir els seus instruments. I en totes les situacions en les quals l’home s’agafa, perquè és l’home que dóna el poder a Llucifer de fer això, és l’home que abraça aquell esperit que l’agafa, Déu passa amb els seus instruments i passa sempre a la seva manera. La manera que té Déu de passar, sabem quina és: anyell immolat, transformar el mal en bé, oferir-se, vèncer el mal amb l’amor, deixar-se clavar a la Creu. Les paraules de Jesús: “Ningú em pren la vida, sóc jo que l’ofereixo”[5]. Aquesta és la manera de Déu i de tots els seus instruments.

Aleshores, per viure així i no quedar-nos entre els núvols, és important tenir ben present i al centre el sentit de la vida. Concretament tal com deia abans, en aquesta batalla, en aquesta acció de Déu, si perdem el perquè hem vingut al món, si perdem el perquè de la vida, mireu que en un instant s’entra en una confusió i tot el que comporta, aquesta maldat, en aquest no poder entendre res. També perquè, malauradament, falten guies que ens indiquin la veritat, falten les veus que indiquin el camí en aquesta Terra. Aleshores, el sentit de la vida és conèixer el Pare i Aquell que el Pare ha enviat[6], no ho oblidem. “La vida eterna és aquesta, conèixer el Pare i Aquell que el Pare ha enviat”. Fora d’això no hi ha res i com diu el Salm, pels més forts, cent anys, per a qui viu molt temps, és conèixer el Pare, en totes les situacions, el Pare i Aquell que el Pare ha enviat. El centre és: “Busqueu les coses del cel”[7], hem sentit aquests dies, no les de la Terra.

Seguint Jesús que parla a Nicodem: “El qui ve de dalt està per damunt de tots”[8]. El qui ve de dalt és l’Esperit, qui ve de la Terra pensa en les coses de la Terra, qui ve del cel pensa en les coses del cel. Mireu que nosaltres venim del cel. Estem en el món, però no som d’aquest món. Si perdeu aquest centre podem discutir mesos i anys, generacions, però discutint no s’hi guanya res. Estem cridats des de l’eternitat i estem cridats a viure eternament, som estimats des de l’eternitat per estimar eternament. Tenim un passatge a recórrer en aquesta Terra, però no és casa nostra, nosaltres som criatures eternes, nascudes per viure, no per sobreviure.

Així, aquesta batalla que estem fent, i hem de dir-ho també amb joia, perquè si el Senyor ens ha cridat a aquesta batalla, si estem combatent en la seva Església amb Ell, amb Maria Santíssima, al·leluia! És la batalla final, el Seu retorn gloriós és aquí. Ara, en aquests dos anys estem immersos en aquesta pandèmia. Al llarg de la història, com he dit: quantes pandèmies, quantes catàstrofes. Si mireu només, per anar de pressa, el poble d’Israel cíclicament està en una catàstrofe, i Déu ha fet servir cada vegada no allò que Ell ha volgut, sinó allò que l’home ha volgut a través de les pròpies accions, per transformar el mal en bé, però si no aprenem de la història, si no sabem veure-la, fem els mateixos errors, quantes vegades s’han repetit.

Aleshores nosaltres, en aquesta pandèmia, en aquest moment, hem de passar com a Església, com a sacerdots; passar-hi dins com anyells immolats, però no amb tristesa, no amb resignació, en totes les situacions. Nosaltres, senzillament, en totes aquestes situacions, hem de fer això que per a nosaltres és tan natural com respirar, és a dir, oferir, batejar, beneir, oferir a Déu totes les víctimes, no estar preocupats, amb por. La Mare de Déu ens diu en un passatge, l’any passat: “Ningú mor sol”[9], però nosaltres hem d’oferir aquestes víctimes, això sí. En aquesta batalla entre el bé i el mal, Llucifer s’alegra amb la sang dels morts, dels màrtirs, dels assassinats de tota mena, que li porten els seus arxidimonis a l’altar, que també ell té, perquè copia tot el que Déu fa. Per això, així com hi ha l’altar de Déu en el cel, hi ha l’altar de Llucifer al fons de l’infern, i sobre aquell altar s’hi porta tota la sang cada dia, de tots els morts, i ell s’hi diverteix, s’alegra, i la nostra feina és agafar aquesta sang i portar-la als altars de Déu, oferir-lo. Perquè totes les víctimes, creients, no creients, amb bona mort, mala mort, nosaltres ho presentem tot a Déu, i fent això donem possibilitat a aquelles ànimes, en aquell moment, de dir un “sí” a Déu i de passar d’una mort terrible a un martiri serè, de passar del mal al bé, de la mort a la vida, vida eterna. Aquest és el passatge i així vencem la batalla, oferts, oferint, batejant, beneint, no discutint.

Aquest hauria de ser el deure de tots els cristians, però tampoc serveix de res mirar-ho, és el nostre deure. Ens ha estat demanat per Sant Pau i després també en algun missatge: “Pregueu pels vostres governants”[10], pregueu perquè facin lleis justes, perquè vulguem o no vulguem, nosaltres no podem sortir d’aquelles lleis, perquè per justícia de Déu, també nosaltres hem de patir allò que ha decidit la massa en la qual vivim, aquest és el nostre planeta, ens toca a nosaltres portar-lo.  Han decidit una llei, la més injusta que vulgueu, tu has de passar-hi, ofert, com anyell immolat, no com a rebel. Has de deixar a Déu derrocar els poderosos, tal com diu Maria Santíssima en el Magníficat[11], no tu, tu t’ofereixes, tu ofereixes el teu cos com un altar, que en el teu cos es porti a compliment, però és Déu qui està actuant. I, repeteixo, no dubteu que Déu estigui actuant en aquest moment, en el qual ha previst els instruments extraordinaris, ha previst tornar Ell en la seva vinguda intermèdia,

segons vosaltres, no està actuant? Segons vosaltres, se li està escapant alguna cosa de les mans, a Déu? Se li escapa la pandèmia, se li escapa la vacuna, a Déu? Està distret? Però nosaltres fem el que ens toca a nosaltres. Què hem de fer? “Aquí estic, sóc la serventa, el servent del Senyor, fes de mi el que vols, utilitza’m, aquí tens la meva vida, pren-la, fes-la servir”, perquè tot el que és injust es transformi en just i tot allò que és el mal es transformi en bé.

Pregar pels governants és just. Si fessin lleis sanes, al·leluia, viuríem en pau, diu Sant Pau. Fan lleis no precisament justíssimes, no és la rebel·lió que fa la diferència. La rebel·lió és també un joc de Llucifer, perquè a cada rebel·lió, en qualsevol cas, què es crea? Mur contra mur, violència! Violència és també amb el pensament, amb paraules, amb l’esperit. Jesucrist es va lliurar, l’únic que no havia fet res de mal, just pels injustos.

No oblidem que Déu ha vençut el món[12], ja l’ha vençut. No ho oblidem perquè ens ajuda a combatre aquesta batalla, també amb pensaments senzills: no estic d’acord amb el que està passant, estic malament, el que diguin, no sé, no entenc, però sé una cosa, Déu ja ha vençut; sé una cosa, ningú em pot arrencar de les mans del meu Pare, després, després feu-me el que vulgueu, penseu el que vulgueu, tracteu-me com vulgueu, Déu ja ha vençut, estic bé. No en el sentit que sóc bo, sant, si depengués de la nostra santedat, estaríem tots destruïts! Estic bé perquè Jesús ha vençut el món. És a dir, Ell ha vençut cada món, totes les situacions, ha vençut totes les desgràcies, totes les pandèmies. A cada esdeveniment que l’home provoca, Déu hi ha passat per dins, i vol passar-hi ara a través nostre, això és col·laborar amb Déu.  

Fixeu-vos que els germans fidels, des de sempre que actuen precisament a aquest nivell. A nosaltres ens toca oferir-nos i deixar l’acció a Déu, a nosaltres ens toca dir “Aquí estic”. En aquest punt el nostre “estic aquí”, obliga Déu a fer intervenir els germans fidels, que poden actuar en nivells on nosaltres no podem. I no els cal ser rebels. Ells, més d’una vegada en la història, han fet desaparèixer les armes, han evitat que hi hagués guerres, poden fer material o desmaterialitzar el que vulguin, poden canviar una vacuna que pot haver estat feta d’una manera terrible, transformar-la en bé, però ho poden fer només si hi ha el nostre “aquí estic”, la nostra disponibilitat a passar-hi a través, com anyells immolats, en la fe cega en Déu. Déu ha vençut el món!

Déu mai ha abandonat el seu poble, no s’ha resignat al “no” de l’home. Hi havia aquest planeta Terra, on va anar a caure Llucifer després del gran combat amb Sant Miquel, on van a parar aquells que han dit “no” al moment de la concepció, probablement cada home, cada un de nosaltres que no som Déu, hauria dit: “Que s’arreglin, ells ho han volgut”. Déu no s’ha rendit i és precisament sobre aquest planeta que està combatent la batalla, en el qual va arribar Jesús la primera vegada, en el qual tornarà la segona, Déu no ha abandonat ni l’home de la Terra, ni el planeta Terra, ho hem sentit darrerament, i també aquest el salvarà[13]. I repeteixo, no hi ha pandèmia, o poderós, o Confederació de la llum, o arxidimoni, o Llucifer que pugui anar contra Déu. Déu ha promès i Déu farà. Passarà enmig d’aquesta maldat, i aquesta maldat anirà contra aquells que l’han volgut. I us dic que aquesta pandèmia ja s’està girant contra aquells que l’han inventat. Aquest virus ja no té aquella acció que la Confederació de la llum havia pensat, perquè l’oferta de tots aquells morts que sobre els altars de Déu, també nosaltres sobre els nostres, elevem al Senyor, ja ha fet molt en reparació.

Us poso només com a exemple, però no són els únics, aquells nens assassinats quan va néixer Jesús, no eren màrtirs? No és un gest terrible, molts de Betlem van refusar el Messies, van refusar Jesús, tot i haver-lo conegut perquè va viure allà, allà hi va viure dos, tres anys, van conèixer Maria, Sant Josep, els pastors eren de Betlem, però després d’aquell gest van arribar a dir: “Déu no pot permetre això. No pot permetre que siguin assassinats nens de dos anys en avall”. Ara nosaltres tenim la festa dels màrtirs el 28 de desembre, són aquells nens. Mireu que en la història n’hi ha hagut molts, molts, molts, i ara, abans del retorn gloriós de Crist, creieu que Llucifer no vol màrtirs, és a dir, no els vol ell els màrtirs, no vol la sang? Oferim aquests morts a Crist, i oferim-nos també nosaltres per preparar el camí pel retorn gloriós.

Déu no vol això. Ens ho ha dit també en relació amb la Pandèmia[14]. Si la Terra canviés, si l’home canviés, s’acabaria la pandèmia. Si fos dit per tots els cristians un, UN “Pare nostre” amb fe, la Terra tornaria a ser el paradís que havia de ser. Però l’home no canvia. També ara l’home vol tornar a viure com abans, no com Déu vol. Déu, igualment, no renúncia i de totes maneres salvarà tot el salvable, tothom que vol ser salvat i està disposat…, serà salvat.

Ara, us aconsello: no tingueu por, no us concentreu en les coses dolentes, en la confusió que estem vivint, en les catàstrofes, en tots els dolents, veure-ho tot negre, “i sempre viurem així…”, no us concentreu en això. Déu ha vençut el món! Mireu de concentrar-vos en la manera com l’està vencent aquesta vegada, què està fent ara. “Alceu la vostra mirada cap al cel, alegreu-vos, perquè la vostra recompensa és a prop”[15]. Ho podem fer només si veiem la seva acció, sentir-se dir que ha tornat en la seva vinguda intermèdia, si ho reconec, ha de fer esclatar aquesta vida, però atents, estant sempre oberts a l’acció de Déu, no limitant-la. Com la podem limitar? Amb el nostre pensament. Si jo, en el meu pensament estic segur que Déu ha d’actuar així, així, així, el limito. He posat l’exemple dels nens de Betlem. Déu no pot actuar així, en canvi, per ells, Déu havia actuat així. Puc posar encara l’exemple d’Israel. Esperaven el Messies, des de feia no sé quants  milers d’anys, però havia de fer com deien ells, havia de derrotar els Romans. En canvi, Ell va venir, es va fer clavar a la Creu i ara fa uns altres dos mil anys que esperen el Messies, aquests pobres, patint holocausts i… eren portats a l’exili abans de Jesús, però em sembla que aquests israelites estan sempre en aquest punt, estan sempre a l’exili. Això és limitar l’acció de Déu, Déu que ve a ajudar-te i no l’aculls, perquè ha de fer el que tu dius.

He parlat dels germans fidels. Déu els fa servir, permetent-li fer-los servir. Nosaltres sabem que hi són, volem viure la comunió amb ells, aleshores deixem que siguin lliures. Són millor que nosaltres, tenen millors capacitats que les nostres. Els àngels, els sants, estan tots a l’acció, deixem-los actuar. Nosaltres fem el que ens correspon, nosaltres hem de ser només anyells immolats, corredemptors, ser sacerdots, hem de ser fills de Déu, i Déu defensarà els seus fills. I tal com he dit: batejar, beneir, oferir, passar per les coses que succeeixen en el món tal com són.

Us aconsello, no perdeu energies, discussions, vacuna sí, vacuna no, la vacuna és del dimoni, la vacuna ha estat feta d’aquesta manera, feta d’aquesta altra manera. Malauradament, a la Terra hi passen accions criminals cada dia. O passem la vida batallant, o passem la vida oferint-nos. No vull obrir discussions, però tota la indumentària que portem, ha estat feta, construïda i volguda per coses terribles. Totes les coses que mengem les fan explotant menors que moren en els camps, en les…, i tot, tot és així, però en tot hem de passar-hi oferts. No dir: està bé, està malament. Amb tot això jo no estic defensant ni la vacuna, ni això ni allò. Estic dient només: concentrem-nos en Déu. No correm el risc de pensar que Déu dorm esperant que fem nosaltres les coses. Déu està actuant! Deixem-lo actuar, si us plau.

Ens han format per ser sacerdots, profetes i reis, el que és des del baptisme. Ens han format en tres bases: oferir la vida, íntegres, en comunió. Ens han posat l’Eucaristia al Centre, Maria Santíssima, aleshores, concentrem-nos en això. Per comprendre on està el bé i on està el mal, no prengueu partit en vacuna sí, vacuna no. Hi ha punts que estan fora de tota discussió: l’Eucaristia, Maria Corredemptora. Aquells que us parlen contra Maria Corredemptora, aquells, tingueu-los lluny, aquells que volen eliminar l’Eucaristia tingueu-los lluny, i per la resta, oferim-nos. Jo desitjo com a sacerdot, juntament amb tots els sacerdots nous, elevar sobre l’altar tots vosaltres i juntament amb tots vosaltres les víctimes. Nosaltres cada dia ens oferim així, us oferim a vosaltres, ens oferim nosaltres. Ens oferim amb Maria Santíssima i aquesta acció la farem també en rebre la vacuna: oferts amb Maria Santíssima, perquè Déu sigui glorificat, i tot el que hi ha darrere d’aquest món a través de l’oferta, en aquell moment, si Déu vol fer-nos servir com altars i morir, que ho faci servir per elevar, per transformar.

I que Déu us beneeixi, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

---

[1] Cfr. Missatge de Sant Miquel arcàngel del 2 d’abril de 2020, “Crida a la humanitat de la Terra”, publicat al llibre “Verso la nuova creazione – vol. VII Anno 2020”, pàg. 62, en italià; i en català en aquest web

[2] Ceure l’apartat en aquest web “Els instruments extraordinaris de Déu”

[3] Cfr. Jn 3, 1-8

[4] Versió original en Italià a Edizioni Luci dell‘Esodo; versió en espanyol, “El Universo y sus habitantes”en pdf, en aquest web

[5] Cfr. Jn 10, 18

[6] Cfr. Jn 17, 3

[7] Cfr. Col 3, 1-2

[8] Jn 3, 31

[9] Missatge de Maria Santíssima del 24 de març de 2020 “La presència de Jesús”, publicat en italià en el llibre “Verso la nuova creazione – Vol. VII Anno 2020”, pàg. 59; i en català en aquest web

[10] Missatge de Sant Miquel Arcàngel del 31 octubre 2020 “El Senyor vindrà amb tots els seus Sants”, publicat en italià al llibre “Verso la nuova creazione – Vol.VII Anno 2020”, pàg. 126; i en català en aquest web

[11] Cfr. Lc 1, 46-55

[12] Cfr. Jn 16, 33

[13] Missatge de Déu Pare del 19 de gener de 2020 “Renovo la meva aliança amb vosaltres”, publicat en italià en el llibre “Verso la nuova creazione – Vol.VII Anno 2020”, pàg. 43; i en català en aquest web

[14] Missatge de Jesús del 21 de novembre 2020 “Estigueu a punt per la batalla”, publicat al llibre “Verso la nuova creazione – Vol.VII Anno 2020”, pàg. 131; i Missatge de Déu Pare del 16 de gener 2021 “El temps que vindrà”, publicats en català en aquest web

[15] Cfr. Lc 21, 28