Bona Pasqua

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

26 d’abril de 2021

(Transcripció d’àudio)

Novament, bona vetlla pasqual, bona Pasqua i sobretot bon temps pasqual! Totes les lectures que hem sentit aquesta nit, a partir de l’Exultet, encenen en nosaltres la joia d’aquest camí que Déu ha obert, la joia d’aquest passatge de la mort a la vida, que passa no només quan morim físicament, sinó també cada vegada que som alliberats del pes del nostre pensament i del pes de tots els nostres raonaments.

Totes les lectures, des de l’Antic Testament fins a Sant Pau[1] i l’Evangeli[2], indiquen un camí, un recorregut de la humanitat, que ha fet la humanitat en tots els temps; indiquen que el recorregut especialment del poble d’Israel i per a tothom és sortir, anar, partir, sortir del vell. També l’Evangeli acaba així si ens hi fixem: “Aneu a anunciar[3]. Les dones van tenir por, no van dir res a ningú, però també amb la resurrecció s’inicia un recorregut: “Aneu”. És sempre un sortir, un anar.

Quan diem sortir del vell, què és aquest vell? Sant Pau diu: “L’home vell és crucificat amb Crist[4]. Tot allò que no està immers en l’Esperit de Déu és vell, tot allò que no està a punt per a la novetat és vell, però això no ha de ser un pes per a nosaltres, perquè quan s’està a punt per seguir a Crist, per seguir el seu camí, per seguir-lo en aquest temps, viu, present entre nosaltres, se surt del vell per entrar al nou. No és un problema com sóc, des d’on parteixo, n’hi ha prou amb el fet que desitjo anar. L’important és tenir aquell desig d’entrar en la novetat de la vida de Déu, aquell desig de conèixer el pensament de Déu; aleshores allò que és vell, mor sol.

A cada temps hem sentit que Déu ha fet servir un precursor, un instrument per portar a la llum. Per Israel, quan els va treure d’Egipte, va ser Moisès; nosaltres, durant tots aquests anys sabem de Sant Miquel Arcàngel precursor; tenim tres instruments extraordinaris, tenim Maria Santíssima i Sant Josep, instruments sublims; ara tenim també Jesucrist. El passatge de tots, en tots els temps, ha estat sempre en la fe: Abraham, Israel, sempre en la fe; Israel havia de confiar en Moisès, Abraham havia de confiar en aquell que sentia, Sant Miquel Arcàngel que li parlava. Nosaltres hem de confiar en les promeses de Déu, hem de confiar en la seva presència viva, hem de confiar en la Mare Santíssima, que és present a Medjugorje per darrera vegada, està present entre nosaltres, en el seu poble.

En un cert sentit, en tots els temps, hi ha hagut una llum; nosaltres podem dir que aquesta llum és enorme, el que han obert tots els sants davant nostre és allò que tenim ara. La llum és enorme i s’ha obert d’una manera nova, a una creació nova, al retorn gloriós que cada vegada és més a prop. Però, com he dit, tot és un camí en la fe, ens toca creure, creure en tot això i deixar-nos guiar. Sovint volem entendre què hem de fer, com fer, és senzill: tingues fe!

Aquesta nit, voldria contemplar una altra vegada amb vosaltres Maria Santíssima, perquè segueix sent novament aquell exemple prefecte de la fe, de què fer. Ella tampoc ho sabia tot, va tenir fe; la fe en les paraules de l’Àngel li va obrir el passatge de després, la fe en cada passatge li obria un altre passatge -no cal que ho repeteixi, perdoneu- però feu un recorregut ràpid d’allò que sabem de Maria per l’Evangeli; cada “sí” la portava endavant.

Ahir deia: Ella i Jesús han renovat l’aliança eterna i ens han generat; Ella ens ha generat, generat en la fe. En la mateixa fe va generar els apòstols al llarg d’aquests tres dies -divendres, dissabte i diumenge-, els apòstols que estimaven Jesús, però l’estimaven humanament. Ella, l’única en tot el món que creia. Creia en les paraules que Jesús havia dit; Sant Josep ens ho va dir en el seu missatge: “Nosaltres sabíem el que havia de passar[5]. Ella hi creia. Ho tenia tot en contra, eh: la lògica humana, allò que tenia davant els seus ulls, tot estava contra aquella fe. Va veure Jesús mort, va veure com el van tractar, va veure el dolor que va patir, però creia.

També els que estimaven Maria -com estimaven Jesús: els deixebles, els apòstols, les dones- estimaven també Maria, miraven de consolar-la. Hi ha un passatge a la Valtorta en el qual Ella refusa aquell amor humà, aquella compassió, aquella consolació; el refusa perquè li impedia creure: Jesús ressuscita, Jesús ha vençut la mort. En un cert sentit deia: “Deixeu-me. No tinc necessitat de consolació humana. Tinc necessitat que cregueu juntament amb mi. Tinc necessitat que juntament amb mi esperem la llum del món, que torna en el món perquè venç la mort”. Estava sola. Dic això per dir -de la mateixa manera que els apòstols, en diverses ocasions, humanament volien aturar Jesús i en aquelles ocasions Jesús deia: “Allunya’t de mi Satanàs[6], “Em negaràs tres vegades[7], tots fugen- que aquests passatges els va viure també Maria Santíssima; consolar la Mare.

Voldria i prego perquè nosaltres aquesta nit visquem com Maria, creient fermament en el Seu retorn gloriós, i que aquesta nit creguem fermament en la seva presència viva aquí, més enllà de tota l’evidència que tenim en contra. Que creguem fermament que estem en passatges de canvi d’època en els quals Déu està reescrivint la història; que creguem fermament que aquest programa no l’atura ningú, que creguem fermament que Déu ha vençut el món. No ens deixem enredar pels nostres límits, pel fet de ser pocs, pel fet de no saber fer res perquè som limitats: és Déu que ha vençut. Creiem perquè ell ho ha promès, Ell ha fet promeses sobre la seva Església, Ell l’ha anunciat a tot l’Univers, Ell ha enviat Sant Miquel a dir a l’infern que el temps és breu.

Per tant, creiem en això, més enllà de tot. Hem de creure sense compromisos, no com a fanàtics, però creiem. Aleshores la nostra vida esdevindrà una vida d’evangelització, una vida de transformació, serà la nostra vida que ho porta tot més enllà, que esdevé llum per aquesta Terra, per aquesta humanitat; el nostre creure, la nostra fe. Passem aquesta nit així, amb fe, amb joia, amb certesa; entrem amb Jesucrist a cada tomba nostra, prova, dolor, tot el que vulgueu. Acollim la vida i ressuscitem amb Ell.

Una vegada més us saludo a tots, us abraço i us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.


[1] Cfr. Rm 6, 3-11

[2] Cfr. Mc 16,  1-7

[3] Cfr. Mc 16, 7

[4] Cfr. Rm 6, 6

[5] Cfr. Missatge de Sant Josep del 18 de març de 2021, “Maria, la Dona nova”, publicat en aquest web

[6] Cfr. Mc 8, 33; Mt 16, 23

[7] Cfr. Mt 26, 34; Mc 14, 30; Lc 22, 34; Jn 13, 38

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s