CONSAGRATS EN LA VERITAT

Missatge de l’Esperit Sant del 18 de maig de 1999

“A l’Evangeli, heu llegit aquestes paraules de Jesús: “Jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat” (Jn, 17, 19-20). Jesús parlava de l’oferta que tot cristià ha de fer de la pròpia vida, i que fa de cada cristià un autèntic consagrat. Malauradament, no tots els cristians estan consagrats; i no tots els que diuen que estan consagrats, estan consagrats en la veritat. Això ofèn Déu perquè la seva oferta és impura. L’oferta impura és pitjor que la mentida. Qui diu que s’ofereix a Déu i no viu en la veritat sinó en les tenebres, és pitjor que qui escull les tenebres. Això va fer Judes i això continuen fent altres com ell.

L’oferta de la vida us consagra a Déu; aquesta oferta s’ha de fer en la veritat. Però no la vostra veritat, la del vostre jo o de la vostra ment, sinó la veritat de Déu. És a dir, ha de ser una oferta segons la voluntat de Déu, segons el que s’hagi previst per a cada un de vosaltres. De fet, molts voldrien obtenir allò que no està previst per a ells; voldrien tenir certs carismes i voldrien també posseir Déu. Això us situa fora de la veritat, perquè Déu dóna a cadascú segons la gràcia, segons les possibilitats i les capacitats de cadascú, i tot ho fa amb amor i per amor, amb atenció envers cada ànima. La veritat de Déu consisteix en allò que  està previst per a cada un de vosaltres. En aquesta veritat podreu consagrar-vos autènticament i posar la vostra vida a disposició de Déu per tal que ell realitzi el seu pla diví en vosaltres. En canvi, si poseu al centre les ambicions, els desitjos humans, les interpretacions personals de la voluntat de Déu, la vostra consagració estarà fora de la veritat, només serà un mitjà per realitzar les vostres expectatives, encara que us sembli que esteu animats per una gran fe. Hi ha ambicions malaltes en molts que es diuen consagrats, perquè es consagren a la seva manera, és a dir, per obtenir alguna cosa de Déu, i això és ambició.

Si viviu en la veritat de Déu, sereu veritables consagrats. Tampoc el maligne podrà fer-vos mal, perquè no trobarà en vosaltres per on agafar-vos. Efectivament, Satanàs busca com portar-vos fora de la veritat, fora del pla de Déu; mira de desviar-vos de la voluntat divina, alimentant les vostres ambicions i aprofitant tant com pot les vostres febleses, per arrossegar-vos fora de la veritat. Però si vosaltres desitgeu amb tota la vostra ànima que es realitzi només la veritat de Déu per a vosaltres, aleshores Satanàs no podrà tocar-vos.

Us convido a reflexionar si dins vostre tot està en la veritat, si cada pas, cada desig, cada pregària estan en la veritat de Déu, en el pla de Déu per a vosaltres que és la vostra veritat, la veritat del vostre ser.

Ser consagrats en la veritat significa deixar-ho tot. Jesús us ha convidat a deixar-ho tot (Mc 10, 17-27 i Mc 10, 28-31). Malauradament, aquesta invitació és vista per molts de vosaltres a nivell estrictament material, com si Jesús simplement us hagués manat anar a vendre els  vostres béns, en una mena de negociació per arreglar els vostres afers i després seguir- lo. No, no es tracta d’això! Deixar-ho tot es refereix a allò que hi ha dins vostre, a les vostres seguretats humanes, a escollir per comoditat, als compromisos als quals sovint recorreu quan la veritat de Déu no va d’acord amb la vostra veritat, quan els desitjos de Déu són contraris als vostres, quan advertiu un perill per la vostra reputació. Tot això és més perillós que les riqueses materials.

Moltes persones pensen que estan consagrades a Déu perquè han deixat algun bé material, però s’enganyen, perquè no han abandonat el seu món interior que els porta a confiar més en les persones i en les coses de la terra que en Déu. L’esperit del món, de vegades, també segueix els religiosos en els convents, s’infiltra entre els cristians com un virus i corromp el poble de Déu. D’aquí en deriven molts mals pels fidels: La falta de pregària, de fe, d’abandó a Déu, l’excés de racionalitat, les paraules buides, les prèdiques inútils.

Com a deixebles de Crist, se us ha demanat de manera especial deixar-ho tot. Qui s’ofereix al Pare per mitjà del Fill en l’Esperit Sant, no pot posseir res, perquè donant la pròpia vida, ho ha donat tot a Déu. En canvi, qui posseeix una seguretat que no es fonamenta únicament en Déu, ja té alguna cosa, lo qual vol dir que no ho ha deixat tot. Qui no ho ha deixat tot, no ho pot donar tot.

Pel camí de la veritable consagració hi caminen aquells que de veritat ho han deixat tot i que estan disposats a esperar no en alguna cosa que és visible amb ulls humans sinó en alguna cosa que només pot ser acollida amb els ulls de la fe. Aquí esteu cridats a llançar les vostres xarxes (Lc 5, 5), i anar envers el desconegut; per aconseguir-ho només podeu comptar amb Déu. No oblideu que us manteniu en vida només per la Providència que és el fil que us lliga a Déu; per això, no el trenqueu mai, perquè si ho feu caieu en el buit. Vull encoratjar-vos en això, perquè, com ja us va assegurar Jesús, qui ho haurà deixat tot rebrà el cèntuple i l’eternitat.

Us beneeixo amb la benedicció de la llum, de la força, de la pau, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

Missatge publicat al llibre Verso la Nuova Creazione a cura di Stefania Caterina – anno 2010 volume 1, pàg. 62

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s