24 de desembre de 2021 – Bon Nadal

A càrrec de Pare Tomislav Vlašić

Estimats germans, estimades germanes,

Ens encaminem a celebrar el Sant Nadal i totes aquestes festes que per a nosaltres acaben un cicle força llarg a través de totes les consagracions que ens esperen[1], que  renovarem de manera solemne, fins a la cloenda amb la presentació del Senyor al temple, que per a nosaltres indica una actitud que hem de tenir envers el Senyor, una actitud completa de les festes nadalenques.

Què celebrem avui? El Nadal del Senyor. I com ho entenem? La major part de la gent ho entén com una data, el 25 de desembre 2021 ha nascut el Salvador en una cova entre un bou i una mula, etc., etc. Allò que esperava la humanitat, allà va aparèixer i allà mateix es va aturar; una imatge estàtica que avui s’ha enriquit amb el Pare Noel, fins i tot invocant-lo per resoldre el problema de la pandèmia, per tornar-nos a la normalitat de la vida. Així, tot queda embolicat en un misteri que la humanitat anomena llegenda. Perquè, com diuen, la humanitat necessita llegendes, totes les llegendes. I també quan es parla d’homes de l’Univers són llegendes que s’han format així en tots els temps: Moisès és llegenda, també el que va passar a Betlem és llegenda.

Gran part de la humanitat, i no només de la humanitat sinó dels cristians, ha emmarcat Nadal en una imatge nostàlgica que ha donat una petita esperança, però sense l’acompliment. Es repeteixen ritus, prèdiques iguals, conceptes iguals, és estàtic. I què celebrem nosaltres? Avui nosaltres celebrem el Memorial. Allò que va passar fa més de dos mil anys és viu entre nosaltres. Més que aleshores. Nosaltres celebrem esdeveniments messiànics. Què vol dir “esdeveniments messiànics”? Vol dir que tot és revelat tal com és en Déu, que la nostra vida anirà cap al punt definitiu que acaba amb la condemnació o amb la salvació, amb l’entrada a la nova creació; que acaba amb la realització plena de l’individu, nostra i de tot el poble, o amb la perdició. I aquests temps marquen una dinàmica tan potent, que Jesús atreu cap a la seva Església, cap al seu poble sant tots els mèrits de tots els sants, de tots els justos des d’Adam en endavant; expressa una dinàmica d’aquesta riquesa a favor de cada un de nosaltres. Allò que ha estat concebut en el pensament del Pare, el Fill Jesucrist per mitjà del qual tots hem estat creats, tot ha estat creat, ara reprèn tota la història il·luminada

Aquesta és la dinàmica d’aquests temps que no deixa escapatòria a ningú: qui vol oposar-se a Déu, qui vol mantenir-se indiferent, o qui vol caminar, fa un pas i després s’atura. Ningú es pot aturar més perquè la dinàmica és molt, molt potent.

Per a nosaltres, cristians, per a nosaltres que pertanyem a l’Església de Jesucrist de l’Univers, tots aquells que s’uneixen a això, és el moment de l’elevació. Tal com ens ha estat dit, abans de la primera vinguda de Jesucrist era el temps de l’espera. Després d’Ell, després de la vinguda de l’Esperit Sant, és el temps de l’elevació, però una elevació que  no podem esperar passivament; una elevació en la qual hem de participar.

Hi ha una imatge que poso davant els nostres ulls: un jove, una jove plena de vida. Li falten l’experiència, li falten els coneixements dels ancians, però és algú totalment vibrant. I una persona tan vibrant guiada per l’Esperit de Déu, en l’Esperit de Déu, per Jesucrist, Pastor, Rei de l’Univers, aquesta persona vibra, s’uneix a la vibració del Fill de Déu, a la vibració de l’Esperit Sant i es mou, pren iniciatives, és inspirada com han estat inspirats els pastors. Després hem sentit, han estat inspirats els Apòstols. No predicaven perquè havien fet miracles. Els miracles es produïen per la seva certesa en la fe, per la seva harmonia amb el Pastor i es movien i no tenien por de la mort, ho havien deixat tot.

Són temps de la nostra celebració. A la carta a Titus, Sant Pau diu: “Déu ha manifestat la seva gràcia, que és portadora de la salvació per a tots els homes”[2]. Ho hem rebut tot, hem rebut les gràcies, el camí és obert.  Allò que Déu vol fer en nosaltres en aquest temps, és desvetllar aquesta dinàmica interior, perquè cada un de nosaltres, floreixi com un brot, s’obri com una flor, porti el perfum, porti la bellesa, porti el fruit, i manifesti allò que el Senyor ha fet dins nostre.

Per això, en un cert sentit, aquest any s’han aturat les paraules de Jesús, de la Mare de Déu, dels profetes per cedir el lloc a aquesta dinàmica dins nostre. La dinàmica del nostre esperit és l’única manera per ressuscitar, l’única manera perquè tot el nostre ser esdevingui nou en Crist i vagi cap al punt definitiu. Hi arribem? Sí. Jesús ha vingut en la VINGUDA INTERMÈDIA[3] precisament per estar entre nosaltres com a garant a través del qual tot es compleix perquè ha vist la feblesa de l’Església de la Terra, de la humanitat de la Terra, però ajudarà a tots aquells que participen en aquest camí.

Aquest any és l’inici dels temps messiànics[4], però si un no ha començat el camí, que s’afanyi a fer-ho perquè qui no ha iniciat aquest any, no pot comprendre, no pot tenir la llum, en conseqüència no pot ser transformat perquè no participa. En el temps de Jesús, qui no el va seguir no el va entendre, no es va inserir en la seva vida. Podia haver fet el mateix Saule quan es va aparèixer el Senyor[5], podia refusar-lo. Us sembla estrany. Al llarg de la meva experiència de molts anys de sacerdoci he vist moltes ànimes que han estat envoltades, tocades i implicades per la gràcia, per gràcies potents i s’han aturat.

Estem en una dinàmica potent, tal com l’ha definit la Mare de Déu[6], estem a l’última part del temps final de la recapitulació en Jesucrist de tot l’Univers. El Senyor no ens parla. Per què no ens parla? No ens parla perquè vol que entrem en el silenci virginal, que tot el nostre esperit pugui moure’s dins nostre amb l’Esperit Sant que ho escruta tot dins nostre. Per què això? Perquè el perill és que ens tanquem en paraules, en idees, en ritus, en recitacions, en allò que humanament podem comprendre: pintar, embellir amb formes externes. Això desapareix en aquests temps, ja no serveix. Com si la natura a la primavera s’aturés en un estadi, arriba la pluja, una mica de sol, marxa i després tot s’asseca.

Ara el Senyor guia la humanitat cap al punt definitiu. Això són els temps messiànics: posar en ordre totes les coses posant ordre en cada un de nosaltres, sintonitzant el nostre esperit amb el seu Esperit, i aquest procés transforma la nostra ànima, transforma el nostre cos que serà transformat. Per tot això, viurem un contrast. La humanitat tal com la veieu avui està ocupada per mil coses i no té temps per Déu, està adormida. Molts ja estan morts i no senten. El Senyor agafa aquells que es deixen desvetllar i els portarà endavant.

Aquest dia i els dies que es presenten davant nostre són dies de gràcia potent de Déu que desvetlla la nostra memòria i així igual en tots els esdeveniments des de l’inici de la humanitat, perquè ens han estat explicats i ens han estat presentats en la perspectiva de la creació nova. Ens ha estat donat. Tot serà vivificat dins nostre per implicar cadascú de nosaltres i portar-nos a la Vida. I tot el que hem de fer és estar en sintonia, custodiar i manifestar. És el moment de manifestar això. Hi ha la nostra necessitat de sortir de nosaltres mateixos i comunicar als altres, però això no és una ordre que ve a través d’una jerarquia, sinó una conseqüència de la dinàmica de la nostra vida perquè les persones puguin veure en nosaltres l’esperança. Diu el profeta: “Pau sense fi[7], sense fronteres, i en aquesta Terra hi ha la guerra sense fronteres. Podeu seguir les notícies. És una guerra, no només la guerra, la guerra de les armes, sinó la guerra dels esperits. I nosaltres podem portar aquesta pau, aquesta esperança a les persones que la veuen en nosaltres, i comunicar-la als altres. Les persones de bona voluntat estaran disponibles per acollir-la, però ho hem de fer.

Podem analitzar les prèdiques que es fan en aquest temps. Són totes planes: a nivell del treball, a nivell de la vida a la Terra, a nivell de donar pa als altres, però el Pa que baixa del Cel, es dóna? Si gairebé no es nota que algú anomeni Jesús. Ahir van parlar del papa Joan Pau I, el papa Luciani, de Joan Pau II, però eviten anomenar Jesús. Es parla del diàleg entre les religions, les mogudes polítiques dels papes. Aquesta Església ha de donar l’esperança. L’esperança és Jesucrist, i comuniquem Jesucrist a qui trobem. Els nostres pensaments el comuniquen, els nostres desitjos el comuniquen, abracen l’Univers i qui és de bona voluntat es desvetlla i trobarà punts de referència.

Reflexionem, rellegim les lectures: “Déu ha manifestat la seva gràcia, que és font de salvació per a tothom. […] Ell s’ha entregat a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de tota maldat[8]. De tota iniquitat que hi ha a la Terra, que sembla dominar. Ningú pot alliberar-nos, és un cercle tancat. Els metges diuen com comportar-nos. Els pobres sanitaris no tenen temps per anar al lavabo, no tenen temps per menjar, per dormir. Tot tancat. Ens diuen que cal alimentar les persones, donar medicines, però quan algú comença a moure’s, tot està tancat, tot està aturat. I el Senyor ha vingut a alliberar-nos, però hem de creure. Primer de tot, que cap de nosaltres es tanqui en ell mateix, ni en les pròpies idees, no en els propis conceptes, aturats.

El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum”.[9] El poble de cor sincer està destinat a veure aquesta llum. No hem de preocupar-nos. És el Senyor que manifestarà aquesta llum com als pastors. La va manifestar a Maria Santíssima, a Sant Josep, a Joan Baptista, a Zacaries, la va manifestar a Sant Francesc, a tots al llarg de la història. Ara la manifestarà en continu a través de la seva Església que ha decidit viure aquest Misteri.

Per Nadal es parla de la joia, de la pau. Viure amb el Senyor en l’Esperit Sant vol dir multiplicar la joia interior, multiplicar la pau, la serenitat, la seguretat. L’acció en l’Esperit Sant, de Jesús, és transformar el nostre ser, fer-lo florir, fructificar. En nosaltres hi ha un desig, però no podem fer res sols. Ve d’Ell, acollint-lo com Maria. Però també Maria no podia concebre sola, i així tots nosaltres. I el Senyor farà si nosaltres volem ser seus, i portarà a compliment amb velocitat, rapidesa perquè els temps són madurs, perquè el mal sigui fet fora de la humanitat i la humanitat introduïda en la vida nova.

Mireu, aquesta és l’actitud de la nostra celebració del Memorial. Aleshores, totes aquestes paraules: “Alegreu-vos, estigueu contents, ompliu-vos de la pau, comuniqueu la vostra joia[10], sentireu vibrar en vosaltres, sentireu que aquesta vibració us introdueix en una dinàmica positiva. I tots els esdeveniments del passat nostre o de tota la humanitat i el futur es mouen en aquesta direcció, i nosaltres esperem amb joia cels nous i la Terra nova; però una joia que no és utopia. Penso que nosaltres, aquí presents, l’hem viscut aquest any, una certesa dins nostre; certesa inicial, diem, perquè també per Sant Francesc a la fi de la vida estava a l’inici, però una certesa amb impuls envers el moment definitiu.

L’any vinent ens esperen altres gràcies i altres esdeveniments per afrontar. Amb aquesta actitud que us explico, entrem cada vegada més en aquell silenci profund, virginal, el silenci que aquest món no coneix, no vol conèixer, del qual en fuig. I el Senyor ens portarà endavant en aquest progrés. Veurem realitzar-se esdeveniments a la Terra, també esdeveniments dramàtics, però nosaltres els podem observar com des d’una altra muntanya, de lluny, separats d’aquests esdeveniments perquè en nosaltres els esdeveniments són diferents: en nosaltres domina l’esdeveniment de salvació.

Acollim el Rei de l’Univers, acollim el Salvador de tots els homes, acollim la gràcia d’aquests temps i visquem-la. Betlem és un passatge i ara és el passatge cap a temps escatològics, cap al Fill que es manifesta en la Seva glòria per embolcallar-nos en aquesta glòria.

Endavant i coratge. Felicitacions de Bon Nadal, bones gestes natalícies.


[1] Veure les pregàries de consagració en aquest web, a l’enllaç “Consagracions i pregàries”

[2] Cfr. Segona lectura de la missa de la nit de Nadal: Tt 2, 11-14

[3] A partir del missatge de Maria Santíssima del 7 de dessembre de 2020 “El temps messiànic”, publicat en aquest web i al llibre “Verso la nuova creazione – vol. VII, anno 2020”, pàg. 135, els missatges parlen de la VINGUDA INTERMÈDIA de Jesucrist.

[4] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 7 de desembre de 2020 “El temps messiànic”

[5] Cfr. Ac 9

[6] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 31 de desembre de 2019 “Solemne consagració a Maria Santíssima pel l’any 2020”, publicat en català en aquest web; i en italià en el llibre “Verso la nuova creazione – vol. VII, anno 2020”, pàg. 28

[7] Cfr. Primera lectura de la Missa de la nit de Nadal: Is 9, 1-6

[8] Veure nota 2

[9] Veure nota 7

[10] Veure nota 7

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s