A càrrec de Pare Tomislav Vlašić
16 de gener de 2022
(Transcripció d’àudio)
Estimats germans, estimades germanes, la darrera vegada que vam compartir, parlar, us vam convidar tots a prendre consciència de la presència intermèdia de Jesús entre nosaltres[1]. Avui, amb la consagració a la Santíssima Trinitat, la gràcia ens empeny a anar endavant per comprendre què vol dir la consagració a la Santíssima Trinitat. Sapigueu que la Santíssima Trinitat és un misteri impressionant, i Déu Omnipotent es comunica amb tot l’amor a l’home, i l’home queda posat davant havent d’escollir: o viure o morir, perquè la Santíssima Trinitat, de manera destacada en la teologia, és presentada com la Font de la vida, com a punt culminant, cim, i al mateix temps com a font i punt culminant de la Litúrgia divina. Així, per començar la nostra reflexió és necessari tenir consciència que cap litúrgia en nom de Jesucrist com una fórmula no funciona, cap celebració sacramental no funciona, o funciona de manera limitada, si no estem oberts a l’acció de la Santíssima Trinitat.
Com ja sabeu, sobretot des de l’any 2013, l’Univers està implicat en l’acció trinitària, des de l’any passat, especialment la Terra. Aleshores, aquest misteri tremend ens posa davant els ulls la vida o la mort.
Què és la Santíssima Trinitat? És un misteri, però un misteri que s’ha revelat i se’ns ha dit que és l’amor pur. Les Tres persones Divines viuen l’una per l’altra i cap d’elles va pel seu compte, i totes parteixen de la comunió d’aquesta donació, i aquí està la plenitud en Déu Tri i U. Déu és amor perfecte en Ell, és suficient en si mateix, però com que és un amor que es dóna, aleshores es dóna en tot allò que ha creat, i comunica la vida a tot el creat segons l’ordre de les creatures.
Ara no ens aturarem a comprendre tot l’abast de què és la Santíssima Trinitat dins seu, perquè Déu és infinit, nosaltres som creatures. Volem comprendre el que fa referència a nosaltres, Déu Tri i U envers cada un de nosaltres. Bàsicament, Déu es comunica a tota creatura i comunica l’amor i la vida. Hi ha dues línies, una línia descendent i una ascendent, que ens ajuden a comprendre millor com actua Déu dins nostre i com nosaltres podem acollir-lo. La línia descendent és que el Pare ho comunica tot al Fill, el Fill, completament sotmès al Pare, fa allò que el Pare vol, i el Fill, a nom del Pare, dóna l’Esperit Sant. Aquest és un procés dins l’home, perquè l’home pugui acollir l’amor de Déu i perquè pugui viure l’amor de Déu i comunicar l’amor de Déu envers els altres.
En el missatge “La Misericòrdia és veritat” del 10 d’abril de l’any passat[2], Jesús diu: “Fills meus, estic present entre vosaltres. La meva VINGUDA INTERMÈDIA a la Terra és el do del Pare en aquest temps per a la humanitat de tot l’Univers i no només per a la vostra”. Déu Pare l’ha enviat de nou entre nosaltres per obrir el camí cap a la definició de la humanitat. “Estic aquí en la potència de l’Esperit Sant per alliberar-vos i enfortir-vos, per mostrar-vos el rostre del Pare, per tal que també vosaltres el mostreu als altres”.
Hem entès que tot baixa del Pare per mitjà del Fill en l’Esperit Sant, però també torna, de l’Esperit Sant per mitjà del Fill, al Pare. Diem que en aquesta dinàmica, el punt crucial és la presència de la persona de Jesucrist, Fill de Déu, que revela perfectament el Pare[3]. Ha pres la nostra natura, ha entrat en la nostra natura, ho ha compartit tot, ha pres en Ell els nostres límits, el nostre pecat, ens ha comunicat la redempció en el Sagrament eucarístic. Qui l’acull i com l’acull, pot comunicar l’Esperit Sant. Qui no acull plenament Jesucrist, no pot rebre plenament l’Esperit Sant, i tampoc pot conèixer el Pare.
Per tant, Jesucrist, Fill de Déu, Déu, manifestat de manera visible, palpable entre nosaltres, és Aquell que hem d’acollir en l’Esperit Sant. Si no l’acollim en l’Esperit Sant, podem ser cristians fanàtics, tenir un pensament cristià fragmentat. Així ha succeït al llarg de la història, hi ha hagut guerres de tota mena entre els cristians. Avui, si voleu mirar els matrimonis cristians com van, com van els cristians que prenen la comunió cada dia, no cal analitzar. Aquesta és la veritat davant la qual hem d’inclinar-nos i demanar misericòrdia.
En el mateix missatge Jesús ens ha ajudat a comprendre com acollir aquest misteri. És una regla perfecta, senzilla, però tremenda, escoltem. Diu Jesús: “Sapigueu que la misericòrdia és veritat, perquè JO SÓC LA VERITAT. La veritat aclareix totes les coses i escruta les vostres profunditats”;fixeu-vos: “escruta les nostres profunditats”. Si no deixem que la misericòrdia escruti les nostres profunditats, dins les nostres profunditats hi ha un cadàver en descomposició, i aquí s’amaguen totes les patologies. Cap psicoteràpia, cap medicina us les treu.
Continuo: “Fa emergir en vosaltres els límits i els pecats i us mostra la veritable vida, perquè JO SÓC LA VIDA. Si accepteu la meva veritat i escolliu la meva vida, unint-vos plenament al meu Sacrifici per mitjà de la Corredemptora, comença a actuar en vosaltres la misericòrdia que us perdona i us indica un nou camí a recórrer, perquè JO SÓC EL CAMÍ”. Més que això no es pot explicar, oberts a la veritat, acollir la veritat que ens il·lumini, que ens obri el camí. Qui s’obre, pot acollir la vida, i per a qui accepta la veritat i la vida, Jesús, s’obre el camí a recórrer per mitjà de la Corredemptora. Jo sóc el Camí.
En aquest missatge, en aquesta petita part que he citat, hi ha tot el recorregut. És un recorregut misteriós que podem afrontar només obrint-nos a l’Esperit Sant, acollint Jesús que salva. Però vull posar l’accent en allò que ha dit Jesús, que escruta les profunditats. La profunditat que escruta Jesús, l’escruta amb tot l’amor, però l’home que està tancat en ell mateix pel pecat original, per la maldat, si El refusa, Déu no pot fer res perquè és amor i respecta la vostra llibertat.
Si els cristians s’obren en aquesta dimensió, aleshores entren en la Pentecosta còsmica. Amb la primera Pentecosta no s’acabava la baixada de l’Esperit Sant a la Terra, era un gran inici. Es conclourà amb la vinguda gloriosa del Crist, quan tot, en tots aquells que s’obren a aquest misteri, serà portat a la perfecció, per amor de Déu, amb tots els límits que l’home té. Però hem de tenir la certesa que el seu amor fa callar les nostres pors, els nostres sentiments de culpa, no ens ve al pensament de criticar.
A l’homilia, l’arquebisbe Zuppi[4] va subratllar una característica de David Sassoli[5], que ensorrava la barrera entre morals i amorals. Qui ha ensorrat aquesta barrera? Jesucrist, entre els justos i els injustos, va anar a trobar a tot home de bona voluntat. Jesús obre en nosaltres aquesta dimensió per ensorrar tot el que està dividit dins nostre, tot allò que ens divideix, que ens fa presoners de les trinxeres, i a les trinxeres hi ha la por, hi ha la guerra.
Aleshores, nosaltres que hem entrat en aquest any, especialment aquells que han caminat en aquests anys i que han arribat en aquest punt, podreu comprendre que tots els ensenyaments d’aquests anys condueixen cap a aquest misteri. Així, recordeu bé que Déu és la veritat, que us explica en el profund, en el vostre esperit -no a la vostra racionalitat, les vostres emocions- tota la veritat que sou, quin és el vostre objectiu, la vostra finalitat. Si esteu oberts, us ofereix la vida. Per arribar a la vida, heu de fer un camí; un camí no superficial, sinó un camí en esperit. Mireu, Jesús està present en esperit i heu de participar en la seva acció en esperit i en veritat.
Aquesta és la dinàmica de la Santíssima Trinitat en nosaltres, en poques línies, però totes les explicacions ens porten a això. Existeix també una altra línia d’aquesta dinàmica, d’ascensió per part de les creatures cap al misteri trinitari. Després del pecat original tots va quedar a l’espera: els justos i els injustos, també Sant Miquel, tots els arcàngels, àngels; van quedar a l’espera tots els germans fidels; i com sabem de la Bíblia, els justos de totes les generacions, els profetes. I Déu va donar la seva gràcia: la Mare Immaculada que va acollir, en el moment de la concepció, el misteri trinitari. Estem habituats a entendre que la Mare de Déu va rebre la gràcia Immaculada i prou, no! Va rebre la gràcia de la Immaculada per ser la Mare, Esposa de l’Esperit Sant, Corredemptora; per participar plenament a la vida de Déu i recórrer el camí de Crist, en totes les seves fases. Aleshores, per la nostra feblesa tots nosaltres hem d’acostar-nos a Jesús per mitjà de la Mare. Així com el va generar a Ell, així mateix ens genera a nosaltres per Ell, en l’Esperit Sant, no hi ha un altre camí. Aquí convergeixen tots els justos de tots els temps, de tots els espais de l’Univers. Aquest és el significat de la comunió universal, aquest és el significat profètic: tots els béns aniran als justos. Aquest és el significat de l’Església de Jesucrist de l’Univers.
Si mireu aquest quadre de la dinàmica de l’acció trinitària que es realitza per mitjà de Maria, per mitjà dels justos que esperaven, que participaven; que es realitza per a tots aquells que desitgen entrar en aquest misteri, aleshores, el quadre és clar: la Santíssima Trinitat, Maria, i l’Església generada per mitjà de Maria. Tots els homes entren en Crist en l’Esperit Sant. I aquestes són les veritats, un quadre de les veritats. Qui s’allunya d’aquestes veritats entra en heretgia. Fora d’aquest quadre, si no es viu, no s’entra a la Santíssima Trinitat. L’Església no pot ser una estructura humana, genis que expliquen processos històrics, arqueòlegs, idees filosòfiques, interpretacions socials. Tot el que podem comprendre a la Terra, al final és obrir-nos a la veritat, a la vida. És el camí de Crist, i qui ens ajuda és Maria Santíssima.
Per això, en aquesta reflexió vull subratllar que tot el que us ha estat explicat fins ara, conflueix a portar-vos en aquest misteri per acollir-lo i perquè pugui expressar en vosaltres tota la bellesa de la vida. I tal com hem llegit a les paraules de Jesús del 10 d’abril de l’any passat, això no és només per a vosaltres, sinó per a tot l’Univers. Així, l’amor de Déu que es comunica a cada un de nosaltres, ha de ser comunicat als altres. Aquest és el sentit del pla que Jesús va anunciar al missatge “El futur del meu poble”[6], que heu llegit i rellegit. L’Església serà així o no serà la seva Església; entrarà en relació directa, immediata amb Déu, participarà en l’obra del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, per mitjà de Maria, ens elevem, no hi ha altre.
Atenció per nosaltres, especialment per qui viu retirat a les cases dels Santuaris, en els nuclis, a viure personalment i comunicar aquest misteri, no les paraules, les idees. Us explicava que el pensament de Déu no és una idea, és un fluir de la vida que es propaga a través de tot el nostre ser. Per això hauria de ser el fluir de la vida que de cada un de nosaltres es propaga envers tothom, bons i dolents.
Aquesta és una gran crida a entrar cada vegada més, durant aquest any, en aquesta relació amb Jesús que ens posa en això…, en moviment a través de l’Esperit Sant i ens porta a conèixer el Pare, i el Pare no pot quedar per nosaltres en una paraula. De la mateixa manera com en la naturalesa de l’home el fill està lligat al pare, a la mare, de manera espontània i natural, no cal estudiar a l’escola com comportar-se, des de l’origen ja se sap, cal tornar a això i conèixer el Pare.
Per acabar, us agraeixo a tots vosaltres que heu pregat per mi, en ocasió del vuitanta aniversari, i per mi el regal més gran seria que us consagréssiu a la Santíssima Trinitat, que acollíssiu aquesta gràcia d’entrar en la vida de la Santíssima Trinitat i portar això als altres, com perfum de la vida, com veritable evangeli, com la vida que genera en continu. Vull subratllar-vos allò que he dit a l’inici: aquest és el misteri grandiós, i la humanitat d’avui està posada davant la tria. I Jesús, vingut aquí, ha vingut a buscar els seus, a preparar-los i a través seu obrir la seva manifestació gloriosa. No esperarà, no esperarà qui no vol canviar la vida.
L’Església, veritable, ha de comprendre aquesta veritat i viure aquesta veritat, movent-se com es mou Jesucrist, en l’Esperit Sant cap al Pare. Aquesta actitud en l’Església pot canviar la sort de la humanitat, i veieu els canvis. Si la humanitat no vol canviar, segueix en la mort.
Desitjo que tots vosaltres pugueu acollir aquesta veritat, comprometre-us, que la veritat us il·lumini a fons, que comprengueu la vida que passa en vosaltres del Pare per mitjà del Fill, que l’acolliu i us encamineu en aquest temps en la direcció de la glorificació del Senyor Jesús. Això s’esdevindrà, i ningú El pararà.
I us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Cfr. Reflexió del Pare Tomislav del 5 de gener de 2022, “La consciència de la Presència de Crist”, publicada en aquest web
[2] Cfr. Missatge de Jesús del 10 d’abril de 2021, publicat en aquest web i en el llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. VIII anno 2021”, pàg. 48.
[3] Per aprofundir sobre aquesta dinàmica us adrecem al capítol “Il vortice trinitario e la sua azione” del llibre “Oltre la Grande Barriera”, pàgs. 23-26; edizioni Luci dell’Esodo
[4] Arquebisbe de Bolonya. En ocasió del funeral de David Sassoli, mort l’11 de gener de 2022
[5] President del Parlament Europeu, mort l’11 de gener de 2022
[6] Missatge de Jesús del 8 de setembre de 2011 “El futur del meu poble”, pubblicato en el llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. II anno 2011”, pàg. 125, en italià; i en aquest web en català.
Cap a la Nova Creació 