Missatge de Maria Santíssima del 22 de febrer de 2021

“Estimats fills,

Desitjo beneir-vos i donar-vos gràcies per haver-me acollit en la meva obra de Corredemptora. Pertànyer a mi significa ser corredemptors juntament amb mi. Si jo no fos Corredemptora, tampoc vosaltres podríeu entrar plenament a la Redempció del meu Fill i ser corredemptors.

Quan Jesús em va confiar a Joan i va confiar Joan a mi, es va crear un vincle indissoluble entre la humanitat i jo, perquè Joan representava en aquell moment tota la humanitat.

En la primera Església, Joan i jo vam testimoniar i viure particularment l’obra de Redempció del meu Fill, ja que tots dos havíem estat al peu de la Creu, on Jesús ens havia confiat l’un a l’altra. Hauria pogut fer-ho en una altra ocasió, potser un dia de festa, però, en canvi, ho va fer als peus de la Creu. Ho va fer no només perquè Jesús marxaria i jo hauria quedat sense Ell, sinó per subratllar que en aquell moment participàvem tots dos de la seva Passió; jo plenament, Joan d’una manera més limitada, però tots dos amb desig de prendre part en el seu sofriment. Joan  va sofrir molt als peus de la Creu perquè estimava sincerament Jesús i no només per por de quedar-se sense el seu Mestre.

També vosaltres seguiu els passos de Joan, si accepteu estar als peus de la Creu de Jesús juntament amb mi. Estàveu amb Joan quan em va acollir a nom de la humanitat i també ara m’acolliu. Així continueu la seva obra que és apostòlica perquè Joan parlava de mi a la primera Església. Molt del que sabeu de mi us va arribar a través de Joan, a qui vaig confiar moltes coses, tal com he fet amb vosaltres. Continueu l’obra de Joan perquè heu acceptat plenament la seva testimoniança sobre mi.

Malauradament, bona part de l’Església ha refusat el testimoniatge de Joan. Les contínues discussions entre els cristians sobre el fet que jo sigui o no la Corredemptora, són testimoni que tot el que Joan va dir i viure no va ser plenament acollit, ni transmès per tota l’Església. Als primers cristians, Joan els parlava obertament de mi com la Corredemptora. També Jesús, després de la seva resurrecció, va fer el mateix amb els Apòstols, però aquesta revelació no va arribar fins a vosaltres, així com tampoc la revelació de la vida de l’Univers.

Vosaltres heu rebut les dues revelacions i les voleu viure. Sigueu, per tant, conscients que esteu reescrivint un tros d’història de l’Església, que ha estat perdut en el temps. Esteu reescrivint una part de doctrina que faltava fins avui. Molts Sants, que m’han honorat al llarg dels segles i que m’han estat veritablement fidels, van intuir, però no van poder comprendre plenament la meva obra de Corredemptora, ni la van poder proclamar perquè no els va ser concedit. Vosaltres, en canvi, l’heu entès i acollit. Per això us trobeu amb tantes oposicions, perquè Llucifer tem terriblement aquesta realitat; sap bé que si us uniu a mi i m’acolliu com la Mare, Reina i Corredemptora, entreu plenament en l’obra i l’acció de Jesús.

Si no haguéssiu acollit aquesta veritat i no m’haguéssiu reconegut com la Corredemptora, la VINGUDA INTERMÈDIA DE JESÚS s’hauria retardat molt de temps.

Ara poseu en segon pla els vostres límits i les vostres febleses. Uniu-vos a mi per entrar cada vegada més en l’obra de Redempció del meu Fill, per superar els vostres límits i vèncer-los, o per transformar-los en alguna cosa preciosa als ulls de Déu. Si viviu els vostres límits com una oferta a Déu, juntament amb Jesús i amb mi, podeu transformar-los en una gran riquesa.

La meva maternitat, sovint ha estat acollida de manera afectiva i devota, precisament perquè no ha estat acollit ni entès l’aspecte de la meva corredempció, que fa por a molts. No oblideu que moltes persones tenen por de la Creu i encara més por d’unir-se a la Creu. Per això molts cristians no m’accepten com la Corredemptora, perquè això em fa als seus ulls com una creatura sofrent i no com la mamà dolça que imaginen. D’aquesta manera, la meva maternitat, encara que sigui acceptada, es distorsiona: es presenta sota una llum impròpia, perquè la meva maternitat conté en ella mateixa la tendresa, però també la força dolorosa de la Creu i no està feta d’afectivitat ensucrada.

D’això en deriva que també la meva reialesa és poc acollida i poc compresa, perquè també deriva de la meva perfecta participació al Sacrifici del meu Fill, així com la meva maternitat. Sóc Mare perquè vaig acollir Jesús quan va néixer i quan va morir: vaig ser la primera a estrènyer-lo al meu pit acabat de néixer; la primera a acollir-lo als braços quan va espirar i el van baixar de la Creu. Amb això veieu que la meva maternitat i la meva reialesa neixen d’haver acollit plenament Jesús. El mateix hauria de ser per a vosaltres: si entreu plenament en l’obra de la Redempció juntament amb mi, esdeveniu pares i mares de la humanitat i regneu amb Jesús.

Qui no entra plenament en el Sacrifici de Jesús no pot tenir ple accés a la vida de la Santíssima Trinitat. Això no vol dir que una persona no pugui ser tocada per l’acció trinitària, perquè Déu estima tothom. Tanmateix, només és possible participar plenament a la vida de la Santíssima Trinitat si esteu units a Jesucrist. El meu Fill ha vingut a la Terra, ha acceptat morir i ressuscitar precisament per entrar-vos en la vida trinitària. Sense Ell, les persones poden estar implicades en l’acció trinitària, com ho estan totes les creatures -també les pedres, els planetes, les estrelles hi estan- però no per això poden entrar plenament en la vida trinitària.

Qui no m’acull com a Corredemptora porta en ell una patologia que neix del refús de la Creu i no participa plenament al Sacrifici de Jesús, perquè no pot fer-ho sense mi. Així no entra tampoc plenament en la resurrecció. Malauradament, aquest és el desastre que s’ha produït en una part de l’Església, que ha portat a buidar progressivament la doctrina, a les divisions i a les heretgies. Una gran part de la Cristiandat m’ha deixat de banda, no només com a Corredemptora sinó també com a Mare i Reina. La meva figura ja no existeix per a molts cristians, que d’aquesta manera, es troben participant de manera imperfecta al Sacrifici del meu Fill, tot i la bona voluntat de molts d’ells.

Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.