Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

10 d’abril de 2022

(Transcripció d’àudio)

Avui iniciem la Setmana Santa. Ens hem preparat quaranta dies per fer aquest passatge. És un passatge per cada un de nosaltres, de resurrecció, i per a cada una de nosaltres és el mateix passatge que va fer Jesús al Getsemaní quan diu: “Si és possible, allunya de mi aquest calze, però no la meva, sinó la teva voluntat”[1]

Cada un de nosaltres, per ressuscitar, ha de mirar en la veritat la mort, la creu, el passatge dolorós. En la veritat, en aquella llum que Déu ens ha donat, hem de ser conscients de morir a nosaltres mateixos i ressuscitar en Crist. I cada un de nosaltres, també en els nostres passatges, que, certament, sabem que no són com els de Jesús, però que per a nosaltres són com el seu: ha de pregar, ha de demanar ajuda i hi ha de passar sol.

A la festa d’avui[2] hi ha aquesta contradicció del poble que primer aclama i pocs dies després crida: “Crucifica’l!”, i a les lectures ho diu clar, Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com es garbella el blat,  ho diu Jesús a Pere, però ha sacsejat tothom, tot Jerusalem. I a Pere li va demanar, després, “Quan t’hauràs penedit, ajuda’ls, obre un camí als teus germans”[3]. Però sembla que ell hagi de fer la traïció més gran: per tres vegades no conèixer Jesús.

El passatge que hem de veure en tot això és que no comenci, i no ha de començar tampoc en nosaltres, un judici sobre nosaltres mateixos o sobre els altres, perquè potser avui podem dir alguna cosa contra qui és Déu, contra el camí, contra la comunió, tot això que pot ser contra, el “Crucifica’l!”, però permetre que després el passatge de cada un de nosaltres ens faci ressuscitar i faci ressuscitar els altres.

Si heu escoltat la lectura de la passió de Lluc[4], tots aquells que han seguit i també cridat, veient-lo morir, han estat tocats, han entès, començant pel centurió.

Aleshores, aquí dic una cosa: a la passió de Lluc, a diferència de les altres, hi ha aquell fragment de l’Evangeli on a més es diu: “Qui vulgui ser el primer, que sigui el servidor de tots”[5]. Si us hi fixeu, en el transcurs d’aquestes lectures, es presenta tota la dimensió de l’Església, del poble, cada un en la seva pròpia identitat, no són tots com Jesús, tots apòstols, tots… cadascú en la seva identitat. Hi ha Josep d’Arimatea que és un just senzillament perquè no estava d’acord amb el Sanedrí; no va predicar Jesús, no va fer gran cosa, però és un just[6]. Hi ha el centurió que feia el sodat, però esdevé un just.[7] Cada un té el seu recorregut. També hi ha la dimensió de com dos que no s’entenien entre ells, com Pilat i Herodes, en canvi, com que són del mateix esperit, es troben, estan d’acord en fer matar Jesús[8], més enllà del fet que Pilat sembla que el vulgui defensar.

Aleshores, quan es diu: “Qui vulgui ser el primer que sigui el servidor de tots”, això, aquest és el camí a fer per a cada un de nosaltres, però cadascú en la seva pròpia identitat, cadascú segons les seves possibilitats, segons la seva crida. Si un vol ser servent de tothom, ha de fer com Jesús, començar ja per Isaïes que, hem sentit: “M’ha donat una llengua de mestre. […] Li arrenquen la barba, però segueix endavant, no amaga la cara davant les escopinades, para l’esquena als qui l’assotaven”[9], continua endavant fins a la mort de creu.[10]

Aquest passatge és per a tots nosaltres que som cridats a obrir un camí. I mireu que la barba ens l’arrenquem l’un a l’altre; l’esquena als flagel·ladors, aquests flagel·ladors ho som l’un de l’altre; són també aquell poble, que després hem sentit, però veient com Jesús ha acollit, no suportat, la Creu, es transformen.[11]

Per això, qui vol ser servent de tots, ha de fer aquest passatge: morir a favor dels altres, morir amb joia. Hi ha una preparació que és la que hem fet, que és la que tenim encara aquesta setmana, en la qual per tenir aquesta joia, per entrar plenament a la voluntat de Déu, cal pregar, cal demanar; però després, s’hi ha de passar per amor a tothom.

Hem arribat en aquest temps donant una gran importància al silenci; silenci de totes les veus, silenci de totes les justificacions, silenci de les pròpies raons, de les raons dels altres. Perquè Déu pugui portar-nos a cada un de nosaltres personalment, i a tots junts, la llum a la  crida de cadascú, la crida de l’Església, de la Fundació. Crec que és una Pasqua gran de passatge, de temps forts. Veiem que cadascú de nosaltres faci aquesta resurrecció personal, perquè pugui ressuscitar el poble, i afrontar així tots els esdeveniments que tindrem davant. Us desitjo bona setmana.

I demano a Maria Santíssima que ens beneeixi, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

---

[1] Cfr. Lc 22, 42

[2] Diumenge de Rams; Evangeli: Lc 19, 28-40

[3] Cfr. Lc 22, 31-32

[4] Cfr. Lc 22, 14 – 23, 56

[5] Lc 22, 24-30

[6] Lc 23, 50-53

[7] Cfr. Lc 23, 47

[8] Cfr. Lc 23, 12

[9] Cfr. Is 50, 4-7

[10] Cfr. Fil 2, 6-8

[11] Cfr. Lc 23, 48