A càrrec de Pare Tomislav Vlašić

14 d’abril de 2022

(Transcripció d’àudio)

Estimats germans, estimades germanes, estic content que puguem participar a la mateixa Eucaristia, al Sopar del Senyor.

Voldria introduir-vos en aquest dia. A la missa matutina se celebrava la missa de la unció. Té dos significats: el significat de la unció de l’oli, de la consagració de l’oli, però també de la nostra unció amb la santedat, perquè en aquest dia tots els sacerdots renoven les seves promeses al Senyor; però també els participants a la missa renoven el seu baptisme. Així, la unció davalla quan hi ha una adhesió sincera al baptisme, a la santedat, sinó, l’Esperit Sant no pot confirmar les nostres paraules amb les quals renovem les nostres promeses.

Partim d’aquest punt, entrem en aquesta celebració de l’Eucaristia, de l’últim Sopar del Senyor. Aquesta celebració no és una memòria, és un Memorial; un Memorial d’allò que Jesús va viure amb els apòstols, és un Memorial viu en aquest temps en què Jesucrist està entre nosaltres en l’Esperit Sant, en la vinguda intermèdia. Participar en aquesta gràcia, no com una memòria d’un missatge, sinó alguna cosa que entra en la nostra consciència en la dimensió còsmica i en la dimensió de microcosmos.[1]

Aleshores, concentrem-nos primer de tot en aquesta dimensió del microcosmos. Jesús entra en nosaltres de manera especial, definitiva, a través de la seva Passió, i ho expressa tot en l’Eucaristia. També la nostra participació en aquest gest de Jesús, que va més enllà de la seva mort en l’eternitat, pot assumir i hauria d’assumir la seva característica: la nostra donació de la vida perquè Ell visqui en nosaltres, com ha viscut en Maria i a través de Maria Santíssima. I això ens introdueix en aquest temps de l’Esperit en el qual Jesús és present en Esperit. Ha estat dit: el sentiran aquells que són sincers, oberts en el cor, per participar a la vida que Ell dona perquè nosaltres tinguem la seva vida, donant la nostra vida[2]. Ja recordeu que la Mare de Déu, en el llibre que hem escrit “La vida no és vida sense Déu”[3], va dir: “La vida és un misteri d’amor”[4]. I després va explicar: “Un misteri no és una cosa fosca. Misteri en Déu és immensitat, riquesa, bellesa, profunditat, grandesa”.

Aquest sopar ens introdueix a això. Unes altres paraules que ha dit la Mare de Déu: “La vida que Déu ens dona és imparable”[5]. Vol dir que quan Jesús ens comunica la seva vida en l’Eucaristia, ho rebem tot; no tot en el sentit màgic, pensant que participem en un ritu i prou, perquè Ell ens dona com ho dona tot a cada home, a cada infant a mesura que va progressant. I podem vèncer-ho tot dins nostre i vèncer-ho tot al voltant nostre, de manera que no s’extingeixi aquesta vida, que ni la mort, i tampoc l’infern puguin apagar aquesta vida. Si estem en comunió amb Crist, la mort és un trampolí cap a la immensitat.

En aquest punt, és molt important veure com nosaltres hi participem. Aquesta celebració del Sopar del Senyor no és com habitualment la majoria dels cristians participen al ritu de la Missa, sinó que és l’inici de la Passió del Senyor. En nosaltres, en el microcosmos, durant aquests tres dies, passem els esdeveniments fonamentals de la nostra vida amb Jesús. I la participació al Sacrifici de Crist, tal com sabem, allibera totes les potències dins nostre, i, rebent l’Eucaristia aquest vespre, nosaltres decidim de manera especial participar a la seva mort, a la Passió, a la seva mort per arribar a la resurrecció.

Amb la dinàmica amb la qual responguem, Déu respon, com diu l’Evangeli: “En la mesura amb la qual mesureu, sereu mesurats”[6]. Així, hi ha certes lleis que hem de veure dins nostre, com es mou el nostre esperit, la nostra ànima. Per participar al Sacrifici de Crist i arribar a la resurrecció hem de ser lliures a l’hora d’escollir, alliberar-nos des de dins de tots els ídols que ens procuren les pors. Només si som lliures interiorment, podem fer una tria lliure.

Un altre aspecte: la nostra decisió lliure és que Crist visqui en nosaltres. Crist esdevé el punt central de la nostra vida amb tota la dinàmica. Aleshores no hi ha altra tria que recórrer el seu camí, travessar aquells esdeveniments fonamentals de la nostra vida: proves, creus, amenaces del dimoni, amenaça de la mort, i tot ens serà donat, tan sols participant. Només la tria lliure ens porta a l’amor pur. I aquí hem d’afegir una altra paraula: la tria generosa; no mesurar segons les nostres necessitats de cada dia, tot això ens serà donat amb escreix, sinó la decisió per estimar Aquell que és l’Amor, que s’ha donat fins al fons per nosaltres. Aleshores, la tria de cada un de nosaltres és decisiva. La tria de Judes, que havia rebut la comunió, havia rebut molts dons de Déu, és la tria de la mort. La diferència entre el sagrament de la mort i de la resurrecció de Jesús és la mateixa mort. Per això, podem escollir segons l’escala del nostre amor generós, perquè Déu, per mitjà de Jesucrist, habiti en nosaltres i dins nostre resplendeixin tots els dons, totes les gràcies, esclati la vida en la seva immensitat, sempre a través de les proves de cada dia.

És fàcil identificar el record de la celebració de l’últim Sopar amb rentar els peus, i “Feu això en memòria meva” s’escapa[7], donar la vida l’un per l’altre en Crist, vol dir donar Crist vivent a l’altre; bevent la sang de Crist, fer el mateix, no de manera cruenta, sinó espiritualment, donant la limfa de la nostra vida a Crist per salvar el pròxim. Rentar els peus és un signe extern, i no podem identificar el nostre servei ni tan sols amb Càritas. Hi ha la caritat de Crist que ho supera tot, és el Pa de vida que podem donar a través de la nostra vida.

Crec que recordeu, vosaltres, que us hem dit que Déu està poblant la Terra amb ànimes generoses que podien viure a l’Alt Univers, per canviar les generacions[8]. Si aquest poble, que es considera part de la resta de l’Església de tot l’Univers, es prengués seriosament acompanyar aquestes ànimes des de la concepció fins a la mort, en poques generacions la Terra canviaria.

Ara, doncs, aquest vespre, mentre Jesús es dona ell mateix, us convido a donar-nos nosaltres mateixos a Ell perquè Ell ens transformi i esdevinguem pa de vida, la sang de salvació, perquè Ell es troba en nosaltres i viu en nosaltres, i tot allò que passa en nosaltres, a través nostre, és obra seva per glorificar el Pare en l’Esperit Sant.

Així, entrem en aquest Tridu Sant amb la intenció de travessar aquests esdeveniments dins nostre, aquesta dinàmica, en la mateixa dinàmica amb la qual veiem passar Jesús entre nosaltres, i arribarem a la resurrecció dins nostre. La resurrecció i el dia de la resurrecció d’aquest any, no és igual que les altres celebracions de la Pasqua del Senyor. Està inserida en aquesta presència immediata de Jesús entre nosaltres, està inserida en aquesta gràcia, en aquesta dinàmica. I després de la Pasqua, comença una altra dinàmica en nosaltres i en tot el temps pasqual.

Us desitjo un bon passatge, ple de gràcia en la intimitat amb Crist, i en la joia que es desprèn en nosaltres per la immensitat de la vida, que ni el passat ni el futur poden ofegar, perquè Jesucrist és vida dins nostre, i us desitjo una Pasqua beneïda.

I us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

---

[1] Per aprofundir sobre la dimensió del cosmos i del microcosmos us adrecem al llibre “Oltre la Grande Barriera”, cap. 12 i 13. Edizioni Luci dell’Esodo

[2] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 24 de març de 2020 “La presència de Jesús”, publicat en el llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. VII anno 2020”, pàg. 59. Tots els missatges del 2020 a partir del missatge de Maria Santíssima del 7 de desembre 2020 “El temps messiànic”, i a continuació els del 2021 (publicats al llibre “Verso la Nuova Creazione – vol.VIII anno 2021”) parlen de la presència viva de Jesucrist enmig del seu poble. Tots aquests missatges estan publicats en català en aquest web.

[3] El llibre recull tots els missatges de la Mare de la humanitat a Stefania Caterina, dels anys 2017 al 2018. El llibre està disponible en català a Edizioni Luci dell’Esodo, “La vida no és vida sense Déu”. Els missatges també estan publicats en aquest web.

[4] Cfr. Missatge de la Mare de la humanitat del 13 de desembre de 2017, publicat al llibre citat i al nostre web.

[5] Cfr. Missatge de la Mare de la humanitat del 13 de gener de 2018, publicat al llibre “La vita no és vida sense Déu”, pàg. 30, i en aquest web.

[6] Cfr. Lc 6, 36-38

[7] Lc 22, 19

[8] Cfr. Missatge del 28 de gener de 2012 “M’has fet com un prodigi”, publicat en el llibre “Verso la nuova creazione – vol. III anno 2012”, pàg. 17; missatge del 12 d’abril de 2020 “us confio tot el bé que es fa a la Terra”, publicat en el llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. VII anno 2020”, pàg. 68; i en català, els dos missatges estan publicats en aquest web.