A càrrec de Pare Tomislav Vlašić
18 d’abril de 2022
(Transcripció d’àudio)
Estimats germans, estimades germanes, en aquesta Pasqua vull subratllar especialment que aquesta Pasqua és un punt d’arribada i el punt de partença; per a molts cristians és el punt d’arribada, el punt de partença ho és per a pocs cristians perquè és com si amb la festa de la Resurrecció de Jesús el camí afluixés i es perdés. Durant la Quaresma tots ens hem preparat amb la penitència, amb les bones obres, amb la purificació interior, i això va bé, però amb la Pasqua s’arriba al punt de la Resurrecció del Senyor quan Déu ho fa tot en nosaltres. De la mateixa manera que Déu ha realitzat la Resurrecció en Jesucrist en la potència de l’Esperit Sant, així mateix, la potència de la Resurrecció de Crist actua en nosaltres en aquest camí.
Per això, és molt important que tots aquells que segueixen aquest camí prenguin consciència que estem al punt de partença: contemplar l’acció de Déu, també en les tenebres, també en les provocacions de l’infern, en tots els desastres que podem veure, percebre, que passen a la Terra.
La Resurrecció de Jesús i la seva Ascensió al cel són la seva obra acomplerta en la seva persona a favor nostre, però la corrupció en nosaltres no ha acabat. L’Evangeli d’avui ja ens diu que la Resurrecció de Jesús és negada pels caps del poble d’Israel, és més, s’han pagat testimonis falsos per mentir[1]. La Resurrecció de Jesucrist porta la salvació i el judici, la condemna. Les ànimes obertes a la Resurrecció de Crist i a la seva acció en esperit, segueixen el camí de la salvació, segueixen el camí que porta al compliment de totes les promeses donades a través de Jesús, les promeses de Déu. Les persones que es tanquen en elles mateixes i neguen aquesta potència de l’Esperit Sant, s’autocondemnen o s’aturen al nivell de l’espiritualitat superficial i no acullen plenament la Resurrecció de Crist.
Sant Pere ens va dir en un dels seus missatges, fa un parell d’anys, que l’obra dels apòstols de Crist, després de la Resurrecció de Crist era donar testimoni que Ell, Jesucrist, havia complert les profecies de l’Antic Testament i diu Sant Pere: “I la vostra tasca és anunciar la vinguda de Jesucrist”.[2] Quan diem que la nostra tasca és anunciar la vinguda de Jesucrist, no podem pensar que podem pronunciar només paraules: la crida és testimoniar Jesús vivent entre nosaltres, especialment en aquest temps messiànic de la presència intermèdia de Jesucrist en la qual la gràcia actua de forma esclatant, però sense violència. La gràcia de Jesús viu entre nosaltres fa ressuscitar, és comunicant amb tots aquells que estan oberts en l’esperit.
I tal com va succeir amb els apòstols, val també per a nosaltres. No és que els apòstols, quan van sentir la notícia de la Resurrecció de Jesús, van canviar i van anar de seguida a testimoniar això. Van encaminar-se amb Jesús quaranta dies per ser instruïts, per acollir la potència de l’Esperit Sant. I aquesta testimoniança que dona Sant Lluc als Actes dels Apòstols és donada per Pere, pels apòstols, després de la Pentecosta; després d’un recorregut interior que va realitzar Jesús ressuscitat entre ells. També, si nosaltres anem cap a la Pentecosta còsmica, esclatant, el recorregut és el mateix: nosaltres passem a través dels temps, esdeveniments, de la Terra, de l’Univers, esdeveniments litúrgics, i Déu ens porta a través d’aquests esdeveniments. És molt important la nostra participació.
Aquests esdeveniments ens posen sempre davant la tria: oberts a ser salvats o tancats, negar, per perdre’ns, però on ens porta? Ens porta a la creació nova, però a la creació nova que s’accelera dins nostre perquè Jesús prepara la seva glorificació, la seva manifestació gloriosa a través nostre. I quan rebem aquesta potència que ens transforma, aleshores, aquesta potència, com també en els apòstols, actua més enllà dels límits de la lògica humana, de la justícia humana; i en aquest cas, diem en la dimensió dels miracles, però la dimensió dels miracles és quelcom natural quan estem junts amb Crist ressuscitat, i hem de prendre aquesta consciència d’aquest camí. Som cridats a un camí de silenci perquè Jesús està entre nosaltres en el silenci; està en el silenci pel món, però és comunicant per a qui camina.
Ja veieu què va passar a la Resurrecció, en el camí cap a la Pentecosta. No era suficient per a les dones veure Jesús, no era suficient abraçar els seus peus, no era suficient per als apòstols menjar amb Jesús, conversar amb Jesús. S’havia d’obrir una altra dimensió, en la qual actua l’Esperit pur i porta els creients més enllà dels límits del sensible, dels sentits del cos. Aleshores acaba la possibilitat racional, la falsa mística. També la veritable mística ha de callar i cedir el lloc, deixar tots els signes per tal que l’Esperit actuï plenament dins nostre.
Aleshores, ja no és “veure” una cosa i “agafar-se” a una cosa que es veu, a alguna paraula que llegim a l’Evangeli, sinó que és ser comunicants amb Crist ressuscitat que supera tota lògica, tota paraula, totes les nostres explicacions de les Escriptures. I nosaltres estem en aquest temps, altrament no arribem a mirar Déu cara a cara, a comunicar amb Déu en esperit i en veritat[3].
És molt important acollir així el silenci del qual hem parlat durant l’any passat[4]. És un silenci esclatant, que batega, on s’expressa plenament la creativitat del Crist ressuscitat en cada un de nosaltres segons la nostra originalitat, segons la nostra missió. Com podeu veure, un àmbit molt, molt subtil, profund que és una obra de Déu, però com més estem oberts a l’obra de Déu, molt més fàcilment flueix tot dins nostre. També la lògica humana no ens destorba, perquè els esdeveniments que Déu permet -Déu els permet perquè l’home els ha creat, els ha escollit-, no ens molestaran. Podem sobrevolar-los i manifestar que Crist ressuscitat en nosaltres és vivent, però no amb les paraules sinó amb la nostra vida.
Per això, tot el que hem de fer en aquest temps és continuar a estar oberts, però oberts a la seva iniciativa, més que no pas a les nostres iniciatives. Aleshores es manifesta aquella creativitat de l’Esperit Sant, creativitat trinitària dins nostre que porta al compliment.
Vull dir també una altra cosa. Nosaltres, hem rebut les gràcies i estem cridats a recórrer aquest camí a favor de tota la humanitat, de qui no ha acollit aquestes gràcies, també de les ànimes que dubten. Déu vol recollir tothom, però hi ha d’haver persones com els apòstols que acullin aquesta gràcia esclatant i que manifestin això en esperit. I això és el que manifestarà el Crist ressuscitat a través dels instruments privilegiats, àngels, germans fidels, que viuen en altres dimensions, els sants, i tots aquests germans i germanes actuaran per testimoniar Crist ressuscitat en la seva vida a tots aquells que estiguin oberts.
Ara, encaminem-nos en aquesta direcció en aquest temps per acollir aquestes gràcies a favor de tothom, per estar desbordants de les gràcies en totes les proves que vivim i que viu la humanitat de la Terra.
Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Cfr. Mt 28, 8-15
[2] Cfr. Missatge de Sant Pre del 30 d’abril de 2020 “Anuncieu el retorn gloriós de Crist”, publicat en el llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. VII anno 2020”, pàg. 76, en italià; i en català en aquest web
[3] Cfr. Jn 4, 23
[4] Cfr. Missatge de Déu Pare del 7 d’agost de 2021 “Us deixo a les mans del meu Fill”, publicat en italià en el llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. VIII anno 2021”, pàg. 79, i reflexió del Pare Tomislav del 7 d’agost 2021 “Preparats pels esdeveniments”, publicats tots dos també en català al nostre web.
Cap a la Nova Creació 