VI setmana del Temps Ordinari – Any I

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

18 de febrer de 2023

(Transcripció d’àudio)

He 11, 1-7; Sl 144; Mc 9, 2-13

També a les lectures d’aquest dissabte es proposa novament un fragment de la carta als Hebreus que parla de la fe i, després, a l’Evangeli, tenim la transfiguració, transfiguració a la qual estem tots cridats a arribar, sempre per la fe. Va ser un signe gran per Pere, Jaume i Joan, que mig espantats no sabien ni què dir -i jo afegeixo que no sabien tampoc ni què demanar- perquè el Senyor diu: “No parleu d’això a ningú fins que no hagi ressuscitat d’entre els morts”. No entenien què volia dir, li van demanar sobre Elies, senyal clar de no haver entrat en aquell gran moment de la transfiguració.

Crec que aquestes lectures les posen avui perquè demà, diumenge, en canvi, el que se’ns demana a l’Evangeli i també a les lectures[1] és: si no tens la fe, pregar pels enemics, pels teus perseguidors, pels que et maltracten, només pots fer-ho en la fe.

Però aquest vespre volia esmentar la consagració de la qual hem parlat moltes vegades en aquest temps. Ho hem fet perquè com a poble hem renovat la consagració a la Santíssima Trinitat[2], però també perquè veig esmentat que teníem joves que desitgen consagrar-se.

Quan vam renovar la consagració, Déu Pare va dir que ens recordéssim que som propietat seva[3], propietat de la Trinitat. Aleshores, què és la consagració? Normalment, cada dissabte, espero, llegim la consagració al Cor Immaculat, la consagració al Cor de Jesús, a l’Esperit Sant, a Déu Pare,[4] però què és la consagració?

Podem dir amb seguretat el que no és. Consagrar-se no és prendre els vots de castedat, de pobresa, d’obediència; consagrar-se no és anar a viure als santuaris; consagrar-se no és tampoc un acte heroic que només poden fer alguns. Consagrar-se és haver tingut ni que sigui per un segon, la consciència, la certesa de ser cristians, de ser cristians i de tenir el desig de desenvolupar tots els sagraments, a partir del baptisme. És per un segon aquella llum per comprendre què és el cristià. No és aquell que va a l’església el diumenge, aquell que forma part d’una religió. Què és el cristià? Aleshores et ve l’instint, el desig de consagrar-te. És el desig de descobrir què és ser fill de Déu; descobrir i viure profundament tota la vida i la consagració: perquè el Pare ho ha fet així, perquè el Fill ha vingut a morir per nosaltres, perquè l’Esperit Sant continua actuant…, provar de comprendre-ho. No només un acte, una cosa que passa, em toca, no em toca, no! Vull entrar-hi! Això és consagrar-se. És descobrir fins al fons, fins a la plenitud com m’ha pensat el Senyor.

Ens diuen que estem units pel pensament de Déu, que hem sortit del pensament de Déu. I què era jo quan vaig sortir del pensament de Déu? Què pensava Ell de mi, quina era la meva identitat en Ell? És descobrir com soc en Déu, com som. Descobrir també tots els dons que ha posat dins nostre abans d’enviar-nos a la Terra. Aquesta és la consagració, és l’inici.

Està clar que, és evident, a la base hi ha el sortir de l’esperit del món amb les seves idees, amb els seus pensaments; sortir de l’esperit del món amb les seves màscares, amb els seus compromisos, que cal dir-ho sense avergonyir-nos, que ens han alterat i transformat a tots però en sentit negatiu. El cristià, que en tant que batejat està consagrat a Déu, no té res a fer amb el món, sinó no viu la pròpia consagració, la viu en un altre esperit.

Jo afegeixo per mi, consagrar-se és ser una mica intel·ligents. És ser honestos i admetre que posar la vida a les mans de Déu és la millor cosa que es pot fer. Si un no la fa, pobre, encara que tingui cinc llicenciatures, és poc intel·ligent. És deixar Déu lliure i fiar-se d’Ell. És partir d’Ell, amb Ell i per Ell, com diem a cada Missa: per Crist, amb Crist i en Crist. És comprometre’s, perquè veritablement és un compromís, a no fer res més en cap àmbit de la nostra vida sense abans haver-ho compartit amb Déu i decidit juntament amb Déu. És comprometre’s a fer això cada dia, a no fer res més, no decidir res més sols.

Certament, si estic consagrat seriosament, vol dir ser feliços; feliços de ser propietat, feliços d’haver-li donat la llibertat, feliços d’estar amb Ell. Serà provada, ben segur, cada consagració, clar, però aquelles paraules: “Si poso la mà a l’arada i miro enrere, no soc digne d’Ell[5]. I jo afegeixo: si poso la mà a l’arada i no soc feliç, no entenc la consagració. Si em pesa haver-li confiat la vida, haver-li donat la llibertat, si em sembla que em falta alguna cosa, aquelles paraules “m’ofereixo”…, però què has ofert?, no has entès la consagració. És en aquest punt que cal treballar. No és un problema no haver entès. A mi em passa, però, quan em passa, entenc que he de treballar. Si penso que he fet alguna cosa, que he sofert, que estic cansat, que he deixat, vol dir que no he entès res, que encara no he deixat anar.

La consagració és només i exclusivament un acte d’amor. Tal com he dit abans, és haver entès per un segon l’amor de Déu, per un segon haver-lo sentit, acollit, haver estat per un segon també jo al Tabor, haver-lo vist transfigurat i aleshores, en aquell moment, en consagro per viure sempre així. Després, certament, es baixa del Tabor i a vegades aquest amor esdevé amor a la creu, amor en la foscor, amor sacrificat en pau, però ha de ser sempre en la pau, per què? Perquè hi ha la fe, fe que pot ser provada, però no ens pot deixar mai. Consagrats en la foscor, en les proves, pot un consagrat plorar? Pot un consagrat estirar-se els cabells? Sí, però mai dubtar. No pot mai dubtar en Déu, en ell mateix sempre, però en Déu mai.

Si ens consagrem, i ens hem consagrat, és tenir un sol programa, només un, no hi ha necessitat de tantes idees, tants càlculs, només un programa: conèixer el Pare, el Fill i l’Esperit Sant[6]. La vida és això, és triar això: em consagro perquè desitjo conèixer el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. És tenir una sola ambició. A la vida es parla de tenir molts objectius, molts càlculs, molts programes, molts desitjos, en canvi aquí només un: La Nova Creació, però no per estar bé: perquè sé que a la Nova Creació estaré amb el Pare, amb el Fill i amb l’Esperit Sant. Desitjar-la només per això: per estar amb ells i amb tots aquells que l’han escollit.

Dit això, com és la vida a la Terra després d’una consagració? Fixeu-vos que no és només per a alguns, és per a tothom. De fet, se’ns ha demanat consagrar-nos com a poble, perquè ser consagrats no vol dir em caso o no em caso, sacerdot o no sacerdot, al santuari, no al santuari. No. Vol dir viure com he dit. Després, cada un de nosaltres en la pròpia identitat arriba a això, sigui casant-se, qui sigui com a sacerdot, o missioner, o… poseu-hi el que vulgueu, però sempre en aquesta dinàmica de la consagració.

Com a poble estem cridats a això. En aquest moment estem cridats a contrarestar l’energia disgregadora. Ho podem fer amb l’energia primària. Imagineu només per un segon la potència que tindria el poble de Déu, la seva Església, si fos un poble que viu el sacerdoci, la profecia i la reialesa, consagrat. Fixeu-vos que estem cridats a això, si volem estar amb Jesús que és present, caminant amb Ell en aquestes situacions del món, arribar als desesperats. Ho podem fer només així.

I que Maria Santíssima acompanyi el nostre desig de viure així, atregui totes les ànimes que han estat preparades per viure així, que porten dins seu aquesta llavor, aquesta necessitat de vida, de vida de veritat. Que Maria Santíssima ens guiï, guiï tota l’Església i reuneixi també tots aquells de l’univers que tenen aquest desig, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.


[1] Lectures del VII diumenge del Temps Ordinari, Any A: Lv 19, 1-2.17-18; Sl 102(103); 1 Co 3, 16-23; Mt 5, 38-48

[2] Veure les pregàries de consagració en aquest web, a l’enllaç “Consagracions i pregàries”

[3] Cfr. Missatge de Déu Pare del 19 de gener de 2020 “Renovo amb vosaltres la meva aliança”, publicat al llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. VII anno 2020”, pàg. 43, en italià; i en català en aquest web

[4] Vedi nota 2

[5] Cfr. Lc 9, 62

[6] Cfr. Jn 17, 3

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s