V setmana del Temps Ordinari – Any I

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

11 de febrer de 2023

(Transcripció d’àudio)

Maria Santíssima de Lourdes

Gn 3, 9-24; Sl 89; Mc 8, 1-10

En aquests fragments del Gènesi sentim clarament que el fruit del pecat és la por, és la por de Déu. Abans del pecat original, i serà després així també a la Nova Creació, no existia la por i no existirà. No existia cap mena de malícia, de perversió, els mals pensaments. El pensament només era positiu i no coneixia el mal i, repeteixo, serà així a la Nova Creació. Crec que per a nosaltres és difícil fins i tot imaginar-ho, perquè surt immediatament el petit dubte: “Però!…” Ens sembla impossible no pensar malament.

La traïció de Llucifer va produir el mal. L’adhesió de l’home a Llucifer ha sotmès tota la humanitat a la por. La por l’ha creat Llucifer, la seva traïció, i nosaltres ens hi hem adherit, i sabem que l’arma de Llucifer és la por. Ell sotmet l’home, l’Univers, amb la por a la mort.  La feina del mal és aquesta: insinuar la por. Aleshores, torno a repetir: Què és allò que venç el mal? La fe. Sabem que aquest és el temps de la fe, que el món té necessitat d’una petita resta que tingui fe. Torno a repetir: Jesús se’n va preguntant: “Quan torni trobaré fe?[1]. La fe és el contrari de la por. Si tinc fe en Déu Pare, si tinc fe en l’acció de Déu, si tinc fe en tot allò que reconec com a do, s’allunya la por. Allunyant-se la por ve la pau, allunyant-se la por comença la vida, però, si em queda la por, ni tan sols puc veure la vida, tot és un espant. Tinc necessitat de seguretats. La por té necessitat de seguretats, la fe no.

Vull assenyalar que, fins i tot després del pecat original, Déu no va castigar l’home. Li va explicar les conseqüències del pecat, però Ell no el va castigar. És més, de seguida va fer que l’home comencés un camí de redempció. De seguida diu: “El llinatge de la dona aixafarà el cap de la serp[2], ja dona la mirada de salvació, de seguida. La redempció que Déu va voler, en lloc del càstig va tenir la seva plenitud en Jesucrist. En lloc de castigar-nos, va enviar el seu Fill a pagar per nosaltres.

Així que, la confiança, pensar bé, estimar Déu i estimar el pròxim no són ordres que Déu dona, però cal dir que tampoc són opcions, no puc fer altra cosa que ser així, són necessàries. Déu ha donat la possibilitat de tornar a viure sense por, a viure com a fills, però el passatge és Jesucrist. Sense, no es pot. Ho subratllo per evidenciar clarament que no hi ha un altre camí. Fixeu-vos que hi ha un truco subtil, però greu, buscar un altre camí fora de Jesucrist. No hi és.

Quan Sant Pau diu: “Fe, esperança i caritat[3], són indispensables per viure. No pots viure sense fe, pots sobreviure. No pots viure sense esperança, sense amor. Estaràs viu, però ja ets mort. Són indispensables. Aleshores, torno a dir: es fa més clar entendre que de l’acció en esperit és d’on parteix tot, que l’acció en esperit és més forta que les coses concretes, perquè la fe és precisament una acció en esperit. Creure és una acció en esperit. Aleshores podeu entendre que amb la nostra fe podem moure les muntanyes, amb la nostra fe podem transformar el món, amb la nostra fe podem de veritat aturar les guerres i és una acció en esperit. Però hi hem de creure.

També, si mirem les tragèdies d’aquests dies, d’aquest temps, guerres i terratrèmols, el nostre celebrar amb fe, el nostre apropar-nos a aquestes situacions amb fe, estimar, incideix tant com aquells que els porten les ajudes. I dic encara més, i no vull menysvalorar, però una celebració feta amb fe els arriba, els salva; arriba a aquells que estan sota les runes encara vius i que moriran de gana i de fred si no els troben. Podem estar al seu costat juntament amb els àngels i acompanyar-los en aquest camí. La fe!

Si ens hi fixem, totes les revelacions que hem rebut, tots els instruments que Déu ha donat a cada època, agafeu des d’on vulgueu, tenien sempre un sol objectiu -també nosaltres estem cridats com a poble, com a Església, a aquest objectiu- anunciar: “Retorneu a Déu!”, anunciar a l’Univers: “Torneu a Déu! Torneu a Déu amb tot el cor! Poseu Déu al centre de la vostra vida. Poseu les lleis de l’esperit al centre perquè són el motor de la vida. Cerqueu les coses del cel i tot us serà donat amb abundància”.[4]

Estem cridats a això, però també concretant-ho, vivint així, encarnant-ho, posant Déu al primer lloc. I tot allò que construïm, fem-ho partint de Déu, que sigui Déu que ho construeixi tot entre nosaltres, també les coses materials. Construir la comunió, construir la fe, construir l’esperança, construir-ho tot. De debò, que la Jerusalem que davalla del cel es trobi amb una Jerusalem de la Terra que intenta elevar-se, trobar-se a mig camí! Això per dir a tot el món: “Torneu a Déu!” Simplement és això.

Cadascú ho ha de fer en la seva pròpia originalitat, però com originalitat de poble és justament ser aquesta llum, una ciutat situada dalt de la muntanya[5], que pot agradar o no, però que fa llum. A alguns, la llum els molesta. Per fer-ho hem de posar-hi totes les nostres forces, tot, i aquí és on oferim la nostra vida.

Mireu, sense canviar l’esperit, la Terra no millorarà. Sense una transformació radical del pensament de l’home, cap intervenció humana aconseguirà parar aquests desastres que s’estan produint, cap. O l’home canvia, o les coses empitjoraran. Mireu, ja res serà com abans. Davant nostre hi ha un temps nou preparat per Déu. O entrem amb la fe en aquest temps, en aquesta realitat, hi entrem a través del pensament de Déu, o el perdem del tot. No podem entrar-hi només a mitges: o hi entrem o ens quedem fora. Ja no hi ha res al mig, i cada vegada hi haurà menys mig.

L’ajuda que Déu continua allargant a l’home és per tornar a Ell, per conèixer-lo, és per construir juntament amb Ell la Nova Creació. Però, repeteixo, no deixarà res a mitges. Ara Ell, o es dona Ell mateix a persones que es donen completament a Ell per esdevenir una sola cosa, o per a qui no es vol donar completament, Déu es retira. No donarà més gràcies gratis date, consolacions. O és tot o és res. Aquest és el nostre temps.

Amb els ulls de la fe hem de dir que veritablement aquest és un temps meravellós. Tenim la possibilitat de viure la plenitud; segur que també a nosaltres Jesús ens diria: “Molts profetes i justos haurien volgut dir allò que sentiu vosaltres, viure allò que viviu, però no van poder[6]. És així. Per això, caminen contents, confiats, anem endavant amb fe. Us he dit moltes vegades: Déu ens ha pres seriosment. Nosaltres som sincers quan oferim la vida, quan li diem que el volem servir i em permeto dir, ho diem una mica també presos per l’entusiasme, però Déu ens pren seriosament. I per això ja no ens deixarà. Ell anirà i farà de nosaltres criatures noves. Maria Santíssima ha promès davant Déu que farà de cada un de nosaltres els fills de Déu[7], i Maria Santíssima les promeses les compleix. Per això, confiats, anem endavant més enllà de tot el que passa. No tingueu por i donem gràcies a Déu.

I que Maria ens beneeixo, beneeixi aquest vespre totes les situacions més terribles, reculli el dolor de tots els malalts i el porti a Déu, reculli el crit de tots els desesperats i el porti a Déu. I que la seva benedicció davalli damunt nostre i sobre aquesta humanitat, en el nom del Pare, del fill i de l’Esperit Sant.


[1] Cfr. Lc 18, 8

[2] Cfr. Gn 3, 15

[3] Cfr. 1 Co 13, 13

[4] Cfr. Mt 6, 33

[5] Cfr. Mt 5, 14-16

[6] Cfr. Mt 13, 17

[7] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 31 de desembre de 2019 “Solemne consagració a Maria Santíssima per l’any 2020, publicat al llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. VII, anno 2020”, pàg.28, en italià; i en català en aquest web

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s