Església de Jesucrist de l’Univers
A càrrec de Mauro
24 de febrer de 2024
(Transcripció d’àudio)
Dt 26, 16-19; Sl 118; Mt 5, 43-48
També a través de les lectures d’aquests dies, d’ahir i d’avui, podem veure, podem observar l’acció de Déu, que sempre porta més enllà. Ho va fer amb el poble d’Israel, ho ha fet amb els cristians, ho està fent ara, en aquest temps: el camí que Déu fa, d’agafar l’home i portar-lo més enllà, et porta sempre més enllà, fora de tot el que és el món, el pensament del món, l’esperit del món. Veus que en realitat és un camí de Jesús que baixa als inferns (ho dic així), i que et porta de nou a allò que estava previst que fossis: fill de Déu; i és un camí en la fe, però que està sempre darrere del Fill de Déu, l’acció de Déu.
Llegiu més: Dissabte de la I Setmana del Temps de QuaresmaEn el Deuteronomi d’avui diu: “Et mano que posis en pràctica aquesta Llei”. Per aquell temps, un poble que tenia la Llei era un poble més enllà de tots els altres. I després (no ho llegeixo tot) continua i diu: “Avui el Senyor t’ha fet declarar que ets per a Ell un poble especial, la seva possessió personal. En fama i esplendor, et posarà per sobre de totes les nacions, perquè ets un poble consagrat”.
A l’Evangeli[1] sentim: “Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen”. Enllaço amb l’Evangeli d’ahir[2], que està relacionat amb el d’avui: “Si no supereu la justícia dels fariseus, no entrareu en el Regne del Cel”.
Aquí cal fer un pas: superar la justícia dels fariseus no vol dir “si no sou millors que ells respectant les lleis”, perquè ells les respectaven perfectament. Ja aleshores, fa dos mil anys, deia: si no podeu partir de l’esperit, tenir un esperit nou -de fet, a l’Evangeli sempre parla de vi nou, de bots nous,[3] l’home vell que mor, l’home nou que neix- si no podeu seguir la vida que parteix del vostre interior, i us quedeu en la justícia dels fariseus que es basava en la Llei, no entrareu en el Regne del Cel.
Sant Pau parla moltes vegades d’aquest aspecte: no és no respectar la llei, és anar més enllà de la Llei, i només si vas més enllà de la Llei pots estimar els teus enemics, pots pregar pels qui et persegueixen. “Sigueu perfetes com perfecte és el vostre Pare”. Si us quedeu amb la Llei, és impossible ser perfectes com perfecte és el vostre Pare. Si busques anar més enllà de la llei de l’esperit, s’activa en tu la dinàmica del Fill de Déu, i el Fill de Déu és perfecte com perfecte és el seu Pare.
Jesús va començar aquest camí, un camí nou, que culmina amb la Creació Nova. Aquest camí té un final amb el seu retorn gloriós, i obrirà la Creació Nova. Va començar amb l’Antic Testament, amb el poble d’Israel, la preparació del Messies, Jesucrist ens ha obert un camí: l’oferta de la vida. A través de l’oferta de la vida pots anar més enllà de la justícia dels fariseus, pots continuar el camí per arribar al nostre temps, en el qual Ell és aquí, present en la seva segona vinguda, en el qual la seva Església surt a la llum, en el qual hi ha més gràcies que en els primers temps, precisament perquè hi ha tota la gràcia de qui ens ha precedit, per ser aquells que obren també la Creació Nova, juntament amb Ell.
Si ho pensem, pels jueus d’aquell temps, en el temps de Jesús, quan era a la Terra, era necessària una gran obertura, una gran llibertat per seguir-lo. Violava el dissabte i no es donava per descomptat continuar seguint-lo. Avui, per a nosaltres és fàcil dir: “Com és que no el van acollir?”. Calia, ja aleshores, saber escoltar dins teu el que passava en el teu interior quan senties les paraules de Jesús, què es movia dins teu quan el trobaves, quan el miraves. A l’Evangeli hi ha molts episodis d’aquests: quan crida a Mateu[4], la dona que diu: “Si li toco el mantell, em curaré”[5], eren moguts per alguna cosa dins seu, no era qüestió de Llei, de justícia dels fariseus.
L’Evangeli diu: “Parlava amb autoritat. Què és tot això?”[6]. Un que parla amb autoritat, però que va més enllà de la Llei. Fixeu-vos que aquesta dinàmica no ha acabat, val també per a nosaltres ara, totes les paraules que hem sentit, totes les gràcies que hem vist, tocat. Acollir-les en el nostre interior, què desperten? Sents la veu d’un que parla amb amor i autoritat, que et porta més enllà, que sempre va més enllà, més enllà de la justícia i no només de la dels fariseus, també de la dels cristians, de l’home.
Mireu, en aquell temps, fa dos mil anys, l’Esperit Sant encara no hi era, va ser donat després, però igualment, molts ja reconeixien en Jesús que Ell era la Veritat, reconeixien que era la Vida. Ja aleshores alguns van reconèixer que Ell era la Veritat, que era la vida, quan diu a Cafarnaüm: “També vosaltres em voleu deixar?”[7]. I Pere diu: “A qui aniríem? Només tu tens paraules de vida eterna”. Aquests són els passos que hem de fer cada un de nosaltres. Quan diem “posar a Déu al primer lloc, desitjar només conèixer Jesús, i conèixer el Pare, que la nostra vida estigui a la seva disposició”, ho entens si, si tens aquestes actituds: “A qui aniré?”. Ha de despertar en mi, com en Pere: “On vols que vagi, lluny de tu? Només tu tens la Vida. Ho reconec, malgrat les dificultats, malgrat els moments de desànim. Ets la Vida”. I això va més enllà de l’estructura, de les lleis, de les normes, de la jerarquia; això està en la relació personal en Déu. Quan diem: “Per sobre la consciència no hi ha res” -ho diu l’Església- és en aquest sentit: per sobre de la consciència no hi ha res, hi ha la teva relació amb Déu, ningú et pot manar si la teva consciència no l’accepta.
Llavors, si continuem en el camí, Pentecosta, i amb la Pentecosta, quin foc que surt d’aquells homes!: el coratge de deixar-se menjar pels lleons, de donar la vida, de… era tot natural per ells. Ho deixaven tot i seguien els apòstols, com si fos la cosa més normal: “Hem trobat la vida, l’abracem”. Aquest era el fruit de la Pentecosta. Pentecosta, que sembla que de mica en mica, amb els anys, s’hagi alentit, desaparegut. Pentecosta, que nosaltres sabem, ara està en acció la Pentecosta Còsmica, silenciosa, que, però, parla dins els esperits, desperta les ànimes. Nosaltres ens hem d’inserir en això, eh, amb la nostra fe, aquesta és la nostra acció: immergir-nos en aquesta Pentecosta, si no, serem persones que no superen la justícia dels fariseus, no tindrem la gràcia que ens porta més enllà. Això val per a nosaltres com pels Hebreus en el desert, com pels primers cristians, aixecar-se i posar-se a caminar, com per Abraham, cap a allò que no saps, però que sents que és bo. Això no ha canviat.
El segle XX ha tingut més màrtirs que la primera Església, màrtirs cristians. Crec que en aquest moment, per un que vulgui viure tot això, ser totalment de Crist, trobar el Crist, voler el Crist, és un martiri diari que reps contínuament, perquè tota la dinàmica de la societat, del món, en tots els àmbits -espero no equivocar-me- em sembla que tot vagi contra la dimensió del Crist, del cristià, i quan no pot anar en contra intenta diluir-ho amb compromisos, amb raonaments, de manera que no hi hagi aquella dinàmica viva de qui sent dins seu, escolta i segueix. Qui vol fer això s’enfronta, viu un martiri quotidià.
La segona vinguda de Jesús és aquí i està actuant amb el poder de l’Esperit Sant. Ho està fent tot com ho feia aleshores, però encara més, perquè ara la seva potència no es pot dir que ha augmentat -és el Fill de Déu- però ja no està condicionada per la dimensió de la carn, que, de totes maneres, Jesús també va portar a la Terra, la va haver de portar, Redemptor i nosaltres corredemptors amb Ell. Però Ell, en aquest moment, juntament amb Maria Santíssima, no porta aquest pes; està present, és viu i en aquesta presència pot estar a tot arreu. No està només a Natzaret o a Jerusalem, està a tot arreu; camina per aquests camins i ens ha demanat que caminem amb Ell, ens ha demanat que siguem foc juntament amb Ell, que el seguim com el van seguir els primers cristians, com el van seguir els primers, com he dit abans.
També a nosaltres, que tenim l’Esperit Sant, se’ns demana coratge, coratge d’escollir la Vida, amb majúscula. És el coratge de no entrar en compromisos, i és fàcil entrar-hi, inclús pensant en el bé; el coratge de fiar-nos de la seva obra, fiar-nos que és Ell qui ho porta tot a compliment; no preocupar-se pel que veiem, perquè, mirant al nostre voltant, el dia d’avui, estem en una guerra es pot dir “mundial”, una confusió espantosa. Et surt de dir: “Però… està aquí? Però no, on és?”. Tot aquest mal que està sortint és precisament fruit de la Seva presència, perquè tot és provocat i tot surt a la llum. Però nosaltres no hem de posar la mirada en tot això, sinó que hem de mirar dins nostre, veure què ens demana per anar darrere seu, per anar més enllà, perquè la nostra justícia superi aquella altra -espero no ofendre ningú- dels cristians tebis, superi la dels cristians que es diuen batejats, però que no participen en la vida del Crist. Hem de seguir-lo més enllà de tot això.
Ja hem fet grans passos escollint com a eix central els tres pilars: l’oferta de la vida, la integritat i la comunió universal; hem escollit i ofert la vida perquè volem conèixer el Pare i Aquell que el Pare ha enviat[8], volem que sigui la nostra llum, que estigui al primer lloc. Hem reconegut els instruments extraordinaris com un do, no com un pes, com una càrrega, sinó com una cosa que Déu et regala, com són els Sagraments, com és el purgatori; són dons de Déu perquè tu puguis anar sempre endavant cap a la vida de Déu.
En la comunió universal reconeixem que estem protegits, que anem acompanyats, que som ajudats allà on nosaltres no arribem. Confiem que allà on faltem nosaltres hi arriba la comunió, i per això no només creiem en la presència viva dels germans fidels a Déu en l’Univers, que ens ajuden, i no és creure-hi, és alegrar-nos del fet que hi siguin -menys mal que hi són! I volem viure la comunió amb ells.
Això és el que he dit. Com anar més enllà? Com seguir el Crist, superant la justícia dels fariseus? Llegeixo, us dic les paraules de Déu Pare, perquè siguin aquestes les que ens ajudin:
“Us demano que no us poseu al cap, cap esquema de com ha de ser això, allò o allò altre. Deixeu de banda totes les idees, tots els esquemes, com els heu vist fins avui, perquè són el fruit de moltes coses equivocades que us han estat inculcades al cap. Ara heu de caminar lliures i deixar que la meva obra vagi endavant a través del meu Fill, en l’Esperit Sant, per mitjà del Cor Immaculat de Maria. I en el vostre interior entendreu les coses amb facilitat, les entendreu sense esforços, sense pors i sense dubtes. Les veureu obrir-se davant vostre com s’obre una flor, però heu de deixar tots els prejudicis, heu de deixar les idees fixes, tot el que us heu posat al cap de com hauria de ser una persona, de com hauria de ser un sacerdot, de com hauria de ser un poble. Esborreu-ho tot, tot el que és vell i deixeu que ara la meva novetat transformi les coses.
Tot el que poso davant vostre és perquè ho estic transformant: estic transformant la realitat. La Creació Nova està en ple desenvolupament. No hi arribareu màgicament, no baixarà de dalt, sinó que es farà davant els vostres ulls amb la vostra ajuda. Ara necessito que vosaltres us renoveu mentalment. Abandoneu tota planificació mental que heu fet durant la vostra vida. No és culpa vostra, heu estat educats així, a planificar-ho tot, a veure-ho tot, a establir criteris per tot i, si alguna cosa no coincideix amb el vostre esquema, la llenceu. Però no és així. Quedareu sorpresos de com jo faré les coses, coses noves, partint inclús del que us sembla el menys probable i, als vostres ulls, menys just, però jo decideixo el que és just.
Deixeu que actuï el meu Fill. A Ell li he donat tot el poder al Cel i a la Terra, per realitzar la meva obra en l’Esperit Sant i Jesús actuarà amb l’Esperit Sant. Junts tiraran endavant tots els projectes, vosaltres només haureu d’acollir i participar amb la vostra pregària, amb la vostra celebració, amb l’oferta de la vostra vida. Aquesta serà la clau que obrirà totes les portes, ja que d’altra manera acabareu actuant com l’Església vella, que al final ho ha codificat tot i no ha arribat a res. No actueu així! Deixeu que jo compleixi el que em correspon i vosaltres feu la vostra part.
Us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.
[1] Cfr. Mt 5,43-48
[2] Cfr. Mt 5,20-26
[3] Cfr. Lc 5, 37-38
[4] Cfr. Mt 9, 9
[5] Cfr. Mt 9, 20-22
[6] Cfr. Mc 1, 27
[7] Cfr. Jn 6, 60-69
[8] Cfr. Jn 17, 3
Església de Jesucrist de l'Univers 