Vosaltres sou el meu poble sant

12 de novembre de 2010  

Missatge de Jesús

“Estimats fills meus,

ja us he dit que sou el temple viu de Déu. Fem ara un pas més enllà. Desitjo ajudar-vos a comprendre que cada un de vosaltres si m’estima i em segueix, és part del poble de Déu. Per qui està format aquest poble? Per tots aquells que adoren el meu Pare, que em reconeixen com a Fill de Déu i Redemptor, i acullen l’Esperit Sant.

 El poble de Déu és un poble immens. Abasta moltes realitats i no està limitat només a la Terra. D’ell en formen part, primer de tot, la meva Mare i Mare vostra, Maria Santíssima que és l’alegria del meu cor i la diadema del meu poble. Inclou els àngels i els vostres germans del paradís i del purgatori. Inclou també altres germans, homes com vosaltres, creats a imatge i semblança de Déu, que viuen sobre altres planetes de l’univers i que serveixen fidelment el seu Creador;  encara no els coneixeu però un dia els veureu. També he donat la vida per ells, encarnant-me, morint i ressuscitant sobre la Terra una vegada per sempre, per tal de redimir tota la humanitat de l’univers. No us escandalitzeu d’aquestes paraules meves! Sapigueu que el meu Pare no coneix límits per crear i que la seva vida omple l’univers. Us parlaré d’aquesta realitat en una altra ocasió, perquè això és molt important per la vostra vida.

Per ara sapigueu que aquest poble tan gran forma part de l’Església Universal que és la meva Esposa i el meu Cos Místic. Vosaltres formeu part d’aquesta realitat immensa en virtut del baptisme que us ha submergit en la meva vida, permetent-vos participar plenament en la gràcia de la redempció. Aquesta gràcia, però, ha de créixer durant la vostra vida per donar fruit i transformar-vos en criatures noves, en membres vius del meu Cos.

En el moment del baptisme heu estat ungits per ser sacerdots, profetes i reis. Per això el meu poble és un poble sacerdotal, profètic i reial.

 És un poble de sacerdots perquè participa en el meu sacerdoci. En efecte, Jo sóc el Sacerdot Suprem, aquell que ha ofert al Pare el sacrifici de la vida per la salvació de cada home. Per això, qui s’ofereix a mi és sacerdot junt amb mi. Penseu bé això: cada un de vosaltres, home o dona, si m’estima  sincerament i desitja oferir-se a mi, participa plenament en el meu sacerdoci.

Aquest és el sacerdoci reial del meu poble, que fa de cada un de vosaltres un sacerdot, amb la missió d’oferir al Pare, a través meu, tot allò que forma part de la seva vida. Què vol dir això? Vol dir que tot el que està en vosaltres i al vostre entorn, les vostres alegries, dolors, fatigues, les persones que estimeu, i fins i tot els vostres enemics, les creatures, la vida i la mort, tot pot ser un do que les vostres mans sacerdotals eleven al Pare, unit al meu Sacrifici. Sobre aquest oferiment vostre davalla el foc de l’Esperit Sant i consumeix l’ofrena, i el seu perfum arriba al tron ​​de Déu.

Aquells d’entre vosaltres que són sacerdots ministres, com els bisbes, els rectors, etc., exerceixen el sacerdoci com a ministeri, o sigui, com un servei a la comunitat dels fidels i presideixen la celebració eucarística. El seu primer deure és el d’oferir-se a si mateixos a mi pel poble. Jo sóc el Pastor que va oferir la vida per les ovelles; cada pastor ha de oferir-me la seva vida per les ovelles. Els sacerdots ministres acompanyen espiritualment al poble per conduir-lo a la comprensió de la seva missió sacerdotal; l’ajuden a arribar a la plena maduresa, a la consciència i a l’exercici del sacerdoci reial. Però el sacerdoci ministerial no és diferent d’aquell dels membres del poble, més encara, el sacerdoci reial del poble està a la base del servei atorgat al sacerdot ministre.

 Desitjo que sigueu conscients de que la Santa Missa és celebrada pel poble, en unió amb el sacerdot que presideix la celebració. Per això, cada un de vosaltres, en el moment de l’ofertori, a través de les mans del sacerdot ministre i en comunió amb ell, s’eleva a si mateix a Déu oferint-li el que porta al cor. Penseu en això: teniu la possibilitat de ser sacerdots, és a dir, aquells que recapitulen en Crist les alegries, els dolors, les obres bones, la vida mateixa en nom de tota la humanitat que en aquell moment cada un de vosaltres representa davant de Déu. Quantes persones, quantes situacions podeu oferir en la santa Missa demanant-li a Déu que faci davallar les seves gràcies sobre tots els que en tenen més necessitat! Sou conscients d’això, us ho han ensenyat? No m’ho sembla, a jutjar per les vostres celebracions fredes, distretes, precipitades, com un ritu que us avorreix, que no us pertany i al qual assistiu passivament per obligació o per costum. Les esglésies resulten ser per a molts de vosaltres lloc de trobades superficials, de xerrades que pertorben i no lloc sagrat de silenci i de pregària. No fillets, no ho feu això! Entengueu en canvi el vostre rol sacerdotal, comenceu a viure de manera diferent la santa Missa; entreu a l’església conscients de la grandesa de la vostra missió sacerdotal.

 La missió sacerdotal del poble no s’esgota amb la celebració eucarística, sinó que continua en la vida de cada un, amb l’oferiment de la vida a Déu, a través de Maria Santíssima . A cada moment, en el temple de la vostra persona, sobre l’altar del vostre esperit, oferiu a Déu el vostre cos i la vostra sang com el pa i el vi per a la celebració d’una llarga Missa, la de la vostra vida, una litúrgia vivent que es compleix en cada un de vosaltres si s’ha ofert a Déu.

El meu poble és un poble de profetes. Què vol dir això? Vol dir que en vosaltres està present l’Esperit Sant, que us fa capaços de comprendre i comunicar als altres el pensament, els desitjos, les advertències de Déu; us fa capaços de llegir els signes dels temps. Per arribar a això hi ha sempre i només una única manera: oferir la vida a Déu a través de la meva Mare santíssima. Ella és l’esposa de l’Esperit Sant, que us uneix a mi; i jo us comunico el que necessiteu per a valorar les situacions, i per saber llegir a la llum del meu pensament. Així vosaltres coneixeu la meva voluntat i podeu ajudar els altres a comprendre-la. El profeta és aquell que viu unit a mi, i per això sap captar els desitjos de Déu i sap comunicar-los al proïsme, orientant-lo cap a mi. El profeta és aquell que viu plenament l’oferta de si mateix a mi i s’identifica amb el meu Esperit. Viu sense malícia davant de Déu, sense aprofitar-se de les gràcies i els dons de Déu portant-los a benefici del propi egoisme. Viu en comunió amb els seus germans i exerceix el seu ministeri profètic al servei i per a l’edificació del poble.

Quants de vosaltres sabeu que sou profetes? Pocs. No obstant això sou un poble de profetes, però ningú us ho ha ensenyat. A l’inici de l’Església sobre la Terra, l’Esperit Sant davallava sobre les primeres comunitats i guiava al poble de Déu a través dels seus membres; cadascú exercitava el do de la profecia, i l’Església caminava en la veritat, guiada pel  meu Esperit. I ara? La profecia s’ha apagat a la meva Església, substituïda per discursos humans que no donen fruit; ha estat deixada de banda com un instrument inútil, vigilada de lluny com es fa amb l’enemic. No obstant això, us repeteixo que sou un poble de profetes. Així doncs, obriu-vos a l’acció de l’Esperit Sant, feu-ho amb humilitat, sense fanatismes ni coercions. Oferiu-vos vosaltres mateixos i despulleu-vos del vostre egoisme i de les vostres astúcies, de les vostres ambicions, dels vostres narcisismes; aquestes coses són desagradables a l’Esperit Sant. Ell sap bé el que pot i el que ha de complir en cadascú i en el poble de Déu per fer créixer la llavor de la santedat. Demaneu-li que guiï les vostres vides i la del seu poble. Ell ho farà i us conduirà cap a mi, us parlarà de mi i vosaltres podreu parlar de Déu a tots els que us escoltin. Així creixerà el meu poble i serà un poble sant. Llavors els profetes s’aixecaran de nou en les assemblees i manifestaran els anhels de Déu. Desitjo parlar al meu poble i instruir-vos en la intimitat de cada un de vosaltres perquè jo sóc l’únic Mestre i sóc també el Senyor; tinc tot el dret de parlar directament al meu poble, i ho faré. Per això, desperteu-vos i prengueu consciència de la vostra missió i de la vostra dignitat.

El meu poble és un poble reial. Compreneu això? Vosaltres participeu plenament de la meva reialesa, perquè jo sóc el Rei de l’Univers. Tots vosaltres, sense exclusió de ningú, esteu cridats a regnar amb mi. Així hauria d’haver estat des de l’origen: l’home creat per Déu, hauria d’haver governat la creació en nom de Déu. Quin immens privilegi i quina reialesa! Però el pecat original no ha permès res d’això, i l’home de la Terra, de rei es va convertir en tirà, petit i ferotge, que pretén dominar, no en nom de Déu sinó contra Déu.

Després de la meva mort i resurrecció vaig pujar al cel i regno en la glòria junt amb el meu Pare i l’Esperit Sant. A la meva glòria he portat també la vostra humanitat que he pres sobre meu. D’aquesta manera us he rehabilitat davant el meu Pare i Pare de vostre, permetent-vos tornar a regnar amb mi i a través meu. Ara us toca a vosaltres triar: si us oferiu a mi, regnareu amb mi. Si rebutgeu fer-ho, continuareu essent aquests petits tirans que devasten la Terra, sempre en lluita amb els vostres semblants que es consideren més forts que vosaltres.

Per tant, que espereu a donar-me la vostra vida? No us sembla gran el destí que us he reservat? Jo no us forço mai, perquè respecto la vostra llibertat. Per això esperaré la vostra resposta. El que us dic, ho dic pel vostre bé i per la vostra felicitat, perquè Déu no desitja altra cosa per a vosaltres i no busca mai el profit propi.

Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.”

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s