A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

14 setembre 2017

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, avui celebrem l’exaltació de la Santa Creu. Tradicionalment, per l’Església, aquesta festa és l’entrada al període fort de l’any litúrgic.

Avui desitjo que reflexionem junts sobre el missatge de la Mare de Déu, donat ahir a la Stefania, per tota la humanitat[1]. La festa d’avui convida tots els creients a elevar la seva mirada cap a les dimensions extrasensorials. Déu volia guiar Israel cap a la novetat, cap a una relació amb Déu viu, Déu únic, Déu del Cel, de la Terra, de l’univers. Jesucrist ha obert el camí per nosaltres, i amb la gràcia l’obre contínuament.

Estem en un període de la humanitat en què travessem diversos esdeveniments, i ens esperen diferents esdeveniments. Som el poble que creu en la creació nova, que s’ha encaminat cap a la creació nova, cap a la recapitulació en Crist de tot l’univers, així que hem de llegir aquest missatge en aquest context, en el context de tot allò que ens ha estat indicat com a passatges dintre la dimensió del Triomf del Cor Immaculat de Maria, que és el Triomf de Déu en la humanitat.

Desitjo que, cada vegada més, llegim aquests missatges en les festes perquè som un poble que celebra els esdeveniments de la gràcia que passen entre nosaltres i dels que participem; i és molt important que aquests missatges no els rebem com una simple informació a internet sinó oberts en esperit, invocant l’Esperit Sant que ens condueixi al Crist i en Crist, i per mitjà de Crist, en l’Esperit Sant, al Pare. En aquest punt arribem a la creació nova.

El missatge de la Mare de Déu porta el títol, per dir-ho així, DÉU SALVA DEL PECAT I DE LA MORT; i vull aturar-me aquí preguntant-me si la humanitat és conscient de què és el pecat, si és sensible al pecat en la seva dimensió total, si coneix el pecat que ha provocat la mort de l’home, una catàstrofe de la humanitat, si coneix el camí a recórrer per eliminar la mort. Doncs bé, aquest és el camí de la fe, no és una informació sobre l’univers, sobre els habitants de l’univers, sinó que és la informació de la fe que ens porta a unir-nos a Jesucrist i entrar a la creació nova.

El missatge de la Mare de Déu parla als homes d’avui i és molt important que nosaltres puguem acollir el que Ella ens explica. La mort va entrar a la nostra vida i actua amb tota la força, i ningú s’escapa de la mort perquè l’home ha transgredit les Lleis de la vida, de la vida eterna; i nosaltres seguim certes lleis civils, seguim certes lleis religioses, però no és suficient: necessitem ser elevats a la creació nova per arribar a aquella dimensió on vivim segons les Lleis de l’Esperit pur. Veurem la creació nova si esdevenim la humanitat nova. Si no caminem en la novetat, no esdevindrem homes i dones nous, si no som l’esperança viva per la humanitat, no entrem en la nostra veritable identitat ni tampoc en la nostra missió. La Mare de Déu es refereix a aquell pecat original que ha quedat en nosaltres com a llevat i subratlla que la salvació va venir mitjançant Jesucrist i que no hi ha altre salvador. I Jesucrist no és un heroi, ni un somniador, i tampoc un dels caps de les religions, tampoc és un personatge mític: és Déu que ha entrat a la nostra vida i és l’Únic capaç de treure el pecat. I diu: “Morint i ressuscitant per vosaltres, Jesús us ha donat la possibilitat d’arribar a ser creatures noves”.

 Aquí vull aturar-me. Diu la Mare de Déu: “… us ha donat la possibilitat…”, però què vol dir? Si un cristià està batejat, ha fet la primera comunió, s’ha casat a l’església i no ho considera, no hi participa, no hi col·labora…, els sagraments no són mitjans màgics, són do de Déu, són els instruments que haurien de portar els participants a la trobada amb Déu vivent, a què els creients trobin la vida.

Avui celebrem la Creu del Senyor Jesús i adorem aquesta Creu. Jo voldria que poguéssim comprendre amb QUI ens unim avui. Amb Jesús de Natzaret? Amb Jesús que sagna? Amb Jesús que ressuscita? No. Nosaltres ens hem d’elevar al Crist que seu a la dreta del Pare i governa l’univers. En Ell actuen perfectament totes les Lleis de l’Esperit. Aquest Jesús, que s’ha quedat en l’Eucaristia per nosaltres, ens crida a un camí per arribar a una relació amb Aquell que governa l’univers i naturalment mitjançant l’Església que segueix en la fe, que s’eleva en la fe a la Seva reialesa, al Seu sacerdoci, vol retornar la vida a la humanitat que és de bona voluntat. Aleshores, el fet és que Jesucrist ja no és un home sofrent i que en Ell la humanitat ja no és la humanitat sofrent. La humanitat que s’uneix a Ell, mitjançant la fe, si s’eleva, participa al Seu sacerdoci, a la Seva reialesa i és a partir d’aquí que hem de veure el passatge cap a la creació nova.

 “Fills meus, no us enganyeu pensant trobar la llibertat del mal i del pecat fora de Jesucrist!” Avui hi ha un relativisme també entre els cristians, a través d’un diàleg fals que els fa cristians superficials, que no coneixen el camí cap a la nova creació, aleshores és fàcil unir-se a una altra religió, a un mètode, a un moviment oriental, a l’esoterisme, fins arribar a pertànyer a grups satànics. El poble nou ha de conèixer i professar que Jesucrist és l’únic mediador, és el Fill de Déu, l’únic Salvador.

Vull ser concret: l’Evangeli[2] porta l’alliberament d’una persona dels dimonis, té un dimoni, la persona alliberada després és temptada de manera que el dimoni que s’ha allunyat d’aquella ànima, n’ha portat amb ell set de més forts, ha entrat en aquesta ànima. No ens enganyem: el Senyor ens ha donat la gràcia i nosaltres l’hem traït, estem oberts al mal, a l’acció del mal perquè l’home per ell mateix, sense Déu, com a criatura, es recolza en un esperit més fort i crea aliances. Així, sense fidelitat a Déu en Jesucrist, no podem estar segurs en el camí.

Hi ha un altre aspecte: quan es tracta de la dinàmica de la gràcia, per exemple avui, la potència trinitària que actua en tot l’univers, si una persona no camina al ritme d’aquella gràcia, a un cert nivell es tanca a aquella gràcia, forma dintre seu un buit, un buit existencial, i aquell buit s’omple amb substituts, de falsos déus, falsos mitjans de salvació. Estem en aquest temps i hem de veure amb claredat aquestes coses, i ajudar a qui busca la salvació i a qui, en aquests temps tempestuosos, vol esperar veure el Triomf del Cor Immaculat de Maria, el Triomf de Déu. Per això la Mare de Déu diu: “ Fillets, el món és ple de falsos déus i molts estan disposats a adorar-los”.

 Avui es parla de divisió a l’Església, es divideix l’Església entre tradicionalistes i progressistes. De quina part esteu vosaltres? Nosaltres no som ni progressistes ni tradicionalistes, som seguidors de Jesucrist i caminem per ser units místicament a Ell, per entrar amb Ell a la creació nova. Els termes tradicionalistes, progressistes, són humans, no diuen res, són discussions humanes, baralles a nivell de religió, però és Jesucrist, la Segona Persona de la Santíssima Trinitat, qui ens ha cridat i nosaltres El seguim.

L’home es pregunta perquè hi ha desordre. Hi ha desordre perquè l’home està separat de les Lleis de l’Esperit pur. L’home, com a criatura, no pot estar sense el Creador perquè el Creador és la font de la vida. El nostre límit de criatura és la nostra protecció si acceptem Déu. En aquest límit hi ha els nostres confins, s’hi contenen la nostra originalitat i unicitat en tot l’univers. Si ens unim a les Lleis de l’Esperit pur, anem cap a la plenitud perquè Déu, la font de la vida, ens la comunica en la mesura que ens obrim a Ell i volem estar units a Ell. És l’única via, el camí cap a la plenitud. Quan l’home s’aparta de Déu, de les seves Lleis, és derrotat. Llucifer volia ser com Déu i, com és natural, apartat de Déu va caure. Va caure en la nul·litat perquè com a criatura no pot viure sense el Creador. Va refusar també el Salvador. Naturalment en ell no hi ha l’Esperit de Déu, hi ha l’alè que Déu ha permès a tota criatura. Quan l’home s’aparta de Déu, de les seves Lleis, inevitablement es recolza sobre algú, s’evadeix i parteix del seu egoisme. Aleshores aquí hi ha la corrupció, aquí hi ha el pecat. L’origen del pecat és aquesta vida apartada de Déu.

Tots nosaltres cristians, que professem que Jesucrist és el Salvador, fàcilment podem aturar-nos a un cert nivell, al nivell on puguem acomodar l’Evangeli a la nostra manera de viure, però no podem fer un pas endavant cap a la vida plena sense anar més enllà de la creu. No perquè Déu ha donat la creu: les creus com a corrupció han nascut del pecat i les lleis de la corrupció actuen dins nostre. Podem alliberar-nos de la corrupció tan sols en l’elevació, en la fidelitat al Pare, al seu projecte per nosaltres, projecte que és la plenitud per cada un de nosaltres i per tots nosaltres. En aquest sentit recordem que la Mare de Déu va donar un missatge, el 2012, concretament per aquest dia, “La força de la Creu”[3], on diu que en Ella, totes les gràcies que havia rebut al moment de la concepció, van esclatar en la seva maternitat al peu de la Creu, quan es va unir de manera especial al Crist crucificat. I ens diu, totes les gràcies de la nostra concepció, del nostre baptisme, afegim dels sagraments, de totes les nostres promeses, poden esclatar en nosaltres només si estem disposats a anul·lar els nostres projectes i seguir els projectes de Déu, disposats a fer morir l’home corrupte que vol seu autònom de Déu, sense estar sotmès a les Lleis de l’Esperit Pur. Si no estem preparats, no podem participar en aquella potència que avui Jesús porta de manera especial a tot l’univers, encarregat pel Pare. Li ha estat donat tot el poder, la potència trinitària d’actuar en nosaltres.

 Per això, avui estem cridats com mai a elevar la mirada cap a Déu Tri i U. Déu, en la seva bondat, ens ha donat l’Esperit Sant a nosaltres creients, per mitjà de Jesucrist i l’Esperit Sant ens porta a acollir integralment la persona de Jesucrist, amb el seu camí i en la seva glòria; i l’Esperit Sant, per mitjà de Jesucrist, ens porta al Pare que és la font. No hi ha altre camí.

 En aquest aspecte són importants les paraules que diu la Mare de Déu: “Sereu regenerats”, parla de l’Eucaristia, del passatge Pasqual, un passatge continu de la corrupció a la vida nova, i estem cridats a entrar en aquelles Lleis en les que nosaltres som regenerats contínuament. L’Anticrist, el Fals Profeta, Llucifer està destinat a caure, a buidar-se de força. Els fills de Déu que volen entrar a la creació nova, estan cridats a entrar, per mitjà de Jesucrist, en una creativitat divina que no deixa en nosaltres ni amargor ni patologia. No obstant, tot i estar vivint ara aquest pelegrinatge amb les proves, les dificultats, estem destinats a vèncer. Per nosaltres la implicació de Déu en les nostres creus quotidianes no és sofrir sinó que, elevats, participem al poder que ens guareix i guareix la humanitat. En aquest sentit, trobem la nostra identitat, en aquest sentit trobem la nostra missió. Altrament, ens quedem a nivell dels homes que no creuen en Déu. Hi ha persones que diuen: “A la vida jo lluito per viure bé, però després de la mort, si hi ha alguna cosa…”. Això ja és la mort, això és ja la mort! Per això la Mare de Déu convida: “La vida sobre la Terra és breu, és només un alè davant de l’eternitat”. Pel poble que desitja ser recapitulat en Crist s’obren els horitzons amples en aquest temps, i són les gràcies que ens donen aquest respir llarg, i podem discernir els esdeveniments, afrontar els esdeveniments, i hem de preparar-nos pels esdeveniments que segueixen, i seguiran esdeveniments molt forts, i ho podem comprendre tot i podem ser una esperança viva pels altres. Altrament les nostres catequesis són escolàstiques, sense potència trinitària.

Així doncs, en aquesta festa en que iniciem els temps més forts, decidim encara amb una responsabilitat més gran de participar en l’obra de Crist que està recapitulant tot l’univers, portant en les Lleis de l’Esperit pur, cap allà on la nostra vida serà eterna, també amb el cos transformat.

 I us beneeixo perquè l’Esperit Sant actuï en vosaltres, perquè les vostres ànimes estiguin preparades per escoltar els impulsos de l’Esperit Sant, per comprendre què explica l’Esperit Sant a les vostres ànimes per aconseguir la glòria i el poder de Crist en el vostre quotidià. Us beneeixo perquè l’Esperit Sant us ompli de pau, de fe viva, de l’esperança viva, de la caritat, de l’amor net, perquè pugueu viure una vida elevada en Crist, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Missatge de la Mare de la humanitat del 13 de setembre de 2017 a Stefania Caterina, publicat a www.versolanuovacreazione.it

[2] Cfr. Mt 12, 43-45; Lc 11, 24-26

[3] Cfr. Missatge publicat al libre Verso la nuova creazione – vol.III, anno 2012“, pàg. 107, i a http://www.versolanuovacreazione.it