Reflexió: Un sol ramat amb un sol Pastor

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

3 de febrer de 2018

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: estimats germans i estimades germanes, per la nostra reflexió d’avui he triat el títol de les paraules de Jesús a l’Evangeli de Joan, capítol 10, 16: “Un sol ramat amb un sol Pastor”. Desitjo que puguem comprendre bé el camí a fer que ens espera, almenys les indicacions que ens ajuden a seguir el camí endavant per arribar a la culminació de les promeses del Senyor Jesucrist des de que va venir enmig nostre i va ser anunciat pels profetes.

Queden darrere nostre les festes de Nadal i recordem-ho bé, el Senyor ens ha visitat i ens ha donat unes indicacions molt importants per aquest any[1], que indiquen que aquest any serà un any d’esdeveniments, de gràcies grans i tot requereix la nostra implicació. D’aquí a pocs dies iniciarem la Quaresma que continua amb el Temps Pasqual i buscarem la manera de seguir aquest temps amb intensitat. Desitjo que tots pugueu participar-hi de manera que tot el poble estigui unit en la reflexió, en l’elevar l’esperit a Déu, en la pregària, en l’oferta d’un mateix i demanar la gràcia.

L’experiència profunda que hem viscut aquests anys, que porta a la recapitulació en Crist de tot l’univers, és l’abraçada de Déu manifestada en l’evangelització de tot l’univers, i tal com ens ha dit Sant Miquel[2], encara falta la Terra. Així doncs, aquesta abraçada s’ha d’estendre. Què és aquesta abraçada? És la potència trinitària, en la que el centre de l’evangelització és l’Únic Déu, Tri i U, i la Mare de Déu, unida perfectament a la Santíssima Trinitat, i per això és també la Reina del Cel i de la Terra. Vivint orientats cap a Déu U i Tri a través del Cor Immaculat de Maria, entrant sempre amb més profunditat en aquesta relació amb Déu a través de la Mare Immaculada, entrem cada vegada més en una dimensió més alta i la potència trinitària ens impregna cada vegada més.

Seguim alguns passatges del missatge de Jesús del passat 7 de gener, on Ell subratlla que ha de començar l’evangelització de la Terra, però l’evangelització de la Terra no de qualsevol manera sinó l’evangelització de la Terra que ha de rebre la potència trinitària en vistes a la manifestació gloriosa de Jesucrist, el Senyor Jesucrist. Escoltem aquest passatge:

Avui comença la vostra missió, és a dir, l’evangelització de la Terra. Comença el dia que recordeu el meu Baptisme, amb el qual jo mateix vaig començar la meva gran manifestació pública i la meva missió. També la vostra missió és al mateix temps una manifestació davant tota la humanitat de la Terra i de l’univers.

L’evangelització de la Terra és necessària més que mai perquè és en aquest planeta que tornaré i em manifestaré en la glòria. Per tant, l’evangelització de la Terra serà el final de la preparació per la meva vinguda.

 Els germans fidels han realitzat l’evangelització de la resta del baix univers i vosaltres els heu fet costat amb la vostra pregària i amb el vostre sacrifici. Ara ha de ser al contrari: vosaltres heu de començar la missió i els germans us faran costat de les maneres que consideraré necessàries per vosaltres.

Qui ens envia a evangelitzar? Ens envia Jesucrist en nom del Pare amb la potència de l’Esperit Sant. Aleshores, el primer punt a comprendre per l’evangelització de la Terra és acollir la vida de Déu U i Tri, que aquesta vida cali dintre nostre igual com va entrar al si del ventre de la Mare Santíssima. La conseqüència lògica: aquesta vida ha de manifestar-se en l’Església de Déu que pertany a Jesucrist a la Terra juntament amb l’Església de tot l’univers. Això vol dir acollir, viure i manifestar.

De nou Jesús subratlla què vol dir acollir:

La veritable evangelització és la manifestació de la potència de l’Esperit Sant. Ell actuarà en vosaltres, per això, no partiu de vosaltres mateixos sinó de mi. Sóc jo que evangelitzaré la Terra a través vostre, així com he evangelitzat el baix univers a través dels germans fidels. Jo actuaré, vosaltres sereu els meus instruments; no instruments passius i privats de voluntat pròpia, sinó instruments dòcils, oberts i desitjosos de servir-me.

Així, Jesucrist actuarà dintre nostre, hi serà present. Nosaltres cristians, recordem la testimoniança dels evangelistes, especialment el testimoni de Lluc als Actes dels Apòstols, com Jesucrist en la potència de l’Esperit Sant actuava a través dels Apòstols. La seva manifestació en aquests temps augmentarà cada vegada més, se sentirà més perquè porta a compliment totes les promeses que Ell va fer. Per això és molt important comprendre que a nosaltres se’ns demana una espiritualitat cada vegada més elevada per estar en l’Esperit Sant amb Jesucrist i, per mitjà d’Ell, amb el Pare. Jesucrist és el Cap de l’Església i està enmig nostre, està amb nosaltres i desitja que tot el Cos, el seu Cos Místic, estigui unit místicament amb Ell i estigui amb Ell.

 Hi ha un altre punt: la manifestació de Jesucrist serà no tan sols en la seva persona, sinó que també serà la manifestació en els membres del propi Cos Místic de Crist. Es manifestaran els instruments triomfants de l’Església triomfant, sants, àngels, també germans fidels, es manifestarà tot instrument que serveix Déu, els vulguem acollir o no els vulguem acollir; instruments sublims, extraordinaris que Déu ha donat per aquest temps. Si els cristians no entenen això, no poden entendre l’Església, es tanquen en una closca de la Terra, i l’Església de tot l’univers i del Paradís és per a ells un misteri i poden fer les seves especulacions. Però aquesta Església que davalla, com diu l’Apocalipsi, davalla del cel[3], s’ha d’unir amb l’Església de la Terra que de veritat accepta Jesucrist.

 Arribat aquest punt, tots els instruments a les mans de Déu, tots els components del Cos Místic de Crist han de ser manifestats. També nosaltres cristians de la Terra hem de manifestar tot el que hi ha depositat dins nostre de Jesucrist, tot allò depositat que està concentrat en el misteri pasqual. Aquí hem de ressaltar el que Jesús ha subratllat en el missatge del darrer 7 de gener la importància i el pas obligat a través del Cor Immaculat de Maria. Escoltem:

Tot això ha de passar perquè jo pugui tornar a la Terra. Sant Miquel i els seus estols us precediran perquè ell és el precursor, però encara hi ha una cosa més important que heu de comprendre en aquest temps i és la consagració al Cor Immaculat de la meva Mare. Aquesta és una peça insubstituïble i indispensable en el mosaic de la salvació.

Al llarg dels segles molts sants han afirmat que jo he vingut per primera vegada a la Terra a través de Maria i que a través de Maria tornaré la segona vegada. Això és cert i serà així. Per això, en aquest temps, tot el poble de Déu està cridat a la total consagració al Cor Immaculat de la meva Mare. No vindré a la Terra fins que el seu Cor Immaculat hagi triomfat en el meu poble. El triomf del Cor Immaculat de la meva Mare és el preludi indispensable a la meva vinguda. Abans de la vinguda dels germans fidels, és necessari que triomfi en vosaltres el Cor de la meva Mare.

Hem reflexionat moltes vegades sobre aquest tema i hi reflexionarem tot fent camí endavant. Com més progressem en la profunditat, haurem de descobrir moltes dimensions que són importants per nosaltres, passant a través del Cor Immaculat de Maria.

Desitjo puntualitzar algunes coses: el triomf del Cor Immaculat de Maria no és una cosa vaga. El triomf del Cor Immaculat de Maria té dos nivells, un nivell: a través d’ell podem ser elevats a la vida immaculada, íntegra en Déu, sense la qual no podem entrar a la creació nova. Per tant, aquest és el temps en què fem aquest camí elevant-nos cada vegada més en el Cor Immaculat de Maria. Immaculats, íntegres en Maria, podem comunicar amb Déu viu i veritable mitjançant el seu Cor, com diu Jesús: “Jo i la meva Mare som una sola cosa, un sol cor”. El segon nivell: quan entrem al Cor Immaculat de Maria, quan tot el poble entra al Cor amb l’ajuda de tots els instruments, de tot el Cos Místic de Crist, aleshores és l’elevació a la creació nova. Així com Ella ha estat assumpta al cel, en ànima i cos, així tota la humanitat que pertany a Jesucrist serà elevada amb Ella. Allà on estigui la nostra Mare, allà hi serem també nosaltres.

Tingueu ben clar aquest punt! Avui l’home mira només la Terra, malauradament també els cristians, per sobreviure. He vist poc aquest aspecte de l’ascensió del Senyor, l’assumpció de Maria Santíssima al cel. Aquests temps són temps que preparen tot el Cos Místic de Crist de tot l’univers cap a aquesta elevació. El 10 de març de 2014, Sant Josep ens deia: “Maria és el camí cap a la comunió amb Déu”[4]. Ho heu entès? A través d’Ella nosaltres arribem al Senyor Jesús, reomplerts de l’Esperit Sant i amb Ella, que és al cel, per mitjà del seu Fill Jesucrist, serem elevats al Pare.

 Jesús diu al missatge que Maria, en el seu triomf, reunirà tots els pobles que pertanyen a Jesucrist, tots els fills de Déu. Recordeu que la Mare s’ha presentat a Stefania amb els missatges que va començar l’any passat amb el títol: “Jo sóc la Mare de la humanitat”. Tota la humanitat ha de ser recuperada i portada a Jesucrist per la seva intercessió, per la seva immaculadesa. Aquest és el pla de Déu, l’economia de la salvació. Es pot discutir tot el que es vulgui però aquest és el camí.

Hi ha un altre punt pràctic, pedagògic, pastoral. Nosaltres hem entrat al temps en el qual tots els cristians, tots els que volen pertànyer a Déu, han de passar dels signes a la comunió real amb la Mare de Déu. Qui es tanca en les seves experiències, incloses les místiques, s’enganya ell mateix. Totes les experiències, també les extraordinàries, serveixen per portar-nos a trobar la Mare i Reina, per entrar en una relació filial amb Ella i, a través d’Ella, trobar Déu U i Tri, que Ella incansablement anuncia. Que ningú es faci il·lusions de conèixer Déu perquè coneix tota la teologia, totes les teories, tots els decrets. La Mare genera la vida de Déu i ens ensenya a entrar en la relació amb la font de la salvació i a la font de la nostra vida.

De fa temps, de fa dècades, tal com heu notat també especialment en el llibre L’Univers i els seus habitants[5], i també en tot el que Jesús ens explicava, deia que tots els poderosos de la Terra, de l’univers, totes les autoritats, de mica en mica s’enfonsaran. Al final caurà el Fals Profeta, caurà l’Anticrist. Com caurà? Caurà perquè Llucifer, que és el mal en si mateix, corromp, i el seu elegit el corromp a ell que ha odiat l’home des del principi i l’ha corromput, i ell sap que dóna els poders a l’home corrupte, que es posarà contra ell mateix i buidarà l’un i l’altre i serà la caiguda de totes les autoritats, les polítiques, socials i també religioses que volen deixar de banda Déu i que es posen al centre ells mateixos. Aquí, escoltem les paraules de Jesús:

De l’Evangeli segons Joan, capítol 10, verset 11:

Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. Qui guarda el ramat a jornal, quan veu venir el llop, abandona les ovelles i fuig, perquè les ovelles no són seves. Llavors el llop se n’apodera i les dispersa. Això passa perquè el guardià no és el pastor: treballa només per diners i tant se li’n dóna de les ovelles. Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare. I jo dono la vida per aquestes ovelles. Tinc encara altres ovelles que no són d’aquest ramat, que no estan en aquest clos, i també d’aquestes he d’arribar a ser el pastor. Escoltaran la meva veu, i seran un sol ramat amb un sol pastor”.

 Hi ha moltes persones que sacrifiquen la seva vida per destruir-la, sacrifiquen la seva vida per confondre els altres i quan diuen que ofereixen la vida, s’ofereixen a ells mateixos, però Jesús ofereix la vida divina, ens ofereix la vida eterna i sacrifica tots els interessos. En el seu cos ha sacrificat tots els interessos humans per expressar la seva vida en l’Esperit Sant amb el Pare. Qui no actua amb Ell, qui no se sotmet del tot a Ell, serà posat apart perquè el poble ha de tenir un Pastor que guiï amb fermesa. Mireu, estem en els temps en què l’Esperit Sant ens condueix a l’Únic Pastor i serem un sol ramat en tot l’univers, l’Església de Jesucrist de tot l’univers. L’Església veritable de Crist no es pot trencar, no pot ser dividida.

 És bo que tots tingueu posada la mirada en aquest camí, que totes les pràctiques, pregàries, ofertes, sacrificis, us ajudin a seguir aquest camí cap a ser sotmesos completament a Jesucrist, tots, petits i grans, perquè el Senyor atregui tot el poble i tot el poble esdevingui el seu Cos Místic. Tot això no és abstracte. A través dels esdeveniments que s’estan realitzant durant aquest any, podreu comprendre, discernir i ser portats cap a l’Únic Sacerdot, Sacerdot Suprem i el Rei de l’univers que ens porta a Déu Pare en l’Esperit Sant.

 I us beneeixo perquè la potència trinitària davalli damunt de tots vosaltres, que tots els instruments de Déu que estan a disposició de Déu siguin al costat vostre, els àngels, els sants, germans fidels, i que tots nosaltres visquem en Crist l’un per l’altre, tal com tots els membres del Cos Místic de Crist viuen pel mateix cos, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Missatge de Jesús del 7 de gener de 2018 titulat La consagració al Cor Immaculat de Maria, publicat a www.versolanuovacreazione.it

[2] Cfr. Missatge de Sant Miquel Arcàngel del 6 de gener de 2018 titulat L’evangelització de la Terra, publicat a www.versolanuovacreazione.it

[3] Cfr. Ap 3, 12

[4] Cfr. Missatge de Sant Josep de títol “Estar en comunió amb Déu”, publicat a www.versolanuovacreazione.it , i al llibre Verso la nuova creazione – vol. V – anni dal 2014 al 2017.

[5] Llibre original en italià L’Universo e i suoi abitanti, Ed. Luci dell‘Esodo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s