Missatge de la Mare de Déu

25 febrer 2018

“Estimats fills meus,

Us saludo a tots vosaltres que heu estat aquí aquests dies, els que sou presents avui aquí i també els que no hi sou, però que estan units a vosaltres en l’esperit. Us dono gràcies pel compromís que heu pres i per la serietat que demostreu en aquest temps.

 Desitjo dir-vos, fills meus, que el poble de Déu ha de ser cada vegada més visible, perquè aquesta és l’única salvació de la humanitat. En aquest poble podran confluir tots els fills de Déu que busquen la vida.

També us dic que sobre la Terra estan per davallar tenebres denses que embolcallaran tota la humanitat. No parlo de tenebres físiques sinó de les de l’esperit: cada vegada més s’apagaran en les ànimes la fe, l’esperança i l’amor. Ja veieu avui que la Terra viu sense fe, esperança i amor. Tot i les boniques xerrades de molts sobre l’amor, no hi ha amor. No hi ha l’amor capaç de prendre la creu per l’altre, capaç de sacrifici, d’altruisme, de generositat.

Les tenebres han de davallar a la Terra perquè altrament no es podrà manifestar plenament la llum del poble de Déu. Enmig de les tenebres, del núvol que envoltarà la humanitat, s’haurà de sentir la veu del Pare que dirà: “Aquest és el meu poble. Seguiu-lo, escolteu-lo, formeu-ne part”.

 El meu Fill ha dit que vindrà el temps en què també el sol s’enfosquirà, no farà més llum[1]. Què volia dir? Volia dir que el rostre de Déu s’enfosquirà per molts homes, perquè el sol és el rostre de Déu i molts dels seus fills, malauradament, no el veuran més. Aquest rostre, en canvi, ha de resplendir en cada un de vosaltres i en tot aquest poble. Sobre el vostre rostre ha de ser clara la llum del sol que és Déu; ha de brillar en cada un de vosaltres i entre vosaltres. Les persones de bona voluntat i generoses la veuran i es dirigiran cap aquesta llum.

Ara la Terra està al centre de molts esdeveniments i la foscor de la que us parlo serà un esdeveniment visible a tot l’univers. Molts han parlat de les tenebres, de tres dies de foscor a la Terra; han aconsellat de proveir-se d’espelmes, però no es tracta d’això. Enmig de la foscor haurà de resplendir l’única llum que pot il·luminar la gent: la llum de Déu. No us serviran les espelmes; us serviran la fe, l’esperança i l’amor que haureu de comunicar a molts pobres fills de Déu perduts.

No vull espantar-vos sinó només cridar-vos a la vostra responsabilitat. Veureu molt sofriment no només entre els homes sinó també en tot el creat. La natura està trastornada, aixafada per la potència, per l’egoisme i per l’explotació de l’home i s’està rebel·lant. Ja esteu veient ara quantes calamitats naturals us afligeixen però en vindran moltes més encara. Les guerres i l’odi es multiplicaran. Quan el rostre de Déu ja no resplendeixi per molts homes, aleshores davallaran les tenebres.

Per això, fills meus, us suplico: deixeu que el sol de Déu us il·lumini, que la seva llum resplendeixi dintre vostre. Jo desitjo servir-me de tots vosaltres per fer resplendir la llum de la vida a favor de molts fills meus que ja no la veuen. No heu de fer coses grans ni tampoc ser particularment intel·ligents, savis o capaços. Heu de ser només humils i senzills, com petites flors que no fan res d’especial, només s’obren al sol, s’obren i prou. Obriu-vos a l’amor de Déu!

Us beneeixo, estic al vostre costat en tot. Demano incessantment al meu i vostre Senyor que la seva llum resplendeixi per vosaltres i dintre vostre, i us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

[1] Cfr. Mt 24, 29