Reflexió: La llum i les tenebres

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

3 de març de 2018

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, el tema que tractem avui és “La llum i les tenebres. Seguim sempre el camí cap a “Un sol ramat i un sol Pastor”; totes les nostres reflexions ara van en aquesta direcció.

És lògic que davant nostre es presenti l’Església de Jesucrist de l’univers perquè tot el que hem anunciat porta a recapitular-ho tot en Jesucrist, Rei i Sacerdot de l’univers, i l’Església de Déu és un instrument. Si no funciona aquest instrument per portar-ho tot cap a Jesucrist, tot el que hi ha a l’univers cap a Jesucrist, alguna cosa no va alhora. Així que la nostra reflexió va en aquest sentit.

L’última vegada hem dit que Déu Tri i U està actuant. Avui presentem un fragment del missatge “El futur del meu poble” que Jesús va donar a Stefania Caterina el 2011[1].

Vull dir-vos el que desitjo del meu poble, i el que faré amb el meu poder. L’Església té encara necessitat que jo la visiti amb el meu poder que ve de dalt i no dels vostres codis. Jo cobriré totes les mancances del meu poble, realitzaré allò que encara no ha estat possible realitzar a causa de les debilitats i dels pecats de la vostra humanitat. Per mitjà d’un poble nou realitzaré les meves promeses del Regne de Déu.

 Jesús diu: “Jo vull…”, Ell ha decidit reprendre la seva Església de tot l’univers i hem vist en aquests anys com s’ha mogut en l’alt univers, en l’univers mig, en el baix univers i avui la seva potència abraça la Terra, de manera particular, amb tots els seus instruments. Davant d’aquesta veritat, el creient en Jesucrist de la Terra reflexiona i busca les respostes a la Sagrada Escriptura. Aquí les paraules de Sant Joan Apòstol a l’Apocalipsi, capítol 21: “Aleshores vaig veure un nou cel i una nova terra, -el primer cel i la primera terra havien desaparegut, i el mar ja no hi era, -i vaig veure venir del cel, de part de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, guarnida com una núvia a punt per anar a trobar l’espòs”. Al text afegeix que desapareixerà la mort, desapareixeran les llàgrimes, els dolors, tot allò vell. Per què? Perquè el Senyor troba un poble com a esposa seva i dóna la fecunditat a l’Església per ser un mitjà que transforma la humanitat i adreça la seva Església cap el cel nou i la terra nova.

Abans hem sentit les paraules de Jesús a través de Stefania: “Jo vull…, vull dir-vos que desitjo…”; el seu desig és un fet. Doncs bé, a l’Apocalipsi, just després d’aquestes paraules trobem: «Jo faig nova tota cosa”. Després continua dient: “ja s’ha complert». En el voler de Déu, en el pensament de Déu ja està fet. El voler de Déu ara es mou per reprendre la seva Església i fer-la semblant a l’Espòs i l’Espòs s’ha d’expressar amb tota la potència, amb tota la fecunditat en la seva Església.

En el fragment que ha llegit la Stefania, Jesús promet eliminar tot pecat, superar tota debilitat per portar l’Església en una dimensió que Ell desitja. Aquest fragment de l’Apocalipsi que acaba amb el verset 8, capítol 21, elimina qualsevol il·lusió dels creients, tota il·lusió que ens deixa clar, de desposseir-nos: “Però els covards, els infidels, els depravats, els assassins, els descarats, els xarlatans, els idòlatres i tots els mentiders acabaran al llac ardent de foc i sofre. Aquesta és la segona mort“. Com podem superar aquest obstacle? Escoltem un altre missatge que segueix aquest primer, però a través de la nostra Mare que anuncia els temps de la foscor. Escoltem-lo.

Stefania Caterina: És el missatge de la Mare de Déu del 25 de febrer de 2018[2]:

Les tenebres han de davallar a la Terra perquè altrament no es podrà manifestar plenament la llum del poble de Déu. Enmig de les tenebres, del núvol que envoltarà la humanitat, s’haurà de sentir la veu del Pare que dirà: “Aquest és el meu poble. Seguiu-lo, escolteu-lo, formeu-ne part”.

 El meu Fill ha dit que vindrà el temps en què també el sol s’enfosquirà, no farà més llum[3]. Què volia dir? Volia dir que el rostre de Déu s’enfosquirà per molts homes, perquè el sol és el rostre de Déu i molts dels seus fills, malauradament, no el veuran més. Aquest rostre, en canvi, ha de resplendir en cada un de vosaltres i en tot aquest poble. Sobre el vostre rostre ha de ser clara la llum del sol que és Déu; ha de brillar en cada un de vosaltres i entre vosaltres. Les persones de bona voluntat i generoses la veuran i es dirigiran cap aquesta llum.

Ara la Terra està al centre de molts esdeveniments i la foscor de la que us parlo serà un esdeveniment visible a tot l’univers. Molts han parlat de les tenebres, de tres dies de foscor a la Terra; han aconsellat de proveir-se d’espelmes, però no es tracta d’això. Enmig de la foscor haurà de resplendir l’única llum que pot il·luminar la gent: la llum de Déu. No us serviran les espelmes; us serviran la fe, l’esperança i l’amor que haureu de comunicar a molts pobres fills de Déu perduts.

Pare Tomislav: Déu ha decidit manifestar el seu rostre a través del poble nou que pertany a l’Església de Jesucrist de l’univers per mitjà de la comunió universal en l’Esperit Sant. Però on trobem aquestes tenebres? Fàcilment nosaltres creients veiem en els altres les tenebres, però hem de concentrar-nos a comprendre a on són aquestes tenebres, perquè no esclata aquesta llum? I donar-nos, posar-nos a disposició de Jesucrist perquè la llum resplendeixi plenament.

 La Mare de Déu diu que faltarà la fe, l’esperança i l’amor. Per tant, si falta la fe pura, no hi ha ni tan sols l’esperança pura, tampoc no pot haver-hi l’amor pur. Què és la fe pura? És un do de Déu, és una gràcia; d’altra banda, per part nostra és un desig de Déu buscar la veritable imatge de Déu, orientar-nos completament cap al rostre de Déu que està imprès dins de nosaltres. I aquest rostre queda imprès en el moment de la concepció, no només a través del baptisme. A través del baptisme s’expressa en aquells que arriben directament al coneixement del Fill de Déu que és la imatge del Déu invisible. Però entre moltes religions, moltes ideologies, fins i tot atees, hi ha ànimes que desitgen el veritable rostre de Déu i no el troben en aquells que diuen: Jo crec en Jesucrist.

 Sense la nostra orientació decidida, determinant, de mirar el rostre de Déu, adorar-lo i viure d’acord amb les Lleis de l’Esperit pur, ens quedem sense esperança. Sense esperança busquem ídols i adorem les coses, imatges, allò que ens agrada. En qui creiem? No arribem a l’amor pur, ens nodrim d’amor superficial i oferim qualsevol tipus d’amor als altres i aquí hi ha la confusió. La fe pura, l’esperança pura, l’amor pur reflecteixen el rostre de Déu i donen la llum a la humanitat. Sense creients així, amb l’amor pur, amb l’esperança pura, amb la fe pura hi ha una ofuscació. Les persones s’acontenten superficialment: llegint llibres, participant a ritus, a la ideologia, a la cultura, com es diu avui, cristiana, però vull portar les paraules que sant Francesc ens va dir quan parlava d’amor pur: “Fins i tot en la vida espiritual si no s’arriba a l’amor pur, no s’arriba a res[4]. Heus aquí que hem d’entrar dintre nostre, davant Déu, desposseir-nos, i aquest és el tema de la Quaresma, el cor de la Quaresma. Sense aquest cor dins nostre, l’Esperit Sant no pot actuar i no ens pot portar a la resurrecció i el nostre poble no pot florir; quedaríem com flors, com plantes a la primavera que no volen florir. Això ens fa espantar? Sens dubte ens fa reflexionar. És possible? Escoltem el que Jesús ens diu en el mateix missatge[5]:

El meu poble serà immaculat com és Immaculada la meva i vostra Mare, la Mare de l’Església. La immaculadesa no és perfecció; no pretenc que sigueu perfectes, perquè només Déu ho és. Tampoc no és la simple puresa sexual. La veritable immaculadesa és el despullament dels vostres interessos i ambicions personals; és la sinceritat total davant meu i del vostre proïsme. És la capacitat de reconèixer humilment els vostres límits, demanant ajuda a Déu i als germans, sense amagar-vos darrere de justificacions inútils i perjudicials, sinó col·locant-vos davant del vostre Mestre. La immaculadesa és sinònim d’integritat.

No vull interpretar aquestes paraules de Jesús perquè són concretes; hem d’emmirallar-nos en aquestes paraules per veure el rostre de Déu, però vull afegir una altra interpretació: moltíssims cristians han retirat la paraula immaculadesa a l’inconscient i hi ha una convicció: és impossible, això és un pur do a la Mare de Déu i nosaltres no el tenim. És un error. La immaculadesa és donada a Maria per ser-nos la Mare Immaculada, i a través d’Ella nosaltres podem ser immaculats. Com hem escoltat abans, Jesús vol treure tot pecat, tota debilitat, però en l’ordre de Déu passa a través de la Mare Immaculada, la Mare que, com única criatura, perfectament està unida al Salvador, i ens porta en el seu ventre, a tots, ens genera. Aquí la veritable consagració a Maria és com un desig profund, ple, de pertànyer a Jesucrist, units místicament a Ell i a través d’Ell al Pare en l’Esperit Sant, posant aquest desig en el centre del nostre programa vital. Aleshores aquesta gràcia, a través de la Immaculada, se’ns dóna i nosaltres podem desenvolupar-la dintre nostre. Ja en el baptisme se’ns ha eliminat el pecat original, però estem cridats a participar a la mort i a la resurrecció de Crist per ser immaculats.

Us asseguro que no aconseguireu ser íntegres sense l’ajuda de la meva Mare, la Verge pura i santa que us he donat com a Mare. Des de dalt de la creu la vaig confiar a Joan i ell la va acollir en nom de tots vosaltres. A Joan no li vaig confiar una pobra dona sofrent, sinó una Mare poderosa, la Dona que ha rebut del Pare la missió de trepitjar el cap de la serp. Ho ha fet engendrant-me a mi, el Fill de Déu, i engendrant els fills de Déu com una veritable Mare. La lluita contra les forces del mal serà cada vegada més forta. Arribarà el dia en què el Cor de la meva Mare serà per a vosaltres l’únic refugi segur, perquè la seva immaculadesa us posarà a recer de les subtils insídies del dimoni.”

 Si ens hem assegurat en la fe, a través de la Mare Inmaculada podem ser íntegres. Recordem el moment de la concepció de Jesús: també Ella torbada, com diu Sant Lluc a l’Evangeli[6]; al final, l’Arcàngel Gabriel li va explicar que Déu ho farà tot, perquè a Déu res li és impossible, es va agenollar i va dir: «Vet aquí la serventa del Senyor. Que es faci segons les teves paraules». I Ella ho va fer fins i al peu de la creu quan va veure el Salvador de l’univers crucificat i moribund. Aquí hem d’entendre que ara no es tracta de tornar-nos fanàtics, sinó que amb simplicitat, correcció davant Déu, davant la paraula de Jesucrist en l’Evangeli, davant aquelles paraules que condensen tota la Llei i els Profetes, nosaltres siguem correctes, i on hi ha la correcció dins nostre, ens ajuda la gràcia a través de la Mare Immaculada.

Les tenebres … qui ens salvarà? “L’única protecció serà la meva Mare Immaculada“. Per què? Perquè en la nova creació s’hi entra immaculat, no podria ser la nova creació sense ser immaculats, per tant, tot el poble que vol entrar a la nova creació acull la Mare Immaculada, passa a través del seu Cor, rep la immaculadesa, per mitjà de la immaculadesa s’uneix al sacrifici de Crist, es desprèn d’ell mateix, viu per Déu, diguem, ressuscita a través de Jesucrist.

Aquesta reflexió, veieu, ens condueix a la resurrecció, però aquest any parlem de la resurrecció no només de forma superficial, de manera individual: parlem de la resurrecció del poble de Déu, sincer, que vol seguir el camí de Déu, que ha de sorgir en tot l’univers incloent la Terra i en el qual Déu Pare dirà: “Aquest és el meu poble, escolteu-lo“. Reflexioneu, decidiu, després continuem el proper dissabte.

Us beneeixo, que totes les gràcies que passen pel Cor Immaculat de Maria puguin arribar als vostres cors. Tot l’amor del Pare que és perfecte, que s’expressa de manera particular a través de la Mare, a través de la maternitat, pugui embolcallar tot el vostre ésser, tota la vostra existència, que vosaltres, a través de les paraules del Senyor que vol perdonar i que per això ha vingut a la Terra per tots els homes de l’univers, vol superar en nosaltres tot obstacle, tot límit nostre, que aquestes paraules puguin actuar amb la potència trinitària en tots vosaltres, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Missatge de Jesús del 8 de setembre de 2011, “El futur del meu poble”, publicat al llibre Verso la nuova creazione – vol. II – 2011, pàg. 125; en el llibre 2012 – La scelta decisiva dell’umanità, pàg. 60; i a www.versolanuovacreazione.it

[2] Cfr. missatge de la Mare de Déu amb el títol “Les tenebres de la Terra i la llum del poble de Déu”, publicat a www.versolanuovacreazione.it

[3] Cfr. Mt 24, 29

[4] Cfr. missatge de Sant Francesc del 17 setembre 2012 de títol: “L’amore puro di Dio“, publicat al llibre Verso la nuova creazione – vol. III – Anno 2012, pàg. 98; i a www.versolanuovacreazione.it

[5] veure nota 1.

[6] Cfr. Lc 1, 26-38

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s