Reflexió: La Sobirania a l’univers

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

17 de març de 2018

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: Estimats germans i estimades germanes, el tema de la nostra reflexió avui és “La Sobirania a l’univers”. Quan parlem de l’univers, el pensem, davant nostre s’obre un misteri; malgrat el progrés de la ciència segueix sent un misteri, és immens i no som capaços de governar-lo.

Nosaltres us parlem en aquest període de l’Església de Jesucrist de l’univers, “Un Únic ramat, un Sol Pastor”. El nostre Pastor Jesucrist ha travessat els cels, està assegut a la dreta del Pare i el Pare, per mitjà seu, governa l’univers. Tots els creients, tots, àngels, homes, creatures sublims són cridats a entrar en aquesta acció que governa l’univers, que parteix de la Santíssima Trinitat i, per mitjà de Jesucrist en l’Esperit Sant, governa l’univers.

De nou tornem al fet que l’univers ens sembla misteriós, llunyà. En l’últim missatge de la Mare de Déu tot aquest procés queda simplificat. De la mateixa manera com la creació parteix de l’Esperit, així també parteix de dins nostre -de l’acció trinitària dintre nostre- un procés de ser inserits en la vida i en l’acció de la Santíssima Trinitat. Per tant és un procés vital. Maria, com a Mare nostra, no ens proposa teories sinó que ens transmet aquell fluir de la vida que Ella ha sentit de l’Esperit Sant dintre seu quan ha concebut Jesucrist, en tot el recorregut de la seva vida fins a ser assumpta al cel.

“Estimats fills meus, avui desitjo dir-vos que LA VIDA DE DÉU CREIX I ES TRANSMET EN LA COMUNIÓ. Creix en la mesura que es dóna. Com més estimeu més us sentiu estimats, com més oferiu més rebeu. Aquesta és una gran llei espiritual que malauradament pocs entenen. De fet, la majoria dels homes no surten de si mateixos, no estimen i, per tant, no reben amor; menys en reben i menys estimen. Així es tanca el cercle i la humanitat llisca més i més cap a la foscor de l’egoisme i la solitud.”

Avui es parla de solitud, es parla del buit dins de l’home. No es pot dir que les persones no surtin de si mateixes, però surten en les fantasies, en projectes amb la lògica humana, en els interessos. La Mare de Déu parla del sortir de si mateix, entrar en relació amb Déu vivent, Déu Tri i U del qual neixen totes les lleis que governen la nostra vida. Aleshores som portats a viure la plenitud, no la solitud, la plenitud amb Déu i, en el seu Esperit, amb tot l’univers.

La Mare de Déu explica i ens porta a observar la natura ara a la primavera, un borró s’obre, es desclou, es desenvolupa, arriba al punt de la maduresa i ofereix la llavor. Així la nostra vida unida a la Santíssima Trinitat, si de veritat interiorment està unida a la Santíssima Trinitat tot i les dificultats de la nostra vida, s’obre perquè s’orienta vers l’amor que omple; creix, es desenvolupa, i en conseqüència dóna fruits abundants. I tot això s’esdevé enmig nostre: la vida és concebuda entre nosaltres, és elevada, es desenvolupa entre nosaltres, fructifica entre les persones. La solitud empresona aquest borró de la gràcia dins nostre i no dóna el fruit. Escoltem.

“No obstant això, la vostra decisió personal no és suficient. Déu us ha creat per viure en comunió, per ser germans i germanes, fills del Pare celestial per mitjà de Jesucrist, en l’Esperit Sant. Per això, sou cridats a donar la vida a Déu pels vostres germans. Aquest és l’amor més gran[1] i és això el que us fa fills de Déu i veritables cristians. La comunió viscuda sincerament us enforteix i us completa. De fet, on no podeu arribar per vosaltres mateixos, un altre hi arriba, completa la vostra acció i reforça la vostra pregària. Així esdeveniu part del Cos Místic de Crist, on cada membre actua sota la guia de l’únic Cap: el meu fill Jesús. Els àngels, els sants del Paradís i els vivents, les ànimes del Purgatori, vosaltres i jo mateixa formem part d’aquest Cos.”

És important adonar-nos que el nostre sortir de nosaltres mateixos, donar-nos, és primer de tot donar-nos a Déu, entrar en l’amor que flueix dintre nostre i en aquest amor flueix la intel·ligència, la capacitat de discernir, la força de posar en pràctica allò que rebem, aleshores la nostra donació a l’altre dóna la vida de Déu. Si no hi ha aquest procés dins nostre, ens unim a les formes humanes, busquem les coses que ens semblen més boniques, millors, lògiques, però ens quedem sense la llum de Déu per discernir i romanem inactius, i de nou ens tanquem en la solitud individual o entre dues persones o en grup, un partit, un grup d’entusiastes.

“En primer lloc, heu de comprendre que la vida brolla de la Santíssima Trinitat i flueix de forma ininterrompuda entre les Tres Persones Divines. La vida és dinàmica, incontenible, eterna i immutable, però sempre nova. És la Vida que genera la vida. Quan Déu us crea, posa en vosaltres l’alè del seu Esperit que nodreix el vostre esperit, ànima i cos. Creixeu perquè en vosaltres creix la vida; Déu la sosté contínuament. A mesura que esdeveniu adults, en vosaltres floreixen l’AMOR, la INTEL·LIGÈNCIA i la FORÇA que Déu ha posat en vosaltres a la seva imatge i semblança. Així, la vostra existència comença a donar fruits i a incidir sobre la realitat que us envolta.”

La Mare de Déu diu: “La vida de la Santíssima Trinitat és dinàmica, incontenible, eterna i immutable, però sempre nova”, ens envolta, ens ve a trobar al nostre interior i ens porta a una maduresa, on s’expressa l’amor de Déu en una forma madura de l’home, en una intel·ligència divina, en una força de l’esperit que venç el pecat, la corrupció, la mort. En aquest punt ens hem de posar davant Déu i preguntar a l’Esperit Sant: hem madurat també com a cristians en aquest direcció o hem buscat les informacions de l’exterior? Ens hem omplert de teories? O bé aquell procés vital dintre nostre potser flueix poc, massa poc i no podem respondre a les persones que pregunten si hi ha Déu o no hi ha Déu.

Aleshores és molt important que dins nostre es desvetlli aquesta relació amb Déu que no ens deixa mai sols, no ens deixa mai sense energia, no ens deixa mai buits. Podem entrar en aquesta plenitud i abocar-la en els altres.

“Us he revelat que existeixen altres germans a l’univers, els quals creuen en Déu Tri i U i estan units a vosaltres, tot i les distàncies físiques que us separen. La comunió amb ells és per a vosaltres de vital importància. […] Sentiu-vos especialment units als germans de l’univers que, com vosaltres, creuen en Déu i lluiten per la veritat. Així, la vostra vida s’elevarà i entrarà plenament en el gran vòrtex trinitari. Allà es trobarà amb la vida i la força de tot el poble de Déu present a l’univers i serà enfortit i santificat. Tant com haureu donat se us tornarà per centuplicat.”

En la primera Pentecosta va néixer l’Església, una comunió en l’Esperit Sant. Ara, després de mil·lennis, la gràcia de Déu empeny tots els creients de Crist a arribar a una comunió de l’univers que, inevitablement, passa a través de l’ensenyament de Jesucrist sota el guiatge de l’Esperit Sant. L’Esperit Sant obre els espais dins nostre perquè en l’Esperit Sant no hi ha barreres. En aquests temps la gràcia incontenible de la Santíssim Trinitat actua en tot l’univers i implica els àngels, els sants, implica els germans fidels, implica totes les forces positives que volen ser recapitulades en Crist i a favor de cada un de nosaltres que desitja pertànyer a Jesucrist.

“Si decidiu estimar i servir el vostre Creador i acolliu el meu Fill Jesús, com a Fill de Déu i Salvador, la vostra vida esdevé un do immens per a tot l’univers. Produeix fruits d’amor i de salvació per a moltes ànimes, perquè entra en el gran vòrtex trinitari, la força immensa que governa l’univers. En el vòrtex trinitari l’amor, la intel·ligència i la força de la Santíssima Trinitat s’uneixen a aquells que formen part del seu poble sant. Així la vida de Déu arriba a tota la creació. El vòrtex trinitari, de fet, restaura amor, intel·ligència i força, abocant en els fills de Déu i sobre tota la creació la potència que porta dintre seu.”

Aquest punt ens invita a reflexionar: si volem formar part de l’Església de Jesucrist en tot l’univers ens porta més enllà de les estructures que hem après a l’Església de la Terra, ens obre cap a nous horitzons i sempre en el camí de les lleis que emanen de la Santíssima Trinitat: l’amor ens omple, la intel·ligència ens il·lumina, la força ens dóna la capacitat de vèncer tot allò que s’oposa a la nostra elevació. Tot això es multiplica a través de la nostra adhesió, individual, a través dels nuclis i a través de tot el poble de l’univers. Aquesta és la potència que avança en tot l’univers i avui abraça la Terra i l’embolcalla, embolcalla tots els que desitgen participar al Passatge pasqual. Tot això que us expliquem no és altra cosa que viure l’Eucaristia, el Passatge pasqual, en comunió amb Jesucrist en l’Esperit Sant, per mitjà d’Ell amb el Pare i amb els germans.

Si nosaltres partim amb la nostra tria, inevitablement totes les gràcies que rebem ens porten al nostre pròxim, cap a qui desitja pertànyer a Jesucrist, i així l’Església de Déu s’eixampla, és evangelitzada també a la Terra, propagada en sentit positiu, com una manifestació de la vida redimida, salvada. I al mateix temps cada un de nosaltres entra en la creativitat de Déu, a governar amb Déu tot l’univers.

Així doncs, tot el que us hem explicat no és una teologia nova sinó que és un procés que passa a través de la Mare Immaculada i se’ns comunica a nosaltres com el procés que Ella ha viscut i que ha de reviure en tots els membres del poble nou per formar un únic cos en Crist.

Aquests dies són dies de gràcia poderosa però només si nosaltres ens obrim interiorment a participar d’aquesta potència trinitària que actua i es manifesta en cada un de nosaltres si ho desitja, si vol participar-ne. Serà espontani que nosaltres ens obrim als altres i que vulguem compartir amb els altres que volen viure aquest camí. No és una novetat a l’Església però anem cap a l’acompliment, l’acompliment en el qual emergeixen les figures: la Mare de Déu, Sant Josep amb la paternitat en Déu, el defensor de l’Església, custodi de l’Església; emergeixen les figures dels instruments extraordinaris amb la gràcia extraordinària per aquest temps per la humanitat per tot l’univers; emergeix el poble nou, és a dir aquells creients que s’hi volen adherir plenament, i amb tot aquest procés s’aboca sobre tota l’Església de la Terra, sobre tota la humanitat en tot l’univers. Desitjo que puguem viure així la preparació per la Pasqua, entrar en aquest procés de la gràcia.

Ja heu vist que aquí no n’hi ha prou amb una pertinença formal a l’Església, als sagraments, a una doctrina. És necessària una participació en l’esperit de cada un de nosaltres, que tot el nostre ésser estigui implicat en les lleis de l’Esperit Sant que són clares en l’Evangeli però encara no s’han realitzat de ple perquè la humanitat no estava oberta fins aquests temps a aquesta novetat. Déu ha decidit de portar a compliment aquest procés. Què vol dir que Déu ha decidit portar a compliment tot això? Algú pot espantar-se però com us hem dit, de Déu en flueix l’amor que ens omple i ens fa feliços; flueix la llum que ens permet discernir entre el bé i el mal, flueix la potència que ens permet decidir-nos per fer el bé. Així arribem als temps dels quals s’ha dit: “Ningú podrà mantenir-se indiferent. O de la part de Jesucrist o de la part de Llucifer”[2]. La bondat de Déu serà incontenible i cap persona, ànima fràgil, dèbil, no serà deixada sola perquè aquesta potència serà progressiva. Sou cridats, tots som cridats a posar la nostra part, responsable en aquest procés de l’evangelització.

Us beneeixo amb tota l’Església de Crist en tot l’univers, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.