“Estimats fills meus,

Avui desitjo dir-vos que LA VIDA S’ENCARNA EN EL TEMPS I EN L’ESPAI. La vostra vida no és una abstracció, resultat d’un conjunt casual de circumstàncies. La vida brolla de l’amor i del pensament de Déu Tri i U. La vida de cada home és com un arbre magnífic: posa les seves arrels a l’eternitat, floreix i dóna fruit amb el temps, per ser al final trasplantada novament en l’eternitat, on perdurarà per sempre. El vostre Creador, com un jardiner expert, sap on col·locar tots els arbres, però també l’arbre ha de fer la seva part i us explicaré per què.

Us vaig parlar del moment en el qual vau ser creats: és el moment fonamental en el que esteu davant Déu i heu d’escollir lliurement si donar-li la vida a Ell o al dimoni. Déu us ajuda a decidir mostrant-vos, com en una pel·lícula, la vida que viureu i on la viureu, segons el que escolliu. Us fa conèixer el seu projecte per vosaltres, les creus que trobareu pel camí, els esdeveniments que viureu fins a la mort. Déu no us demana mai que decidiu sense haver-vos donat abans la seva llum per fer-ho.

El mateix passarà al moment de la mort: Déu us mostrarà, com en una pel·lícula, la vida que haureu viscut per donar-vos ocasió de penedir-vos si heu pecat; també aleshores haureu de decidir si acollir o no l’ajuda de Déu. De la mort us en parlaré més endavant.

Tornem al moment de la vostra creació: esteu davant de Déu i sou lliures d’acollir o no el projecte i la missió que Déu ha preparat per vosaltres i que us ha mostrat. També Llucifer, amb el permís de Déu, està davant vostre i us tempta amb les seves falses promeses; tal com va fer amb els progenitors, igualment ho fa amb cadascun de vosaltres. Heu d’escollir entre la veritat de Déu i la mentida de Llucifer. En aquest punt Déu Pare us mostra el seu Fill Jesucrist com Camí, Veritat i Vida[1] i, en nom del Fill, us promet el do de l’Esperit Sant[2]. Us correspon a vosaltres reconèixer Jesucrist com a Déu i Salvador o negar-lo.[3] Cada un de vosaltres ha estat creat lliure i intel·ligent, i lliurement ha d’escollir l’amor i la guia de Déu. El vostre Creador us estima i us respecta en la vostra llibertat, per això sou sempre vosaltres els que decidiu entre el bé i el mal.

Segons la vostra resposta, sereu destinats a un o a un altre planeta. Qui acull la Santíssima Trinitat i accepta la seva missió, viurà entre les humanitats fidels a Déu a l’alt univers, on podrà realitzar allò que Déu li demana. Qui refusa Déu anirà entre les humanitats rebels del baix univers. Qui està indecís però no hostil a Déu i demostra una mica de bona voluntat, anirà entre les humanitats de l’univers mig. Allà rebrà l’ajut dels germans fidels a Déu per ser reforçat en la seva decisió. Qui està indecís però fred i dur vers el Creador, acabarà també ell entre els rebels del baix univers.

Aquesta és la norma general però hi ha moltes excepcions, perquè la misericòrdia de Déu ve a trobar també als fills més rebels. Així, al llarg de la història, Déu ha permès que moltes ànimes que l’han acollit en el moment de la creació, s’encarnessin també en els planetes rebels. Aquests homes grans i generosos han acollit Jesucrist i lliurement han seguit els seus passos. S’han sacrificat, renunciant de viure en planetes meravellosos i entre humanitats santes. Enmig d’homes enemics de Déu i perversos, han viscut una vida de santedat i de pregària, pagant sovint un preu altíssim fins a vessar la seva pròpia sang.

Això és ben visible a la Terra, el planeta rebel per excel·lència, situat al baix univers, els progenitors de la qual es van aliar amb Llucifer. Aquí es va encarnar el meu Fill, es va encarnar i s’ha donat ell mateix per la salvació de tots els homes de l’univers. Després d’ell, molts altres han caminat per aquest planeta, donant-se ells mateixos al meu Fill Jesús per la salvació dels germans. Sants, màrtirs i profetes han viscut i viuen entre vosaltres, sovint desconeguts, burlats i perseguits. Com flors han brotat del fang de la Terra tan allunyada de Déu i gairebé sempre han estat aixafats. Tot i així, la seva vida ha estat el testimoni inequívoc de l’amor de Déu, abocat sobre bons i dolents per mitjà de Jesucrist.

Fillets, també entre vosaltres que llegiu aquestes paraules, hi ha homes i dones que humilment i amb coratge, s’han donat a Déu. Sapigueu que Jesús us estima tendrament i no us deixa mai sols. Us ha donat a mi perquè jo us custodiï en el meu Cor Immaculat i avui desitjo estrènyer-vos ben a prop meu. La meva mà us acaricia i us sosté, us indica sempre el camí que porta a Jesús. Us prego que us deixeu guiar per mi!

Sapigueu que Déu Tri i U està reunint els seus fills a “L’Església de Jesucrist de l’univers”. Aquesta Església sobresortirà cada vegada més i resplendirà com una estrella que indica als homes el camí de salvació. Tots vosaltres esteu cridats a formar-ne part, mitjançant la vostra sincera donació a la Santíssima Trinitat, a través del meu Cor. No us calen grans obres o paraules boniques; ni tampoc una gran ciència o una teologia refinada per formar part d’aquesta Església de la que us parlo. N’hi ha prou sent veritables fills de Déu i vivint com a veritables fills de Déu.

Prego per vosaltres i us acompanyo en el camí, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

[1] Cfr. Jn 14, 6

[2] Cfr. Jn 14, 26

[3] Cfr. Col 1, 15; He 1, 1-3