Reflexió – La nostra crida dins el cristianisme

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

21 d’octubre de 2018

(Transcripció d’àudio)

 Estimats germans, estimades germanes,

Aquests mesos estem seguint una preparació intensiva per l’evangelització de la Terra, que està en procés, i crec que l’any vinent tindrà una intensitat molt important i cal entendre la nostra crida i l’especificitat de la nostra crida dins el cristianisme.

Avui el verset introductori de l’Evangeli defineix aquesta resposta: “Jesucrist va venir per servir i donar la seva vida per la salvació de molts[1]

Les lectures anteriors del profeta Isaïes descriuen de forma general un just, el servent del Senyor i el profeta diu: “El Servent del Senyor havia crescut com un rebrot davant d’ell i com l’arrel en una terra àrida[2]. Hi ha dos aspectes. Un aspecte: estar davant del Senyor, i l’altre aspecte: “en una terra àrida”. El servent del Senyor ha rebut la missió. “Al Senyor li plagué prostrar-lo amb dolors. Quan s’oferirà ell mateix en expiació, veurà una descendència, viurà llargament, es complirà a través seu la voluntat del Senyor”.     

Els cristians de seguida han entès que aquesta profecia es referia de forma específica a Jesucrist, que és Sacerdot Suprem que ha obert el camí a través dels cels, que s’ha compadit de nosaltres, ha estat provat en tot, ha vençut i ara podem “apropar-nos amb plena confiança al tron de la gràcia per rebre misericòrdia i trobar gràcia i ser ajudats al moment oportú”.

I l’Evangeli parla del servei de la vida, servei entre la humanitat de la Terra, per servir algú, per servir en un àmbit social, psicològic, mèdic; són diferents serveis. Aquí es tracta d’un servei particular: participar en el baptisme de Jesús, beure el calze de Jesús, amb Jesús i fer aquest servei.

La nostra crida no és escoltada, la nostra predicació no és escoltada. No perquè parlem de l’existència dels homes a l’univers, de coses noves. El tancament a la nostra predicació és perquè les persones no volen obrir-se a la veritat plena, perquè automàticament es veuen obligats a canviar la vida, deixar una vida en la qual estan submergits, en la qual estan immersos, on han posat les arrels i l’objectiu de la seva vida. La nostra predicació canvia la direcció, és provocadora a fons. Per altra banda, la nostra crida és la nostra resposta a entrar en tots els matisos d’aquesta crida. Només si nosaltres entrem en tots els matisos d’aquesta crida, la llum brillarà dintre nostre i a través nostre i serà una llum que és capaç de rebutjar les tenebres i atreure tots aquells que estimen la llum.

En aquest punt, he de dir que com a humanitat estem entrant cada vegada més en una confusió. Aquests dies la Mare de Déu ens ha dit: “la humanitat entrarà en el caos” i ja veiem indicis de situacions caòtiques. Aleshores, on se situa la nostra evangelització? Se situa a desemmascarar aquesta confusió, a passar a través d’aquesta confusió, a estar arrelats en una veritat que cap confusió pot portar-nos a la inseguretat, que ens porta a tenir totes les respostes dintre nostre sobre el sentit de la nostra vida. Aleshores, segons l’últim missatge de la Mare de Déu del 13 d’aquest mes, trobem la nostra identitat. La nostra identitat és en Crist, però no en Crist de forma genèrica, sinó en Crist de forma única, de la mateixa manera com cada un de nosaltres és únic a l’univers, i també la nostra crida és única segons la unicitat de cada un de nosaltres. Hem d’entrar en això per donar la resposta i trobarem que Déu ho és tot en nosaltres.

Em referiré al missatge que vam penjar al web el 6 de gener de 2017[3], on la Mare de Déu diu: “Jo us manifesto a Jesús perquè vosaltres el manifesteu als altres”. I continua: “El do més gran que Jesús espera de vosaltres és la vostra vida. En la vostra vida hi és tot: la fe, l’esperança i l’amor. Déu espera això de vosaltres; jo també espero això”. I llavors, en tota aquesta donació de la vida a Déu hi ha la llum que Ella dóna. Què vol dir oferir la vida? Perquè acaba dient que Ella vol estar amb nosaltres, que oferirà per nosaltres la vida, amb nosaltres, i espera que nosaltres oferim la vida amb Ella. No és una paraula per dir. En aquestes paraules tota la Trinitat està al nostre voltant, nosaltres estem en la comunió de la Trinitat, perquè passem a través de la Immaculada, en Crist, la nostra identitat i estem units al Pare en l’Esperit Sant. Però la llum que passa dintre és l’amor pur.

Sapigueu, fills, que cap criatura té dintre seu l’amor pur si no el rep com a do de Déu. Heu de demanar a Jesús que us doni el veritable amor. Com podem demanar-lo? Hem de desitjar-ho amb tot el cor. I, com podem fer créixer aquest desig dins nostre? Vivint la vida oferta com Jesús. Quants cristians són conscients, volen ser conscients que aquest és l’objectiu de la seva vida? És ser corredemptors. També aquestes paraules que diu la Mare de Déu: “El do més gran que Jesús espera de vosaltres és la vostra vida”. L’oferta de la vida conté la fe, l’esperança, l’amor, té tres virtuts pures, immaculades. I Jesús no ha ofert una vida qualsevol, Ell ha ofert la vida íntegra amb el Pare, a través dels sofriments, a través de les proves, a través de la mort, a través de la resurrecció, una vida que ha vençut el verí de la mort i el verí de Satanàs, el verí del mal.

Tornem de nou a l’amor pur. Nosaltres el podem tenir, desitjar-lo, pregar-lo, simplement volent-lo viure, i aquest és l’Amor estimat. Altrament, dintre nostre, l’Amor en majúscula no és estimat i no som fills autèntics, i no arribem a la nostra identitat singular en Déu o com a nucli, com a Fundació, no arribem a la identitat en la plenitud. La característica de tots els grans sants, de forma particular, podem dir visible en Sant Francesc, és aquest amor pur, ser un amb Crist i donar la vida per expiar els pecats -expiar potser és una paraula que no agrada-, vèncer el mal.

Jo crec que cada un de nosaltres és previst per aquest temps, està previst per aquesta crida, per aquesta missió, i al mateix temps, igual com se’ns ha demanat a nosaltres al Nucli Central, la crida és aquesta: portar els pecats del món, de l’univers, per vèncer el mal, per elevar-nos amb Crist, íntegres, vencedors, tal com diu l’Apocalipsi. En aquest punt resplendeix dintre nostre l’amor pur tal com diu Sant Pau, “vincle de la perfecció[4], ho uneix tot: la fe, l’esperança, l’amor, uneix l’humiliat, uneix la pau, uneix la saviesa, ho uneix tot dintre nostre. I aleshores, veieu, en aquest amor pur cada un de nosaltres, en la nostra identitat, es manifesta pur i immaculat, que vol dir íntegre, ple.

Considero molt important que arribem a ser conscients d’això i que ens esforcem a viure això a fons en aquests temps, perquè entrem, tal com he dit, en els temps de caos, on l’acció de Satanàs, mitjançant els seus instruments, mitjançant l’Anticrist, hi haurà una pressió molt forta, esotèrica. En l’esoterisme hi ha tota la falsedat espiritual, tota la submissió total o en part al dimoni, a Llucifer. I la nostra resposta a l’evangelització de la Terra amb els germans i germanes de tot l’univers s’expressarà a plena llum, com deia també Sant Miquel, que hem de brillar[5]: és l’amor pur.

I després, m’agraden les paraules de la Mare de Déu: “Jo estaré al costat vostre, pregaré i m’oferiré perquè el meu Senyor us ompli del seu amor. Doneu-me totes les vostres pregàries, les vostres intencions, els vostres pensaments i els vostres desitjos; jo els netejaré de tot egoisme i els presentaré a Déu i demanaré només allò que és el millor per vosaltres. Us prego de participar en la meva oferta i jo participaré en la vostra oferta”. També aquest pas és molt important perquè ens porta més enllà de les nostres idees espirituals. Hi ha un egoisme, diguem-ne carnal, material, i hi ha un egoisme espiritual, també en els cristians i això és egoïsme espiritual i esoterisme, també si es barreja amb l’espiritualitat cristiana. Nosaltres no podem desemmascarar-lo amb les idees, amb les nostres imaginacions; podem confiar tots els problemes a la Mare de Déu, amb el desig que la nostra oferta sigui una amb Ella i en Crist, una; aquest és l’únic camí, no n’hi ha d’altre.

Així, tots aquells que vulguin alliberar-se de la seducció d’aquest món, de la seducció que veiem campant per tot arreu: cristians mediocres que creuen en Jesucrist però el posen al racó, i potser el cobreixen perquè els hostes no el vegin. Aquesta és la imatge del que hi pot haver dintre un cristià, perquè els interessos humans estan al centre i la crida de Jesucrist està amagada, deixada al racó.

Amb la qualitat de la nostra vida comença la qualitat de l’evangelització. En aquesta dimensió podeu veure bé que s’hi insereixen Arcàngels, àngels, germans fidels, l’instrument del Nucli Central i aquest és la missió i el procés de la Pentecosta còsmica. I us pregunto: comencem avui? Que comencin a caminar les nostres Cases-Santuari; que la nostra consciència sigui contínuament verificada a través de l’amor pur, on no vivim per nosaltres mateixos sinó per Déu, a través del Cor Immaculat de Maria, i portem aquell amor pur als germans i germanes de totes les dimensions que hi ha en el Cos Místic de Crist, i a tots aquells que estan encara fora del Cos Místic de Crist. Aquí podem superar les nostres pors i els nostres complexos i, tal com hem pregat a la col·lecta, aquí la nostra generositat, la generositat que neix de la generositat de Déu per nosaltres, ens cal, com ho veiem en tots els grans sants, donar-nos completament a Déu els uns pels altres, i aquí es desclou la nostra paternitat i la nostra maternitat en Déu, que genera la vida.

I jo us beneeixo perquè l’Esperit Sant davalli damunt vostre, il·lumini cada un de vosaltres en la vostra originalitat, identitat, singularitat, il·lumini cada nucli, cada Casa-Santuari en la seva particularitat; il·lumini tota la Fundació perquè hi hagi la crida i la resposta única, col·lectiva per afrontar les proves d’aquest temps, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Lectures del diumenge 29 del Temps Ordinari, B: 1° lectura Is 53, 10-11; Salm 32 (33); 2° lectura Hb 4, 14-16; Evangeli Mc 10, 35-45.

[2] Cfr. Is 53, 2.

[3] Cfr. Missatge de la Mare de Déu del 6 gener 2017 Partecipate alla mia offerta ed io parteciperò alla vostra, publicat a www.versolanuovacreazione.it Versió en italià.

[4] Cfr. Col 3, 14

[5] Cfr. Missatge de Sant Miquel Arcàngel del 5 de gener 2017 Brilleu com estrelles de Crist

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s