1a part: El Projecte grandiós de Déu

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

17 de novembre de 2018

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, desitjo que estiguem molt units en la pregària en l’esperit dintre d’aquesta novena a Crist Rei i a la Mare i Reina de l’univers.

Avui us volem parlar de Medjugorje. En realitat, parlem de la primera part de les aparicions de Medjugorje amb el títol El Projecte grandiós de Déu, tal com ha estat definit en el llibre L’Univers i els seus habitants[1]. Enllaçant les aparicions de Fàtima amb les de Medjugorje, hi ha un seguit d’esdeveniments i és molt important situar les aparicions de la Mare de Déu a Medjugorje en aquests esdeveniments.

En primer lloc, a Fàtima la Mare de Déu va advertir a la humanitat i a l’Església dels perills per la humanitat. Volia obrir, a través de les aparicions de la Mare de Déu a Fàtima, una escletxa per a l’univers. Malauradament la humanitat va tastar, va patir la terrible Segona Guerra Mundial. Els anys 60, tal com demanava la Mare de Déu en el Tercer secret que va donar, el Papa Joan XXIII no volia revelar aquell secret i en aquell període es movia una força infernal en el baix univers, és a dir, Llucifer. I sabeu bé en quins temps vam entrar, en quins temps entrem.

Els anys 80 estan marcats per la Guerra freda a la Terra entre dos blocs, l’amenaça de la guerra atòmica. L’Església es va encaminar cap al gran Jubileu del 2000. Aquest era un gran projecte de Déu per l’Església, per tota la humanitat. En aquest període ple d’esdeveniments, s’apareix la Mare de Déu a Megjugorje per donar la llum a l’orientació de la humanitat. I l’Església i la humanitat havien de donar la seva resposta a la crida de la Mare de Déu. Quin era el pla de la Mare de Déu? Tal com us hem explicat, el pla de la recapitulació en Crist de tot l’univers. Aquest projecte és enorme, profund, amb molts aspectes, i alhora porta en ell mateix un dinamisme de la gràcia per involucrar l’Església, tota la humanitat a donar la resposta a aquesta crida.

Ara escoltem alguns fragments que fan referència a aquest projecte grandiós de Déu a través de la Mare i Reina de l’univers.

Stefania Caterina: Agafem alguns fragments del llibre “L’Universo e i suoi abitanti”, pàgines de la 294 a la 297.

“Les aparicions de Medjugorje representaven una intervenció de la Verge Maria molt especial, per diversos aspectes.

En primer lloc per la durada. Déu va establir que no hi hagués un final preestablert pel que fa a la durada d’aquestes aparicions. De fet, havien de servir per acompanyar el camí de la humanitat cap a determinats esdeveniments, que s’haurien verificat tan bon punt l’Església hagués revelat l’existència de la vida a l’univers, com volia fer el Papa. La Mare, per tant, venia a ajudar al Papa i l’Església, preparant el poble a comprendre la realitat de l’univers.

En segon lloc, la Mare de Déu s’apareixia a sis nens d’edats diferents però, a través d’ells, hauria cridat tota la parròquia de Medjugorje. Efectivament, desitjava guiar els parroquians directament mitjançant els seus missatges, amb l’objectiu de formar un nucli, el parroquial, compacte i amb desig de comprendre la realitat tal com és en Déu. Aquest nucli hauria testimoniat a tota la humanitat el que la Mare de Déu hauria revelat; al voltant d’aquest nucli s’hi haurien agregat altres fills seus de tot el món, per formar altres nuclis, cèl·lules vives de l’Església”.

Pare Tomislav: Aquest fragment és molt important per comprendre: el nucli de la parròquia, el nucli del poble nou que hauria sigut instruït sobre la realitat en Déu i, com veurem més endavant, entren molts elements que us hem explicat que ens porten a l’Església de Jesucrist de tot l’univers.

“Per primera vegada, la Mare de Déu s’adreça a una parròquia en concret, assignant-li una missió.

El tercer aspecte particular de les aparicions és el fet que aquestes són les últimes aparicions de Maria Santíssima a la Terra. De fet, estan lligades a les decisions de l’Església de la Terra pel que fa a la revelació de la vida a l’univers: si l’Església revela allò que sap, les aparicions s’acabaran perquè hauran complert la seva funció. Si no ho fa dins del termini previst per Déu, s’acabaran igualment perquè Déu seguirà altres camins.

Finalment, les aparicions de Medjugorje estan lligades per dues bandes a les de Fàtima, de les quals representen la continuació natural i les complementen. Després de l’atemptat a Joan Pau II, que va ser un desafiament a Déu d’inaudita gravetat per part de l’infern, Déu va accelerar els seus programes enviant la Mare de Déu perquè veia en perill l’Església i la humanitat.

En aquest projecte enorme no és per escandalitzar-se pel fet que la Mare de Déu apareixia, apareix cada dia i perquè no ha donat un termini, perquè la gràcia de Déu vol recuperar tot allò que es deixi recuperar a la Terra i a l’univers.

És molt important veure en tota aquesta narració que les aparicions de la Mare de Déu no preveien res estàtic, rutinari en l’Església, en les tradicions, sinó una elevació espiritual alta perquè volia portar tota la humanitat a través de l’Església a ser recapitulada en Crist per entrar a la creació nova. Escoltem aquest fragment.

“El que la Mare de Déu volia fer a Medjugorje era extraordinari[2]: una intervenció directa sobre la parròquia i els seus parroquians, mitjançant l’ensenyament transmès per ella mateixa. La Mare de Déu hauria portat les persones a comprendre, a poc a poc i sense forçar, l’obra creadora, redemptora i santificadora de Déu en tot l’univers. A Medjugorje s’hi haurien reunit molts pelegrins, a qui els parroquians haurien donat el seu testimoniatge, ajudant-los a entrar en la realitat de Déu. De Medjugorje n’hauria brollat així un riu de gràcia per tota l’Església de Déu i, en cascada, sobre tota la humanitat.

Se’ns ha dit: “Ajudant-los a entrar en la realitat de Déu”. La Mare de Déu no volia atreure cap a ella sinó portar a Déu. Ella viu assumpta en la Santíssima Trinitat com l’Església catòlica ha definit bé, que l’Església troba la seva identitat en l’Eucaristia i en la Santíssima Trinitat. La Mare de Déu volia portar-nos a descobrir l’acció del Pare, del Fill, de l’Esperit Sant, de la Santíssima Trinitat en nosaltres i volia portar-nos de la visió, de les aparicions, a la realitat en Déu. Això ho aprofundirem més endavant.

“A tots es demanava la consagració de la vida a Déu, a través de les mans de la Mare; no en el sentit que els homes ho entenen, és a dir, abraçar la vida religiosa, sinó en el sentit de l’abandó dòcil a les mans de Maria Santíssima, per posar Déu al primer lloc, per sobre de tot altre bé i afecte.

La Mare de Déu hauria confiat als vidents alguns secrets, que haurien estat revelats al moment oportú i de forma adequada, però que ella mateixa hauria anat explicant als parroquians a mesura que anessin progressant en el camí. Mentrestant, Déu hauria invitat els àngels i els germans de l’univers fidels a ell, a visitar la parròquia de Medjugorje per recolzar l’ensenyament de Maria Santíssima, mitjançant la seva acció en el pla espiritual i físic. Medjugorje hauria esdevingut l’escenari d’una acció coral del Cos Místic de Crist sense precedents a la Terra.

Davant l’abast d’un tal esdeveniment, Llucifer va tremolar i va desencadenar una ofensiva de gran escala contra Medjugorje, l’Església, el Papa i el poble croat”.

A l’inici del meu servei a la parròquia a Medjugorje vaig portar la imatge del Cor Immaculat de Maria per posar-la a cada casa, a cada família, però una consagració així proclamada, en l’Església no és suficient. Calia que cada un de nosaltres, tota la parròquia es consagrés. Sembla estrany, però aquest és el segell que hem rebut en el baptisme, ser un poble sant, sacerdotal, profètic i reial. La Mare de Déu volia portar la parròquia, la humanitat en aquesta dimensió de la realitat de Déu.

Després d’aquesta narració, faig la pregunta a tots els que ens trobem davant Déu: hem entès aquest projecte? Hem situat la nostra vida en aquest projecte o bé hem adaptat aquest projecte a les nostres necessitats de la Terra? La resposta ha de donar-la cada un de nosaltres. D’això en parlaré a la propera reflexió sobre les aparicions de la Mare de Déu a Medjugorje, però us faig una pregunta: Es pot ser un cristià madur sense conèixer la seva missió, descobrir la seva missió? No! Si una flor no té perfum, si no dóna llavors, no dóna fruit, quina missió té? Pot un cristià eximir-se de la missió, mantenir-se passiu, superficial davant d’aquests esdeveniments? I avui, no tan sols ho diu la Mare de Déu, sinó que ho diuen els científics i els experts, si la humanitat segueix així, aviat hi haurà grans desastres destructius pel planeta. Nosaltres que creiem en les aparicions de la Mare de Déu, en aquest gran signe, ens hem inserit en la missió en aquest projecte? Us deixo respondre a tots vosaltres. Demanem en aquests dies al Senyor Jesucrist per la seva festa, ens preparem perquè enviï l’Esperit Sant a desvetllar-nos.

Us beneeixo amb tota l’Església de Jesucrist de tot l’univers, amb tots els àngels, sants, tots els instruments sublims, extraordinaris, ordinaris, amb tot el poble que s’ofereix, que s’insereix en aquest projecte i desitja sincerament ser recapitulat en Crist, entrat a la creació nova, que l’Esperit Sant us guiï i us protegeixi, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] L’Universo e i suoi abitanti, Edizioni Luci dell’Esodo, versió original en Italià.

[2] Cfr. Missatge de la Mare de Déu del 25 de maig de 2013 titulat: El pla de la Mare de Déu a Medjugorje. Versió oiriginal en italià, Il piano della Madonna a Medjugorje, publicat al web www.versolanuovacreazione.it i al llibre Verso la nuova creazione. Vol. IV anno 2013, Edizioni Luci dell’Esodo.