Reflexió – La participació de la humanitat a les aparicions de la Mare de Déu – Part 2

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

21 novembre 2018

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, avui estem desenvolupant el segon episodi de les aparicions de la Mare de Déu a Medjugorje amb el títol: “La participació de la humanitat a les aparicions de la Mare de Déu”. Per què desenvolupem aquesta segona part de les aparicions de la Mare de Déu a Medjugorje? Hem parlat del projecte de Déu a través de la Mare de Déu per tota la humanitat que és el projecte de la recapitulació de tot l’univers, llavors hem d’entendre que les aparicions de la Mare de Déu no són un fet màgic, esotèric, com molts pensen, són un do de Déu que ens implica a tots a donar la resposta als reptes dels temps, als reptes de les promeses de Déu per realitzar en Jesucrist, a través de Jesucrist en l’Esperit Sant les seves promeses.

Llavors ningú està exempt, ni tan sols Llucifer de donar resposta al projecte de Déu i ell ha reaccionat contra les aparicions, contra l’anunci de Sant Miquel al projecte de Déu, ha reaccionat i ha influït en les nostres respostes segons la nostra participació o no participació en la gràcia que portaven les aparicions de la Mare de Déu a Medjugorje. Us demano la paciència d’escoltar algun passatge del llibre “L’Univers i els seus habitants”[1] poques pàgines, de la 298 a la 301, alguns passatges que citarem, estic segur que ho llegireu tot, amb la finalitat de veure avui la vostra resposta, la nostra resposta, perquè la resposta de l’Església oficial no existeix. Un bisbe de Mostar diu que tot és fals; el bisbe de Medjugorje enviat pel Papa no se sent competent, no se sent encarregat de parlar de les aparicions; la comissió ha donat la resposta extraoficial que potser les aparicions dels primers set dies eren certes; el papa no s’ha pronunciat. Han passat dècades, així que faig la pregunta: què responeu vosaltres? Aquí, intentarem reflexionar amb vosaltres per ajudar-vos. Escoltem.

“Tot pla de Déu sempre s’insereix en un pla més ampli, que és el de la salvació de tots els homes a través de Jesucrist. Les aparicions marianes són precisament plans extraordinaris de Déu, destinats a sacsejar la humanitat i revitalitzar l’Església.

Quan Llucifer s’oposa a un pla extraordinari de Déu, comença a estudiar-ne tots els detalls per apoderar-se de tot o almenys d’una part del pla i girar-lo a favor seu”.

Aleshores, aquest passatge ens diu que tot l’univers està involucrat en les aparicions de la Mare de Déu, els homes i també la matèria. Aquesta cita ens diu que Llucifer es va implicar immediatament. Se’ns presenta la pregunta: quina ha sigut la resposta de la humanitat, de l’Església, de les persones individuals i, depenent de la nostra resposta, com el pla s’ha aturat i com segueix endavant?

“Quan l’home no col·labora, perquè no creu, no vol, etc., o quan s’hi oposa amb força, Déu fa, per dir-ho d’alguna manera, un pas enrere: deixa que l’home faci el camí que ha triat. En aquest punt, però, també deixa a Llucifer lliure d’actuar, per justícia, perquè l’home aprengui també dels seus errors a reconèixer el que és just, ja que no aprèn d’altra manera”.

Aquest pas és delicat i dramàtic. La nostra resposta, la no-resposta, cedeix espai a Llucifer en l’acció perquè Déu no força, no fa violència. Si rebutgem les gràcies, llavors Llucifer suscita dins nostre una religiositat buida i hipòcrita, falsifica la nostra relació amb Déu si no pot provocar en nosaltres una rebel·lió directa, i és molt important que entrem dins nostre per estudiar, per veure quina resposta hem donat i quina resposta volem donar avui, quan mentrestant a l’Església oficial no hi ha resposta.

“Segons el pla de Déu, de Medjugorje n’havien de néixer molts fruits i dons extraordinaris per a l’Església i la humanitat. Per tant, era natural que en molts dels fills de Déu, que van arribar a Medjugorje, es desvetllessin dons i carismes. Calia discernir amb saviesa i acompanyar aquestes persones de manera justa, per tal que s’inserissin en el pla de la Mare de Déu i l’enriquissin, sense treure res del missatge original. Això corresponia sobretot als sacerdots de la parròquia.

Contràriament, des del principi hi va haver un tancament total a tot el que no provenia directament dels sis vidents “oficials”. El despertar dels carismes en moltes ànimes, el naixement de noves comunitats religioses es va considerar perillós; fins i tot es va pensar que era obra del diable, en el seu intent d’apoderar-se del pla de Déu”.

I aquí hi ha un altre pas delicat que ens recorda moltes guerres entre cristians, en nom de Déu, al llarg de la història, guerres que no van ser menys cruentes que les paganes, guerres entre nosaltres, enmig nostre, són guerres entre diferents esperits, perquè nosaltres no estem immersos en l’Esperit de Déu i la Mare de Déu es va presentar per ajudar-nos, per reunir-nos com va reunir els apòstols al cenacle perquè l’Esperit Sant baixés, unís a tots els fills de Déu. La manca de resposta o resposta superficial, egocèntrica, va deixar espai per a l’acció d’un altre esperit contrari a la Mare de Déu. Llavors la gràcia de Déu també es va aturar. La Mare de Déu es va aturar en el desenvolupament del pla per recapitular tot l’univers en Crist i ni tan sols vam rebre resposta a través dels sis vidents.

“Aviat es va crear una gran confusió al voltant del missatge de Medjugorje i Déu es va veure obligat a no anar més enllà en l’abast del missatge. Al riu de Medjugorje, destinat a créixer més i més fins a inundar tota l’Església, se li van tallar molts dels seus afluents i es va empobrir. La Mare de Déu no va poder anar més enllà d’un cert nivell d’ensenyament; i sobretot, no va poder afrontar les qüestions més àmplies i profundes del pla de Déu, com la vida a l’univers”.

Entre les respostes insuficients al pla de la Mare de Déu n’hi ha d’altres que trobem en el camí del poble de Déu al llarg dels mil·lennis. Podem observar el procés, el recorregut del poble jueu des d’Egipte cap a la terra promesa. Hi havia un grup que volia tornar a Egipte, hi havia un altre grup, majoritari, que va romandre al desert, rebel, deprimit i no va arribar a la terra promesa. Són pocs els qui van tenir el coratge de creure, d’anar a veure el compliment de les promeses del Senyor. Aquest passatge també és molt important per a cadascun de nosaltres en la nostra resposta.

“En aquests llargs anys d’aparicions a Medjugorje, el Senyor i la seva Mare han cridat i continuen cridant a molts, més enllà dels feligresos, amb la finalitat d’introduir-los a les realitats més altes i subtils de l’esperit: individus, noves comunitats, sacerdots, religiosos. Les abundants gràcies de Déu han estat nombroses i poderoses, i moltes han estat les respostes generoses. No obstant això, el missatge de Medjugorje no ha superat gaire el nivell inicial: s’ha mantingut com un reclam a l’oració i a la conversió que no és gaire diferent del d’altres aparicions; ha quedat ancorat a la Terra i a les necessitats de la Terra. Però Déu volia una cosa ben diferent!”

Així doncs, on volia portar-nos la Mare de Déu? Volia portar-nos a una espiritualitat alta, volia portar-nos fins al punt on es trobaven els Apòstols al voltant de la Mare de Déu quan l’Esperit Sant va baixar sobre ells, volia dur-nos a una Pentecosta còsmica.

Com he dit, les respostes són diverses. La resposta més perillosa és la justificació davant de Déu, la justificació davant les aparicions de la Mare de Déu: “no sabem”, “no estan clares”. Per a nosaltres, els creients, no hi ha res clar si no donem resposta, si no volem unir-nos a Crist Salvador a través dels instruments que ens posa a la nostra disposició, i després de Jesucrist l’instrument més gran que Déu usa és l’Eucaristia i la Mare de Déu.

El pla de la Mare de Déu, com deia, és el pla de recapitular en Crist tot l’univers; llavors tenia la intenció d’afrontar amb nosaltres els reptes del temps que rauen en la corrupció de la humanitat de la Terra i del baix univers de manera particular; els reptes contra Llucifer que ha corromput els nostres progenitors, que ha corromput tot el camí recorregut per la humanitat, al llarg de la història, i que veiem avançar davant dels nostres ulls: la maldat, la corrupció i l’amenaça per a tota la Terra. Aquesta falta de resposta ha posat a la humanitat en perill, també a nivell existencial a la Terra i molts dels creients de les aparicions de la Mare de Déu a Medjugorje han arribat al punt de creure en les aparicions però domesticant els missatges segons les seves necessitats, per sobreviure a la Terra, per les necessitats diàries sense elevar-se a la responsabilitat de vèncer els reptes d’aquest temps amb la Mare de Déu.

Hi ha poques, poquíssimes persones que hagin anat més enllà, que hagin anat més enllà cap al compliment de les promeses donades a tots els profetes i segellades per l’Esperit Sant a través de Jesucrist, les promeses de portar la humanitat a la creació nova, de recapitular en Jesucrist tot l’univers. I, com ja sabeu, aquests temes que toquen els predicadors –pocs, molt pocs– o certes persones amb experiències místiques es consideren mil·lenaristes.

Nosaltres parlem, hem triat aquest camí per anar cap al compliment. L’Església de tot l’univers ha florit. Déu ens ha unit a tots els membres de l’Església, del Cos Místic de Crist per afrontar els desafiaments per caminar cap al compliment de les promeses de Jesucrist. No ens sentim millors que ningú, però estem desitjosos de servir a la Mare de Déu, de manifestar el seu rostre, el seu desig per tota la humanitat, de donar-vos testimoni també a vosaltres, d’ajudar-vos a unir-vos, que es formi el poble de Maria, creients que responguin a aquesta crida d’anar fins a les promeses fetes per Jesús i, amb l’ajuda de Maria, portar-nos cap a aquestes promeses.

Per això estem parlant amb vosaltres i desitgem transmetre el nostre testimoniatge i seguirem aprofundint aquests aspectes, però tots podrem anar endavant si entrem en aquesta resposta i si cada vegada més sentim que som un únic poble independentment dels nuclis, independentment dels grups de pregària, de les persones que volen respondre a aquesta invitació perquè és la Mare de Déu que ens uneix, és l’Esperit Sant que baixa a formar l’Església de tot l’univers; a aquesta Església vindran tots aquells que desitgen entrar a la nova creació, preparar la vinguda gloriosa de Crist.

Continuarem amb les nostres reflexions.

I us beneeixo perquè la crida de la Mare de Déu, el seu rostre us toqui el cor, en el més profund, en aquests temps, que cadascun de vosaltres, cadascun de nosaltres, tots junts donem la resposta inicial de la Mare de Déu de manifestar el seu rostre a aquells que no creuen, a aquells que busquen la veritat, a manifestar el rostre de Crist en el nostre rostre, en el nom del Pare, el Fill i l’Esperit Sant.

[1] L’Universo e i suoi abitanti, Edizioni Luci dell‘Esodo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s