Reflexió – La participació de la humanitat a les aparicions de la Mare de Déu – Part 3

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

29 novembre 2018

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, avui hem començat la novena en honor de la Immaculada. Desitjo que tots els que escolteu aquestes reflexions, els nostres missatges, us uniu a tots nosaltres per celebrar aquesta novena i consagrar-nos a la Immaculada, el dia de la Immaculada i consagrar tot l’univers al seu Cor Immaculat.

Per a tots nosaltres, és molt important recórrer junts aquest camí, encara que estiguem físicament distants, però si estem en el Cor Immaculat de Maria, som capaços d’acollir les gràcies d’aquest temps i recórrer els camins que el Senyor ha indicat.

Us hem parlat sobre el tema general: “La recapitulació en Jesucrist de tot l’univers”, també hem parlat de la gran abundància de gràcies del segle passat i en el recorregut cap al tercer mil·lenni. De manera particular, aquestes gràcies es van expressar a través de les grans aparicions de Maria Santíssima a Fàtima i a Medjugorje. Al mateix temps, es van aixecar les forces oposades, luciferines al baix univers, especialment a la Terra; la humanitat de la Terra es va veure amenaçada durant la Segona Guerra Mundial, els anys vuitanta per la guerra nuclear. Aleshores, el fil conductor de la recapitulació en Jesucrist de tot l’univers és, al mateix temps, el fil conductor de l’Anticrist, de l’oposició de tots aquells que no suporten Jesucrist i la recapitulació en Ell.

En les dues últimes reflexions vàrem parlar de Medjugorje. En aquest escenari mundial, Déu hi ha inserit un personatge que coneixeu molt bé: Joan Pau II. Sabem que ell estava consagrat a Maria Santíssima amb el lema “Totus tuus” i tota la humanitat sap que ell va travessar el llindar del tercer mil·lenni, va obrir la porta jubilar al Vaticà per introduir el cristianisme en el tercer mil·lenni. No obstant això és poc conegut, per molt pocs, que ell va obrir el camí interior en els cors dels cristians de la Terra per elevar-se en la comunió universal i dirigir-se, a través del Cor Immaculat de Maria, a Crist que ve, com es va anunciar, al Crist Gloriós.

Per això desitjo que mirem especialment tres moments importants en aquest passatge del Papa Joan Pau II. El primer pas és la inserció de la Terra en l’Església de tot l’univers. El segon pas és la crida als cristians de la Terra a gaudir de la salvació que Jesucrist va portar, han de participar en la comunió universal. El tercer pas és que la Mare de Déu ens porta a Jesús. Joan Pau la va definir com a “dona eucarística”. Jo defineixo el Papa en aquest tercer passatge que veurem “Papa eucarístic” i es va obrir el camí interior per a la gràcia de la recapitulació en Crist de tot l’univers, i en aquest camí podem entendre també els esdeveniments del tercer mil·lenni.

Com sabeu, la Mare de Déu a Fàtima volia que el Papa amb tots els bisbes consagrés Rússia i la humanitat al Cor Immaculat de Maria. Joan Pau II ho va fer dues vegades, la primera vegada a Fàtima el 13 de maig de 1982 personalment i no era suficient, no va agradar a Jesús i a la Mare de Déu perquè els bisbes no hi van participar; molts bisbes no volien aquesta consagració. Aleshores, el 25 de març de 1984, el Papa va consagrar l’Església, la humanitat, incloent-hi tot l’univers, tot el Cos Místic de Crist, incloent-hi també tot el cosmos. Escoltem.

Stefania Caterina: Agafem alguns passatges del llibre “L’univers i els seus habitants“, pàgina 302 i següents.

 “Joan Pau II es va trobar una vegada més amb l’oposició de molts bisbes. Així i tot, va tenir una gran inspiració: si l’Església de la Terra, representada per molts bisbes, es mostrava cautelosa pel que fa a l’acte de consagració a Maria, aquest acte es portaria a terme en comunió amb l’Església, Cos Místic de Crist.

El Cos Místic de Crist no només coincideix amb l’Església de la Terra, sinó que també inclou altres realitats: els àngels, els sants, les ànimes del purgatori, la humanitat fidel a Déu. L’Església de la Terra forma part del Cos Místic al davant del qual hi ha el Crist, el Cap. El Papa ho sabia bé i sabia que la consagració en comunió amb totes les realitats de l’univers sencer seria acollida amb el favor de Déu. Allà on els cristians de la Terra i els bisbes havien faltat, altres hi estarien compromesos.

 La Mare de Déu, que coneixia bé l’amor del seu fill Papa, va tenir una gran alegria d’aquesta acció que posava en marxa el poder de la comunió universal: els àngels, els sants, les ànimes del purgatori i les humanitats fidels a Déu van elevar una pregària incessant a Déu, a fi que acollís la consagració com a acte de reparació i submissió per part de la Terra, i com a reconeixement del poder mediador de l’Immaculat Cor de Maria. La seva pregària es va unir a la del Papa, dels bisbes que desitjaven la consagració i de molts fidels de la Terra, per demanar que la humanitat terrestre fos alliberada de la terrible tragèdia de la guerra nuclear. I Déu va acollir la pregària coral del Cos Místic de Crist“.

Pare Tomislav: Aquesta consagració del món i de tot l’univers no va ser una devoció privada d’una persona, ni tan sols d’un Papa, sinó l’expressió profunda de la necessitat que tota la humanitat de l’univers estigués lligada al Cor Immaculat de Maria, a la Mare Immaculada, immaculada des de la concepció i perfectament unida al seu Fill.

Se subratlla la potència reparadora que passa per l’ofrena de Maria a la qual s’uneix tot el Cos Místic de Crist i dirigeix millor els creients en les aparicions de la Mare de Déu a travessar aquest llindar i a anar més enllà d’una petita consagració, devoció, i entrar al Cor de Maria units a tot l’univers. Aquesta consagració que va fer Joan Pau II involucrava a tots els bisbes, va involucrar a tots els creients en Maria, en Jesucrist a la Terra i a tot l’univers, en l’Església de Jesucrist de tot l’univers. Aquest és un pas cap a l’obertura que ens protegirà i ens protegeix en aquest mil·lenni.

Un altre punt és una crida per nosaltres que vivim avui i veiem tantes problemàtiques de l’Església, de la humanitat, i no veiem el camí de sortida. La recomanació és la nostra unió en la pregària, en l’oferta amb l’Església de tot l’univers.

L’Església de la Terra necessita la comunió amb el Cos Místic de Crist que opera en tot l’univers. Per això, Déu vol que estigueu en comunió amb tots els components del Cos Místic; Ell vol que acolliu i estimeu els àngels, els sants i els vostres germans de l’univers que serveixen fidelment a Déu i que us estimen. Cadascuna de les vostres pregàries adquireix una força diferent si es fa en comunió amb tots els membres del Cos Místic. Aquesta és la comunió universal, més àmplia i elevada respecte a la feta amb altres fidels de la Terra que, a més, no és plenament viscuda. La comunió entre cristians, de fet, és un punt feble, perquè estan dividits entre ells. En canvi, hauria de ser un factor de força. Per això, us cal recórrer a l’ajuda d’altres forces que van més enllà de la Terra“.

L’Església a la Terra va néixer a la primera Pentecosta. Hem vist al llarg de la història que no tota l’Església participava plenament en la gràcia de Pentecosta, no s’unia plenament en l’Esperit Sant. Hem arribat al recorregut de la Pentecosta còsmica, on hem de travessar el llindar de la nova creació on no hi pot entrar res de brut, només allò que sigui guiat per l’Esperit pur. Llavors és molt important veure aquest passatge interior, més enllà de moltes coses que es manifesten a l’Església, boniques, bones; és molt important recórrer aquest camí per entendre els esdeveniments d’aquest temps i donar la llum veritable als esdeveniments que ens trobem.

“L’odi de Llucifer i els seus sequaços cap al Papa i l’Església creixia cada vegada més. Mèdiums i satànics de la Terra i del baix univers, a disposició de la Confederació de la Llum, havien rebut l’ordre d’intensificar la seva acció contra la persona del Papa. Joan Pau va ser colpit de moltes maneres i va començar el seu lent i inexorable declivi físic. El seu esperit, en canvi, era cada vegada més fort i indòmit.

Joan Pau II va entendre que era odiat i sabia bé per qui era odiat; però va oferir voluntàriament el seu martiri a Déu. Havia demanat al Senyor que no li retirés el seu sofriment, i que ho acollís com a reparació dels pecats de l’Església i perquè el poble de Déu pogués entrar preparat al nou mil·lenni, ja a les portes. Malgrat els seus molts sofriments físics, la seva relació amb el Senyor i amb Maria Santíssima es va fer cada vegada més intensa i profunda. Llucifer i els seus amics, hàbilment infiltrats a la Cúria Romana, es van alegrar de la feblesa física cada vegada més evident del Papa, i van pensar d’aprofitar-ho per conduir l’Església a la seva manera; però anaven errats. Com de costum, no havien comptat amb Déu que no abandona mai els seus fills fidels i, en el moment oportú, mostra en ells la seva potència“.

El Papa, com a Pontífex, va seguir en el seu camí aquell fil conductor que conduïa a Jesucrist, a la recapitulació de tot l’univers en Jesucrist a través del Cor Immaculat de Maria. En aquest últim text ens trobem amb el Papa eucarístic; en ell, l’Eucaristia era l’Eucaristia vivent, el passatge que pertoca a cadascun de nosaltres i a tota la humanitat que vol ser recapitulada en Crist. Quin és el passatge? Nosaltres, inevitablement, en el nostre límit com a conseqüència del pecat original, arribem al punt de trobar el mur davant nostre i Llucifer pensa que aquí s’acaba, però qui està ofert a Crist venç la mort, venç Satanàs, enfonsa el mur i obre el camí als altres. Per la humanitat ara no hi ha altra manera de sortir d’aquesta problemàtica i de moure’s cap a la manifestació gloriosa del Senyor, cap a la nova creació, si no és a través d’aquest passatge interior, que cada un de nosaltres esdevingui Eucaristia vivent participant a través del Cor Immaculat de Maria completament en la redempció. Llavors tots els nostres dolors, les dificultats que vivim, fins i tot la nostra mort obtenen la salvació i cadascun de nosaltres esdevé corredemptor a través del Cor Immaculat de Maria. La teologia de Joan Pau II subratlla això posant l’accent en el dolor salvífic en la seva carta apostòlica “Salvifici doloris” que venç el mal del cosmos. Utilitzava precisament aquesta paraula “derrota les forces còsmiques”, referint-se a aquesta ofrena de la nostra vida a través del Cor Immaculat de Maria.

El passatge de Joan Pau II d’aquesta vida a la vida eterna, benaurada, era el pas entre el 2004 i el 2005. Va morir el 2005 precisament en el període en què Déu va formar el nucli central i, no pas per casualitat, el va cridar a formar part del nucli central.

Per a nosaltres, que fem aquest camí, és molt important tenir aquest quadre perquè, si no llegim aquests esdeveniments que passen dins de l’esperit, no podem entendre la història i els esdeveniments que ens esperen. Aleshores us convido altra vegada, també a tots nosaltres: fem aquesta novena perquè en el Cor de Maria, Cor Immaculat, siguem purificats i oferts segons les seves intencions perquè l’Església de la Terra i tots els que estiguin preparats, que desitgen ser recapitulats en Jesucrist, anar cap a la nova creació, es puguin inserir en aquest programa de l’univers sencer, el programa que segueix l’Església de Jesucrist de tot l’univers.

I us beneeixo i us acompanyo en aquests dies i us protegeixo de tot mal, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s