A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

6 de març de 2019

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, saludo tots els membres de la Fundació, us saludo a tots vosaltres que seguiu els nostres programes a través del web i a tots els que us adheriu a aquest camí.

Vam parlar de les festes que hem de viure aquest any de manera especial en unió amb tot l’univers. Avui comencem una festa llarga, amb el Dimecres de cendra fins a la Pentecosta. Travessarem la Quaresma que és la part dolorosa de la humanitat de la qual Déu vol, mitjançant el seu Fill en l’Esperit Sant, elevar-nos i fer-nos capaços de tornar a Ell, sotmesos a les Lleis de l’Esperit pur que ens transformen en criatures noves, plenament noves, introduïdes a la creació nova.

Així, en aquest període que recorrerem us convido a estar units en l’esperit, en l’Esperit Sant i a fer aquest camí de qualitat espiritual que és necessari per a la nostra trobada amb tot l’univers, perquè la nostra comunió universal ha estat prevista per un salt de qualitat. Us convido també a seguir la Quaresma amb una actitud d’una gran qualitat.

Per avui he previst un missatge de la Mare de Déu, Mare de la humanitat, del 13 d’abril de 2017 titulat Déu estima i perdona que ens introdueix en aquest temps. Ara no vull parlar de la Quaresma, ja sabeu el recorregut quaresmal. El que vull és donar-vos tres punts rellevants del nostre programa. Són aquests:

1. Acollir l’amor de Déu, vol dir ser capaços d’acollir tot l’amor de Déu;
2. Estar reconciliats amb Déu en l’amor;
3. Participar activament a l’amor de Déu per ser transformats i poder ser instruments de transformació per a la humanitat.

Escoltem doncs primer les paraules de la Mare de Déu, la primera part del missatge.

“Estimats fills meus,

Avui desitjo dir-vos que DÉU ESTIMA I PERDONA.  Us estima tal com sou, com un pare estima el seu fill encara que sigui fràgil o ingrat. Déu us estima pel que sou, no pel que teniu ni tampoc pel que feu. Agraeix tot el que feu per Ell i les vostres bones obres però us estima també quan sou incapaços d’actuar, us abraça en tota la vostra feblesa i us sosté amb el seu amor. Pocs de vosaltres comprenen el seu amor, no obstant això, Ell continua estimant-vos, sempre i malgrat tot, en aquesta vida i més enllà d’aquesta vida. Ell us és Pare per l’eternitat. Us busca sempre per estar amb vosaltres en cada solitud vostra.

Us demano de començar a creure seriosament en l’amor de Déu per vosaltres i deixar-vos estimar per Ell. Fills, perquè us és tan difícil deixar-vos estimar per Déu? Perquè teniu tanta por d’obrir-vos a Ell i de donar-li la vida? Us convido a posar la vostra existència a les seves mans amb plena confiança, deixant que sigui el Senyor qui guiï els vostres passos. Així veureu florir la vostra vida i ja res més us farà por, ni la mort”.

Això és bonic de sentir, i difícil de posar en pràctica per l’home de la Terra perquè l’home de la Terra ha creat diferents amors. Està obert a moltes coses que l’omplen en nom de l’amor, ha creat molts déus, ídols, ha obstruït dintre seu el camí cap a l’amor etern, cap a l’amor de Déu però l’home – i nosaltres creients ho hem de saber, almenys en teoria – no pot estar ple de cap altre amor sinó de l’amor ple, etern, que no ens deixa mai, i nosaltres ens fem mal només quan evitem aquest amor.

És bo ressaltar a l’inici de la Quaresma que l’amor de Déu és l’amor del Creador. Ell ens ha creat, ens ha donat forma, ens coneix perfectament i sosté perfectament aquesta criatura. Tal com hem sentit, la Mare de Déu ens acompanya com el Pare i no deixa mai d’estimar-nos.

L’amor de Déu és l’amor també del Redemptor. Quan caiem, quan ens perdem, quan fem grans pecats, hi ha un Déu que redimeix, que paga per nosaltres, que ens aixeca i ens dóna la possibilitat de ressorgir. Aquest aspecte ha estat poc contemplat en la confessió, poc tingut en compte en la nostra relació amb Déu a través de les pràctiques religioses i, en canvi, el guariment no existeix si no tornem a Déu, si no entrem en les Lleis de l’Esperit pur que perfectament governen el nostre ésser. Nosaltres que parlem de la creació nova hem de saber aquesta veritat i encaminar-nos cap a aquesta veritat.

El tercer aspecte de l’amor de Déu és l’amor de l’Esperit Sant, del Santificador. Tots els mals que hem fet des del pecat original en endavant, tots els sofriments que portem a Déu, que presentem a Déu, Ell els santifica. A través d’aquests sofriments esdevenim corredemptors, ens salvem nosaltres mateixos, esdevenim agradables a Déu i podem salvar els altres si oferim tots els sofriments que formen part de la humanitat de la Terra des del pecat original.

Al cap i a la fi som criatures que no poden realitzar-se sense el Creador. Reconciliem-nos amb Déu. Escoltem.

“S’acosta la Pasqua i recordareu la mort i la resurrecció del meu Fill Jesús. Fills meus, no permeteu que les solemnitats pasquals es redueixin a les festes i al brogit del món. Esforceu-vos a comprendre el que Jesús ha fet per vosaltres. Demaneu a Déu la llum per experimentar el poder del seu perdó. Sí, fills, Jesús ha mort i ressuscitat per obtenir-vos el perdó dels vostres pecats. Us suggereixo de mirar amb sinceritat les situacions de pecat en les que us heu trobat o en les que us trobeu, i de reflexionar sobre com Jesús ha mort per donar-vos la possibilitat de sortir-ne una vegada per totes. Doneu-li gràcies per això i gireu la vostra mirada cap a Ell”.

La nostra reconciliació amb Déu s’ha de realitzar en l’amor de Crist. Déu Pare va enviar el seu Fill, el va sacrificar per nosaltres perquè així l’amor de Déu ha entrat fins al més profund de l’home, ha obert el camí per l’home i dóna a l’home la possibilitat d’experimentar l’amor de Déu, que el Déu veritable, U i Tri no és un ídol que ens enganya sinó que es comunica ell mateix i troba sempre un camí cap al nostre cor.

La Mare de Déu no desitja que mirem els nostres problemes per replegar-nos-hi sinó per veure la possibilitat de ressorgir i veure la possibilitat que la humanitat pot ressorgir i permetre que l’amor, que és l’única medicina, ens guareixi de tants desenganys, de tants sentiments de culpa, etc., etc.

La Quaresma és un temps en què tots els cristians estan cridats a fer una confessió, però el ritu no ens salva. Estem cridats, a través de la pràctica de la confessió, a penedir-nos perquè hem trepitjat l’amor de Déu dins nostre, hem ofès a Déu que és l’amor i demanem perdó i demanem el do de l’amor perquè aquell amor ressorgeixi dins nostre. Això és necessari perquè aquesta Quaresma porti molts fruits per nosaltres i per la humanitat.

“El pecat existeix, fills, no és un concepte abstracte sinó una crua realitat que us pren la vida i la felicitat. L’autor del pecat és Satanàs, aquell que odia els fills de Déu. Jesús, morint i ressuscitant, l’ha vençut. Si vosaltres doneu la vostra vida al meu Fill, la seva victòria sobre el mal serà la vostra victòria, perquè sereu una sola cosa amb Jesús. Déu us perdona sempre si desitgeu el seu perdó, però vosaltres heu d’esforçar-vos a corregir la vostra vida, perquè el perdó de Déu no quedi com un fet isolat sinó que us porti a la transformació interior. Busqueu de comprendre-ho i pregueu per rebre la llum. La vida sobre la Terra és un llarg pelegrinatge cap a l’eternitat; escolliu Déu com a company de viatge i el camí ja no serà mai més tan feixuc. Busqueu de ser feliços.

Prego per vosaltres i us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.”

La humanitat d’avui no veu el pecat, es queda amb la paraula “disculpa” i molts participants al sagrament de la confessió no veuen la profunditat del mal en el pecat: el pecat que ens fa mal, que ens allunya de Déu, que ens allunya de la font de la vida i que ens fa febles, i per això estem arrossegats per l’esperit del món que és ple d’interessos; tots els programes es construeixen sobre els interessos i els tractes sobre un amor, un amor egoista, egocèntric, un amor humà.

Jesús ha pagat pels nostres pecats i ens ha obert el camí, però només podem ressorgir participant de la seva vida de ressuscitat. Per això la Mare de Déu demana que nosaltres donem la nostra vida a Déu. Donar la vida a Déu no vol dir perdre la vida, vol dir posar-la a les mans d’Aquell que ens ha creat, que ens coneix perfectament; posar i posar-la a les mans del Fill de Déu que coneix perfectament on ens hem equivocat, on són els errors dins nostre; immergir la nostra vida en l’Esperit Sant que és l’amor pur, que davalla del Pare i del Fill, que guareix les nostres ferides i les nostres profunditats.

Veieu, el nostre camí en aquesta Quaresma ens vol portar a ser vencedors dins nostre, vencedors també en la relació amb el món al qual hem de portar l’amor de Déu i la veritat de Déu, i aquesta és la nostra evangelització.

Us convido a tots, tal com he dit al començament, a prosseguir en la comunió de l’Esperit Sant per tal que jo pugui oferir totes les vostres pregàries, tots els vostres anhels i desitjo que els vostres desitjos siguin desitjos de trobar aquella relació profunda amb Déu que avui a l’Evangeli[1] ens demana, trobar en el nostre íntim una relació amb Déu Pare, i això serà així només a través de la resurrecció, l’ascensió, quan l’Esperit Sant ens embolcalli completament, perfectament, en la dimensió de la creació nova. Tot l’univers espera la resposta d’aquesta petita resta de la Terra que s’adhereix a la vida de Jesucrist i vol participar en el seu amor per manifestar-lo als altres.

I us beneeixo a tots i, tots nosaltres de les nostres Cases, dels nostres Santuaris, us acompanyem cada dia perquè pugueu continuar en aquest camí de qualitat cristiana per arribar a una relació profunda, íntima amb Déu, ser ressuscitats amb Ell, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Evangeli de Dimecres de Cendra: Mt 6, 1-6.16-18