A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

9 de març de 2019

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, entrem al primer diumenge de la Quaresma i el tema que desenvoluparé és Entrem amb Jesús a la Quaresma.

El que vull exposar és una actitud a prendre, de manera especial una actitud a tenir en aquests temps quan ja sabem que actuen potentment el fals Profeta, l’Anticrist, en el moment en què ha de fer-se la tria decisiva, neta, entre Jesucrist i Llucifer. Us parlo a vosaltres, pressuposo que heu escollit participar activament amb tota l’Església de l’univers en l’evangelització de la Terra, conscients que hem de preparar el camí de la manifestació gloriosa de Crist i el camí cap a la creació nova.

L’Evangeli del primer diumenge[1] parla de Jesús que després del baptisme, després de la seva decisió de complir la voluntat del Pare va ser provat, però és molt important destacar el que diu Sant Lluc a l’Evangeli “Jesús, ple de l’Esperit Sant, es va allunyar del Jordà i va ser portat per l’Esperit Sant al desert, on durant quaranta dies va ser temptat pel diable”. Jesús, ple de l’Esperit Sant, guiat per l’Esperit Sant… ple de l’Esperit Sant en el moment en el qual comença, quan ha començat la seva missió, com Home-Déu, com a home havia de passar el camí de les proves, del creixement d’aquesta potència fins a vèncer la mort, el pecat, enlairar-se al cel, enviar l’Esperit Sant sobre nosaltres i ara, recapitular en Ell tots el que desitgen ser seus per manifestar la plenitud de la vida en Déu.

Ara, si volem recórrer la Quaresma amb Ell, hem d’escollir entre Llucifer i Jesucrist. Jesús, tot seguit després del baptisme, ple de l’Esperit Sant, va començar la seva missió. Al parer vostre, els cristians, després del baptisme s’encaminen amb la potència de l’Esperit Sant cap a la missió? I vosaltres, entreu en la Quaresma amb aquesta decisió, immersos en l’Esperit Sant a complir l’obra de Déu mitjançant Jesucrist, amb Jesucrist, amb tota l’Església de l’univers per anar cap a la creació nova?

Parlem de les proves citant algunes paraules de la Mare de Déu del 13 d’agost de 2018 “La vida terrena està feta també de proves”. Hi ha cristians que no són provats perquè estan morts, ensonyats, dormen, no prenen responsabilitat per la seva salvació, per la salvació dels altres. Aquí es verifica allò que deien els sants pares: un d’ells va veure una multitud de dimonis rodejant la cel·la de Sant Antoni mentre sobre la muralla d’Alexandria hi havia un sol dimoni ajagut, dormia sobre la muralla. Aleshores aquell pare va dir: “No us avergonyeix ser tanta colla contra aquest pobre pare?”, i li diuen: “És més fàcil provar una ciutat així de gran i vèncer-la que no pas un sant que és de Déu”.

Nosaltres que creiem en aquest projecte de Déu, que estem entrant en aquest temps de les grans festes de tot l’univers, també a la Terra, hem d’escollir: dormir, de manera que no sentirem els impulsos ni de l’Esperit Sant ni del dimoni, perquè estarem immersos en l’esperit del món, i Déu ens provarà igualment, ens provarà perquè és amor i provarà fins al final per atreure cap a Ell tots els que són de bona voluntat, i aquest és el sentit de les proves. Escoltem a la Mare de Déu.

“En primer lloc, les proves no vénen de Déu que desitja pels seus fills només la felicitat. Déu permet que sigueu provats per tal que us mesureu amb els reptes de la vida, us enfortiu en la batalla entre el bé i el mal, escollint el que és just segons les lleis de la vida i refusant allò que no ho és. Les proves afinen el vostre discerniment i us ajuden a comprendre millor la realitat i també a comprendre-us millor a vosaltres mateixos, els vostres límits i els vostres punts forts, les vostres reaccions i els errors comesos, la vostra força de voluntat. Sense proves us mantindríeu infantils, per això Déu ho permet.

Tanmateix, les proves serveixen per al vostre creixement només si les afronteu positivament. Molts homes no aconsegueixen afrontar les proves i la seva vida queda reduïda a un estat de supervivència, del qual en neixen frustracions, indiferència, depressions, agressivitat, maledicció, rebel·lió i blasfèmies. Avui molts homes i dones de la Terra viuen així i els seus fruits repercuteixen sobre la humanitat sencera amb les conseqüències que veieu”.

És molt important que entrem en el discurs que ens proposa la Mare de Déu. Es pot ser un cristià infantil, els nens s’expressen: “No em toqueu, no em proveu”, i demanen a Déu tots els consols, estant concentrats en ells mateixos. Per altra banda, hi ha cristians que poden ser buits, buides les seves pregàries, buida la participació en els ritus, a la confessió, a la participació en l’Eucaristia, i en la Quaresma podem obtenir alguna consolació, però les proves de la vida no es resolen, els cristians no ressusciten, les seves ferides segueixen obertes perquè són provats, provats per l’esperit del món, provats per la vida, i aleshores poden créixer dintre seu la ira, la calumnia, també contra Déu, desànim perquè Déu no acontenta, la incapacitat de perdó, la incapacitat de donar el testimoniatge que Déu salva, aleshores la vida que no dóna fruit, no porta a la resurrecció. Nosaltres estem cridats a ser victoriosos en cada prova. Escoltem més endavant.

“Perquè tants homes no saben afrontar positivament les proves de la vida? Perquè els falta la decisió de fons de pertànyer a Déu i de caminar amb Ell. Aquesta tria, tal com us vaig explicar, es produeix ja en el moment de la vostra creació. Si l’home escull Déu des del principi, afrontarà les proves de manera justa, amb l’ajuda i la protecció de Déu. Qui el refusa afrontarà les proves a la seva manera, guiat pel seu propi egoisme i sota la influència del dimoni. Qui es manté indecís, serà portat d’una banda a l’altra i les proves seran per a ell un turment.

Us vaig explicar, però, que la tria al moment de la concepció no és suficient per definir la vostra existència. Vosaltres sou lliures i és per això que Déu posa tothom a prova: a qui ha dit sí, a qui ha dit no i a qui no ha dit ni sí ni no. A cada prova, Déu se us apropa i us estén la seva mà. Així, esteu novament cridats a escollir si acceptar o no a Déu i les seves lleis, girant l’esquena al mal, si fiar-vos de Déu o de vosaltres mateixos. Heu de triar entre el bé i el mal, entre Déu i Llucifer. Serà sempre així fins a l’últim instant de la vostra vida terrena”.

De totes aquestes paraules que són plenes de significat, m’han colpit especialment les paraules: “escollir Déu i caminar amb Déu”. No es pot escollir a Déu i quedar-se aturats. Qui es queda parat no escull ni el bé ni el mal, o bé escull l’egoisme, de totes maneres es queda passiu i exposat, com diu la Mare de Déu, a ser portat d’una banda a l’altra. Nosaltres ara estem cridats a una actitud d’elecció definitiva de Déu perquè tenim totes les possibilitats.

“Fills, si escolliu a Déu i poseu la vostra vida a les seves mans, les proves no us abatran mai. És més, us faran més forts i sempre més propers a Déu, perquè sovint és el mateix dolor que us obliga a agenollar-vos; són les llàgrimes que renten la vostra mirada i Déu respon sempre al vostre crit, quan l’invoqueu amb cor sincer i amb el desig viu de fer la seva voluntat.

Fills meus, quan esteu en la prova, no demaneu a Déu les solucions que vosaltres considereu justes; sovint, de fet no ho són. En canvi, demaneu al Pare que en la prova es compleixi la seva voluntat. Aleshores Ell us donarà Jesús, el Salvador, i en el seu nom us enviarà l’Esperit Sant, Defensor i Consolador. Jesús complirà en vosaltres la voluntat del Pare, en la potència de l’Esperit Sant i superareu tota prova en la pau i recollireu fruits de pau i d’amor. Sapigueu, fills, que quan sofriu Jesús us confia a mi, com em va confiar Joan al peu de la Creu.[2] Ell sap que com més sofriu, més necessitat teniu d’una Mare. I jo estic amb vosaltres a cada prova, petita o gran, prego per vosaltres al meu i vostre Senyor, demanant només allò que és bo per a la vostra vida”.

Aquí hi ha dos moments importants: “si escolliu a Déu i poseu la vostra vida a les seves mans, les proves no us abatran mai”, i això és el que va escollir Jesús amb el seu baptisme, com a home que porta la humanitat cap al Pare. L’abandó és actiu, Jesús comença a complir la seva obra, a caminar segons les Lleis de l’Esperit pur, segons el voler del Pare. El segon moment és: les nostres pregàries, les nostres participacions en els sagraments, a les celebracions, com són? Les nostres pregàries participen de la vida trinitària, de la potència trinitària o més aviat participen dels nostres propis desitjos, de les nostres pròpies forces, de la nostra pròpia lògica?

Aquest pas que ens porta la Mare de Déu ens porta a la vida trinitària. El nostre desig de Déu, la nostra pregària si és una invocació ben feta, tal com diu Sant Pau a la carta als Romans[3], “qui invocarà el nom del Senyor serà salvat”. Qui desitja fer la voluntat de Déu, ser segons el Creador, qui vol seguir Jesús, participar en la vida de Jesús, serà omplert de la potència de l’Esperit Sant, com Maria i Jesús obrirà el camí i el conduirà al Pare. Aquest és el cicle dinàmic dins el nostre esperit. Sense aquesta dinàmica dins el nostre esperit, la gràcia trinitària no pot actuar, la potència trinitària no pot actuar dintre nostre. Sense aquesta dinàmica, quedem fora, o bé només toquem la gràcia superficialment. La gràcia no pot recórrer el cicle trinitari. Déu ens envia l’Esperit Sant com el va enviar a Maria, dins nostre es genera la participació en la vida de Crist, li donem la nostra vida i Ell, per obra de l’Esperit Sant, ens fa partícips de l’ascensió, entrar a la creació nova. Aquí s’hi uneix l’instrument excepcional i sublim de la Mare Immaculada que sempre està prop nostre per sostenir-nos; s’hi uneix tota l’Església de l’univers que ens dóna suport.

És molt important que entrem en aquesta Quaresma amb l’actitud adequada, entrar en la pregària de l’Esperit Sant dins nostre, que ens porta mitjançant el Fill al Pare i que en nosaltres aquesta és la tria central; el món queda a part. I aleshores Satanàs no pot provar-nos mitjançant el món, mitjançant l’esperit del món. Noteu que les proves de Jesús, narrades per l’evangelista Lluc, són les proves a través de l’esperit del món i nosaltres som provats contínuament pels plaers, pel plaer de menjar, pel desig dels diners, pel desig de la fama i de la glòria, de l’extremisme -en tots els àmbits avui- per posar-nos al centre de l’atenció. Us demano que entreu, entreu en aquesta dinàmica de la potència trinitària que vol operar en vosaltres, a favor vostre i dels altres.

Sant Pau, a la carta als Romans que hem llegit diu que “la paraula de salvació és a prop teu”, només cal pronunciar-la amb la boca i amb la fe al cor, vol dir amb la fe en l’Esperit Sant, i aquesta ens salva.

Quines són les actituds, de manera concreta, que denoten en vosaltres que esteu de veritat en l’Esperit Sant i que l’Esperit Sant opera en vosaltres? És allò que s’ha expressat en la primera lectura del Deuteronomi[4]: l’agraïment. El qui va escriure aquest llibre, torna de forma retroactiva a la història i reconeix que el poble de Déu va ser guiat per Déu de manera miraculosa. Déu ha sentit el crit, els gemecs del seu poble, i qui creu en això, en ell s’obre un espai d’agraïment i s’obra l’espai de l’esperança cap al futur perquè Déu guiarà. D’aquí la nostra adoració a Déu i no permetre ni tan sols una petita porta dins nostre oberta a Satanàs: “Vés-te’n Satanàs”. Adora Déu, no es pot temptar Déu.

Hi ha un altre element que ens mostra si realment estem oberts a l’Esperit Sant: és que en totes les coses som victoriosos, és a dir, que en el nostre esperit percebem el bé i el mal, escollim sempre el bé i el Defensor actua dins nostre i fa fora el mal. Quan estem immersos en l’Esperit Sant i permetem que l’Esperit Sant actuï en nosaltres, en els nostres pensaments, els nostres desitjos i les nostres paraules, el batec del nostre cor allunya Satanàs. Mirem de viure així.

“Fills, com a Mare us demano de començar a viure com a veritables fills de Déu. Abandoneu-vos finalment a les mans del Pare celestial que nodreix els ocells del cel i vesteix els lliris dels camps i que us estima infinitament[5]. No us faltarà la seva Providència i vosaltres sereu victoriosos amb Jesús que ha vençut la mort. Recordeu sempre que cap prova pot ser més forta que l’amor que Déu té per vosaltres. Ni la mort pot separar-vos del seu amor.[6]

 Estic al vostre costat i camino amb vosaltres en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

I justament és el que desitgem, caminar amb Maria, participar de la vida de Déu amb Maria, experimentar que Déu està sempre amb nosaltres i no ens falta res de tot allò que necessitem. Així la nostra vida esdevé testimoniança per a la humanitat desesperada, la humanitat que està fora d’ella mateixa, es refugia en els plaers, en els èxits, en la intel·ligència artificial, i està lluny de l’Esperit, està sempre desesperada, està cada vegada més en una tensió de guerrilla. Ha arribat el moment que comprenguem què vol dir l’evangelització de la Terra per part de l’Església de tot l’univers i que ens inserim en aquesta evangelització perquè Déu vol canviar el camí d’aquesta humanitat.

Nosaltres, amb el nostre camí, en les nostres cases, en els nostres nuclis us seguim, preguem per vosaltres, uniu-vos també vosaltres a nosaltres, immergiu-vos en Déu -ens podem immergir en Déu també amb la sincera participació en l’Eucaristia dominical, la veritable participació en el repòs de Déu el diumenge, dedicant l’espai i el temps per Déu per tal de prendre les decisions profundes.

I que l’Esperit Sant davalli sobre vosaltres i us guiï per recórrer el camí amb Jesús cap a la creació nova, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. 1er diumenge de Quaresma – Any C: Lc 4, 1-13

[2] Cfr. Jn 19, 25-27

[3] Cfr. Segona lectura, 1er diumenge de Quaresma: Rm 10, 8-13

[4] Cfr. Primera lectura del 1er diumenge de Quaresma: DT 26, 4-10

[5] Cfr. Mt 6, 24-34

[6] Cfr. Rm 8, 35-39