A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

16 de març de 2019

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, hem començat ja la Quaresma amb el 1er diumenge i hem reflexionat que ens esperen les proves i que és normal pel nostre creixement i per la nostra missió, per a la nostra elevació, perquè les proves serveixen per la nostra elevació.

El tema de la nostra reflexió d’avui és “Nosaltres busquem el teu rostre, Senyor”. De bon principi vull subratllar que no podem buscar el rostre del Senyor asseguts, asseguts en nosaltres mateixos, immòbils. Buscar el Senyor, cercar el seu rostre vol dir caminar, implicar-se, prendre la responsabilitat i participar en l’elevació que realitza el Senyor, que ens atreu amb el seu rostre.

A la litúrgia de la Missa del segon diumenge de Quaresma podem veure un recorregut, com s’ha manifestat el rostre de Déu en la història de la salvació: Déu és Déu, el seu rostre sempre ha estat inclinat cap a nosaltres però la humanitat que va caure, que es va allunyar d’Ell, no percebia el seu rostre. A la primera lectura[1] se’ns presenta l’experiència d’Abraham, quan ell experimenta en la fe, acull la presència de Déu i el seu rostre, i en aquella aliança Déu deixa un senyal per la seva fe.

A l’Evangeli[2] podem dir que, després de tot el recorregut de l’Antic Testament, Moisès, els profetes, etc., etc., que van preparar els temps nous, ha aparegut el rostre del Senyor. Primer, els apòstols el van veure com a home, després Pere, Jaume i Joan el van veure transfigurat tal com és en Déu, però aquesta visió era per obrir la llum cap a la resurrecció, cap a allò que succeirà a la fi dels temps. I Jesús ara està gloriós cara a cara amb el Pare: “Jo i el Pare som tot u”.[3] Jo faig el que veig fer al Pare”[4]. Ell mira a Déu invisible perquè Déu és Esperit pur i ara obre el camí per nosaltres perquè puguem recórrer aquest camí i arribar al lloc on està el Fill, Jesucrist, i per mitjà d’Ell entrar a participar, a veure, a contemplar el rostre de Déu que serà a la fi dels temps a la creació nova.

El punt de la nostra reflexió ara es centra en la potència de la victòria de Crist sobre la mort, sobre el pecat i la seva elevació. L’Església de tot l’univers espera dels cristians de la Terra aquest testimoniatge, renunciar a l’aliança amb Llucifer, amb el pecat, vèncer Llucifer, vèncer el pecat mitjançant Jesucrist, ressuscitar dins i encaminar-se cap a l’elevació, cap a l’entrada a la glòria. Encara es diu “vèncer el pecat” però de forma genèrica, “ressuscitar” sovint genèric, però gairebé ningú parla, o predica que ens hem d’elevar, ascendir i nosaltres vivim aquests temps de la dinàmica de la gràcia en la qual estem immersos.

Sobre aquest aspecte, la millor guia que tenim és la Mare de Déu, com ha contemplat el rostre de Déu des de la concepció, després el Fill que ha concebut per obra de l’Esperit Sant que veia en el cos, que experimentava que en la vida de Jesús s’obre un camí cap a la vida del Pare. Recordem la prova de Maria i de Sant Josep quan Jesús es va perdre, quan el van buscar al temple. Veiem Maria que va participar plenament al sacrifici de Crist, a la victòria, ressuscitada dins seu, com ens ha donat el testimoniatge i ha esclatat en tots els dons. Veiem la Mare de Déu que es va quedar entre els deixebles perquè era necessari que Ella es quedés a complir la seva missió de Mare dels apòstols, i després també Ella ha estat portada al cel i viu en la Santíssima Trinitat. Escoltem.

“Estimats fills meus,

AMB AQUEST MISSATGE S’ACABA LA MEVA CONVERSA AMB VOSALTRES. Ara és el moment que heu de caminar per vosaltres mateixos, després de les moltes paraules que us he transmès tot aquest temps. Us he parlat sempre i de moltes maneres diferents, buscant de recordar-vos que Déu és el centre de la vostra vida i de tota la història. Amb les meves aparicions, a molts llocs de la Terra, us he mostrat el meu rostre i us he estès la mà. Ara em retiro i torno a la Santíssima Trinitat, en la qual visc i d’on he vingut, per intercedir com a Mare per tots els meus fills.

El temps s’abreuja, fills, perquè el meu Fill està per tornar en la seva glòria. Es manifestarà a tot l’univers i ja ningú podrà dir que Déu no existeix. Tothom el veurà però no tothom l’acollirà. Separarà els fills de la llum dels fills de les tenebres. Només el Pare sap quan això passarà, però avui ja podeu intuir que els temps estan canviant.”

En aquest missatge del 13 de desembre del 2018 vull subratllar el missatge conclusiu: “Camineu per vosaltres mateixos”, vol dir que ho hem rebut tot, ara l’univers espera de nosaltres la resposta responsable en aquest camí.

“Ara em retiro i torno a la Santíssima Trinitat”. Els instruments de Déu es retiren, es posicionen allà on poden donar el màxim. Cada u es situa al vòrtex trinitari, la Mare Santíssima en la Santíssima Trinitat per intercedir contínuament; Sant Josep amb tots els sants es situen en la dimensió de l’Esperit pur, igualment els Arcàngels, els àngels; els germans fidels marxen cada vegada més amunt. I tota aquesta força se’ns comunica a nosaltres si volem estar en comunió amb ells, i per poder realitzar el nostre servei i caminar aquí a la Terra per complir allò que se’ns demana a nosaltres.

Arribats en aquest punt, estem cridats a experimentar aquella enorme potència en el Crist ressuscitat i vencedor. Com ja sabeu també Sant Pere, després de la transfiguració, s’oposava a la mort de Jesús. Tots els apòstols es resistien a la humiliació del Salvador perquè sent així també ells haurien estat humiliats, humiliats en el sentit que no podien ser prepotents, no podien recórrer a una salvació màgica sinó que haurien de participar plenament en aquell procés i experimentar la resurrecció, tocar Crist ressuscitat, parlar amb Ell, menjar amb Ell, cosa que no podien fer en la visió al Tabor.

Tenim una altra experiència, la de Sant Pau. De Saule, que observava l’Antic Testament fins als punts i comes, va trobar Crist ressuscitat i aquella potència ho va canviar tot en ell i era capaç de donar testimoniatge al poble per ser elevat. Aquests temps són temps en què la humanitat de la Terra, l’Església de la Terra que pertany a l’Església de Jesucrist de tot l’univers, experimentarà aquesta potència, l’experimentarà qui vulgui participar en la vida de Crist.

“L’acció de Llucifer s’està reforçant dia rere dia. L’Anticrist i el Fals Profeta ja estan actuant per seduir la humanitat i arrossegar-la, amb la violència i l’engany, cap a l’abisme. Els homes i la natura estan trasbalsats i cada vegada ho estaran més. En va els homes buscaran l’ajuda dels científics, teòlegs i mags, perquè la salvació ve només de la Santíssima Trinitat, per mitjà del meu Fill Jesucrist.

Només Jesús és el Salvador; rebutjant-lo, rebutgeu la salvació. Fills, desitjo cridar-vos de nou a l’essència de la vida cristiana, és a dir, a la fe en Jesucrist, fill de Déu, nascut, mort, ressuscitat i pujat al cel, que seu a la dreta del Pare. Jesús és Sacerdot Suprem i Rei de l’univers. Davant d’Ell tots hauran d’acotar el cap, ho vulguin o no.”[5]

La gent té por, té por de l’Anticrist, del Fals Profeta, té por dels temps nous que vivim. Per vosaltres, que participeu en l’Església de Jesucrist de tot l’univers, tot això és normal. El bé i el mal han de ser portats al màxim. Només així Déu pot, amb la potència de la seva Església, tocar també l’últim i rescatar-lo del mal, de Llucifer. El mal s’oposa igual com es va oposar el faraó a Egipte a l’alliberament del poble d’Israel. No penseu que Llucifer sigui més fort. Llucifer subsegueix a Jesucrist, Llucifer i els seus aliats, el seu Anticrist, el seu Fals Profeta estan en crisi, i immersos en una follia confusa intenten donar l’últim cop fent mal a qui no vol respondre.

Aquests temps, concretament des de l’inici de les aparicions de la Mare de Déu a Medjugorje, són temps intensos dins l’esperit de la humanitat de la Terra a través de la presència del rostre de Maria. Aquesta acció silenciosa passa dins l’esperit. Les obres es veuran després. Esclatarà la vida de Déu i es manifestarà el Senyor que obrirà la porta de la creació nova. Però per tots nosaltres aquest temps és el temps de l’elevació que nosaltres necessitem per arribar a la plenitud, és necessari també per tota la resta de la humanitat de la Terra perquè la llum sigui vessada sobre tota la humanitat i la humanitat es redreci.

“Avui molts cristians han oblidat les veritats de la fe i es deixen atreure pels plaers i modes del món. Així corrompen els seus pensaments i la seva vida. La major part dels homes de la Terra cerquen molts déus i els posen al mateix nivell del Déu veritable. Consideren que és suficient invocar un déu qualsevol per estar en la veritat. Tant és una religió com una altra, tant és un déu com un altre. Jesús no és diferenciat d’altres mestres i gurus. I així es parla del Déu catòlic, musulmà, etc. Quin engany més gran!

Fills, hi ha un sol Déu que governa l’univers sencer: la Santíssima Trinitat. És el vostre únic Déu que us ha creat i us estima. S’ha fet visible en la carn en Jesús el meu Fill, Segona Persona de la Santíssima Trinitat. Us ha manifestat la vida divina i us ha fet partícips d’aquesta vida. Us ha guarit, alliberat del pecat, ha guarit les vostres malalties, us ha mostrat el valor del sofriment i us ha obert el camí de la resurrecció. Què més necessiteu?

Fills, no us deixeu enganyar per les paraules buides dels falsos profetes. No seguiu aquells que es vesteixen d’ovella i són llops. L’Anyell de Déu és un de sol, Jesucrist; només a Ell heu de seguir.”

Aquestes paraules de la Mare de Déu porten llum als temps en què ens trobem, no només a la humanitat sinó també a l’Església, i veiem una confusió. Ara el poble nou, el poble que pertany a l’Església de Jesucrist de tot l’univers ha de posar al centre la vida de la Santíssima Trinitat. La Mare de Déu està en la Santíssima Trinitat, i diu: “Ara em retiro, he complert allò pel que he estat cridada”. Però, perquè es retira? Perquè no hi ha nivells més baixos que es puguin permetre a un cristià. Maria Santíssima que està en la Trinitat obra les dimensions subtils, sublims, vivint en la Santíssima Trinitat pel poble que es vol elevar, però el poble que es vol elevar percep el seu rostre també a la Terra i per això ens ha dit: “Em quedo entre vosaltres però em quedo amb vosaltres en l’esperit, en el vostre esperit, em trobareu dins vostre si em busqueu, i el meu rostre serà aquell rostre gloriós que està en la Santíssima Trinitat”. D’aquesta manera es posicionen tots els instruments extraordinaris i ordinaris que porten el poble cap al rostre de Déu.

“L’Església de la Terra, com l’heu vist fins avui, dividida, afeixugada de l’esperit del món, infectada per molts paràsits, haurà de deixar el lloc a la veritable Església de Jesucrist, viva i bategant a tot l’univers. No us torbeu per això i no us escandalitzeu, perquè Déu ha de purificar el seu poble; és un acte de justícia i de misericòrdia”.

Això és el que hem d’acollir en aquest temps: l’Església que està en Déu davalla ara entre nosaltres. La potència de la Santíssima Trinitat actua entre nosaltres. Ningú serà deixat indecís. Només els purs d’esperit entraran a la creació nova. Què hem de fer, doncs? Hem de desvetllar-nos a la nostra responsabilitat de buscar el rostre de l’Església que està en Déu, aquell rostre que hem pogut veure en els grans sants, especialment en la Mare Santíssima, un rostre que es revelarà cada dia més dins nostre així com n’és de gloriós el rostre de Crist en Déu, i aquesta serà la llum nodrida per l’Esperit Sant dins nostre per portar-nos a veure a Déu Pare.

A l’Evangeli de la litúrgia del dissabte, som cridats per Jesús: “Sigueu perfectes com perfecte és el vostre Pare que està al cel”[6]. Això no és perfeccionisme, és la crida a confrontar-nos amb les lleis de l’Esperit pur. Aquestes paraules de la Mare de Déu en relació a l’Església de la Terra semblen molt fortes, però són veritat. “L’Església dividida, afeixugada de l’esperit del món, infectada per molts paràsits, haurà de deixar el lloc a la veritable Església de Jesucrist, viva i bategant a tot l’univers”. Aquesta Església que vol formar part de la veritable Església de Jesucrist de tot l’univers, serà omplerta de la potència de l’Esperit Sant i amb la guia de Sant Miquel tancarà l’Infern per sempre i abandonarà l’Infern per sempre. Així com un organisme es cura amb l’ajuda de les medicines i expulsa la malaltia, així mateix, l’Església de tot l’univers farà fora Satanàs i la seva obra.

Ara és el moment de comprendre que tots nosaltres estem cridats a la nostra elevació. Estem cridats per elevar-nos però també estem cridats per ajudar així a tots els altres. De la mateixa manera que Maria Santíssima es va quedar entre els apòstols, ara l’Església, aquella part de l’Església que pren la responsabilitat d’estar unida a tota l’Església de l’univers, ha d’expressar-se per elevar-se i ajudar els altres, tots els que desitgen entrar a la creació nova. Tota la resta serà deixada segons el què esculli. Aquesta és la decisió de Déu.

Desitjo que pugueu viure aquesta setmana buscant el rostre de Déu, el rostre de la Mare de Déu dins vostre, el rostre dels sants i avançar en això. Us sembla difícil però no és difícil, és senzill si dediqueu una mica de temps, almenys dediqueu el diumenge de veritat al Senyor, i preneu-vos temps per immergir-vos-hi. Us aconsello, qui pugui, qui tingui disponibilitat, acostar-se a les Cases-Santuari de la Fundació. És diferent viure amb els germans, seguir la vida espiritual un dia, dos dies, tres dies. És diferent escoltar només les paraules a internet. De tota manera nosaltres mirarem de portar-vos endavant, d’explicar-vos tot el que sigui possible per ajudar-vos però caminem tots endavant, segurs que la gràcia no ens faltarà, que la gràcia és més forta que el mal que ens rodeja.

I us beneeixo perquè hi hagi en vosaltres una comprensió més gran i més profunda, que l’Esperit Sant manifesti el rostre de Crist vencedor, gloriós, que participeu transformats com diu Sant Pau a la carta als Filipencs[7] i estigueu segurs que el vostre cos, tota la vostra existència, serà transformada i serà semblant al rostre de Déu invisible, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. 

[1] 1a lectura del 2on diumenge de Quaresma: Gn 15, 5-12. 17-18

[2] Cfr. Lc 9, 28b-36

[3] Cfr. Jn 10, 30

[4] Cfr. Jn 5, 19

[5] Cfr. Fl 2, 9-11

[6] Cfr. Evangeli del dissabte de la 1° setmana de Quaresma: Mt 5,43-48

[7] Cfr. Fl 3,17-4,1