A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

23 de març de 2019

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, dins la Quaresma, a partir del Dimecres de Cendra hem fet tres xerrades. Hem reflexionat sobre la necessitat de ser provats igual com Jesucrist va ser provat, Déu-Home a la Terra. L’última xerrada l’hem viscut buscant el rostre de Déu. Per això va servir-nos la manifestació de Crist transfigurat davant de Pere, Jaume i Joan. Avui tenim un tema que fa fer un gir dins la Quaresma: o endavant o endarrere. El títol de la nostra reflexió és Convertir-se o morir perquè d’ara endavant Jesús ens explicarà que podem quedar-nos en la mort, podem continuar en el nostre pecat que és la mort.

Aquest és el centre del missatge litúrgic d’aquest diumenge[1]. Al mateix temps ens porta a la manifestació de Moisès a la muntanya de l’Oreb[2]. És el recorregut del poble escollit a través del desert que subratlla Sant Pau a la primera carta als Corintis[3]; totes aquelles experiències ens haurien de servir per aprendre com caminar per no morir com els hebreus, molts van morir al desert.

Em serveixo del missatge de la Mare de Déu del 13 de maig de 2017, Déu consola i guareix. Seguim aquest missatge perquè ens dóna punts concrets per caminar i per fer els passos de la conversió.

“Estimats fills meus,

Avui vull dir-vos que DÉU CONSOLA I GUAREIX. Us consola en les vostres tribulacions i coneix cada un dels vostres dolors. Ell sap com esteu fets, us coneix més del que us podeu conèixer vosaltres mateixos. Amb la seva saviesa penetra tota veritat del vostre ser i del vostre viure. No hi ha res en vosaltres  amagat als seus ulls i us mira amb immensa tendresa.

L’Esperit Sant, que és el Consolador, actua en vosaltres. El seu consol no consisteix en quelcom d’emotiu i encisador sinó que és amor, força i coneixement, mitjançant el qual podeu sortir de tota situació difícil i girar full a la vostra vida”.

Déu ens coneix. “Amb la seva saviesa penetra tota la veritat del vostre ser i del vostre viure. No hi ha res en vosaltres  amagat als seus ulls i us mira amb immensa tendresa”. L’experiència que Moisès va viure a l’Oreb ens manifesta aquesta tendresa de Déu: Déu que ha sentit el crit del seu poble. No està escrit que ha sentit les pregàries del poble sinó el crit. Aquell poble va viure una esclavitud en un sentit però l’esclavitud que nosaltres coneixem és la forma com Satanàs governa l’home, com s’expressa i impedeix que l’home s’alliberi.

Com podeu veure, quan Déu es manifesta, es manifesta amb tendresa però ve a tocar-nos, ve a escrutar-nos, i nosaltres ho permetem? Ens tanquem en la nostra mort, en el nostre dolor, en el nostre pecat, en el pecat del món, en el pecat i comportament dels nostres pares, també dels sacerdots, dels responsables, o volem sortir-ne? Escoltem.

“Déu no vol el vostre sofriment però el permet, perquè el dolor ensenya moltes coses i fins i tot algunes vegades redreça els camins equivocats. El dolor us obliga a agenollar-vos i buscar Déu. Quan el busqueu, Déu respon ràpidament i us obre nous camins que abans no coneixíeu. Per això, fills meus, busqueu Déu a cada dolor i no murmureu, tingueu fe. Confieu-vos a Jesús i ell us enviarà el Consolador, l’Esperit Sant, i junts us portaran al Pare que és la font de la vida i de la pau. Teniu necessitat de la pau de Déu, fills, perquè el món en què viviu no coneix la pau i molts dels vostres sofriments provenen de l’agitació del món. Recordeu sempre que la pau de Déu és la vostra consolació més gran”.

Estem a la Quaresma quan tots els cristians són convidats a reconciliar-se amb Déu per entrar en la pau de Déu. El perill és que ens quedem a nivell de la forma, a nivell del ritu. A la paràbola del sembrador[4] Jesús diu, citant el profeta Isaïes, que hi ha persones que miren però no veuen, escolten però no comprenen, no hi senten perquè no volen convertir-se, per no guarir-se. Això val per cada un de nosaltres. Tots els apòstols han seguit Jesús, han escoltat, han vist miracles; Pere, Jaume i Joan han vist Jesucrist transfigurat i Pere, just després, s’ha oposat al projecte de Déu en Crist. Vol dir que en els apòstols hi havia necessitat de conversió, i encara més en nosaltres.

El perill és el nostre tancament que pot tenir dues característiques, la primera característica: una relació infantil en la religió, en la religiositat. La relació infantil consisteix en el: “no em toqueu, no em demaneu, no em digueu”. Les persones adultes que haurien de pensar, raonar, quan es comporten així vol dir que volen ser infantils, nens petits, no volen créixer, no volen evolucionar. L’altra característica és la hipocresia. Quan es troba Déu com l’ha trobat Moisès, Déu que s’ha presentat “Jo sóc”, aleshores tot tremola dintre nostre si volem ser oberts. Què tremola? Tremola l’infern, però si estem oberts, en nosaltres vibren les lleis de l’Esperit Sant, en nosaltres vibra l’amor pur de Déu, la intel·ligència, la força, i nosaltres podem ser guarits. És a dir, hem de veure la nostra actitud, quin comportament tenim amb Déu que pot escrutar, desitja escrutar amb amor les nostres profunditats i nosaltres el mantenim a distància.

“Déu no es limita a consolar-vos sinó que també us guareix. Guareix tot el vostre ésser: esperit, ànima i cos. Totes les vostres malalties, espirituals o físiques, porten en si mateixes un desordre perquè deriven  del mal funcionament de les lleis de la vida. Les causes són múltiples: el pecat que és rebel·lió contra Déu; les actituds negatives que porteu en vosaltres quan no estimeu i no us sentiu estimats, quan no perdoneu i no us sentiu perdonats; el comportament d’aquells que no us comprenen, us fereixen i us deixen per terra; l’odi del món envers els fills de Déu. Tot això us fa emmalaltir. Però Déu té el poder de retornar-ho tot a lloc dintre vostre i al voltant vostre, si li ho permeteu”.

La veritable conversió cristiana porta a la resurrecció, a l’home íntegre en Déu. L’home íntegre en Déu és l’home en la plenitud. De la mateixa manera com Déu es va presentar a Moisès “Jo sóc” -que com hem dit aquesta és l’alta definició de Déu mateix- així nosaltres convertits, entrats en comunió amb Déu, podem dir “Jo sóc” com a persona, jo sóc íntegre, jo estic amb Déu, jo sóc en Déu fill de Déu amb tota l’herència que em pertany. Aquesta és la veritable seguretat, tota la resta és la falsa seguretat encara que pugui ser guarnida amb pregàries, o també amb certa falsa mística, amb les formes religioses,… no ens porta a aquesta integritat, a la plenitud. Convertir-se vol dir ser guarit.

“Per  això, quan sofriu en l’ànima o en el cos, adreceu-vos a Déu. Mireu-vos dintre vostre amb sinceritat i poseu-ho tot als peus de Jesús: els vostres pecats i els dels altres, les persones i les situacions, els mals físics que us oprimeixen. Poseu-ho tot a les seves mans. Demaneu-li humilment que intervingui i redreci tota la vostra vida; perdoneu a qui us ha ofès i deixeu caure tots els vostres raonaments humans. Doneu-li també el vostre cos, si esteu malalts, perquè ell es glorifiqui en els vostres sofriments. Jesús sap com guarir-vos i comença sempre des de la vostra ànima, però vosaltres heu de col·laborar amb ell deixant-lo lliure per actuar amb tot el seu poder”.

Aquest pas és molt important. No hem de mirar només les causes del nostre mal, en el fons és el nostre pecat, el pecat de la humanitat que es manifesta de maneres diferents. Però no n’hi ha prou veient només això. Això ha de ser portat en la pregària interior. La nostra vida interior, tota, ha de ser portada i confiada a Déu. Amb aquesta actitud nosaltres respirem profundament l’amor de Déu, esdevé un intercanvi vital, un intercanvi on flueix l’amor de Déu.

Aquests dies, llegint el llibre Reescriure la història, el primer volum[5], primer volum, diu Sant Rafel: “Quan esteu oferts a Déu, aleshores Déu estima en vosaltres”. Si ens donem a Déu, nosaltres podem estimar amb l’amor de Crist Déu. Amb aquell amor ens estimem nosaltres mateixos, amb aquell amor estimem als altres. Aleshores tot l’Evangeli funciona en nosaltres i la nostra conversió no és segons el coneixement racional, ideològic, segons les pautes que se’ns han donat de com ens hem de comportar, sinó que és per una força vital que neix en nosaltres per estar amb Déu, per immergir tota la nostra vida en Déu, en les seves lleis, en les lleis de l’Esperit pur. Aleshores la nostra pregària no pot fracassar, la nostra conversió és vital.

“Fills meus, la guarició no és un acte màgic de part de Déu; són els pagans que esperen això dels déus falsos. Déu us obre el camí  del guariment i es posa al vostre costat, però heu de caminar amb fe, renovant-vos vosaltres mateixos i els vostres pensaments. Ningú pot fer-ho al vostre lloc. Si camineu al costat de Déu amb humilitat  i perseverança, veureu els veritables miracles que no són altra cosa que senzilles confirmacions a la vostra fe. Sapigueu, fills, que el miracle més gran és una vida renovada i en harmonia, una vida santa; aquesta és la veritable guarició que Déu vol per vosaltres i que hauríeu de demanar.

Estic sempre al vostre costat i prego per vosaltres. Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

El missatge de la Mare de Déu acaba dient que estem cridats a ser sants, però la santedat vol dir la integritat en la vida de Déu. Tot el camí quaresmal ens porta a aquesta integritat, a vèncer el pecat dins nostre, a vèncer la mort dins nostre.

Com hem de recórrer aquest temps? Vet aquí, el pas a fer aquesta setmana és que ens posem en camí cap a la conversió interior, que no ens acontentem amb les pregàries superficials, la manera de relacionar-se amb Déu, amb un mateix, amb el pròxim amb certes lectures. Tot el nostre ser hauria de seguir el camí dels apòstols guiats per Jesucrist segons les etapes litúrgiques i que al final hi haurà la tria entre Crist mort i ressuscitat, enlairat al cel, o quedar-se en la mort, en el pecat, en el tancament en un mateix.

I us beneeixo perquè en vosaltres la pregària, el pensament, siguin creatius amb la creació de Déu, siguin redemptors amb la participació amb el Redemptor, siguin santificadors participant de l’acció de l’Esperit Sant en la vostra intimitat. I tots nosaltres us beneïm perquè pugueu continuar aquest camí de la conversió, del guariment, per tenir la vida plena, plena també ara a la Terra amb totes les proves, plena perquè Déu us ompli de la seva glòria, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. 3er diumenge de Quaresma – Any C

[2] Cfr. Primera lectura del 3er diumenge de Quaresma: Esr 3, 1-8a.13-15

[3] Cfr. Segona Lectura del 3er diumenge de Quaresma: 1Cor 10, 1-6.10-12

[4] Cfr. Mt 13,3-23; Mc 4, 1-20; Lc 8, 5-15

[5] Cfr. Riscrivere la storia – vol. I – Nel pensiero di Dio, pàg. 19, edizioni Luci dell’Esodo. Versió original en italià.