A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

15 d’agost de 2019

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, el tema de la nostra reflexió d’avui és El moment decisiu irreversible de la humanitat. Aquest títol l’hem tret del missatge de Déu Pare perquè ha fet amb nosaltres un pacte irreversible. Mirem de reflexionar sobre aquestes paraules, encaminar-nos per recórrer el camí.

Hem fet una celebració molt gran consagrant la Terra a Déu Pare juntament amb tota l’Església de l’univers sencer. Dono les gràcies a tots els que hi van ser presents i van poder participar-hi de prop amb nosaltres. Gràcies a tots vosaltres que seguiu els missatges a través del lloc web i camineu en aquesta direcció. Continueu cada dia a consagrar-vos i consagrar tota la creació de la Terra. Vull lloar el Senyor perquè aquest missatge arribi com una gràcia també a tots aquells que ni tan sols han sentit parlar de Jesucrist, i encara menys d’aquests programes, perquè avui l’acció trinitària va a desvetllar tots aquells que són fills de Déu a la Terra i a l’univers.

Avui celebrem una altra solemnitat grandiosa, la de la nostra Mare assumpta al cel. Avui, com en la darrera celebració i en totes les nostres celebracions, celebra tot l’univers perquè tot l’univers reconeix Maria Mare i Reina de l’univers i creu que la nostra Mare ha estat assumpta al cel en l’esperit, l’ànima i el cos.

Nosaltres estem cridats a unir-nos a ella. Tot el nostre ser ha estat previst per elevar-se i unir-se a la nostra Mare. Aquesta és la nostra fe i aquesta consagració a Déu Pare obre un camí irreversible per tots aquells que desitjaran arribar a aquesta meta però és igualment irreversible per tots aquells que han escollit viure segons l’esperit de Satanàs, del món, ignorant l’amor de Déu.

Com podem fer aquest camí per participar en l’elevació que Déu Pare ha previst en aquests temps, elevació per unir-nos a la nostra Mare en la creació nova? L’Església anomena Maria Santíssima la nova Eva, com també anomena Jesucrist el nou Adam. Maria Santíssima va participar plenament de l’acció trinitària. En Ella es va complir perfectament la redempció començant pel ser concebuda immaculada, concepció immaculada, fins a l’assumpció al cel; perfectament oberta a l’acció de l’Esperit Sant en el moment de concebre Jesús. Ha donat la seva vida, la humanitat de la Terra, al seu Fill que ha portat en ella i ha participat a l’acció de l’Esperit Sant per mitjà del Fill redemptor en totes les etapes de la redempció, unida perfectament al Fill en l’Esperit Sant i, com a tal, s’ha unit al seu Fill en la glòria. Aquest és el nostre recorregut a través de la Mare Immaculada, una consagració al seu Cor per poder acollir tots els impulsos de l’Esperit Sant, i guiats per Ella poder créixer per mitjà de Jesucrist com homes nous, íntegres en Crist per ser sotmesos a les Lleis de l’Esperit pur al costat del Pare.

Com ja sabeu, us vam dir que el projecte de la Mare de Déu en les aparicions de Medjugorje és acompanyar l’Església cap a la recapitulació en Crist de tot l’univers. La nostra Mare s’ha quedat en esperit entre nosaltres i ens acompanya en aquest camí perquè nosaltres, íntegres en l’Esperit Sant per mitjà de Jesucrist, puguem presentar-nos immaculats, irreprensibles davant del Pare. La Mare, amb la seva pregària constant davant del tron de Déu, prega per cada un de nosaltres, per tota l’Església i aquesta és la força més potent que ens acompanya cap a Jesucrist.

Parlem de Jesucrist. Tots els creients en Jesucrist saben que la redempció es realitza per mitjà de Jesucrist, però quina participació en la vida de Jesucrist? Us suggereixo a tots els qui teniu els llibres que hem escrit, concretament ara, el llibre “2012 – La tria decisiva de la humanitat”[1]. En aquest llibre, el 13 d’agost de 2012, Sant Rafel va parlar en el missatge La humanitat de la Terra ha de decidir-se[2]. Serveix igualment avui, els passos són els mateixos, però avui la intensitat de la gràcia és més gran, forta, irreversible en encaminar-se o en caure si refusem la gràcia.

En aquest missatge de Sant Rafel, ell ens indica el camí: és la unió amb Crist com Maria Santíssima està unida plenament, místicament amb Crist. Aleshores, la nostra participació en la vida de Crist ha de ser en l’Esperit Sant, no com una pertinença organitzativa, formal, per dir-ho així conèixer Crist segons la carn, sinó conèixer-lo segons l’esperit. Escoltem a Sant Rafel.

“Cal conèixer Jesucrist en l’Esperit Sant, que mou tota cosa tant en les ànimes com en tota la creació, perquè això comporta una veritable transformació del vostre ésser a imatge de Crist. La humanitat de la Terra, malauradament, està encara lluny de tot això.

Els instruments extraordinaris d’aquest temps, és a dir, els àngels, el Nucli Central i els germans de l’univers fidels a Déu, estan cridats ja des d’ara a viure la unió mística amb Crist, a estar cara a cara amb Déu, a tenir el coneixement immediat.[3] Tots els altres han de seguir el mateix camí. No es pot arribar a comprendre i a viure la novetat d’aquest temps, sense la sincera adhesió a l’Esperit de Crist. Això hauria de succeir a cada nucli: si cada membre i tots els membres d’un nucli viuen units a l’Esperit de Crist, i s’ofereixen a Déu a través de Maria Santíssima, inicien un camí que sens dubte condueix amb seguretat a dimensions noves de l’esperit. En canvi, si no hi ha unió autèntica amb Crist, el camí resulta molt difícil”.

Ens hem d’aturar en aquest punt. Tots estem cridats al coneixement immediat de Déu, a la visió intel·lectiva, a ser sotmesos a les Lleis de l’Esperit pur. Malauradament a la Terra predomina la pertinença a les organitzacions religioses que no asseguren una plena participació en la vida de Déu vivent. Ara és el temps, amb la consagració al Pare, que les nostres decisions siguin irreversibles, una tria irreversible per poder entrar en un coneixement que ve de l’Esperit Sant, que les Lleis de l’Esperit Sant omplin cada vegada més el nostre ser i ens transformin, ens preparin per entrar en la creació nova.

“Els nuclis de la Terra tenen dificultats més grans respecte als nuclis d’altres planetes. En efecte, han d’alliberar-se de les  moltes superestructures de les quals la Terra n’està plena. En particular, un cristià a la Terra, porta sobre seu el pes de l’organització eclesiàstica que comporta no pas pocs preceptes humans. En canvi, els germans d’altres planetes que han acceptat Jesucrist, estan lliures d’aquestes superestructures, i avancen més de pressa, perquè estan menys afeixugats. Alliberar-se de les superestructures és molt difícil, i sovint causa enormes sentiments de culpa, ja que la gent no aconsegueix discernir adequadament, i identifiquen els preceptes humans com si fossin divins. Aquest és el drama de la Terra!”

Tots veiem en totes les religions que molts hàbits s’han mantingut mil·lenaris, en els vestits, en la manera de fer les celebracions, en les formes d’adorar Déu. L’organització és necessària però ha de venir acompanyada de l’esperit i ha de protegir aquesta elevació.

Us hem parlat del camí cap a la novetat. Si recordeu bé, també Déu Pare ha parlat de la novetat. Ha dit que el seu Fill no ha instituït una nova religió sinó que ha convidat a aquesta novetat i també sentim a l’Evangeli on Jesús diu a la samaritana: “Vindrà el temps, i ja hi som, que els veritables adoradors de Déu són aquells que adoren al Pare en esperit i en veritat”[4]. Això no treu l’organització però això és el més important del camí interior, on es desenvolupa aquella creativitat, potencialitat que és en Déu, que està extingida en l’home de la Terra.

També en els missatges que heu rebut està subratllat que la Terra es troba en una situació molt perillosa. També per aquesta situació s’ha invocat, a través dels fills de Déu, una intervenció de Déu Pare a la Terra i aquesta intervenció s’ha fet i aquesta intervenció de Déu ens portarà de manera irreversible cap a la creació nova.

És molt important que els creients, especialment aquells que volen pertànyer a l’Església de Jesucrist de l’univers sencer ja present a la Terra, que a través dels sacerdots, de manera especial dels sacerdots nous, a través dels nuclis que caminen, siguin ajudats per fer aquest camí d’alliberar-se de les cadenes interiors dels hàbits, on certes habituds, tradicions són identificades com la voluntat de Déu. Són passatges molt delicats, subtils i tots preguem a Déu per les generacions noves que es desvetllin, que no estiguin afeixugades per certes formalitats. Tots preguem pels sacerdots nous que el Senyor enviï per acompanyar el seu poble.

Us desitgem coratge per caminar senzills, humils, semblants a la nostra Mare Santíssima, atents als impulsos de l’Esperit Sant que son incessants, especialment en aquest temps; el coratge de desfer-se de la closca que ens fa esclaus interiorment; el coratge d’evitar tot allò que l’esperit d’aquest món vol imposar-nos sota diverses formes de la religiositat buida o formal. Us convidem a reflexionar sobre aquests missatges, a pensar i decidir de manera irreversible de viure aquest camí, deixar-se guiar per Déu Pare. Nosaltres pregarem per vosaltres i mirarem d’anar endavant, ajudar-vos des d’aquí explicant-vos tot el que sigui possible malgrat la distància, explicant-vos el recorregut a fer, però ben segur que sereu ajudats molt millor si podeu participar a les celebracions on se sent, on és palpable l’acció de l’Església de tot l’univers.

I us beneeixo a tots perquè pugueu avançar en aquesta elevació que porta a la transformació del vostre ser, de les vostres relacions a la Terra, a tot l’univers i que la consagració al voler del Pare cada dia sigui renovada en vosaltres a través de cada pregària, a través de cada sagrament, a través de cada prova, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] 2012 – La scelta decisiva dell’umanità, versió original en italià Edizioni Luce dell’Esodo.

[2] Versió en català al web www.versolanuovacreazione.it a l’enllaç https://capalanovacreacio.com/2012/08/

[3] Riscrivere la storia. Volume I. Nel pensiero di Dio, pag 87

[4] Cfr. Jn 4, 23