A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

31 d’agost de 2019

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, s’ha acabat el mes d’agost. A l’inici d’agost ens hem consagrat a Déu Pare, hem consagrat la Terra i tota la humanitat de la Terra i, en conseqüència, juntament amb l’Església de tot l’univers hem consagrat a Déu Pare tot l’univers. Era Jesús qui el consagrava en la seva Església i amb la seva Església.

Això era només un inici. Nosaltres hem entrat en un recorregut. Seria equivocat pensar que ens hem consagrat i prou. Seria simplement un ritual. És un camí que ens porta a les cotes altes, a la submissió perfecta a l’amor de Déu Pare per mitjà de Jesucrist.

En la consagració del 4 d’agost era Jesús que s’oferia ell mateix per la Terra, per tota la humanitat de la Terra, de l’univers, Ell el primer per la seva Església de l’univers per recapitular en ell tot l’univers i lliurar-lo a Déu Pare i sotmetre a ell mateix tots els adversaris; com a últim adversari, tal com diu Sant Pau, serà sotmesa la mort. I això senyala l’entrada a la creació nova.

Hem de seguir diversos temes que hem desenvolupat i que desenvoluparem, també en aquest context, profunds en la nostra fe i que en nosaltres esdevinguin impulsos com les Lleis de Déu que ens transformen, que ens porten endavant per ser sotmesos a les Lleis de l’Esperit pur, capaços d’entrar a la creació nova.

El títol d’aquesta reflexió és “La divisió definitiva de la humanitat”. Us vam parlar de les etapes de la divisió, especialment en aquest segle. El 9 de setembre la divisió que va realitzar Sant Miquel, després el 10 de setembre de nou la divisió més subtil realitzada per Sant Miquel. Després tota la Terra va ser cridada el 2012 a decidir-se, orientar-se cap a la gràcia que Déu donava a la humanitat de la Terra.

Ara, el 2019, se’ns demana sotmetre’ns al voler del Pare i sotmetre tota la Terra i tots els homes. D’aquesta submissió en neix la divisió neta i definitiva que marca l’inici del temps vell i de la creació vella i el temps nou i la creació nova. Tot això ho desenvoluparem a mesura que seguim endavant.

Quina és la causa d’aquesta separació? Llegim la carta als Hebreus, el fragment previst pel Diumenge 22a, cicle C: “Vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu, a la Jerusalem celeste i a miríades d’àngels, a l’aplec festiu i a l’assemblea dels primogènits que tenen el nom inscrit en el cel; us heu acostat al Déu jutge de tots i als esperits dels justos portats a la perfecció, al mitjancer d’una nova aliança”. El motiu de la divisió és perquè la humanitat serà portada, i tot el creat, a estar cara a cara amb Déu, sense excuses, sense defenses, sense fugides. La divisió profunda dins nostre és en l’esperit. La causa és, per una banda, l’amor perfecte del Pare que ens estima, que estima bons i dolents, i aquest amor en aquests temps actuarà per tocar a tots aquells que són responsables, que estan decidits, tots aquells que escullin el seu amor. No deixarà a ningú sol.

Per altra banda, la causa d’aquesta divisió és la tria de l’home, la llibertat de l’home de triar el bé i el mal. Segons aquesta tria actuarà l’amor de Déu en aquells que l’escullin, els portarà a la perfecció i els portarà a la creació nova. Qui refusi l’amor de Déu serà deixat sol per la lliure decisió que haurà pres.

És molt important veure aquest camí interior, que no serà només interior, sinó que es manifestarà també a l’exterior com una divisió neta i definitiva, naturalment progressiva, perquè sinó no es compleixen les promeses de Déu. En tot això, entrarem en la batalla còsmica entre l’Esperit de Jesucrist que revela el Pare i revela aquest amor, comunica aquest amor a la humanitat i l’esperit de Satanàs, de Llucifer, que s’oposa a Jesucrist. Tal com ha dit Jesús en el missatge del 3 d’agost d’aquest any[1], serà la batalla entre la Vida i la mort que és fruit de Llucifer, de Satanàs. Naturalment la Vida vencerà en aquells que l’escullin.

Aquesta vegada em vull dedicar més aviat sobre l’aspecte de qui refusa l’amor de Déu, què passa i què passarà a la humanitat de la Terra que refusa l’amor de Déu. Escoltem el que ha dit Déu Pare.

Stefania Caterina: el missatge del 4 d’agost de 2019[2]

“Us dic a vosaltres els de la Terra que m’heu refusat i que no accepteu les meves lleis d’amor, de justícia i de misericòrdia: d’ara endavant, visqueu com vulgueu! Viviu segons les vostres lleis. Us dic, però, que tindreu dies durs, perquè ja no experimentareu més ni el meu amor, ni la meva misericòrdia, ni la meva justícia. Us haureu d’acontentar amb el vostre amor, amb la vostra justícia, amb la vostra misericòrdia que és igual a zero. Jo us estimo a tots i sempre estic a punt per acollir-vos, però mentre em refuseu no puc fer altra cosa per vosaltres que confirmar-vos en la vostra elecció, perquè jo respecto la vostra llibertat. Voleu anar sols? Aneu sols! Ara tota la meva atenció es dirigeix ​​vers els humils, els purs de cor, els innocents; vers tots aquells que són menyspreats, deixats de banda, invisibles. Pobres fills meus que neixen i moren sense que ningú se n’adoni! Ja no serà més així: em giraré cap als darrers i, a través del meu poble, els salvaré.

“També us dic a vosaltres, poderosos de la Terra: no penseu que no us veig. Jo escruto els vostres cors. Veig que en vosaltres no hi ha ni amor, ni justícia, ni bondat. Només busqueu la vostra glòria, però avui us dic que la vostra glòria es convertirà en no-res, perquè serviu el no-res i amb el no-res us quedareu. Qui vulgui viure sol sense mi, sol morirà. Aquesta és també la meva justícia: deixar que cadascú visqui segons la seva elecció lliure i conscient.”

Què passarà a les persones que refusin l’amor de Déu a la fi dels temps, temps que actualitzaran aquest amor del Pare progressivament? Passarà el que va passar a Adam i Eva quan es van adonar que estaven nus. Van caure al buit. Una criatura creada a imatge de Déu, per tenir una relació harmoniosa amb Déu i tenir la plenitud de la vida dintre seu, es priva de la presència de l’amor de Déu dintre seu i queda sol, en solitud, queda buit dintre seu. Però l’home buit és com un sac buit, no s’aguanta dret. S’orienta cap a un aliat i és un substitut de la vida, Llucifer, que ofereix els seus dons per mantenir aquell home buit i l’omple de la corrupció que, tard o d’hora, el destrueix perquè Llucifer odia l’home. Odia l’home especialment perquè veu en ell la imatge de Déu. En l’home que va cap a la creació nova hi veu la seva derrota.

Així, dins d’aquest esperit i en tots aquells que acullen aquest esperit neix la desesperació, la justificació, la lluita, la lluita contra la vida. Així, això marca aquests temps en què el bé i el mal arribaran al punt culminant. El bé en nosaltres, en tot el poble que camina cap a la creació nova i que acull l’amor de Déu Pare, que es manifesta en l’Esperit Sant per mitjà del Fill Jesucrist, arribarà al punt culminant en la creació nova, en la resurrecció quan serà senyalada la fi de la mort, de la corrupció. Qui escull viure sense Déu descobrirà cada dia més el seu fracàs i començarà amb la rebel·lió, l’acusació de Déu, contra Déu, culpabilitzar Déu, culpabilitzar els seus fills, i aquest mal esclatarà contra la vida de Déu.

En el salm 42, en un episodi on el salmista presenta la font i les seves cascades diu: “Un abisme crida l’abisme”. Què vol dir? Vol dir que la vida que passa, es comunica, omple els altres però en la qual no hi ha la font de la vida, es presenta com una vida suplent, una font que enganya. Jo en diria l’Abisme amb majúscula, on l’home acaba a l’abisme i la humanitat acaba en l’abisme, a l’infern que definitivament rebutja l’amor de Déu.

Aquests temes no són temes inventats i l’Escriptura en dóna testimoni. La primera carta als Tessalonicencs, en el primer capítol, parla del càstig en el judici que ha de venir, o una altra tradició parla de la condemna ja propera. És presentat amb una pregunta: Qui se salvarà d’això? Aquí ens ha donat l’explicació Sant Rafel dient que en aquest context heu de veure que la manifestació gloriosa del Senyor ha de succeir per salvar finalment la Terra i la humanitat que vol viure amb Déu Pare, perquè la humanitat, envoltada de l’esperit dels dimonis, l’esperit del món, estaria dominada, si el Fill de Déu no vingués amb tota la potència per endur-se-la amb ell i portar-la al Pare.

Això marca aquests temps a través dels quals recorrem en diferents moments, amb molta atenció. La Mare de Déu ens ha parlat dient: “Temps molt difícils i temps gloriosos pels fills de Déu”. També Jesús parlava de temps difícils però quan Déu parla, quan els Arcàngels parlen d’aquests temps difícils, parlen amb una pedagogia amorosa per ensenyar als fills de Déu a mirar, observar, entendre, comprendre, ser encaminats cap a l’amor de Déu, cap al camí de la salvació.

Encara un fet que ha subratllat Sant Rafel: que l’últim instrument de salvació de la Terra ha estat donat a la Terra: la comunió universal, l’Església universal. Us han estat donats els instruments sublims, extraordinaris, ordinaris, i tot l’ordinari ha d’entrar a la perfecció. D’això en parlarem més endavant perquè l’Església de tot l’univers no és una invenció, no és una exaltació: és una realitat que va unida al seu Salvador per recuperar i portar-ho tot a sotmetre tots aquells que són de bona voluntat a Déu Pare.

Penso que tots podem observar aquesta inquietud a la Terra, la dificultat que les persones s’entenguin. Parlem de la política internacional, on no s’entenen, no fan la guerra mundial perquè tots tenen por que tot exploti. Observem en la quotidianitat les persones incapaces de viure una veritable comunió; veiem la inquietud en aquest temps. Vet aquí, el nostre reclam és d’estar sotmesos a l’amor de Déu i mirar els temps gloriosos, allò que Déu ha preparat, i esforçar-nos a viure de manera que tots aquells que estiguin disposats a acollir l’amor de Déu, almenys en la dimensió de l’Esperit pur, puguin comprendre’l, acollir aquestes Lleis de l’Esperit pur i ser portats a la creació nova.

Us recordo, esforceu-vos a caminar perquè només el camí en la fe us transforma i us porta a la creació nova.

I us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Missatge amb títol “A la Terra comença la creació nova”, publicat a www.versolanuovacreazione.it en italià, i en català a l’enllaç capalanovacreacio.com

[2] Cfr. Missatge amb títol “Sóc aquí, sóc el vostre Pare”, publicat a www.versolanuovacreazione.it en italià, i en català a l’enllaç capalanovacreacio.com