Reflexió – Ha començat la missió

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

25 de gener de 2020

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, us saludo a tots i us beneeixo, i us recordo que el darrer diumenge ens vam consagrar a la Santíssima Trinitat i ens vam posar a disposició de la potència trinitària perquè actuï dins nostre, actuï a través nostre en tots els santuaris, en totes les celebracions eucarístiques, també en tots els santuaris pagans, per tal que la potència trinitària arribi a tota ànima de bona voluntat. I que toqui, naturalment també, tots els anticrists, els falsos profetes, tot el satanisme, que els tregui de la Terra i de tot l’Univers. I ara entrem amb aquesta consciència en aquest diumenge, a través de les lectures de la missa del 3r diumenge, cicle A[1]

A l’Evangeli se’ns diu: “Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a la Galilea, deixant Natzaret i se n’anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí, perquè es complís allò que havia anunciat el profeta Isaïes: Terra de Zabuló i de Neftalí, camí cap al mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans; el poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país de mort i de tenebra”.

Jesús es retirà i després va marxar de la terra tenebrosa, immersa en les tenebres. Va portar la llum, va il·luminar la gent i va cridar la gent a la conversió, i la gent el seguia. I entre la gent en va escollir alguns que després serien apòstols, i avui aquest és el nostre pas. Hem d’entrar dins nostre per agafar aquella llum que ens ha estat donada i portar aquesta llum per tal que la gent, tots els que són de bona voluntat, siguin il·luminats per Déu, i portar, a través de la llum del Pare, el poder que expulsa els dimonis. El Pare, en el missatge, l’últim[2], ha dit: “La Terra és pagana, hi ha el paganisme”. Ens ha cridat a guarir, ressuscitar; ressuscitar és en primer lloc en esperit i, per nosaltres vol dir anar cap a la creació nova, on tot serà recuperat, i aquesta és la nostra missió.

Amb l’esdeveniment de la nostra celebració solemne i la nostra consagració a la Santíssima Trinitat, que per nosaltres és un punt d’arribada i de partença, nosaltres, els que som aquí, hem viscut coses magnífiques i crec que també vosaltres esteu envoltats de la potència de la Santíssima Trinitat, i tota la Terra. L’esdeveniment de la manifestació del rostre del Pare va il·luminar certs esdeveniments que avui es veuen al món i en l’Església. L’esdeveniment del fet que l’Església estigui dividida, ja dividida des dels primers deixebles. El Pare celestial s’ho ha inventat això, o  ja ho esteu veieu? De fet va dir: “L’Església està fragmentada”. Per tant, la potència de la primera Pentecosta no hi és.

Us faig una pregunta, dues preguntes: a les vostres parròquies on us trobeu, els creients són tots un sol cor, una sola ànima en Crist Jesús? Responeu. “No”. El Vaticà és tot ell com els dotze apòstols en la primera Pentecosta un sol cor, una sola ànima? “No”. No. Per tant, Déu Pare s’ha presentat, ha manifestat el seu rostre. No condemna, Ell no condemna, il·lumina a través de Jesucrist, a través de l’Esperit Sant, crida, convida, però deixa a l’home la llibertat, de si vol unir-se a Ell o si vol perdre’s. Normalment no se’n vol parlar d’aquest tema però recordeu bé quan en preparació del fet del Jubileu dels 2000 anys, l’Església va expressar el “Mea culpa”, per tota la història però allò no era suficient. Cal canviar l’actitud, cal canviar la vida. I Déu Pare vol que l’Església reconegui la vida trinitària, que aculli a l’Esperit Sant que porta cap a tot el que Jesús ha explicat, que porta a la veritat completa i que per mitjà de Jesucrist, amb Jesucrist ens porta a conèixer el Pare.

La segona cosa que sorgeix del missatge del Pare, en la seva manifestació, és que el Papa, representant dels cristians, va cometre una idolatria a l’inici de l’octubre passat. Si un Papa realitza una idolatria públicament, què passa? Passa que l’Església es divideix encara més. Penso que no ens ho inventem nosaltres, això està clar en totes les notícies, als diaris, hi ha divisions. I Sant Pau, a la segona lectura d’avui diu: “Germans, en nom de nostre Senyor Jesucrist, us demano que aneu tots d’acord en el parlar perquè no hi hagi divisions entre vosaltres, sinó que estigueu ben units de pensament i d’intencions. Perquè, de fet, germans meus, la gent de Cloe m’han fet saber que hi ha desavinences entre vosaltres. Vull dir que entre vosaltres, uns diuen: “Jo sóc de Pau”; altres: “Doncs jo sóc d’Apol·ló”; altres: “Jo de Cefes”; altres: “Jo de Crist”. És que el Crist crucificat està dividit? És Pau qui ha estat crucificat per vosaltres? O heu estat batejats en nom de Pau? Perquè no sigui vana la creu de Crist, actueu amb unanimitat”. Ni Papa Francesco, ni Pau sinó Crist.

Aquí Déu etern té la paraula. La veritable Església és l’Església que pertany a Déu Tri i U. Déu Pare ho confirma. “A partir d’ara, la veritable Església serà separada de la falsa i creixerà. Manifestarà el meu poder i la meva glòria. Sapigueu que existeix una sola Església, fundada pel meu Fill Jesucrist a la Terra i present a tot l’Univers. Que reconeix la Santíssima Trinitat i Maria Reina, Mare i Corredemptora de la humanitat. Acull i viu la comunió amb tots els germans de l’Univers, duu a terme la seva missió a tot arreu, per portar la salvació a vius i difunts. No hi ha cap altra Església i no hi serà.[3]

Aquesta és la il·luminació que prové de l’autoritat de Déu Pare de qui tot neix i en qui tot confluirà. Per tant, nosaltres com a poble hem de posar-nos davant d’aquesta veritat i demanar per a nosaltres mateixos ser il·luminats, il·luminats interiorment, i posar-se en camí amb claredat.

Durant aquests anys, normalment atacant el poble nou, m’ataquen a mi perquè m’he apartat de l’estructura. Sí, m’he apartat de l’estructura perquè Jesucrist em va obrir un projecte i em va demanar de tirar-lo endavant. M’havia de retirar jo també, igual com Ell es va retirar. Per no ser condicionat per certes formes, ni per certes influències. Per mi no era fàcil ni tampoc per Stefania però estem molt, molt agraïts al Senyor d’haver fet aquest pas. No hem fet proselitisme però han vingut persones pel seu compte a preguntar-nos què és el que vivim, en què els podem aconsellar, i així el poble ha trobat el camí d’aquesta Església, única Església des de l’origen, que arribarà a la seva plenitud amb la manifestació gloriosa del Senyor.

Aquests dies ja hem sentit parlar dels atacs, que si som heretges, que si som cismàtics. Ara us faig algunes preguntes perquè pugueu discernir vosaltres mateixos. Si un poble camina, vol donar la vida de manera incondicional a Jesucrist a través de la Mare Immaculada, perquè la Mare Immaculada ens ajudi a superar els nostres límits, els nostres errors, que ens porti a Crist, que Crist paga per nosaltres, nosaltres ens unim a Crist. Ell ens envia l’Esperit Sant i nosaltres ens consagrem a Maria Santíssima, a Jesucrist, ens consagrem a l’Esperit Sant, hem consagrat aquest any a l’Esperit Sant, amb el desig de veure el rostre del Pare que ho il·lumina tot… podem ser heretges? No! No, perquè hem conegut Déu Pare que ens estima i ens vol amb ell. Hem conegut el seu amor perfecte en Jesucrist que ens ha atret i que ens vol amb Ell, oferts en tots els santuaris, on se celebra l’Eucaristia, oferts per tots els seus fills, homes de bona voluntat, per recuperar-los a tots. No es pot ser heretge perquè la nostra força, el punt de força no som nosaltres sinó Déu. Hem ofert la vida, hem experimentat això.

Quan la Stefania i jo vam començar a caminar en aquesta direcció, Jesús ens va posar directament sota la seva autoritat. Què vol dir això? Vol dir no estar condicionats per les formes humanes, per res, ni per les nostres debilitats, les nostres fragilitats, per res, i estar a disposició en el Nucli Central. Quin és el moment d’avui per tota l’Església de Jesucrist de l’Univers? Que camina, va molt de pressa, cap a l’autoritat de Jesucrist, per sotmetre’s a Ell que ve en la glòria. Amb aquesta actitud, ens posem en comunió amb tota l’Església de l’Univers, amb els àngels, els sants, amb els germans fidels, amb els germans i germanes del Purgatori. Tota la bondat de Déu s’aboca damunt nostre i nosaltres l’aboquem sobre els altres. Reconeixeu que aquest és la Pentecosta còsmica? “Sí”. És important reconèixer això. És important alliberar-se de tota confusió religiosa i humana, i de tot allò que no ens permet ser fills de Déu, ja que fills de Déu només ho podem ser si som alliberats en Jesucrist, nets, transformats, si participem plenament a la seva mort, a la seva resurrecció, per participar en la seva ascensió, i entrar a la creació nova.

El punt d’aquesta tensió en l’Església respecte a nosaltres, si som heretges, si som cismàtics, el punt és aquest: el punt feble per tot home de la Terra és veure el rostre del Pare, emmirallar-se en la bondat del Pare. I si l’estimem, tots els nusos dels nostres pecats es deslliguen. El Pare no condemna els nostres límits, les nostres debilitats. Ell desitja recuperar-nos i ens allibera de les justificacions, ens allibera de condemnar els altres. Si ens unim a Ell per mitjà de Jesucrist en l’Esperit Sant, aleshores podem estimar a tothom, aleshores podem seguir a Jesús allà on estigui, allà on vagi, perquè va a totes les ànimes de bona voluntat, vol recuperar tota la Terra i inserir-la al cel nou i a la Terra nova. Em sembla lògic.

Però és un repte, en aquest temps. En primer lloc, és un repte emmirallar-se en el rostre del Pare. En certs passatges de l’Evangeli, quan Jesús crida als deixebles, sembla que sigui dur però no: actua sense compromisos. Davant de la veritat, no hi han compromisos. Davant del rostre del Pare, no hi han compromisos, i que estiguin atents aquells que volen amagar-se del rostre del Pare amb interpretacions humanes.

Torno al nostre discurs. He observat les persones del poble que pertany a l’Església de Jesucrist de tot l’Univers, i reflexionant, aquests dies, he vist aquestes persones, moltes persones que de veritat han donat el cos i la sang a Jesús, ho han donat tot. He observat la nostra comunió: malgrat els límits, les debilitats i els errors ens estimem, ens corregim, ens encoratgem, ens emmirallem els uns en els altres, i aquest és el camí. Tant de bo que tota l’Església s’emmirallés en el rostre del Pare, tant de bo que tota la humanitat s’emmirallés en el rostre del Pare. Canviaria ràpidament.

Aquí, a l’Església de la Terra, sovint l’obediència a Déu s’identifica amb l’obediència al Papa, al bisbe. Jesús és l’exemple. Va dir a Simó Pere: “Fuig Satanàs”, en el moment que va començar a interpretar la voluntat de Déu segons el seu pensament. Per això, l’Església de Jesucrist ha d’emmirallar-se en Déu Tri i U, la veritable Església ha de permetre que el poder de la Trinitat estigui present en ella i aquesta Església podrà portar aquest poder, canviar la Terra i canviar l’Univers. Us sembla just? “”. Estic d’acord, i per això va venir Jesucrist a revelar el rostre del Pare, i Joan diu en el capítol 17 que “la vida eterna és conèixer-te a Tu, oh Pare, i a Aquell que has enviat”.

Si el sacerdot, el bisbe, el Papa, no obre el camí, si tota la seva activitat no se centra en aquesta direcció, com pot portar la llum al món? Aquesta és la pregunta. Ara estem al punt que hem d’orientar-nos cap a la Santíssima Trinitat sense discutir. Els temps són rapidíssims. Hem d’anar en aquesta direcció.

Cada dissabte, amb tots els sacerdots, dissabte a la vigília de la missa del diumenge, us oferiré a tots vosaltres, us consagraré i comptaré amb vosaltres per seguir Jesús allà on Ell va en esperit, per complir la missió. Intentarem acompanyar-vos també amb les paraules però aneu endavant també vosaltres, camineu. Aquest és el moment del desvetllament de l’Església. Tant de bo tota l’Església, tots els que diuen que són cristians s’obrissin a allò que Déu Pare ens ha dit, tota la Terra aviat seria transfigurada, canviada. Sense aquest camí, a la Terra no hi ha salvació. Endavant!

Us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. 1a lectura: Is 8, 23b-9,3; 2a lectura: 1Cor 1, 10-13, 17; Evangeli: Mt 4, 12-23

[2] Cfr. Missatge del 19 de gener 2020 amb títol “Renovo la meva aliança amb vosaltres”, publicat al web www.versolanuovacreazione.it en italià, i a l’enllaç https://capalanovacreacio.com/ en català.

[3] Veure la nota precedent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s